Carreras Virtuales

En estos días en que nos encontramos multitud de carreras o se han suspendido o aplazado para el próximo otoño, ante tal incertidumbre muchos organizadores y otras entidades se han decidido por introducir una nueva modalidad de carreras: las virtuales.

Hemos podido comprobar que en los primeros meses de confinamiento ha habido varias carreras "indoor" por llamarlas de alguna manera, en mi opinión este tipo de carreras eran más perjudiciales que otra cosa por lo que decidí no hacer ni un metro corriendo dentro de casa.

Una vez abierta la veda para poder correr fuera de cas las carreras virtuales, en el sentido de poder "competir! con otros corredores han aumentado exponencialmente.

En mi caso el primer fin de semana en el que se pudo correr en el exterior, el 2 de mayo, me inscribí en la Cursa la Desconfinada, en la cual podías correr sábado o domingo previa inscripción solidaria a favor de los afectados del ELA, fue una "carrera" bastante especial al ser la primera en la que podías sumar km por una buena causa #KMxELA y la fundación Miquel Valls.

El segundo fin de semana la cosa ya se disparó y la oferta de carreras virtuales fue mucho mayor, en mi caso participé en la La carrera del Desfase: carrera con clasificación por municipios, provincias y general a partir de los resultados importados de la aplicación STRAVA. 

La Full Moon Running otra de las carreras que duraban más de un día, en este caso del jueves al domingo, previa aportación a la Cruz Roja (3€) sumabas tus kms solidarios a través de su web.

La Maratón de Vitoria también se sumo a la moda virtual y el sábado y domingo podías correrla con el dorsal de está edición o con una de las camisetas de las ediciones anteriores, en este caso era gratuita y sin causa benéfica.

Marató Vies Verdes Girona 2017

Domingo 19 de febrero de 2017:

Un día muy especial, después de muchos kilómetros en las piernas hoy corría la maratón número 20, en el mismo sitio dónde debuté en el 2013, en la Marató de Les Vies Verdes.

Con Llorens y Hugo

Cómo la salida es relativamente cerca de casa (unos 1500m) voy caminando hasta allí, sin prisa saliendo 40 minutos antes de las nueve para dejar las cosas en el bus que nos lleva la bolsa hasta la meta y calentar un poquito, sin faltar los saludos a varios conocidos (Llorenç, Xavi...) y las fotos por supuesto. 

Calentando motores!

A pocos minutos del inicio me coloco en primera fila de la carrera, al ser unos 250 corredores no hay cajones de salida y me sitúo entre los que serán el primero y segundo clasificado (Carles Montllor i Hugo Figueras) y esperamos que den el pistoletazo de salida, hay buen ambiente y la temperaura es bastante buena, sin llegar a hacer el frío de otras ediciones.

Tras darse la salida, en esta ocasión en la Avinguda de Ramon Folch debido a las protesta, una vez más, de los vecinos del Barri Vell de Girona, empezamos a correr, cómo es previsible me empiezan a avanzar bastantes corredores a pesar que corro el primer km a 4:30 (no suelo salir tan rápido en las maratones), cojemos por Jaume I dirección Carrer Nou para dirigirnos a la ruta del Carrilet que nos llevará hasta Sant Feliu. Poco antes de llegar al camino de tierra saludo a Aleix que está animando a los corredores que pasamos dirección Quart, me siguen pasando algunos corredores y sobre el km 5 me supera la primera chica y ganadora de la carrera (Cristina Wuergler), al llegar a Quart me saluda una excompañera de trabajo, Mª Angels Machio, y me hace mucha ilusión porqué siempre me comentaba que paso por delante de su casa cuando corro por esa ruta y era la primera vez que la veía, tras saludarla sigo hacia Llambilles, superando bastante bien la primera subida seria de la carrera, mantengo un ritmo algo inferior a los 5' por kilómetros. 

Al llegar al avituallamiento de Llambilles me saluda Cristina, que está dando agua en él, bromeamos y me dice que llevo muchos delante y yo le contesto que hay más detrás ;)  sigo hacia Cassà de la Selva, lugar dónde trabajo y allí espero saludar a más conocidos pero no veo nada más que a Raquel y su madre a la salida del pueblo, emprendo el trozo que más conozco por haber entrenado en el muchisimas ocasiones, el tramo de Cassà a Llagostera, sigo con el buen ritmo hasta el kilómetro 25 dónde hay la "pujada de l'Ou", bajo un poco y me pasan algunos corredores, unos 7, me recupero y aprovecho la bajada para poner un buen ritmo de nuevo, recupero alguna posición y veo a un corredor que va por delante mio de los que no me han pasado que me marco como objetivo , tipo liebre, me voy acercando a él poco apoco y paso alguno más y otros me pasan a mi, hasta el km 30 veo posible hacer un tiempo cercano a las 3:30 (paso en 2:30) pero a partir del 32 el aire me empieza a molestar bastante y al correr en solitario me encuentro bastante frenado, sobre el kilómetro 40 llegamos  Platja d'Aro, se oye hace rato al speaker pero aún queda un trozo bastante duro, y el kilómetro final en el Passeig Maritím es casi una tortura entre el aire y el ir esquivando a la gente que pasea. A pesar de todo he conseguido avanzar al corredor en el que me había fijado en el km 26 y a otro que también he llevado delante casi 15 km. 

Me pasaron y los volví a pasar ;)

Encaro la recta final, saludo al Speaker (Carlos Mancera) y paso por debajo del arco de finisher, allí la sorpresa, los compañeros BeerRunners están en la meta, Albert me ofrece una cerveza, que no dudo en coger y pegarle un buen sorbo (que bien sienta después de correr tanto), los saludo a todo y celebro mi 20 maratón, casi ni me acuerdo de coger la medalla.

Entrada

Avituallamiento de Álex

Celebración a lo grande

Tras la celebración voy a por la bolsa de finisher (aquí la dan en la meta) y a por una buena y merecida ducha. Después con todo el grupo y los BeeRunners de Barcelona nos vamos a comer todos juntos.

Grandes compis! 

Valoración de la carrera:

Es una maratón que aprecio mucho al ser  donde debuté, pero hay que reconocer que es bastante dura, ya que durante muchos kilómetros corres solo y no hay público que te anime. también se caracteriza por ser lineal con lo que ello conlleva, la organización pone a disposición de los corredores de un servicio de autobuses desde la meta a la salida para poder realizar el trayecto sin problemas. Los servicios muy bien, agua y Powerade en los avituallamientos y alimento sólido en los últimos. El avituallamiento final con plato de pasta y cerveza, además de refrescos muy bien, y el pabellón para ducharse perfecto. 

Marató de Tarragona

Domingo 22 de Enero de 2017

Una maratón más, la número 19, en esta ocasión la tercera vez que corría la de Tarragona esta vez gracias al dorsal que gané a última hora en Twitter del sorteo de Rudy Project España (@RudyProject_ESP ) diez días antes. Cómo ya sabéis mi método de entrenamiento me permite poder aprovechar estos sorteos de última hora y afrontar las carreras con bastantes posibilidades de poderlas acabar.

Previa:

El domingo  a las 4:45 sonaba el despertador, no quería que me pasara cómo el año pasado en el que llegué demasiado justo y luego tuve "problemas estomacales" que me hicieron sufrir mucho. Así que a las 5:30 me subí al coche (esta vez solo) y a las 7:20 ya había aparcado a una calle del Tinglado y de las duchas. Después de aparcar fui a recoger el dorsal, ni un alma, así que en un minuto ya tenía mi dorsal, en esta ocasión el 409. vuelvo hacia el coche y aprovecho para tomar un café y acabar de desayunar. 

Con el "Pelos" BeerRunner de Zaragoza

A las 8:30 llego al guardarropa dónde había quedado con Isidre, lo espero un rato y cuando ya salía lo encuentro, me presenta a sus amigos que han venido con él desde Barcelona y en la cola me encuentro con el "pelos" un crack de BeerRunners Zaragoza que también es adicto a las maratones ;).

Con Isidre y sus compis ;)

Tras las fotos de rigor nos dirigimos al cajón 3, dónde está la liebre de 3:30. Escuchamos las explicaciones de Juanan, debido al fuerte viento y al oleaje se tiene que cambiar el recorrido ya que por motivos de seguridad no se puede correr por el espigón del puerto de Tarragona, este cambio hace que el circuito se endurezca bastante ya que era la zona más plana y queda eliminada de la carrera.

Selfie Salida

Del Km 1 al 16:
Se da la salida y empezamos a correr dirección Moll dels Pescadors y allí ya nos dirigimos hacía el interior de Tarragona, yendo hacia  els Monars, por la Via Augusta, son los primeros 8 kilómetros y ya empiezan a ser bastante rompepiernas, con continuos terraplenes y el molesto aire, además como el día no acompaña nada el público brilla por su ausencia, antes de llegar al kilómetro 5 los corredores de los 10 k ya giran para volver a meta y sólo quedamos los de los 30 km y la Maratón. A pesar de las dificultades vamos a un buen ritmo (el previsto que habíamos hablado con Isidre) y hablamos y saludamos a los conocidos cuando nos cruzamos con ellos. Sobre el kilómetro 8 giramos volviendo hacia el Port, pasamos cerca de la Playa de la Arrabassada y desde la carretera podemos observar las enormes olas que han provocado el cambio de circuito. Seguimos con el circuito rompepiernas, con alguna subidita que nos hace bajar el ritmo pero a pesar de todo lo vamos manteniendo durante esta parte del recorrido. Al llegar al kilómetro 15 pasamos por el arco de meta en 1:14:43, es decir clavando el ritmo de 5' el km. Volvemos a empezar el mismo circuito que acabamos de realizar, en el kilómetro 16 Isidre me dice que tire yo, que el baja el ritmo, así que desde ese momento empiezo a correr solo.

Pasando por el kilómetro 15

Del 16 al 30:
El recorrido es el mismo que la primera vuelta, sigo con buen ritmo hasta la media, donde ya lo empiezo a bajar, las cuestas y el aire se notan, aún así acabo los 30 en 2:32.23, un poco más lento que los primeros 15 km pero con buenas sensaciones.
Del 31 a Meta:
Particularmente se me ha hecho muy dura, he notado aún más el aire y la recta por la N340 se me hacía interminable, sobre el 37 dejamos la carretera y volvíamos hacia el Port, me animo bastante al dejar de sentir tan directamente el aire y encaro los últimos kilómetros con ganas, vuelvo a recuperar posiciones y avanzar a algún corredor más, tras el último giro por el Passeig Marítim, veo a la liebre de 3:45 a menos de 200 metros de mi seguida por un sólo corredor, miro el TomTom y veo que no voy tan mal cómo había creído al verla, aún así aprieto un poco más para entrar delante de él, llego a meta en 3:34:24, pero no me salen los 42 kilómetros, a pesar de ello estoy muy contento por las sensaciones de los últimos kilómetros y del buen tiempo en este circuito tan duro. Posición 166 de 342 finishers

Llegada a meta

Valoración de la carrera: el cambio de circuito a última hora ha deslucido un poco la carrera, haciéndola más dura de lo que era en un principio, hay que agradecer a la organización el gran esfuerzo realizado la noche anterior para poder cambiar el recorrido, aunque ello haya supuesto perder algún metro y no tener los kilómetros marcados en el recorrido. Los avituallamientos bien, con suficiente bebida para todos y con alimento sólido y geles. Este año los patinadores también estaban presentes durante la carrera por si necesitabas alguna cosa antes de llegar al avituallamiento. Los voluntarios muy bien, amables y animándonos en todo momento. Gran ausencia de público durante el recorrido, y por momentos ibas bastante solo. La Valoro con un 6'5/10 teniendo en cuenta todas las dificultades.

Parciales

La 19 a la SACA!!!!

XIII Marató d'Empúries

Diumenge 3 de maig del 2015:

Per tercera vegada he fet una marató en el 2015, aquesta vegada gràcies al sorteig que va fer RunnerPlace a Twitter, i no vaig ser l'únic afortunat, al Dani Llorens també li va tocar un altre dorsal i a l'Albert Bach Esteve dos dorsal de 10k (li va cedir un a la Mildred).

Com la cursa era a les 8:30 vaig quedar amb l'Albert a les 6:30 per anar-hi junts, ja que les famílies aquestes hores dormen i no els diguin que han de matinar tant. En menys d'una horeta eren a les Ruïnes d'Empúries i van poder aparcar ben be a la sortida, al pàrquing de les Ruïnes, van agafar el dorsal i a fer temps perquè encara faltava més d'una hora.

Preparatius

Fent temps

Poc després arriba en Dani i li dono el seu dorsal que havia recollit prèviament amb la bossa del corredor. Ens fem unes fotos, amb els romans i amb l'altre guanyador del dorsal de la mitja  Nogales. També aprofitem per fer-nos la foto amb els soldats romans.

Amb el Dani

Inici de la Marató:

Quan s'apropa l'hora de sortida els soldats romans encapçalen el grup de corredors fent una mica de volta per les ruïnes, estem ben bé al mig de la gent i la sortida no és gaire ampla. Per sort només hi som els corredors de la mitja i els de la marató (uns 800), els dels 10 km surten un quart d'hora més tard.

Tot i això la sortida és força estreta i al estar tant endarrere el primer km em costa bastant poder córrer al ritme que tenia previst. Vaig fent ziga zaga passant a molts corredors i corredores que van força més lents que jo, fem un gir cap a la dreta i entrem a la carretera direcció Empúries i Sant Martí d'Empúries, començo a poder seguir un bon ritme, sobre 4'40'' i intento mantenir-lo, veig un primer avituallament i penso que és massa aviat per beure i m'espero al següent, poc a poc vaig passant bastants corredor i enfilem la carretera cap el càmping, al km 7  girem novament direcció Sant Martí d'Empúries novament, es veuen els km marcats de la segona volta i vaig calculant on prendre els gels que porto (3 en aquesta ocasió).  Per aquest tram ens anem creuant amb els altres corredors, saludo a la Romana que va per davant i en Dani Llorens que el porto darrera, ens desitgem sort i seguim cadascú al seu ritme.
Sobre el km 11 passem per davant de la meta, hi ha força gent animant-nos i també s'hi han sumat els corredors de la cursa de 10. quan ja hem passat se'm posa al costat l'Oriol, un corredor que no coneixia (ens van presentar a la meta), em pregunta sobre quin ritme portaré ja que fa estona que anem bastant junts i li comento que intentaré fer-la per sota de 3:30, si puc repetir el 3:26 de la última. Em diu que a ell li va bé aquest ritme i anem junts força estona. Parlem una mica de les maratons que hem fet, si alguna vegada havien corregut aquesta etc. quan arribem a l'Escala la seva família li espera al final d'una pujada, el saluden i seguim junts direcció novament cap a Empúries, quan passem per una pujada força dura que marca el km 38 comenten que a la segona passada se'ns farà molt més dura. (com així va ser).

Mitja marató:
Abans d'arribar a Empúries passem pel cartell de la mitja, marco 1:40, el mateix temps que a la Marató de Barcelona, em trobo bé i somio amb una MMP, seguim parlant, però cada vegada menys, apropant-nos novament al càmping, l'Oriol accelera una mica el ritme o jo el baixo, la qüestió és que abans de fer novament el gir es separa uns metres de mi i quan gira el saludo.
Prenc el primer gel i agafo aigua per empassar-me'l, encara vaig a un ritme bastant bo, al km 7 començo a notar molèsties a la panxa, el gel no m'ha caigut gaire bé, i això què és el que prenc sempre.

Efecte estrany :)

Entre això i el cansament acumulat baixo el ritme, abans d'entrar novament al camí que porta cap a les ruïnes veig a l'Albert que ja ha acabat la seva cursa de 10, em fa alguna foto i m'anima, accelero durant uns metres però torno al ritme de 4'58 novament, la segona passada per davant de la meta és força espectacular, a la batuca se li suma la gent que passeja, els corredors que ja han acabat les curses de 10 i la mitja, tothom anima i em sento força bé durant una estona, veig en David Ferrer que avui també debutava a la mitja, el saludo i segueixo cap a l'Escala novament.

Part final
Ara se'm fa bastant dur aquests 12 kilòmetres, vaig molt sol per la carretera, sobre el km 32 em prenc el segon gel, i la panxa encara se'm queixa més, decideixo que el tercer ja no el prendré. Segueixo corrents bastant sol, la gent passejant pels carres, alguns t'animen, els 8 km per dins del poble se'm fan molt pesats, les pujades i baixades que en la primera volta semblaven tant senzilles ara em semblen molt dures i quan arribo al km 38 el passo a 5'31'', de sobte quan ja baixo per la carretera per fer els últims 3 kilòmetres sento el meu nom,i veig a tota la família, la Xesca i en Pau juntament amb la Sílvia, l'Andreu i l'Aina que m'animen.

Un bon ajudant

Ja queda poc

En Pau ve fins a mi m'acompanya uns metres, això em torna animar molt i segueixo amb l'objectiu de poder fer sub 3:30 (la MMP ja fa estona que la tinc oblidada), en aquests 3 kilòmetres finals passo algun corredor i algun altre en passa a mi (crec que vaig passar uns 4 i dos em van passar a mi).  Són uns últims kilòmetres força durs, pràcticament no es veu a ningú per la carretera i sense cap ànims, quan torno a entrar al passeig cap a les ruïnes veig a l'Albert que comença a córrer al meu costat, m'animo i faig bon tros corrents força ràpid, em tira alguna foto més i em deixa poc després de la batuca.

Últim km

Als pocs metres el relleva en Pau, que agafats de la mà m'acompanya fins a la meta, FINISHER novament de la marató, la tercera de l'any i amb un bon temps de 3:28:45.

Entrada a meta

Post cursa:
a la meta hi són tots, saludo la família, rebo felicitacions però el que més m'urgeix es beure, menjar i visitar en Roca ;), quan em recupero del tot saludo als coneguts, en Sergio Palma que ha fet la seva primera mitja també, en Jordi Rabionet que ha tornat a guanyar una altra cursa.
Vaig a la meta a esperar que arribi en Dani Llorens, al cap d'una estoneta arriba, l'animem i si ell també ha fet una molt bona marató, marcant-se 3:53 i fent MMP.

Finishers!

Valoració de la cursa:
Una Marató diferent, la sortida en un lloc emblemàtic. el recorregut força planer però amb algunes pujades en els últims kilòmetres que es fan dures.Ben marcat. Bona organització, avituallaments amb molta aigua i molt sovint, la isotònica en gots de plàstic que sempre dificulta poder beure, l'avituallament final amb fruita, beguda, galetes força bé. Voluntaris molt amables. Preu molt acurat, 29 € per una marató. NOTA: 9'5.

Marató Costa Daurada

Diumenge 18 de gener del 2015:

Aquest cap de setmana he anat a Tarragona a córrer la Marató, una marató a la que no vaig poder anar-hi l'any passat perquè estava lesionat i a la que finalment hi he anat gràcies a un dorsal que sortejava la Maria Vasco en el seu Facebook a traves de Runnin Solution. Com ja fa temps que explico als meus coneguts, ara entreno sempre per sensacions, és a dir no em marco cap competició com a objectiu de la temporada i vaig fent les proves segons les ganes o la sort que tinc (si em toquen en algun sorteig ;). Des de que entreno així porto tot el 2014 i el que portem del 2015 sense haver de parar per lesions ni sobrecàrregues, he eliminat tot el tema de sèries dels meus entrenaments i la veritat és que gaudeixo molt més d'anar a córrer.

Bé després d'aquesta parrafada explico el cap de setmana. en principi tenia pensat baixar el mateix diumenge amb el Dani Llorens, però per malaltia d'un familiar no va poder assegurar-me si aniria, per tant em vaig començar a moure per baixar dissabte i anar més descansat el diumenge. Parlant amb la Sònia de Diversport em va oferir baixar amb ells que anaven a muntar un estand a la fira del corredor i els vaig dir que si. Van quedar sobre les 11 i van anar cap a Sabadell a recollir en David, després de recollir-lo cap al Port de Tarragona directes i a muntar l'estand, els vaig donar un cop de mà i després ens van anar a dinar. 

Dinant amb la Sònia i el David

Després de dinar he tornat a la Fira per recollir el meu dorsal i poc després he conegut en Samuel Kortajarena, un blogger amb el que vaig fer amistat per un sorteig d'un dorsal de l'Spartan Race i que ve dir que si em tocaven els dos dorsals (perquè el sorteig era de dos) vindria a fer-la. I si, dit i fet, li vaig donar el dorsal i el va venir a Tarragona des d'Alacant!!

Samuel "Korta"

Casualment tenien les habitacions a 30 metres i el sopar organitzat per l'Organització també quedava al costat, per tant ens van anar cap allà junts i van passar per l'Hotel on es feia el sopar per pagar, mentre esperaven em van trucar de l'hotel i va sortir un noi molt amable a cobrar-me i evitar tota la cua, després va cobrar a en Samuel i l'Alicia i ens van anar a descansar una mica fins l'hora del sopar.

La meva habitació era bastant cutre, havia reservat una amb bany individual però quan vaig arribar em van dir que hi havia hagut una errada que que era amb bany compartit, en fi per una nit. Després de descansar una mica i una dutxa vaig baixar per anar a sopar, van arribar els primer i encara no podien passar, per tant van baixar i van fer una cervesa per fer temps.

Quan van tornar a pujar ja hi havia gent sopant, entre ells alguns corredors "èlit", van conèixer la Maria Vazco i van quedar que després de sopar ens farien algunes fotos.

El self service consistia en pasta, arròs, amanides, pollastre hamburguesa, pizza, fruita, iogurts ... menjar força adequat per córrer.  Acabats de sopar aprofitem per fer-nos fotos amb els cracks, en Jame Leiva, la Maria Vasco i en Chema Martínez. Abans de marxar en Samuel pregunta a l'organització què passa amb la samarreta que havien de sortejar i com només quedem ell i jo de "populars" ens la donen, en Samuel em diu que me la quedi jo. ens dieuen que demà ens la signaran, que amb el video que estaven gravant no han pensat i no han portat el retolador.

Maria Vasco

Jaume Leiva

Chema Martínez

Després de sopar anem a fer l'últim toc, una cervesa d'importació i cap a dormir.

Passo una nit regular, fins les 4:30 dormo bé però després em vaig despertant cada poca estona, fins que a les 7  em llevo, esmorzo uns plàtans i unes barretes i preparo la bossa i tot el necessari per la cursaA les 8:15 baixo i deixo les claus, espero a que arribi en Samuel i anem caminant fins la zona de sortida, allà trobem al Dani Llorens i poc després al Juan Carlos i en Victor Millan, tres Red Runners, aprofitem per fer unes fotos i cadascú es va col·locant al seu lloc de la sortida. 

Foto de grup

En Victor i jo anem més endavant, hem de saltar la tanca perquè ens hem quedat molt endarrere i ell vol fer un entrenament" de 3:30, ja que farà de Pacer a la marató de Barcelona i jo , ara ho puc dir, intento una tàctica suïcida de seguir a la llebre de 3:15 fins que no pugui més i intentar baixar de 3:30. En Victor ho troba una mica "arriscat" per no dir una altra cosa i m'anima a intentar-ho, em diu que si m'atrapa ja en parlarem...

Sortida conjunta

Amb el Victor a la sortida

Comença la cursa, surto darrera de la llebre de 3:15, la veritat és que el primer km va més ràpida del que hauria d'anar però la puc seguir força bé, els primer km a uns 4'20'' i després ja més normal a uns 4'30-4'35'', els primers 7 km són anar i tornar fins el final del port, ens creuen amb altres corredors i a l'anada veig al Jaume Leiva entre els primers classificats de la cursa de 10 km, anàvem tots junts, els de 10, 30 i 42 km. arribem al km 5 i el rimer avituallament, agafo una ampolla d'aigua un glop i aseguir corrents. Poc després cap el km 6 veig que en Jaume Leiva s'ha retirat i va caminant, molts corredors l'animem quan el passem. Seguim fins el final del port, encara vaig darrera del grup de la llebre de 3:15, anem direcció Barcelona per la carretera , en aquest punt hi ha força gent animant, fent un km i mig més i tornem a girar, al passar per sota d'un tunel miro el gps, s'ha tornat mig boig i em marca un ritme de més de 7', segueixo darrera de la llebre de 3:15 fins el km 9, aqui baixo una mica el ritme per anar més còmode. Passem per la línia de meta i ens separem dels corredors de la cursa de 10 km que ja l'acaben. Passo en 45'42 un bon temps que no faig en moltes curses de 10 per cert.

Entrem a Tarragona, fa una mica de pujada però es força suau i quasi no es nota, passem per carrers força amplis i em noto bé de cames, anant a un ritme de 4:45 aproximadament, bec aigua i Powerade en el km 10 i en el 15. ens hem creuat amb el Dani i en Victor, que m'ha animat força dient-me que vaig bé. De camí a la pista d'atletisme veig en Chema Martínez que va primer de la cursa dels 30 km, molt endavant del segon classificat. 

En plena acció

Abans del 25, anant força bé

Quan arribo a la pista d'atletisme, la llebre tot just surt, penso només he perdut 400 metres i m'animo força, entro a la pista i faig la volta, quan surto tornem pel mateix camí, em torno a creuar amb el Victor i ens saludem i m'anima. 

A l'anada he vist el cartell de la mitja, començo a veure patinadors oferim aigua, powerades i gels. de moment no demano res i en le km 20 em prenc el primer gel que portava. Torno a agafar Powerade i cap el cartell de 21, vaig amb forces i em trobo bé, la passo en 1'38''17, vaig encara molt bé, i  segueixo a un ritme còmode.

Seguim en direcció novament al Port i quan arribem al km 25 em noto una mica clavat, de sobta no puc baixar de 5' el km, Tot i això no vaig cansat, m'adapto al mou ritme i seguim novament direcció cap Barcelona passant novament per sota del túnel. Fins arribar al km 30 vaig bastant bé, una mica més lent del que voldria però amb bones sensacions.

al km 30 ens trobem amb una sèrie de puja-baixa que em deixam mort, començo a baixar més el ritme, del km 30 al km 35 és la part on pitjor ho passo, al km 30 prenc el segon gel , abans al km 15 i al 25 havia pres platan, i agafo un aigua d'un patinador. Al km 35 girem per fer el camí de tornada, veig novament al Victor, m'ha retallat força i em torna animar, aquest crit em fa reaccionar i torno apretar les dents i em proposo que no m'atrapi. Segueixo fent el camí de tornada i veig en Samuel, li faig un crit d'ànims i veig que ja em queda molt poc. en el km 40 torno a fer una revifada, em prenc un gel que em dona un patinador i accelero, recuperant 4 o 5 posicions de les que havia perdut. Arribem novaament a la zona de sortida i tinc prou forces per poder tonar accelerar, veig el crono de meta, puc baixar de 3:30!!! i tant! finalment paro el crono en 3:26:35, la meva millor marca en marató, aixeco el braços d'alegri i em posen la medalla de finisher!

Arribada a meta!

Amunt!!

Vaig a la part de dins agafar més beguda i menjar, agafo la bossa i poc després arriba en Victor, em felicita i comentem la jugada, aprofitem per anar a la dutxa i poc després arriba en Dani, que acaba la marató en 3:56 i això que deia que no sabia si acabaria!

Amb el Victor a la meta

Lluint medalla

Després de les dutxes , anem en cotxe amb el Dani fins a Barcelona i després agafo un AVE fins a a Girona, arribant a casa content i feliç!

Diploma de la cursa

Valoració de la cursa:

Molt bona organització, el recorregut una mica dur al partir del km 30 però força ample, tot i que hi havia molt trams d'anada i tornada m'ha agradat, estranyament no he vist retallades tot i que el recorregut era propici . els avituallaments de 10, molta aigua, powerade, platans, gominoles , taronja... i sobretot els patinadors oferint de tot durant la cursa genials! L'única pega va ser l'entrega de bosses, que va desbordar als voluntaris, crec que fent etiquetes al dorsal i enganxant-les a la bossa seria molt més còmode que no haver d'escriure el número en una enganxina. Els voluntaris de 10, animant en els avituallaments i molt amables. La puntuo amb un 9/10

Marató del Priorat

Dissabte 4 d'octubre del 2014:

en aquesta ocasió he viatjat fins a Falset per córrer la meva primera marató de muntanya. si ja sé que sempre dic que jo i la muntanya no són gaire amics, però el motiu per fer-la era que ens tornavan a reunir els components dels RedHotChilliRunners, és a dir en Davis, en Karell l'Alfredo i jo mateix, l'equip que va acabar la Trailwalker al 2013.

Per desgràcia l'Alfredo no ha pogut venir i en Karel per lesió només ha fet la mitja, així que al final en David i jo hem hagut de córrer els 43 + - km de la Marató.

Divendres vaig sortir de casa cap a les 18:00 direcció Cerdanyola per fer la segona part del viage fins a Falset en el cotxe del David, anant-hi em vaig trobar un accident a l'AP7 i vaig arribar passats 2/4 de 8, després de fer el canvi de cotxe directes a Bellmunt a deixar les bosses a Can Quel, una pensió del més "singular" i una padrina ben original. 

Deixades les bosses hem anat a Falset i allà ens hem reunit amb el Karel que feia hores que havia arribat des d'Andorra. Hem fet un bon sopar amb pizza, cerveseta i braves i cap a dormir, que el matí seria dur.

Sopar amb bona companyia

El diumenge sona el despertador a les 6:30, tot i que durant la nit, tant en David (pel meus ronquets, jeje) com jo ens havien despertat més d'una vegada, preparem el material i mengem un amica abans de sortir. Anem cap a la zona de sortida a recollir els nostres dorsals i la bossa del corredor, com és molt aviat encara anem a fer l'últim cafè i un mini de pernil dolç.

Zona de sortida

Poc abans de les 9 estem per la zona de sortida, es veuen molts corredors disfressats, molt bon ambient amb música en directe, mediàtics com en Bonastre i l'Alibès, amb els que ens fem una foto. També desvirtualitzem en Dani Pous, un Red Runners amb el  que hem compartit molts twits i comentaris al facebook (ja he dit que portàvem molts mesos preparant aquesta cursa).

Amb els mediàtics ;)

L'Spiker anuncia que la cursa s'enderrirà uns minuts perquè encara hi ha gent recollint dorsals i se'ls ha complicat una mica la cosa, esperem amb ganes que comenci la festa, i una mica després entrem a la Cooperativa, passant per dins caminant per situar--nos sota l'arc de sortida. 

A punt de sortir

A les 9:15 comença la marató, comencem ben animats i amb forces, en Dani, en David i jo anem junts els primers km, portem un bon ritme, potser fins i tot una mica ràpid, en David comenta d'anar més tranquils que encara queda molt i regulem una mica, passem el primer avituallament al km 3'5, evidentment ens el saltem, encara no hem gastat prou energia per aturar-nos, al km 6 hi ha el segon avituallament, a Bellmunt, on hem passat la nit (per cert la Padrina no ha sortit a saludar-nos :( 

A Bellmunt i l'hostal de fons ;)

Aquí ja parem per veure una mica i seguim endavant passant pels carres del poble. Tornem a agafar el camí i arribem al una baixada una mica tècnica, en Dani baixa ràpid, en David i jo no són grans baixadors i ho fem al nostre ritme (lents però segurs). Poc després atravessem un riu (peu mullat però sense problemes) i una forta pujada endarrereix en Dani, el deixem enrera i continuem sols en David i jo (Ja haviem decidit que la fariem junts des del principi al final).

Seguim corrents a bon ritme, tot i que ara les pujades ja comencem a fer-les caminant. Arribem a l'avituallament del km 10 i fem la nostra primera copa de vi (copa de vidre eh!). el vi és bonissim però no és qüestió d'abusar.

Primer avituallament de vi ;)

Seguim camí de Gratallops, passem per uns paisatges molt macos, rodejats de vinya,  la temperatura encara és força agradable i seguim fent una bona cursa. 

Passant per Gratallops

Pugem i baixem pels camins fins arribar a un celler on tornem a beure una copa de vi, la segona i última, hi ha uns sofàs amb molt boa pinta i ens ofereixen seure, però ni pensar-ho, com seient no tornem a aixecar-nos. Ens fan passar per dins del celler, baixem tres plantes i tornem a la carretera, direcció Torroja, sembla que no arriba mai aquest poble!

Baixant pel celler en plena cursa!

Ens aturem a l'avituallament del km 23, en David va una mica tocat i reduïm una mica el ritme, baixem per un corriol de pissarra que fa bastant respecte, i poc a poc ens apropem a Torroja, al km 23 arribem, tornem a hidratar-nos (aigua i aquarius eh!), en aquest avituallament hi ha unes botifarres amb molt bona pinta però decidim no arriscar, aigua, taronja i platan (he menjat com a mínim 10 plàtans amb tants avituallaments).

Vinyes i raïm

Seguim, ara la nostra propera destinació és Porrera, els camins són més complicats i amb més pendents cada vegada, arribem a un avituallament que momentàniament s'ha quedat sense aigua i aprofitem per descansar un parell de minuts extres, xerrem amb un home que és de Porrera, fem força km amb ell, ja que portem un ritme bastant similar, arribem a dalt de la muntanya i fem la baixada cap a Porrera, ens comenta que ens fan passar pel pitjor lloc per arribar fins el poble i veritablement té raó, un corriol força complicat dins arribar a Porrera, baixem unes escales i cap a la plaça, allà un altre avituallament , i un senyor tocant la gaita! Ens recuperem una mica abans de seguir, ens queda la part final (en teoria 8 km però ens surt una mica més al GPS), 

Iniciem la baixada entre les plantes, mirant constantment el terre per no ensopegar-nos, arribem al km 36 i girem cap a dreta, un home ens diu si hem vist algun senyal i ens aturem, per sort ens ha avisat a temps ja que ens havíem saltat una cinta i anaven malament, comencem a pujar un corriol duríssim, tornem a a equivocar-nos sortint-nos del camí, el corriol segueix pujant, són gairebé dos kilometres que ens fan patir molt. Per sort arribem a dalt de tots senseners, ara ja només queda baixar fins a Falset, augmentem de nou el ritme, i avancem a uns quants corredors que prèviament ens havíem deixat enrera, quan al David li marca 42 al Garmin i a mi 41 al Nike+ veiem un cartell "Queden 2 km", ufff em desanimo una mica, però tot i això seguim endavant, ja queda poc i no podem aturar-nos, quan trobem alguna pujada caminem i tornem a córrer quan és més planer o fa baixadeta, entrem a Falset! ja només queda l'última pujada! Veiem la Cooperativa i apretem una mica més, en Karel és a la meta, ens fa aguna foto i ens anima, aixequem els braços i SI!! Tornem a ser FINISHERS!!

Arribada!!

Ens donen la nostra merescuda medalla, després de recuperar forces anem a buscar l'arròs que ens hem ben guanyat i una cervesa ben fresca, esperem el torn pel massatge fent-la petar, poc després veiem com arriba en Dani que ha finalitzat la seva primera marató (i quina marató!). 

Finisher again!

Després del massatge anem a la dutxa, per sort agafem el cotxe ja que és una mica allunyat i direcció a Cerdanyola que ja és molt tard i encara he d'arribar a Girona!

Gràcies pel massatge! 

Valoració de la cursa: primera edició d'aquesta marató de muntanya, un recorregut bastant assequible amb poc trams tècnics i que amb bona preparació pots acabar. Els avituallaments han estat el millor de la cursa, vi, aigua, isotònica, menjar sòlid, de 10! i l'avituallament final amb l'arròs genial. El marcatge molt correcte, tot i que ens equivocat ha estat més pel cansament i errada nostre que pel marcatge. els voluntaris de 10, superamables! La bossa del corredor molt bé, amb bastó de regal als primers 300 i ampolla de vi i samarreta tècnica. el petit problema de l'inici de la cursa no afectat per res al desenvolupament de la prova. També s'ha de destacar la gran informació i interacció per facebook i twitter de l'organització. Cursa de 10.