Decarun

Diumenge 6 d'octubre:

Un altre cap de setmana i una altra cursa, avui ha estat molt diferent ja que era el dia del debut de la meva dona en els 10 km. Després de molts dubtes finalment s'ha decidit a córrer aquesta distància i jo m'he ofert per acompanyar-la durant tot el recorregut.

He matinat per anar a recollir els dorsals i les samarretes que donava l'organització, Decathlon Girona. Allà m'he trobat ja amb molts coneguts que també feien la cursa, després de saludar  he tornat cap a casa, després de deixar en Pau amb el nostre veí Sergio ens hem anat cap allà. Al matí havia plogut una mica però no semblava que havia de fer-ho durant la prova i ens hem preparat per fer-la amb la samarretes dels Redrunners, després de saludar a més coneguts i fer un petit escalfament ens hem dirigit cap a la sortida amb la Mildred, una companya de la Xesca que a fet la prova amb nosaltres.  Quan eren a punt de començar he desvirtualitzat a Joaquim Bohigas amb el qual parlo bastant pel Twitter i encara no coneixia personalment.

A les 9:45 ha començat la cursa i hem sortit tranquil·lament ja que tot i ser urbana els primers 4 km tenien molta trampa ja que i havia força pujada, no és una pujada amb un gran desnivell però si molt continuada i que van fent pupa a les cames, així que el primer km l'hem fet força bé ja que tenien les forces intactes.

Els quilòmetres dos i tres hem seguit pujant amb alguna baixada per recuperar les forces i hem anat els tres junts, jo les animava i de tant en tant m'he avançat per fer-les alguna foto (he fet de REDporter "insitu"). Quan hem passat per les pistes del GEIEG ja eren desl últims classificats però hem seguit corrents, la Mildred anava una mica més forta en l'inici que la Xesca però ens mantenien bastants junts.

A partir del km 4 el perfil s'ha suavitzat una mica, amb la baixada fins l'avituallament que estava situat al km 5. Aqui la Xesca i la Mildred han tornat anar juntes i hem començat uns dos quilòmetres per la Via Verda, deixant una estona l'asfalt i corrents per pista.

Quan portavem 6 km ens hem creuat amb una marxa que feien caminant (amb molta gent!) i hem hagut de posar-nos cap a la dreta per compartir el camí, ells s'allunyaven de Girona i nosaltres anaven cap a  Emili Grahit, ha estat una mica agobiant entre els marxadors i les bicis però per sort ha passat ràpid i hem tornat a l'asfalt on tot el camí era nostre.

Després de fer un parell de rotondes amb la policia local molt simpàtica i animant-nos hem enfilat cap amunt un altre cop, aqui la Xesca i la Mildred han patit de valent i la Mildred s'ha despenjat uns metres, tot i el patiment la Xesca ha seguit amb força i hem fet l'´ultima pujada per ja encarar cap a la meta on  com a bona llebre l'he deixat passar perquè arribés abans que jo, al creuar la meta no ha pogut evitar emocionar-se per acabar la cursa i ens hem fos en una abraçada molt emotiva ;) Al cap d'un minutet ha arribat la Mildred que també feia cara d'alegria ja que havia fet la seva MMP en 10 km. FELICITATS A LES DUES!!!

Després de l'emoció hem anat a avituallar-nos una mica, i hem agafat barretes que donava l'organització i aigua. En la meta hem trobat en David que també s'havia decidit venir i hem estat comentat la cursa i alguna anècdota divertida d'algun corredor. Després d'estirar i saludar algun conegut més hem agafat el cotxe i cap casa i la dutxa tan merescudes.

Valoració de la cursa: primer de tot he de dir que la cursa era gratuïta, això que avui en dia tots volen treure pasta de l'efecte del running ja és un punt a favor de la cursa, i molt important. L'organització ha estat perfecte, no hi ha hagut cap problema amb el circuït i els trams perillós estaven controlats per la policia municipal. L'avituallament en el km 5 perfecte i tot ser dels últims encara hi havia força ampolles. El sistema de cronometratge amb el dorsal m'agrada ja que no has de portar  res a la vamba. Tot i ser gratuïta han donat 500 samarretes als primers inscrit, es podia triar de color blanca, blava i negre, estaria bé per les properes edicions posar algun logo de la cursa per tenir un record. Les barretes que han donat a la meta força bones. Repetirem el proper any!