Cingles de la Llémena

Diumenge 29 de setembre:

Avui ha tocat cursa de muntanya, ja sabeu els que em coneixeu que jo sóc més d'asfalt, si si un "asfaltero",  i que a la muntanya em veuen poc, el motiu que hagi anat a aquesta és que l'organitza l'Angel Nierga, fins ara tenia l'excusa de no anar-hi perquè només feien dues proves de BTT i jo no en tinc, però en aquesta edició han incorporat la Trail i no n'he tingut cap per no anar-hi ;)

Tot i que era molt a prop de Girona he matinat una mica, les 7:15, perquè s'havia d'arribar abans per fer la inscripció de la cursa, que si havies fet la preinscripció tenia un estalvi de 2 €, així que després d'esmorzar una mica he enfilat cap a Sant Martí de Llémena i tot la matinada quan he arribat ja estava el pàrking ple i he estrenat la segona zona d'aparcament, un camp on m'ha fet aparcar un de l'organització, per falta d'espai no era! 

Quan he deixat el cotxe he anat a buscar el dorsal i he vist en Dani un conegut i en Mariano i en Paco, bé m'han vist ells a mi perquè jo ja anava amb l'automàtic cap a la cua d'inscripció que era bastant llarga, els he saludat i després he vist un del Gimnàs. 

M'he posat a la fila i després d'una estoneta raonable ja tenia el meu dorsal per fer la cursa, he tornat al cotxe a deixar la bossa i acabar de preparar-me i ens hem fet unes fotos amb el Paco i el Mariano (que avui era el seu aniversari i n'hi he pensat, sort del facebook).

Després de la sortida dels bikers ens hem posat a l'arc de sortida i hem començat a córrer cap a la muntanya, en Mariano ja ha marxat ràpidament, ha quedat 6è el crack! i en Paco m'ha avançat a la primera pujadeta i ja li he dit que les pujades no eren el meu fort ;). El primer quilòmetre començava bastant tranquil fins que hem arribat al primer corriol on ja he vist que la cursa seria dura de veritat, hem pujat el corriol en fila índia ja caminant i així he anat alternat córrer i caminar els primers 5 km, alguns corredors que venien per darrera els he deixat passar perquè ja veia que anava bastant lent per la duresa del recorregut, que era molt tècnic i amb força pedres. Sobre el km 3'5 hi havia el primer avituallament on he begut aigua i una mica de taronja, he parat una mica per recuperar l'alè i he seguit endavant, el paisatge és espectacular  tot i que no podies despitar-te gaire per mirar-lo ja que el terreny era bastant complicat. Quan he arribat a dalt de tot, sobre el km 5'5 he parat a fer una foto de les vistes que tenien des d'allà i després hem començat a baixar.

Vista increïble!

La baixada no penseu que l'he fet més ràpida que la pujada, bé una mica si, però era molt complicada amb roques on havies de fer algun salt, corriols molt tècnics, camins amb pedres soltes, en fi l'escenari perfecte per fotre't una bona castanya i demà no anar a treballar (en el millor dels casos), així que xino xano he anant baixat amb alguns corredors que ens anaven avançat els uns als altres , abans del quilòmetre 9 ha començat la meva odissea personal. Primer una enrederada se m'ha enganxat entre les cames i les vambes i he hagut d'aturar-me per treure-me-la, i m'ha passat el que tenia darrera, quan he aixecat la vista ja havia marxat i he seguit pel camí per intentar seguir-lo i no anar tant sol (ja veia que era dels últims classificats). Quan hem sortit de la zona boscosa hi havia una pista forestal i....m'he emocionat al veure-la (si si soc així) i sense mirar als costat he començat a baixar-la com un boig, a tot el que em donaven les cames en aquell moment i quan ja portava un quilòmetre i no veia a ningú ni davant ni darrera he pensat el pitjor, les meves sospites s'han fet realitat quan he arribat a un creuament on no hi havia cap cinta ni marca...m'havia perdut!!!

Aquesta pista l'he fet de regal

Així que he hagut de fer camí de tornada i pujar el km que havia baixat tant ràpid, entre el desànim d'haver-me equivocat, el cansament i la pujada he anat xino xano pujant mirant de tornar a trobar el camí que havia perdut.

Cinta que no he vist!!!

Quant he arribat a dalt de tot he vist la cinta que m'havia saltat per culpa de la meva emoció, la veritat que s'ha de ser una mica burro per saltar-se-la (però ho he fet)  i he tornat al circuït, on m'he creuat amb uns bikers que m'han preguntat si havia una cursa, és clar dec ser lúnic que han vist... he intentat seguir corrents tot i que ja han començat els meus problemes amb les vambes que m'han fet alguna butllofa (nota mental: no fer-les servir més) i he anat alternat novament el córrer i caminar  pujant per un camí més suau que el que havia fet fins llavors, quan portava un quilòmetre m'ha començat agafar gana, ja que feia estona que no menjava res, des del segon avituallament que havia menjat un plàtan, i he començat a pensar que el tercer avituallament no hi seria quan arribés (estava a quilòmetre 13) i la veritat que anava una mica desaminat en aquest tram, entre la gana, la set i la calor...

Al km 13, el 15 en la meva cursa particular, he arribat a l'avituallament, no l'havien tret!!! allà he begut aigua, menjat plàtan i una mica de taronja, he parlat uns minuts amb els voluntaris que hi havia i he agafat una ampolla d'aigua que no he deixat fins a la meta, cosa que no acostumo a fer mai, però he pensat que per si de cas millor portar-la. Després d'uns metres he començat a córrer una mica i he fet tres passes i m'he entrebancat tot  i que feia pujada (jajaja), quasi peto l'ampolla d'aigua al caure però per sort ha aguantat i he seguit el camí.

Cap el km 15 (17) he trobat un corredor que baixava, m'ha dit que no estava segur que el camí fos el correcte i que tornava a mirar-ho, jo l'he dit que creia que anàvem bé i he seguit pujant, he arribat al creuament de la cursa curta i la llarga i he començat a dubtar si anava bé o malament, així que no he apretat gaire per si havia de tornar enrrere , quan ja portava una estona he vist que ja feia baixada i que anava en bona direcció i m'he animat a córrer una mica més, he baixat pel corriol de l'inici i he enfilat camí cap a Sant Martí on ja feia estona que m'esperaven en Paco i en Mariano (més d'una hora esperant, quina moral companys!).

Després d'entrar a meta saludant com un campió  he anat a recollir la bossa del corredor i menjar una bona botifarra i una cervesa, que bé cau una birra després d'una cursa, ni isotòniques ni os... Hem fet petar la xerrada amb en Mariano i en Paco i el company del Gimnàs (he de preguntar-li com es diu jeje). Després de saludar a més conegut i l'Àngel he agafat el cotxe cap a Girona que ja era bastant tard perquè he trigat 2 hores i 38 minuts en fer els 19'4 km.

Valoració de la cursa: una cursa dura i espectacular, amb molt trams molt tècnics i on no aconsello anar als "asfalteros", això sí, si t'agrada la muntanya no te la pots perdre! L'organització ha estat perfecte, tot i la cua de les inscripcions. els 3 avituallaments ben col·locats i amb menjar i beure de sobre, l'avituallament final de luxe, a més a més de botifarra i cervesa hi havia sucs, refrescs, pastes, entrepans de cansalada,  aigua... El marcatge també ha esta perfecte (si no fas com jo i no mires no et pots perdre). La bossa del corredor molt bé, la samarreta m'ha agradat molt. 

En definitiva molt bona cursa, un 10 en tots els aspectes.