35a Cursa Carrer Nou

Diumenge 20 d'octubre:

Avui tocava cursa a casa, des de la Cocollona que no ho feia, i  a més a més començava força tard, a les 10:30, per tant avui no hi hagut una d'aquelles matinades de diumenge i he aprofitat per dormir una mica més.

A les 9 m'he llevat i he esmorzat una mica, a les 10 he quedat amb el David i hem anat cap a la zona de sortida trotant una mica, ja què el Carrer nou està a menys d'un kilòmetre de casa.

Després de saludar alguns coneguts ; l'Oliva, La Mireia... ens hem dirigit cap al nostre calaix, com encara no havia acabat la prova dels 5 km, hem hagut d'esperar per poder col·locar-nos al nostre lloc i una vegada allà he trobat en Manel. Quan la cursa estava a punt de començar el GPS encara no havia trobat la senyal ja que el carrer Nou és molt estret i no triangulava bé, he vist que a més d'un li passava, han donat la sortida i hem començat a córrer, al sortir per calaixos i tot ser bastant estret no he sortit massa lent i he començat a córrer cap a Jaume I on s'ha engegat el GPS i he pogut tenir la referència del ritme. 

Durant els 3 primers kilòmetre he anat davant del Manel però m'ha començat a molestar la planta del peu i quan ell ha apretat una mica més no l'he pogut seguir i se m'he escapat i ja no l'he pogut agafar. En aquests primer tram s'han vist molts corredors retallant d'una manera vergonyosa i inclús el policia municipal que hi  havia en el tram de la Devesa els xiulava perquè no ho fessin, però ja sabem que molts "populars" van a la seva tot i creuen que retallant aconsegueixen alguna cosa , no sé, per a mi és una manera d'enganyar-se i si t'apuntes a fer 10 km no vulguis fer 9'5 amb les retallades i després presumir d'un temps que no és real ("rollito moral").

Bé a partir del km 4 entraven al barri Vell on hi havia molt públic que animava força. Cap el km 6 la temuda pujada a la catedral, veritablement es fa dura i el ritme baixa terriblement, tos els corredors hem patit força en aquest tram i inclús més d'un l'ha fet caminant. Després ve la baixada que és bastant més curta i no et permet recuperar el temps que perds pujant. Els tres últims kilòmetres els he fet a un ritme inferior al que esperava, no sé si per pagar l'esforç de la pujada o perquè em molestava més la planta. Tot i això he entrat esprintant al carrer nou on era la meta amb un temps acceptable per a mi 46:30 a una mitja de 4:41 i classificat 375 de 1229.

A la meta he trobat als animalots del Mariano i en Paco que han fet la cursa superràpits, com sempre, en Mariano en 40', en Paco en 42', també he troba en Manel que l'ha fet en 45', ens hem fet unes fotos i comentat la cursa, després d'uns estiraments hem anant a buscar en David, que l'ha acabat en 47' i ell i en Manel (que venia amb la dona i el nano) han marxat i ens hem quedat prenent una beguda en Mariano i en Paco, rient i xerrant una estona més.

Valoració de la cursa: dies previs: molta informació per les xarxes socials, sobretot en Twitter resolvent dubtes molt ràpidament. Dia de la cursa: en general bona organització, la idea dels calaixos ha estat bé per separar els diferents ritmes. Cosetes a millorar crec que la sortida hauria de ser a Jaume I, un carrer molt més ample i sense problemes d'aglomeracions. Crec que també s'hauria de separar la sortida de l'arribada ja que hem hagut d'esperar que acabessin els de 5 km per començar nosaltres, si la meta està al carrer nou els de 5 poden anar arribant i els de 10 sortir a Jaume I puntualment, ho hem fet uns 8 minuts amb retard. L'avituallament del km 5 està ben col·locat, abans de començar el tram més dur i als dos costats,  però els gots de plàstic són de mal  beure quan vas corrents. La cua del final de la cursa ha estat molt més curta que la de fa dos anys però encara la trobo una mica lenta.  Bon detall del correu amb la classificació. Bona bossa del corredor, amb la samarreta d'aquest any i la de la passada edició. Valoració final de la cursa 8/10

2a MontnegreRace

Diumenge 13 d'octubre

Un cap de setmana en el que he fet una cursa i un altre cop a la muntanya, de la qual m'acomiado per un temps. En aquesta ocasió he anat fins Arenys de Munt per córrer la segona edició de la Montnegre Race que ja havia fet l'any passat.

Com vaig fer en la primera edició passo la nit ben a prop, a 10 minuts en cotxe, i per tant m'apropo per arribar a les 8:00 per agafar el dorsal i esperar fins les 9:15 que comença la prova. Quan arribo a Arenys veig molts cotxes amb bicis i molta cua (hi havia quatre proves, dues de btt i dues de trail) i sospito que tindré problemes per aparcar.

Després de fer un parell de voltes per on vaig aparcar l'any passat i veure que tot està ple he d'anar fins la zona esportiva que queda a 1'5 km de la sortida per deixar el cotxe. allà parlo amb un altre que també va a la cursa i baixem junts per recollir el dorsal. quan arribem a l'entrega de dorsals ens diuen que no hi ha guardarroba, em quedo parat i per sort tenim temps de tornar fins el cotxe i deixar la roba i la bossa, canviar-nos refer el camí fins a la sortida, total 4'5 km abans de començar la cursa, un bon escalfament no?

Tot aquest tema de pujar i baixar fins el cotxe em ratlla una mica i espero la sortida amb una mica de desgana, tot i això aprofito per fer-me alguna foto i fer jo alguna a altres participants que m'ho demanen.

A les 9:15 comencem a córrer, és una cursa sense xip i passo per la sortida 33'' després de posar-se el crono en marxa, no em preocupa gaire perquè ja sé que com a mínim estaré dues horetes pujant i baixant, en principi volia intentar millorar el temps de l'any passat així que començo corrents però els primers kilòmetres són força durs i decideixo alternar el caminar i córrer. Fins el kilòmetre 5 hi ha pujades amb força desnivell i el grup es va estirant bastant, hem sortit els de la prova llarga i curta junts i hi ha gent de diferents nivells que poc a poc es va posant al seu lloc.

Cap el kilòmetre 6 hi ha el primer avituallament on bec isotònica i menjo una mica de plàtan, no paro gaire i segueixo corrents, després de d'un parell de kilòmetres hi ha una baixada i arribem a la bifurcació on es separen les dues curses, fins el kilòmetre 8 m'havia plantejat abandonar la llarga i fer la curta però la eufòria de la baixada em fa seguir fent la llarga i continuo a un ritme força acceptable, apretant bastant en les baixades i mantenint-me en les pujades. Arribem al segon avituallament on faig el mateix que en el primer  i començo a notar-me amb més forces i inclús avanço algun corredor, des del kilòmetre 15 ja no m'avança gairebé ningú i m'animo encara més. En el kilòmetre 17 em passa un paio com una locomotora i penso: on era fins ara aquest tio??? L'intento seguir però desapareix de la meva vista i segueixo darrera d'un grupet de 5 corredors, al kilòmetre 18 hi ha una altra forta pujada i  la fent tots caminant, quan la cosa es suavitza una mica avanço a 3 del grup i segueixo a dos que s'han distanciat una mica, els vaig seguint durant una bona estona i arribem al kilòmetre 20 on estranyament hi ha un altre avituallament o n no paro ni jo ni els que porto davant, ja que només queden 2 i són tot baixada, és la part més tècnica de la cursa on hi ha una mica de corriol, ja que tota la resta es fa per pista. Aquí em deixo anar i baixo força ràpid, avanço a més corredors, alguns de la prova de 10 kilòmetres i arribo a l'últim kilòmetre on ja es sent l'espiker, en la recta final accelero i entro fent un bon esprint amb un temps real de 2:18:35, un minut per sobre de la 1a edició, però no puc comparar els temps perquè hi ha uns 5 o 6 kilòmetres diferents al recorregut de l'any passat tot i ser la mateixa distància.

Després de passar la línia de meta vaig a buscar la bossa del corredor que en aquesta edició consisteix en unes compressives i dins de la bossa hi ha el val per la beguda i la botifarra, em demano una cervesa que crec que m'he guanyat, em poso a la cua del massatge però va massa lenta i decideixo estirar una mica abans de marxar, quan ho faig trec la clau de la butxaca de les malles i estiro , quan m'aixeco per estirar els bessons em dec oblidar la clau a terra i la perdo, passo uns minuts buscant-la i demano a l'organització si l'han trobada, em diuen que no i passo uns moments rumiant com ho faré si no trobo la clau, com torno a Girona??  Per sort al cap d'una estona algú ha  trobat la clau i quan torno a preguntar me la donen, ufff quin dia més ximple. 

Em dirigeixo cap al cotxe, que està a un kilòmetre i mig i amb pujada, i abans de marxar veig que preparen el pòdium pels guanyadors, estic tant agobiat que ni miro qui ha guanyat, i resulta que la prova dels 10 km l'havia guanyat l'altre redrunner que havia anat fins a Arenys, en Ricard, FELICITATS CRACK!. 

Valoració de la cursa: La cursa pròpiament dita està ben organitzada,el circuït ben marcat, tot i que l'últim avituallament no té sentit si no és per aprofitar-lo pels corredors de 10 km, els de 22 després de 20 i faltant 2 no crec que fos gaire útil, hauria anat millor al km 18. Vaig mirar la informació prèvia i no avisaven que havien canviat el recorregut de l'any anterior, cosa que em va molestar una mica perquè volia comprobar si podia fer-lo més ràpid o no. El tema del guardarroba també em va molestar bastant ja que hi havia molta gent que li va passar com a mi, que van haver d'aparcar força lluny i no van poder deixar la roba a la sortida. La bossa del corredor no em va agradar gaire, només hi havia les compressives i publicitat (i jo no faig servir compressives...) L'entrepà era bo però només et donaven una beguda i després de 22 km el cos necessita més hidratació. Aquest any valoro la cursa amb un 6 per tot això que dic

Crónica de la One Series Running Experience de Reebok

Miércoles 9 de octubre:

La semana pasada participé en un concurso de twitter para participar en este evento, se trataba de enviar una foto con el hastag #correconventaja y tuve la suerte de ganar una participación VIP. Había dos tipos de participaciones, las "normales" donde los corredores probaban laz zapatillas ONE de Reebok y los afortunados que fuimos seleccionados como VIPs, a nosotros las zapatillas nos las regalaban. Así que ni corto ni perezoso, después de mi jornada laboral cogí el coche y me fui directamente a Barcelona para no perderme la cita.

Llegué con bastante tiempo, ya que nos habían citado para las 19:30 y estuve un rato mirando cómo iban montando el tema publicitario, los carteles, luces, etc, sobre las 18:50 bajé a Les Fonts de Montjuïc donde había quedado con Dani Llorens y Dani Escorza a quienes también les había tocado la participación Vip.

DANI's RED_POWER

Tras las fotos de rigor nos fuimos hacia la entrada del MNAC dónde estuvimos esperando un buen rato y dónde también nos encontramos con Alvaro y su pareja (cuatro Redrunners!!!) y con Isidre López. Por fin abrieron  y pudimos pasar, eso sí después de  demostrar nuestra identidad y comprobar que estuviéramos en la lista (previamente habían entrado todos los de la prensa).
A la entrada nos hicieron unas fotos y nos dirigimos a la nueva cola para que nos diesen la pulsera y la camiseta del evento. En esta cola también estuvimos un buen rato ya que eramos 150 participantes y se comprobaba todo con listas.

Cola, éramos muchos...

Tras recibir la bolsa volvimos a dirigirnos a otra cola donde nos dieron las zapatillas execpto a Álvaro que no pudo probar las zapatillas al no llevar su dni y la organización no dejarselas por ese motivo. Por fin nos las pudimos poner y tener las primeras sensaciones, una chica del staff nos comentó las características de las zapatillas, con sus tres zonas diferenciadas y que nos pueden servir bien como voladoras por nuestras características.

Repartiendo zapatillas

Tras dejar las bolsas en el guardarropía fuimos a hacer el calentamiento y un poco de estiramientos.

Calentamiento en un lugar espectacular: MNAC!

José Luis Blanco, organizaba la parte de calentamiento y running con su equipo de LaSansi, nos explicó que correríamos 4 km por Montjuïc a diferentes ritmos, finalmente hicieron tres grupos, uno de + de 55' en 10 km, un segundo de 44' a 55'' y el tercero de - de 44'.

ONE SERIES!!

Grandes Redrunners!

Presentación de Reebok

Tras una presentación más oficial por parte de los miembros de Reebok nos dirigimos al exterior a correr los 4 km, después de dudar en que grupo ponerme opte por el más fuere donde coincidí con Isidre López, de Running y con el que ya habíamos hablado un buen rato, él había venido como prensa y también corría.

Grupo TOP !!

Nuestro grupo al ser el más rápido salió en último lugar , el circuito a pesar de ser corto era un poco exigente y fuimos a un buen ritmo, hubo bajadas, subidas y dos tramos de escaleras. A pesar de salir los últimos alcanzamos a muchos corredores de los grupos anteriores y llegamos al tramo final con la subida de las escaleras en plan Roky Balboa que fueron lo más duro de la noche.

Catering de 10!

Tras llegar de nuevo al MNAC nos hidratamos un poco y entramos al interior dónde nos sirvieron un catering espectacular, para acabar una noche inolvidable, tras despedirnos me fui hacia Girona muy contento tanto por la experiencia como por las zapatillas que nos regaló Reebok.

ConArcadi Alibés: molt gran!

Valoración: el evento estuvo bien organizado aunque hubo algún retraso en el tema de las colas y algún problema con las listas de Vips, pero a pesar de esos pequeños inconvenientes todo estuvo muy bien, el lugar elegido espectacular: toda la presentación del acto , calentamiento y catering final fue en el interior del MNAC. Y la parte de la practica también estuvo bien, 4 km entretenidos y con el tramo de escaleras que le dió un poco de dureza para poder probar brevemente las zapatillas, que me han causado muy buena impresión y que más adelante analizaré más detalladamente cuando tenga más kilómetros para poder opinar. La camiseta de obsequio también está muy bien. El catering fue de lujo, las bebidas no faltaron desde el primer minuto y mientras hacíamos cola sacaron alguna cosa para picar, eso sí cuando acabamos de correr el nivel aún subió más y todo estaba buenísimo. En definitiva una experiencia muy gratificante. Espero poder participar de algún acto más como este.

ONESERIES RUNNING EXPERIENCE REEBOK

El miércoles 9 de octubre tendré la suerte de participar en la primera ONESERIES RUNNING EXPERIENCE REEBOK, gracias al concurso que  se realizó desde Twitter fui uno de los afortunados a los que han seleccionado para probar unas de las nuevas zapatillas de la serie ONE. 

Será una experiencia diferente, correr 4 km entre el MNAC y las Fuentes de Montjuïc y, por lo que he leido, lleno de sorpresas.

Bueno ya os explicaré como me va y que tal son las zapatillas.

Decarun

Diumenge 6 d'octubre:

Un altre cap de setmana i una altra cursa, avui ha estat molt diferent ja que era el dia del debut de la meva dona en els 10 km. Després de molts dubtes finalment s'ha decidit a córrer aquesta distància i jo m'he ofert per acompanyar-la durant tot el recorregut.

He matinat per anar a recollir els dorsals i les samarretes que donava l'organització, Decathlon Girona. Allà m'he trobat ja amb molts coneguts que també feien la cursa, després de saludar  he tornat cap a casa, després de deixar en Pau amb el nostre veí Sergio ens hem anat cap allà. Al matí havia plogut una mica però no semblava que havia de fer-ho durant la prova i ens hem preparat per fer-la amb la samarretes dels Redrunners, després de saludar a més coneguts i fer un petit escalfament ens hem dirigit cap a la sortida amb la Mildred, una companya de la Xesca que a fet la prova amb nosaltres.  Quan eren a punt de començar he desvirtualitzat a Joaquim Bohigas amb el qual parlo bastant pel Twitter i encara no coneixia personalment.

A les 9:45 ha començat la cursa i hem sortit tranquil·lament ja que tot i ser urbana els primers 4 km tenien molta trampa ja que i havia força pujada, no és una pujada amb un gran desnivell però si molt continuada i que van fent pupa a les cames, així que el primer km l'hem fet força bé ja que tenien les forces intactes.

Els quilòmetres dos i tres hem seguit pujant amb alguna baixada per recuperar les forces i hem anat els tres junts, jo les animava i de tant en tant m'he avançat per fer-les alguna foto (he fet de REDporter "insitu"). Quan hem passat per les pistes del GEIEG ja eren desl últims classificats però hem seguit corrents, la Mildred anava una mica més forta en l'inici que la Xesca però ens mantenien bastants junts.

A partir del km 4 el perfil s'ha suavitzat una mica, amb la baixada fins l'avituallament que estava situat al km 5. Aqui la Xesca i la Mildred han tornat anar juntes i hem començat uns dos quilòmetres per la Via Verda, deixant una estona l'asfalt i corrents per pista.

Quan portavem 6 km ens hem creuat amb una marxa que feien caminant (amb molta gent!) i hem hagut de posar-nos cap a la dreta per compartir el camí, ells s'allunyaven de Girona i nosaltres anaven cap a  Emili Grahit, ha estat una mica agobiant entre els marxadors i les bicis però per sort ha passat ràpid i hem tornat a l'asfalt on tot el camí era nostre.

Després de fer un parell de rotondes amb la policia local molt simpàtica i animant-nos hem enfilat cap amunt un altre cop, aqui la Xesca i la Mildred han patit de valent i la Mildred s'ha despenjat uns metres, tot i el patiment la Xesca ha seguit amb força i hem fet l'´ultima pujada per ja encarar cap a la meta on  com a bona llebre l'he deixat passar perquè arribés abans que jo, al creuar la meta no ha pogut evitar emocionar-se per acabar la cursa i ens hem fos en una abraçada molt emotiva ;) Al cap d'un minutet ha arribat la Mildred que també feia cara d'alegria ja que havia fet la seva MMP en 10 km. FELICITATS A LES DUES!!!

Després de l'emoció hem anat a avituallar-nos una mica, i hem agafat barretes que donava l'organització i aigua. En la meta hem trobat en David que també s'havia decidit venir i hem estat comentat la cursa i alguna anècdota divertida d'algun corredor. Després d'estirar i saludar algun conegut més hem agafat el cotxe i cap casa i la dutxa tan merescudes.

Valoració de la cursa: primer de tot he de dir que la cursa era gratuïta, això que avui en dia tots volen treure pasta de l'efecte del running ja és un punt a favor de la cursa, i molt important. L'organització ha estat perfecte, no hi ha hagut cap problema amb el circuït i els trams perillós estaven controlats per la policia municipal. L'avituallament en el km 5 perfecte i tot ser dels últims encara hi havia força ampolles. El sistema de cronometratge amb el dorsal m'agrada ja que no has de portar  res a la vamba. Tot i ser gratuïta han donat 500 samarretes als primers inscrit, es podia triar de color blanca, blava i negre, estaria bé per les properes edicions posar algun logo de la cursa per tenir un record. Les barretes que han donat a la meta força bones. Repetirem el proper any!