XVII 10 Km de Girona – Esports Parra

Diumenge 27 d'abril 2014:

El dia de la inscripció

Després de l'aventura aquàtica del dissabte passat avui he tornat a fer el que més m'agrada: córrer! Aquesta setmana havia entrenat un parell de dies, i el dijous amb sessió doble, ja que vaig anar a l'entrenament oficial de la City Trail que faran a Girona (vaig acabar trinxat!). 

En la línea de sortida

Com a cursa era a Girona i ja tenia el dorsal i tot agafat he estirat bastant l'estona de dormir, i finalment a les 8:50 he decidit d'apagar el despertador que sonava des de les 8 i llevar-me. Després d'esmorzar una mica he sortit de casa a les 9:40, he aprofitat el trajecte per fer l'escalfament i en m'he plantat a la sortida de la cursa, on m'he començat a trobar coneguts: en Paco feia estona que corria per allà , també he trobat en Carles  i l'Ernest, he aprofitat per fer-me les clàssiques fotos i m'he posat en la línia de sortida, al calaix de 40'-45' (optimista que és un :))

Amb el gran Paco que portava el dorsal del Mariano

Grans! Carles i Manel

No acabo de fer net de les molèsties però poc a poc em vaig trobant millor, així que avui  no sabia si apretar des de l'inici o reservar forces, com durant l'escalfament he anat força bé he decidit apretar al principi i a veure que passava. Quan han donat la sortida he sortit amb la llebre de 45' davant meu i l'he seguit durant el primer km , davant meu anava en Manel que està fortíssím i l'he perdut de vista de seguida, poc després m'ha passat en Paco que també està molt fort.  Durant el primer km he anat bé, i al segon tot i baixar de ritme he seguit amb la llebre de sub 45', fins el km 2 que m'ha començat a molestar darrera del genoll i he baixat una mica el ritme. Cap el km 3 m'ha passat en Carles. En aquest kilòmetre hem passat pel barri vell, carrers plens de llambordins , on és difícil córrer però on m'agrada passar ja que és una zona molt maca.

Cap el km hem girat cap a la Devesa , i hem arribat a l'avituallament, on he agafat una ampolleta, la veritat que m'ha anat d'un pel no passar-me'l tot i saber que era en aquest kilòmetre. L'he trobat una mica curt i només estava a una banda del carrer. 

Passant per davant de casa

Després hem girat cap a l'Av Josep Tarradellas, que va cap a casa meva, he començat a buscar a la meva família amb la vista perquè no sabia ben bé on es posarien, quan ja arribava just sota casa els he vist a tos dos, en Pau volia córrer amb mi uns metres però el carril de la dreta estava obert a la circulació i no se m'ha pogut posar, un altre dia serà. Després de saludar i posar per les fotos ;) he seguit cap a la zona de Bell-lloc, i m'he troba un altre conegut, en Joan Ramon, amb el que he parlat uns segons. 

El cotxe que passava no ha deixat que en Pau s'hi posés :(

Cap endavant

Poc a poc he tornat a atrapar en Carles i cap el km 7 l'he passat. se m'ha posat darrera  fins el final de la cursa, cap el km 9 he flipat bastant en veure un nen que corria davant meu, amb dorsal i mirant el crono, no crec que tingués més de 9 anys i anava amb al seu pare, quin crack si ha fet tota la cursa!!

En plena acció

Quan hem arribat a l'últim km he començar a "picar-nos" amb el Carles, alternant-nos l'un davant de l'altre, però en la recta final ell ha apretat i ja no l'he pogut mantenir l'esprint. He arribat força bé ala meta fent l'últim km bastant ràpid (2 segons més lents que el primer), i per primera vegada al 2104 he pogut baixar de 47' en un 10000. Al final 46'38, content i amb ganes de seguir millorant.

En la meta

A l'arribada ens esperava en Paco i també ha arribat l'Ernest uns segons darrera meu. Ens hem tornat a fer més fotos, aquesta vegada com a finishers ;) 

L'avituallament final ha estat molt millor que el del recorregut, amb molta aigua, isotònica, suc de taronja, maduixes, i refrescs. La veritat és que no ha faltat de res, bé si la botifarra, però en curses amb tanta gent no hi ha mai. 

Els 46s

Després de saludar uns quants coneguts, com en Santi (34'!!! amb 16 anys), he mirat una mica l'espectacle del Gimnàs Girona que han fet abans del sorteig de regals , i on no m'ha tocat res, que després dieu que em toca tot eh!. quan ha acabat he anat caminant cap a casa tranquil·lament.

Valoració de la cursa:  Molt bona organització, els calaixos bastant flexibles ja que no hi havia controls, el recorregut és molt planer, ideal per fer marca personal, l'avituallament durant la cursa una mica fluix ja que era curt i només a una banda del carrer i crec que més d'un se l'ha saltat. Els altres serveis no els he fe servir, però he vist que el guardarroba anava bastant fluid. La samarreta bastant xula. 9/10

Time Trial Swin

Dissabte 19 d'abril:

Un dissabte diferent, avui no faig una cursa, de fet rarament les faig dissabte, avui és un dia especial faig una prova de natació! Si heu llegit bé, de natació! Els que em coneixeu ja sabeu que jo de nedar el justet a l'estiu i poca cosa més, alguna travessa i un parell d'aquatlons però tot molt popular.  Però també sabeu que poques vegades renuncio a algun premi dels que em toquen,  i l'organització de  TRIAL TIME m'havia obsequiat amb un dorsal per aquesta prova en un sorteig de Facebook. Aquest dissabte he fet una prova on he "competit" amb gent molt professional del món aquàtic. Bé en un principi la prova està pensada per competir contra tu mateix i el crono...però ara us explico.

Tarima de sortida

No hem matinat en excés perquè la prova començava a la 1 i teniem temps d'arribar amb calma, a les 8 tota la família , inclòs un nebot ens hem llevat i cap a les 10 hem sortit direcció Castelldefels, després d'un viatge relaxat (amb dos nens ja se sap que és molt relaxat oi?) i l'acostumada equivocació de camí hem arribat al Canal Olímpic de Catalunya. Hi havia força cua per entrar, i quan hem arribat ens hem identificat com a participants, la noia (que en un principi volia anar apuntant a tots els participants en una llista) ens ha fet passar sense cap més pregunta i hem deixat el cotxe. M'he informat de on havia d'agafar el barret de bany i el xip, i després d'agafar-lo he anat al vestidor a canviar-me. Com encara era aviat hem estat xerrant una mica amb un participant que venia des de Tenerife a fer la prova dels 3000m amb neoprè, imagineu si hi havia nivell ;)

Moments previs

Després d'esperar una mica he anat cap a la sortida, he escalfat una mica i m'he posat a la cua. Aquesta prova no era com les travesses a la que he assistit fins ara, que tothom surt a saco, passant'ha per sobre, no, aquesta era com una contra-rellotge, sortien d'un en un en intervals d'un minut, i el participant que no hi era quan li tocava quedava automàticament eliminat. Davant meu han eliminat a bastant nedadors, suposo que el dia no acompanyava gaire ja que era núvol i feia una miqueta de fred. Ens han dit que l'aigua estava  20º, no sé jo... 

Preparat per nedar

Mentre esperava el meu torn he parlat amb un altre participant que també nedava sense neoprè, pel que m'ha explicat era un nedador habitual tot  i que no feia gaire proves.

A les 13:14 em tocava sortir, minut abans m'he col·locat en el lloc de sortida, esperant amb ganes el meu torn. La família m'animava uns metres més avall, el jutge ha començat el compte enrere 10, 9....JA! m'he llançat a l'aigua i després de la primera impressió he vist que no estava tant freda com semblava, he començat a nedar i no gaire còmode, una mica d'aigua m'ha entrat a les ulleres i no m'han deixat de molestar en tota la prova. He intentat seguir un ritme de 1 respiració i 4 braçades però no anava còmode i he decidit fer 1 i 1 (més lent però més còmode per a mi). L'aigua era força verda i no es veia gaire el fons, així que he anat avançat poc a poc pel canal.

En plena "acció"

Els nens i la dona m'animaven en tot moment ja que han fet el recorregut des del lateral del canal, quan portava un 200 metres ja m'ha passat el primer nedador (crec que m'ha passat quasi tots els que han sortit darrera meu), tot i així no m'he desanimat i he seguit nedant, als 500 metres ja em notava força cansat i veia molt lluny el cartell de 750. He seguit nedant i poc a poc he arribat a la boia de gir, quan he fet la volta he intentat treure l'aigua de les ulleres però en aquest model quan hi entra ja no hi ha res a fer.

Viratge, mitja feta!

Bé, només em quedaven 750 metres més, he seguit nedant, de tant en tant em desviava una mica i alguna boia petita s'ha emportat un cop jeje. Quan portava uns 900m m'ha passat el noi amb qui havia parlat en la sortida, havia sortit 12 minuts darrera meu i ja m'havia passat!!! he intentat seguir-lo però res a fer. He seguit nedant i sent superat per altres nedadors i nedadores. Només em quedaven 500 metres, apreto les dents i segueixo nedant, va el cartell de 250 m, intento augmentar el ritme i nedar més ràpid però noto una punxadeta al bessó i decideixo seguir al ritme que portava, total...

De tornada

Poc a poc vaig arribant a la meta, ja veig el cartell blau que s'ha de tocar amb la mà del xip per parar el crono, si uns metres més i ja hi sóc, per fi! he arribat, nedo un parell de metres més fins la  tarima.

Arribant a la meta

Estic tant fet caldo que em quedo a l'aigua perquè no em veig capaç de sortir-ne, un membre de l'organització m'ofereix ajuda per sortir, li dic que esperi uns segons que em recuperi més i li dono la mà, sort que m'ajudat a sortir perquè estic destrossat.

Amb dos grans ajudants!

En Pau i en Marcel en porten la tovallola, agafo beguda per recuperar-me. la beguda que em donen és Restart, una beguda revitalitzant nova, que la veritat és força bona. Pregunto on és pot comprar i m'expliquen que de moment no està a la venda a Girona, només a Tarragona i Barcelona, curiós...

Em vaig a la dutxa, i a diferència de primera hora que només hi eren dos al vestidor em trobo amb el vestidor ple de nedadors posant-se el neoprè (quina història això de posar-se'l, que si guants de plàstic, que si vaselina... tot un món per conèixer). 

Classificació i no presentats.

Vaig a mirar les classificacions i.. vaia he quedat el penúltim però OOOOH SORPRESA!!! dels 5 MASTER-40 inscrit només hem nedat dos i em toca trofeu!!! Així que esperem fins les 3 a l'entrega de premis, i pujo al podi a recollir-lo ben orgullós.

Entrega de premi

2n classificat MASTER40 ;)

Els més grans!

Valoració de la cursa: una organització perfecta, sortides cada minut i sense cap endarreriment. L'organització molt amable resolent tots els dubtes que he tingut.  L'escenari de la prova ideal, el Canal Olímpic, cada nedador podia avançar al de davant sense problema. El cronometratge tocant la catifa a l'arribada molt bé. Avituallament al final de la prova molt bé, entrepà i tota la beguda necessària. Si sou nedadors heu de fer aquesta prova!

Samarreta obsequi.

Cursa Bombers BCN

Diumenge 13 d'abril 2014:

Després del descans de la setmana passada avui tronava a tocar cursa, i de les multitudinàries! La Cursa Bombers de Barcelona no es sembla en res a la que vaig fer fa 15 dies, la de Bombers de Girona. És una cursa on tot esta magnificat i on ens unim 27000 runners per gaudir de la gran ciutat, de fet el seu lema és #werunbcn. 

Com havíem d'anar fins a Barcelona avui ha tocat matina, a les 7:30 m'ha recollit en Mariano i després hem passat a buscar en Carles, en una hora hem arribat i ens hem arriscat a buscar aparcament el més a prop de la sortida però no hi hagut sort i hem hagut d'aparcar a prop de Glòries, uns 15 minuts caminant. Després de deixar el cotxe hem anat a l'Arc del Triumf on hem recollit les samarreta-dorsal que ens havien retirat unes amigues del Mariano. Després hem anat a deixar les bosses i fer uns rius, ja quasi era l'hora de la cursa, i com els calaixos tancaven oficialment a les 9:45 en Carles i jo hem anat al de sub48, ja que en Mariano havia quedat amb les seves amigues per acompanyar-les durant la cursa.

Abans de la cursa, Mariano, Carles  i jo

Una vegada dins del calaix hem començat a gaudir ja de la festa, primer un DJ animant i posant música i poc abans de la sortida un grup amb música en directa que ha posat el personal a mil abans de començar a córrer. Quan han donat la sortida he començat massa ràpid, a 4.17 he fet el primer km, però poc després les cames ja no em responien igual i he baixat el ritme (no aconsegueixo tenir la xispa que tenia abans).

L'onada blanca

Al segon km he puja pel Paral·lel després d'un mes, i aquesta vegada sense patir, o com l'últim cop que ja portava 40 km a les cames i anava més mort que viu ;) Com canvien les sensacions en un mateix tram eh?. Cap el km 4 hi havia el primer avituallament, molt ben posat a les dues bandes del carrer i molt llarg, el que et permetia agafar l'aigua sense problemes.

Quan he arribat a Gran Via he notat que no anava ràpid i tot i que no em costava gens mantenir el ritme era incapaç de córrer més depressa, quan he passat pel km 5 he vist que ja portava 23 minuts i que no seria el dia que aconseguiria baixar de 45' en el 10 km (només ho he fet una vegada en totes les curses que he fet). A Plaça Universitat hi havia un música que m'ha animat una mica i he canviat el xip i he gaudit de la cursa, córrer per la ciutat on vaig créixer sempre em va recordar bons moment.  

Al final de Gran via la cursa feia un gir cap a la dreta, direcció Marina i aquí els retalladors han fet l'estiu, tots retallant a saco per la vorera, quan hem arribat a l'Arc del Triumf tres quarts del mateix, incús un voluntari els cridava que no retallessin, però evidentment ni cas, jo també he cridat una mica ;)

El segon avituallament ha estat igual de bé que el primer, si hagués anat amb un bon temps me 'hauria saltat però com ja havia desistit de millorar el  crono he agafar una altra ampolla d'aigua i m'he refrescat ja que feia bastant calor. 

Quan hem arribat a la via Laietana he aprofitat la baixada per accelerar una mica, és impressionant veure tota la gent que hi ha davant i darrera teu des d'aquest punt i la onada blanca de corredors cobria tot el carrer de costat a costat (de fet com a tot el recorregut). Quasi al  final de la baixada hi ha el túnel del POWER SONG, on la música sona realment forta i te fa pujar una mica més el teu ritme. Poc després ja quasi arribes a la meta, en la corba final hi havia els bombers tirant aigua però dissortadament quan he passat jo, han parat l'aigua i no m'he pogut refrescar.

Gran foto de Romana!

Últim gir i encarem cap ala meta, després d'un petit esprint he arribat clavant els 48 minuts, un temps discret però que no m'ha impedit gaudir de la cursa i de la ciutat.

Per arribar a la sortida has de caminar un bon tros, quan arribes al final els voluntaris et donen una bossa amb aigua i una beguda isotònica , que han durat pocs segons a les meves mans.

Post cursa

He anat a buscar la bossa al guarda roba i m'he trobat en Carles que havia acabat la cursa en 46 minuts, tot i que l'havia deixat endarrera al primer km m'ha tret  un minut i mig ;) Després d'estirar una mica hem anant al punt de trobada on havien quedat amb el Mariano, ha arribat al cap d'una bona estona, i ens ha explicat que al final no ha troba a les seves amigues i ha fet la cursa en una hora i tres minuts, un temps de passeig per ell però reservant forces per l'aventura de 87 km que farà el proper cap de setmana, molta sort company!

Al final 48 minuts clavat i en la posició 5563, que per tota la gent que hi havia no està tant malament.

Recorregut

Ritme

Valoració de la cursa: és una cursa super ben organitzada, calaixos on t'exigeixen demostrar la teva marca no com altres curses. Els serveis al corredor impecables, tant el guardar roba, com els avituallaments. L'ambientació és del més espectacular que pot trobar. La samarreta serveix al mateix temps de dorsal i fa gràcia això de córrer per un dia tots igual. El preu és una mica car, 17 euros però crec que per tot el dit abans és pot justificar . Cursa per repetir cada any.

Post cursa ;)