Cursa Bombers Girona

Domingo 15 de septiembre:

Seguimos un finde más con la marcha, esta vez cerquita de casa y por libre, después de no poder correr el año pasado volvía a correr una de las carreras que más me gustan de Girona. Cómo no había que madrugar mucho salgo de casa con el tiempo justo para coger el dorsal, la bolsa del corredor y calentar un poco, aún así tengo tiempo para saludar a los conocidos y hacer algunas fotos.

Con Albert y Xavi

Después de dejar la bolsa en el coche y comentar la carrera con Albert y Xavi no situamos en la línea de salida, al poco empezamos a correr, salgo cómo siempre que voy por libre a un ritmo que sé que no aguantaré toda la carrera, y menos en esta que hay que subir a Sant Roc, durante el primer km nos sigue el helicóptero de los bomberos, diría que haciendo fotos. Después de pasar por debajo de la autovía y entrar a Vilablareix me pasa Quim que va muy fuerte, yo voy regulando mi ritmo para hacer la carrera cómodamente y nos acercamos al km 2 dónde veo que han cambiado el recorrido (convencido que era el mismo ni había mirado el recorrido de este año), así que en vez de meternos por el pequeño camino habitual seguimos por uno más ancho hasta la carretera de "El Mas Aliu", dónde ya empezamos el sector Trail de la carrera, empezamos a subir, a pesar de llevar meses sin hacer montaña, no son cuestas muy duras y mantengo un ritmo aceptable, subimos hasta el avituallamiento que hay en la Ermita de San Roc, dónde recupero fuerzas y como un poco de plátano y bebo agua, pierdo un par de minutos pero bien aprovechados para encarar la bajada a buen ritmo, esta vez la bajada es más trailera, ya que han cambiado por dónde se bajaba antes, que era carretera y dónde arañaba alguna posición, aún así bajo mejor de lo que esperaba y sigo a buen ritmo paso algún corredor y bastantes marchadores. Volvemos a cruzar la carretera y llegamos al camino estrecho por dónde antes era el km 3 y ahora es el 9, es un sector que conozco bastante bien ya que entreno a veces por allí, así que aprovecho y mantengo bien el ritmo de carrera, pasamos los arrollitos que hay saltando de pilón en pilón y encaro los dos últimos km ya de nuevo por asfalto. Volvemos por el mismo camino de los dos primeros km, ya con ganas de llegar a meta dónde me espera Xesca que ha venido desde casa corriendo.

Esprint final

Encaro los metros finales y la veo, la saludo, me hace un par de fotos y cruzo la meta en una hora justita, después de 11 km y del desnivel no está mal.

Con Xesca

Cervecita y butifarra final

Vamos por la butifarra y la cerveza, que serían estas carreras sin el premio final  ;) Hablamos un rato con los conocidos, y esperamos a que llegue Albert, le hacemos un par de fotos y tras un rato más de cháchara lo acercamos a su casa para nosotros ir a tomar uno de los últimos baños del verano en la piscina.

Llegada Albert

Valoración de la carrera:

Una carrera modesta pero hecha con mucho cariño,  además con el plus de ser solidaria y destinar todos los beneficios a entidades benéficas.

El recorrido está bien marcado y con voluntarios y bomberos en los cruces más complicados cómo el paso por la carretera, además de la Policía Municipal. Avituallamiento sólido y líquido en mitad de la carrera y el punto más alto de la misma, se agradece. Los voluntarios superamables y siempre con una sonrisa. El avituallamiento final con bocatas y butifarras genial, la bolsa del corredor muy completa y con una botella conmemorativa muy chula y práctica.

Además de la carrera de 12 km hay una de 6km y la modalidad marcha. También diferentes carreras infantiles. 

Calidad precio es una carrera muy recomendable y a la que creo debería ir mucha más gente, aunque cómo pasa a menudo en Girona, o no hay nada o montan dos el mismo día, ya que esta coincidía con la Marxa del Xuixo. 

Recorrido

Perfil

4a Sant Silvestre LPH

Dissabte 27 de desembre 2014:

Avui canvi total, Sant Silvestre de Muntanya a les Planes d'Hostoles, després de la cursa d'ahir, planera i molt ràìda avui he canviat les bambes i el xip i he matinat per anar fins a les Planes a córrer la Sant Silvestre. En principi havia de venir també la Lídia però em va avisar que no es trobava gaire bé i finalment no ha pogut venir. Així que quan he arribat he mirat si veia algun conegut i .. es nota que no és el meu ambient no he vist a ningú dels que sempre em trobo, així que després d'agafar el dorsal i la bossa del corredor he anat a canviar-me, avui feia molta fred i estava molt tapat i he decidit no posar-me la màniga curta i he optat per una de màniga llarga a sota (he fet bé), quan he tornat a la zona de sortida he trobat un company de professió que la feia caminat (amb els pals de Nordik Walk) i hem estat xerrant una mica.

Avui una mica abrigat!

Quan faltava poc per començar he anat a l'arc de sortida i hem esperat a que comencés, a les 10 s'ha sentit un coet que pujava i quan ha petat, tots a córrer. Els primers 700 metres eren per dins de Les Planes i he anat força ràpid, poc a poc hem anat sortint i hem començar a pujar per un camí força ample fins que hem arribat a les primeres rampes, el camí ja era estret i ens hem posat en fila índia, pujant poc a poc durant una bona estona, els 3 primers km han estat bastant heavies, amb pujades molt dures, a mi la veritat m'agraden molt més que no les baixades, quan podia passava algun corredor o corredora però no hi havia gaire espai per fer-ho, al km 3 hem trobat un avituallament d'aigua, he fet un glop i cap endavant!

Sortida a punt!

Hem seguit pujant, però ja no era tant dura i el terreny ja feia més puja-baixa, poc després hem trobat un avituallament sòlid, cap el km 5, he tornat a parar per beure una mica més i menjar una mica de plàtan i taronja, després hem seguit pujant una mica més i cap el km 6 hem arribat a una zona on la humitat, les fulles mullades i les pedres han deixat pas a una zona amb molt de fang, els peus s'enfonsaven i relliscava bastant. Després ja hem començat la zona amb la baixada més tècnica, massa tècnica per a mi, entre el fang de les bambes i la meva poca traça baixant m'han passat bastants corredors, però ja ho tinc assumit i no perdo el cap per anar al seu ritme, m'estimo més baixar segur que una caiguda. Poc a poc les baixades s'han fet més suaus i he pogut tornar a augmentar el ritme, en les zones més planeres he anat recuperant terreny a alguns corredors que m'havien passat a les baixades i quan hem arribat a la última pujada encara he pogut recuperar una mica més ja que no hi havia cua i he pogut pujar bastant ràpid. A mida que ens apropaven a les Planes he anat augmentant el ritme perquè la baixada ja era per un camí bastant assequible. Em trobava bastant bé i he fet els últims 700 metres de la cursa a  4'26'', acabant en 1:20:31 i en la posició 156 de 260, no és per llançar coets, però tenint en compte que no és el meu terreny (580 D+ segons l'Strava) i que ahir vaig apretar força estic content.

Desnivell i ritme

Valoració de la cursa: molt bona organització, recollida de dorsals ràpida, circuit molt ben marcat amb cintes vermelles i blanques i fletxes en els llocs més conflictius, els avituallaments els he trobat massa junts i després fins al final no hi havia cap, però molt complert.  Els voluntaris molt amables, gran avituallament final amb pastes, xocolata calenta i caldo (m'he pres dos gots que entrava de meravella. Entrega de premis original i un petit sorteig final. La bossa del corredor m'ha sorprès gratament, sense la típica samarreta "tècnica", en aquesta ocasió amb un fuet, una ampolla de vi etiquetada amb motiu de la cursa, caldo Aneto i unes piles. En resum, una cursa molt recomanable pels amants de la muntanya. Nota 9/10

Bossa del corredor

V Despertaferro

Dijous 11 de setembre 2014:

Un altre any que a la Diada tornem a córrer per Bàscara, i amb aquesta la 4a vegada que la faig. És una cursa que m'agrada molt i que cada any millora una mica respecte a l'any anterior. El recorregut sempre és diferent al de l'edició anterior i és força divertit no saber que et trobaràs.

Com la cursa comença a les 9:00 i havia de recollir el dorsal he matinat i he agafat el cotxe, aquest any el trajecte ha estat més còmode perquè ara hi ha el tram gratuït d'autopista fins a Vilademuls.Quan he arribat ja estava en Mariano trucant-me a veure per on parava (sempre arriba amb molt de temps jeje). Li he dit que ja havia aparcat i he anat a buscar la bossa del corredor, també he recollit la de l'Albert que per lesió no ha pogut venir. He trobat a molts coneguts, com excompanyes de feina, l'Anna i la Cristina, en Màrius, la Patty...

Amb la Patty i en Mariano, grans corredors de muntanya!

Després de fer-nos unes fotos (per mantenir la tradició) ens hem dirigit a la sortida però aquest any hi havia la Txiqui Cursa pels nens, hem animat a la mainada que la corrien i quan han acabat ens hem situat ben endavant, quasi a primera fila. 

Esperant la sortida!

Després de sentir el petard de sortida hem començat a córrer a tot gas, ja que (i això no ha canviat cap any) els primer metres són de baixada i el més facilet de la cursa, poc a poc el grup s'estira, en Mariano com sempre es perd de vista en pocs metres.  Jo vaig al meu ritme seguint de molt a prop a la Patty, a mida que avencem el terreny es va fent més dur i comencen les primeres pujades fins que arribem al km 3, allà hi ha un tap força considerable ja que hem de pujar ajudant-nos d'una corda, faig la fila esperant el meu torn (tot i que algun impacient es cola) i quan passo segueixo corrents.

El que menys m'agrada, fer cua!!!

El km 4 també és força dur, de pujada i vaig algun tros caminant, quan comença la baixada torno apretar força el ritme , hem de vigilar perquè el terreny està força ple de branques i has de mirar tant a terra com  a dalt. Cap el km 5 hi ha l'avituallament, agafo un got d'aigua i una mica de taronja i a seguir endavant. 

Una de les pujades més dures.

Després de la baixada tornem a fer més pujada no tant dura com la d'abans i la faig sense parar de córrer, tornem a baixar i arribem al km 8 on un voluntari comenta: "última pujada!", ufff i quina pujada, superdura, torno a caminar (jo i la resta que anem en aquest grup), per sort no és gaire llarga i quan s'acaba ja la resta és de baixada, còmode , cap a Bàscara.

En ple esforç!

Abans d'arribar al poble hi ha una màniga i s'agraeix que et reguin una mica, ja que és un dia molt calorós, un noi de Diversport que he portat quasi tota la cursa darrera em passa i diu, "va que ja hi som", fem l'últim km accelerant una mica, però hem de pujar la baixadeta del principi i arribo en un temps de 1:03:44, classificat el 84 de 164 corredors masculins. Molt bon temps tenim en compte el terreny i els 16 km del dia anterior.

A la meta ja hi ha en Mariano, agafo un entrepà de formatge i comentem la jugada, tres minuts després arriba la Patty que  havia passat sobre el km 2, parlem una mica més i després d'alguna foto més torno cap a Girona.

Després de la cursa.

Valoració de la cursa. com he dit abans, una cursa que m'agrada molt. Aquest any uns 400 participants entre corredors i marxadors. Molt ben organitzada. El cronometratge amb xip, perfecte, l'avituallament al km 5 molt bé i l'avituallament final amb entrepans i beguda variada. La samarreta maca i reivindicativa, com cada any. Una cursa que sempre que puc faig i que tornaré a fer el proper any. 9'5/10.

Recorregut i perfil edició 2014.

7a Cursa Solidària Bombers Girona

Diumenge 30 de març:

Cinquena cursa que he fet al mes de març, ha estat un mes molt actiu i en el que he aconseguit anar deixant enrere moltes molèsties tot i haver fet la Marató de Barcelona el dia 16. Aquesta era la meva tercera participació en aquesta prova en la que m'agrada molt competir per dos motius, està a prop de casa i és solidaria, ja que dediquen el 50% dels beneficis a projectes de l'àmbit educatiu de Càritas Girona i l'altre 50% dels beneficis a l'associació Confiança Solidaria Girona. També fan una recaptació d'aliments destinada a l'associació Confiança Solidaria Girona.

Amb dos cracks! Mariano i Paco

Com corria ben a prop de casa no he matinat gaire, cosa que m'ha anat bé amb el canvi horari, de fet he arribat quan quedaven 20 minuts per començar i ja estaven fent les proves infantils. Era un dia amb pluja i amb una temperatura força fresca, és a dir un dia ideal per córrer, al menys per a mi.  He aparcat molt a prop del parc de Bombers i he trobat en Paco i en Mariano que ja havien arribat feia estona, també  he desvirtualitzat l'Ernest amb el que havien parlat moltes vegades pel Twitter. També he trobat alguna companya de feina i altres coneguts com la Red Runner Aintzane.

.

He dit que era la cursa dels bombers??

La cursa ha començat a les 10, és una sortida una mica complicada ja que només començar es gira a l'esquerra, després del gir enfilem cap a Vilablareix passant per sota de l'autopista, és un tros d'asfalt fins cap el km 3 ja hem entrat en el camí de terra i hem passat per algun rierol, saltant de piló en piló per no mullar-nos els peus. La pujada a Sant Roc m'ha fet disminuir el ritme que portava bastant bo fins aquell moment, tot i això no he deixat de córrer fins a dalt de tot, sempre que veig aquell prat d'herba penso, ara la cursa ja entra en la part fàcil. Després d'agafar l'aigua que venia molt de gust ,tot i que no ha deixar de caure una pluja fina en tota la cursa, hem començat la baixada he accelerat el ritme novament, però sense anar a tope perquè la carretera molla no em donava molta confiança. 

Recta final

Poc a poc ens hem anant apropant cap a Girona de nou i hem tornat a passar pel mateix camí que a l'anada, quan he arribat a la recta final l'Aintzane m'ha animat i he accelerat una mica més, a la meta m'esperaven en Paco i en Mariano que ja havien acabat feia estona (corren massa aquests dos!!!). Poc després de mi ha arribat l'Ernest i hem aprofitat per fer-nos alguna foto. 

Amb l'Ernest

Després de la foto hem anat a la cua per agafar la botifarra ben calentona i una mica de beguda, que hem de recuperar forces després de l'esforç ;) Quan hem acabat les botis hem anat a canviar-nos i he aprofitat per acomiadar-me de l'Aintzane que encara seguia animant els últims corredors de la cursa.

Selfie amb el buff de la cursa

Valoració de la cursa: és una cursa amb un circuït molt divertit, ja que hi ha de tot, asfalt, terra, una mica de pujada (no molta), baixada.. L'organització com cada any impecable, tots els encreuaments controlats per bombers voluntaris o policia local. L'avituallament a la meitat de la cursa coincideix amb el final de la pujada, el que va molt bé, i l'avituallament final amb botifarra inclosa perfecte. Aquest any han canviat la samarreta per un buff, suposo que per poder recaptar més diners pels donatius, res en contra d'aquesta mesura. En definitiva l'any vinent hi tornaré per fer la meva quarta participació.

Recorregut i ritme

Fiploa amb la classificació final

IV Despertaferro

Dimecres 11 de setembre:

Com ja és costum des de fa tres anys corro la Despertaferro de Bàscara el dia de la DIADA, és una cursa que va millorant cada any una mica i que sempre té la sorpresa del recorregut, ja que el canvien una mica en cada edició.
Aquest any he anat amb l'Albert i com ens havien avisat que anéssim aviat pel tema de la Via Catalana, hem arribat abans de les 8 a Bàscara i hem pogut aparcar ben a prop de la sortida i agafar el dorsal, el xip i la samarreta ben tranquils.

Després d'agafar-ho tot i preparar-nos una mica han arribat en Paco i en Mariano amb els que hem fet una mica d'escalfament abans de la cursa. També he trobat altres coneguts com la Cristina i en Bernat que també feien la cursa.

Abans de la sortida ens hem tirat unes quantes fotos i, coses del Mariano, ens hem col·locat a primera fila de sortida. Hem esperat una mica ja que la cursa ha començat uns 5 minutets tard i quan ha sonat el petard hem començat a córrer.

La sortida acostuma a ser una baixada bastant forta fins a una corba a la dreta per un camí de terra, en aquest tros hem girat i hem començat el camí força ample. Aquí ja tot el grup anava separat i en Mariano ha agafat distància i ja no l'he tornat a veure fins a l'arribada. En Paco també m'ha passat en el primer km i l'Albert en el 1'5. Després de la mala experiència de diumenge passat he regulat el meu ritme i he anat fent, sense voler apretar més del compte per poder fer la cursa amb garanties.

Quan hem arribat al km dos i mig hi ha hagut la primera petita retenció ja que havien de pujar per un corriol on només cabia una persona, aquí he atrapat a l'Albert i l'he seguit tota la pujada que hem fet mig caminat mig corrents en fila índia.

Quan s'acabava la pujada hi havia un tros on hi havia un cartell que deia "PERILL" i he passat pel camí i sort que portava unes bones vambes de trail perquè era una mica relliscós, bé de fet tot el camí ha estat força relliscós amb les pluges del dia abans i de la nit i encara hem tingut sort que no ens plogués, tot i que alguns si s'han mullat.

Després d'aquesta pujada hem començat a baixar fins el km 4 on hi havia l'avituallament i on he vist a l'Albert un altre cop, després d'agafar l'aigua m'he anat apropant a l'Albert i ens hem saludat, m'ha comentat que li feia mal el genoll i que agafaria el trencant de la caminada per tornar.
L'he deixat una mica enrere i hem començat una altra pujada forta, aquí he hagut de parar ja que feia un parell de quilòmetres que portava una pedra a la vamba esquerra i cada vegada em molestava més. Quan m'estava traient la pedra m'ha passat l'Albert un altre cop i m'he afanyat per no perdre'l de vista, una gran errada perquè no m'he apretat la vamba dreta que s'havia afluixat una mica i la resta de la cursa no he anat còmode però tampoc volia tornar a parar i quedar-me més enrederit.

Després de tornar a començar a córrer hem arribat a la segona aglomeració (d'haver-ho sabut m'hauria aturat aquí) i hem fet una fila d'un per passar pel costat d'una bassa d'aigua, no semblava gran cosa però un valent s'hi ha ficat i l'aigua li ha arribat fins la cintura. En  Mariano m'ha comentat que ell també ha passat per l'aigua, jejeje. Després d'esperar el meu torn hem començat a grimpar cap amunt on hi havia algun tros difícil i on he perdut peu, sortosament he posat la mà bé i no he caigut, després de la baixada cap el quilòmetre 7'5 he tornat a veure l'Albert i l'he tornat a atrapar cap el km 8, m'ha comentat que se li havia passat el mal del genoll i que acabava la cursa, ens hem quedat junt els últims quilòmetres on el terreny ja era més fàcil i hem apretat una mica cap a la meta avançat molts caminadors que s'havien incorporat al circuït de la cursa.En aquest tram les vambes pesaven més del compte amb tot el fang enganxat i a és a més la que portava fluixa m'ha fet una butllofa, grrr.

Quan quedaven uns 500 metres li he dit a l'Albert que jo passava de fer hatxasu i ell m'ha dit que també, així que després de fer la corba ben feta i sense retallar hem pujat la recta final entrant tots dos junts a la meta on ens esperaven els cracks del Paco i el Mariano.

Després de deixar el xip hem agafat la nostra bossa del corredor i un bon entrepà de pernill, de beure tampoc en faltava, i podies triar refrescos, aigua, isotòniques... hem comentat una mica la cursa tots quatre i després de treure'ns una mica de fang hem agafat el cotxe i cap a Girona.

Valoració de la cursa: per a mi aquesta cursa és una de les meves preferides, tant pel dia que es celebra com per la cursa en si mateixa. L'organització de 10, el recorregut que canvien cada any cada vegada és més divertit, sempre ben marcat i sense possibilitats de perdre. Els avituallament superbé, sobretot el del final de la cursa i la bossa del corredor molt bé amb una samarreta commemorativa i reivindicativa que son molt xules.

Fins la 5à edició!!!