Mostrando entradas con la etiqueta terra. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta terra. Mostrar todas las entradas

10/3/17

PuigGraciósXRace 21 km

Domingo 5 de marzo:

¿Cómo llega un asfaltero cómo yo a una media de montaña y tan lejos de casa? La respuesta es bien sencilla, ganando un sorteo de Ultres Catalunya de cuatro dorsales para carreras de montaña, las dos primeras no las pude correr por coincidirme con la Mitja de Barcelona y la Marató de les Vies Verdes, pero cómo se dice, a la tercera fue la vencida. Tenía tres distancias para elegir, la de 10 me pareció corta para un desplazamiento tan largo, la de 32 demasiado para una semana antes de la Marató de Barcelona, así que me decidí por la de 21 km y un desnivel de 1200m.El viernes se me ocurrió mirar la lista de inscritos y para mi sorpresa me encontré con Alfredo en la lista, y tras unos cuantos mensajes por Twitter y Wasap quedamos para correrla juntos.


El domingo por la mañana, por no decir madrugada, suena el despertador a las 5:30, me levanto y me preparo para partir hacia l'Atmella del Vallès, a las 6:30 me subo al coche y aún de noche conduzco hasta mi destino mientras va saliendo el sol. llego a las 7:30 y me encuentro a Alfredo que ya está allí.  Nos vamos al vestidor y primera sorpresa de la mañana, he cogido dos calcetines diferentes (del mismo color eso si), por suerte uno es L y el otro R . Me cambio y decido ponerme unas compresivas, prenda que no suelo utilizar pero la semana anterior se me habían cargado un poco los gemelos en la Marxa de Bonmatí y me las pongo para evitar sorpresas.


Después de cambiarnos llega la segunda sorpresa, algún "gracioso" se ha dedicado a quitar cintas del recorrido y la prueba se retrasa 30', hasta las 9:00 de la mañana, esperamos y aprovechamos para trotar un poco y ponernos al día. a las 9 después de un pequeño briefing nos dan la salida a los corredores de 32 y 21 km. salimos en la parte trasera y tras hacer los primeros metros en asfalto entramos en un sendero de tierra que va subiendo , vamos bastante en pelotón de a uno y siempre que podemos avanzamos a algún corredor o corredora, vamos aun ritmo bastante bueno para ser subidita, pero en el kilómetro 7 empieza lo duro , tras un giro nos encontramos con una línea de luz por donde tenemos que subir, el ritmo baja en picado y empezamos a ascender lentamente, en medio de la subida Alfredo hace unas fotos y repetimos cuando llegamos arriba.




En la bajada aún lo paso peor, un sendero (corriol) muy técnico, con bastante humedad, barro y piedras hace que el ritmo no aumente mucho y baje poco a poco, (cómo ya he comentado alguna vez mi tobillo izquierdo es de todo menos estable). Alfredo me va esperando ya que baja mucho mejor que yo. Llegamos al final de la bajada y empezamos la segunda "ascensión" dura de la carrera, pasando por unos parajes muy bonitos, al llegar sobre el km 10 tomamos el segundo avituallamiento, sin prisas recuperándonos un poco para empezar de nuevo a descender, en teoría a partir de aquí todo era bajada , pero de tanto en tanto vamos encontrándonos con alguna cuesta que pica un poco, de vez en cuando pasamos por alguna zona de pista donde aprovechamos para acelerar un poco el ritmo. 




En el km 13 está el tercer avituallamiento, dónde volvemos a recuperar fuerzas. Seguimos con la carrera y en muchas ocasiones nos quedamos en tierra de nadie (cosa que a mi me pasa bastante), Cada vez que pienso que hay un trozo de psita acaba metiendose en senderos bastante técnicos.


Alfredo bromea diciendome que me lo hacen expresamente y sigue esperandome en las bajadas dónde me coge bastante distancia sin dificultad. Vamos pasando algún corredor ocasionalmente, bromeamos con la posibilidad de ser primero de la categoría de +46 videntemente sin ningúna posibilidad) pero al pasar a uno, que seguro que los tenía, nos motivamos para que no nos vuelva a pillar y intentamos correr el tramo final a un buen ritmo a pesar del cansansio. 


En el km 20 un poco antes de bajar por una pequeña linea de luz nos pasa el primer clasificado de la carrera de 32, el tio va supersobrado y nos lleva 11 km de ventaja!!! 


Empezamos a bajar por la linea, cuando llevo unos 10 metros miro a ver por dónde va el chico de la de 32 y ya se ha fundido la bajada en menos que canta un gallo, alucino bastante la verdad, pero vuelvo a concentrarme en la bajada para no caerme (cosa que casi hace el corredor que Alfredo lleva delante), al llegar abajo Alfredo lo pasa y yo me quedo detrás del corredor, me cuesta un poco pasarlo, ya que él también apreta pero cuando entramos en asfalto y sin subida recupero terreno y consigo pasarlo y llegar hasta Alfredo, entramos juntos a meta después de 2:57.23.



Vamos a por la botifarra y la cerveza tan merecidas, miramos la clasificación en una máquina dónde poniendo el número de dorsal te dice la clasificación, tiempo y te lo imprime, finalmente el 84 de 124 de la general y el 13 de 23 de +46.
Cómo ya es bastante tarde voy por la bolsa al coche y nos vamos a la duche, para luego pillar el coche y a Girona directo.


Valoración de la carrera: me ha gustado la carrera, para mi bastante dura, pero con un paisaje muy bonito. El recorrido muy bien marcado con cintas 8 pesar del problema inicial) y en los cruces siempre había voluntarios. Los avituallamientos muy bien, con mucho líquido, fruta y gominolas. el sistema de cornometraje me ha gustado con los de la máquina en meta para saber tiempo automaticamente. el servicio post carrera muy bien, con avituallamiento final con bocadillo y cerveza, que siempre se agradece. La bolsa del corredor no es gran cosa, solo dos muestras, pero la camiseta lo compensa, una Sural muy bonita.
En definitiva una carrera de montaña muy recomendable y que puntúo con un 9/10

23/2/17

Marató Vies Verdes Girona 2017



Domingo 19 de febrero de 2017:

Un día muy especial, después de muchos kilómetros en las piernas hoy corría la maratón número 20, en el mismo sitio dónde debuté en el 2013, en la Marató de Les Vies Verdes.

Con Llorens y Hugo

Cómo la salida es relativamente cerca de casa (unos 1500m) voy caminando hasta allí, sin prisa saliendo 40 minutos antes de las nueve para dejar las cosas en el bus que nos lleva la bolsa hasta la meta y calentar un poquito, sin faltar los saludos a varios conocidos (Llorenç, Xavi...) y las fotos por supuesto. 

Calentando motores!

A pocos minutos del inicio me coloco en primera fila de la carrera, al ser unos 250 corredores no hay cajones de salida y me sitúo entre los que serán el primero y segundo clasificado (Carles Montllor i Hugo Figueras) y esperamos que den el pistoletazo de salida, hay buen ambiente y la temperaura es bastante buena, sin llegar a hacer el frío de otras ediciones.

Tras darse la salida, en esta ocasión en la Avinguda de Ramon Folch debido a las protesta, una vez más, de los vecinos del Barri Vell de Girona, empezamos a correr, cómo es previsible me empiezan a avanzar bastantes corredores a pesar que corro el primer km a 4:30 (no suelo salir tan rápido en las maratones), cojemos por Jaume I dirección Carrer Nou para dirigirnos a la ruta del Carrilet que nos llevará hasta Sant Feliu. Poco antes de llegar al camino de tierra saludo a Aleix que está animando a los corredores que pasamos dirección Quart, me siguen pasando algunos corredores y sobre el km 5 me supera la primera chica y ganadora de la carrera (Cristina Wuergler), al llegar a Quart me saluda una excompañera de trabajo, Mª Angels Machio, y me hace mucha ilusión porqué siempre me comentaba que paso por delante de su casa cuando corro por esa ruta y era la primera vez que la veía, tras saludarla sigo hacia Llambilles, superando bastante bien la primera subida seria de la carrera, mantengo un ritmo algo inferior a los 5' por kilómetros. 



Al llegar al avituallamiento de Llambilles me saluda Cristina, que está dando agua en él, bromeamos y me dice que llevo muchos delante y yo le contesto que hay más detrás ;)  sigo hacia Cassà de la Selva, lugar dónde trabajo y allí espero saludar a más conocidos pero no veo nada más que a Raquel y su madre a la salida del pueblo, emprendo el trozo que más conozco por haber entrenado en el muchisimas ocasiones, el tramo de Cassà a Llagostera, sigo con el buen ritmo hasta el kilómetro 25 dónde hay la "pujada de l'Ou", bajo un poco y me pasan algunos corredores, unos 7, me recupero y aprovecho la bajada para poner un buen ritmo de nuevo, recupero alguna posición y veo a un corredor que va por delante mio de los que no me han pasado que me marco como objetivo , tipo liebre, me voy acercando a él poco apoco y paso alguno más y otros me pasan a mi, hasta el km 30 veo posible hacer un tiempo cercano a las 3:30 (paso en 2:30) pero a partir del 32 el aire me empieza a molestar bastante y al correr en solitario me encuentro bastante frenado, sobre el kilómetro 40 llegamos  Platja d'Aro, se oye hace rato al speaker pero aún queda un trozo bastante duro, y el kilómetro final en el Passeig Maritím es casi una tortura entre el aire y el ir esquivando a la gente que pasea. A pesar de todo he conseguido avanzar al corredor en el que me había fijado en el km 26 y a otro que también he llevado delante casi 15 km. 

Me pasaron y los volví a pasar ;)
Encaro la recta final, saludo al Speaker (Carlos Mancera) y paso por debajo del arco de finisher, allí la sorpresa, los compañeros BeerRunners están en la meta, Albert me ofrece una cerveza, que no dudo en coger y pegarle un buen sorbo (que bien sienta después de correr tanto), los saludo a todo y celebro mi 20 maratón, casi ni me acuerdo de coger la medalla.

Entrada

Avituallamiento de Álex

Celebración a lo grande



Tras la celebración voy a por la bolsa de finisher (aquí la dan en la meta) y a por una buena y merecida ducha. Después con todo el grupo y los BeeRunners de Barcelona nos vamos a comer todos juntos.


Grandes compis! 

Valoración de la carrera:

Es una maratón que aprecio mucho al ser  donde debuté, pero hay que reconocer que es bastante dura, ya que durante muchos kilómetros corres solo y no hay público que te anime. también se caracteriza por ser lineal con lo que ello conlleva, la organización pone a disposición de los corredores de un servicio de autobuses desde la meta a la salida para poder realizar el trayecto sin problemas. Los servicios muy bien, agua y Powerade en los avituallamientos y alimento sólido en los últimos. El avituallamiento final con plato de pasta y cerveza, además de refrescos muy bien, y el pabellón para ducharse perfecto. 


10/11/15

Cursa de Muntanya Criterium Sarrià


Dissabte 19 de setembre:

A aquesta cursa em vaig apuntar a l'agost sense saber que el dia després faria una altra, i com ja la tenia a l'agenda doncs he anat cap a Sarrià de Ter que està a 5 minuts de casa per fer-la. He arribat amb temps perquè pensava que havia de recollir el dorsal però, oh sorpresa, no hi havia dorsals, ni pels que feíem la cursa curta ni la llarga. 

Esperant per la cursa


En teoria havíem de començar a les 9:00 però la cosa s'ha endarrerit i no hem començat fins les 9:30, per fer temps he estat xerrant una estona amb el que guanyaria la cursa (com la majoria de les que fa), en Jordi Rabionet. 

i fent més temps

Quan ha començat la cursa ens han fet un petit briefing per dir-nos com estava marcada i  hem començat a córrer tots barrejats, els de la curta i els de llarga. En el primer creuament una mica serio ja ens hem despistat la majoria dels que anàvem junts i hem hagut de recular. La veritat és que no estava gaire bé marcada i no ha estat l'única vegada que ens hem equivocat. He anat fent al ritme de les pujades i baixades, com quasi sempre guanyant terreny en les pujades i perdent-lo quan hi havia baixades. Poc a poc ens hem anat separant i al final he fet l'últim tram bastant sol per arribar a la meta en un temps final de 1:10:33 i a un ritme de 6:41/km que no està gens malament pels 300 metres de desnivell que tenia la cura en 10 km.
Després de la cursa he estat uns minuts parlant amb algun conegut i directe cap a casa que teniem dinar familiar a Barcelona

Perfil i ritmes


Valoració de la cursa: primera edició i moltes coses a millorar, han començat tard i es feien moltes inscripcions a última hora. Sense cap dorsal ni identificació pels corredors. Marcatge bastant deficient. Avituallament final amb només barretes i Vichy. La valoro amb un 3 tot i el seu preu de 2€


4/9/15

La Cocollona 2015


Dissabte 29 d'agost 2015:

Tercera edició de la Cocollona i tercera participació d'una cursa nocturna que m'agrada molt. Com l'any passat em tornava a presentar a la línia de sortida havent fet una kilometrada el dia abans (en aquesta ocasió 27 km). Com la sortida em queda a 10 minuts de casa vaig estirar bastant i vaig aprofitar per veure la primera part del Barça a la TV. Sobre les 9:20 vaig sortir de casa i vaig aprofitar el trajecte per anar escalfany una mica.


A la zona de sortida he saludat molts coneguts, en especial al grup dels Redrunners que han vingut des de Barcelona per córrer capitanejas pel Fran i en Sami (curiosament cap dels dos ha fet la cursa). Poc després he anat amb els grup dels BeerRunners (només hn vingut en Sergio i en Francesc) i hem fet també alguna foto.


Quan ja quedava poc per la sortida ens hem col·locat sota l'arc, en Francesc i jo força al davant i en Sergio una mica més endarrera. En aquesta ocasió no tenia el rellotge perquè el servei tècnic de Nike me l'estava canviant per un problema que tenia i he posat el programa al mòbil i me l'he guardat quan quedaven 10 segons a la cintura. Just quan ja l'havia guardat hem començat a córrer, com sempre que surto de tant endavant els primers metres són massa ràpids pel meu ritme i accelero més del compte, estranyament no m'he sentit cansat de l'entrenament del divendres i he tingut bones sensacions, però com no portava el GPS anava una mica perdut respecte al ritme de cursa que portava.
La primera part de la cursa ha estat pel barri antic de Girona, des de la Devesa hem anat cap a la Plaça Independència. Anava a bon ritme i molt a prop de'n Feanxesc, després hem passat pel carrer Santa Clra i hem pssat el pont de Pedra, per passar davant de l'Ajuntament i encarar cap al carrer de la Forca que fa una mica de pujada i es nota ;) després hem tornat cap al pont de pedra, abans he avançat en Francesc i he saludar en Fran que feia fotos. Hem tornat a passar pel carrer Santa Clara i ja hem entrat a la paet divertida de la cursa.


Primer per la Devesa passant per la passera sobre el Ter direcció pavelló de Fontajau, abans de passar- la he agafat una mica d'aigua perquè tot i l'hora feia molta calor. Després de la baixada del pavelló ja m'he posat el frontal perquè hem entrat a la zona fosca. Primer passant pel tunel i fenr la pujadeta per entrar al parc de Domeny. Aqui he apretat una mica més hi he passat algun corredor. Quan hem girat per tornar a la Devesa hem passat per la zona més fosca de la cursa, un camí de terra sense iluminació i entre els arbres. Aqui el meu frontal es nota que és massa senzill perquè el de  darrera em feia ombra. També com em passa quan corro a la nit, la pupila se'm conteau molt i amb les lentilles veig un cercle negre bastant incomode.
Passat aquest tram hem tornat a passar pel tunel i hem fet la volta pel costat del Ter i tornar a la Devesa. He tornat a abeure una mica i  després d'una volta per dins he vist la línia de meta i he fet l'últim esforç per veure, amb una mica de sirpresa, que havia fet una marca força bona 44'26''.


Després he fet l'avituallament final, una mica de fruita, aigua i powerade, aquest any he trobat a faltar la cervesa , tot sifui dit.
Després de comentar la jugada amb el Francesc i en Sergio i saludar a més coneguts he anat cap a casa xinoxano, content amb la cursa i el resultat, 58 de 284 i el 15 de la meva categoria. Per cert una noia ha dit com havia quedat el Barça i m'ha esguerrat la gravació :)

Valoració de la cursa: com els anteriors anys ben organitzada, molt bon ambient i el fet de ser nocturna li dona aquest caracter especial. Molt bé els voluntaris i els avituallaments. Hi ha hagut un petit tram a la Devesa que no veia bé on eren els cobos però tota la resta ben marcat. Aquest any han canviat la motxilla per una samarreta. La meva nota un 9. Tornarem al 2016!

15/8/15

LA MUGADA, 3a Marxa amb obstacles de Castelló d'Empúries


Diumenge 9 d'agost del 2015:

L'any passat vaig córrer la primera cursa d'obstacles a Castelló d'Empúries, m'ho vaig passar tant bé que li vaig dir al meu fill i la meva dona que aquest any la farien els tres junts i aquí estem tota la família preparada per córrer i gaudir entre el fang, l'aigua i els obstacles.

Tots preparats!

Per poder aparcar tranquils i no tenir problemes hem sortit molt aviat de Girona, hem aparcat al costat de la sortida i hem anat a recollir els dorsals i la bossa del corredor. Després per fer temps ens hem fet unes fotos amb la resta dels BeerRunners que corrien la prova, la Mildred i l'Olga, i també amb membres de Grren District com en Jordi, la Glòria, en Jose....

Equip BeerRuner preparat!

Amb els companys de Green District


Poc a poc s'apropava l'hora de la sortida, aquesta vegada ens hem col·locat ben endarrere ja que la nostra intenció era passar-ho bé, finalment l'Olga i la Mildred ens han acompanyat durant tota la cursa i el color taronja es feia veure ;)

En aquesta ocasió he gravat la cursa amb una GOPRO que m'han deixat, així que faré un nou format de crònica afegint vídeos.

LA SORTIDA:

Com he dit abans ens hem col·locat al final de la sortida, on uns 400 corredors i corredores hem esperat que els trabucaires fessin el tret per començar:



PRIMERA PART: 

Després de córrer una mica els primers obstacles: passar el riu, saltar un petit desnivells, passar les bales de palla i les rodes:


SEGONA PART:

Aquí ja hem començat a fer una mica de cua, passant l'escala, més riu, l'avituallament i fang ;)



FINAL: 

Després d'esperar una bona estona hem pujat per la corda, hem saltat més palla, ens hem arrossegat, baixat pel tobogan, més aigua i al final una bona dutxa! Tot molt divertit!!!



Després de la dutxa per treure'ns el fang hem anat a buscar la botifarra i hem estat comentant la jugada amb els coneguts, per cert la Glòria, com havia pronosticat, ha quedat la primera de noies. Quan hem acabat hem tornat a la dutxa al pavelló i cap a Girona a dinar!

Amb la Campiona Glòria

Valoració de la cursa: Genial!! per passar un diumenge al matí d'allò més divertit. Circuït apte per tots els públics, molt divertit i no massa llarg, ideal per poder-lo fer en família. l'avituallament durant la cursa ben posat, amb menjar i beguda. Els voluntaris de 10, amb paciència amb tots i molt amables. Preu de la cursa molt bé per tots els serveis: 10 € amb samarreta tècnica de record, i avituallament final amb botifarra. A més a més a la mainada els donaven una medalla de finisher, molt bon detall. Aquest any han incorporat el cronometratge. Per tot això la valoro amb un 10!






9/8/15

XXIII Marxa Popular Sant Maurici


Diumenge 26 de juliol del 2015:

No tenia previst fer aquesta marxa, però a última hora parlant amb el Berni vam decidir fer-la i a les 8:00 ja era a Caldes per fer la inscripció,després de fer la inscripció (7 €) hem fet una mica d'escalfament i hem decidit fer la cursa junts (bé de fet en Berni ha decidit venir amb mi perquè el dia abans havia fet una altra cursa).

BeerRuners preparats!

Quan quedava poc per les 8:30 ens han avisat per posar-nos a la línia de sortida, al no ser una cursa amb crono ens ho hem pres amb calma i no hem sortit de gaire endavant, després del "xupinzao" hem començat a córrer i a xerrar (de fet no hem callat en tota la cursa).
Poc a poc hem anant passant corredors i marxadors (què com és habitual en aquestes curses surten abans) i hem agafat un ritme força bo per sota de 5' el km que hem mantingut tota l'estona (i això que hi havia algun puja-baixa que et feia frenar).

Al començament, i així hem anat tota la cursa

Sense deixar d'avançar gent hem arribat fins l'avituallament on no ens hem aturat ja què anàvem força frescos poc després hem passat per l'ermita de Sant Maurici que dóna nom a la marxa i hem seguit amb el bon ritme.
Cap el km 7 hem vist una samarreta taronja i ...sí era un BeerRunner, l'hem saludat i hem quedat per coneixe'ns a la meta, l'hem avançat i hem apretat el ritme aprofitant la baixadeta, així els km 7 i 8 l'hem fet a uns ritmes molt bons de 4'46' i 4'25, hem fet l'última pujada i ja al km final hem tornat a entrar a la part urbana de Caldes per arribar a meta força contents amb un temps de 48'25'' i un ritme mig de 4'51'' i sense callar en tota la cursa ;)

Amb el Josep! Un crack!

A l'arribada hem anat a refrescar-nos una mica, hi havia força avituallament, entrepans, aigua, Vichy, dolços... hem estat una estona recuperant forces mentre arribava l'altre BeerRunner, ens hem presentat amb el Josep i després hem anat a la piscina a fer un banyet que ens ha anat de meravella després de la cursa. Per acabr la jornada no podiem faltar amb la nostra cita amb una bona cervesa ben fresqueta que ens hem pres al bar de la piscina. Un matí ideal per celebrar la primera cursa M45 .


Perfil


Recorregut

Valoració de la cursa: molt bona organització, circuït ben marcat sense problemes de pèrdua i passant per zones amb força ombreta, l'horari de sortida ben pensat per ser finals de juliol., l'avituallament final de 10,  el detall del bany a la piscina un punt més positiu, el  preu molt  ajustat per tant bons serveis (samarreta inclosa), per tot això la valoro amb un 9.


1/8/15

3a Marxa Popular La Vall dels Molins



Diumenge 5 de Juliol 2015:

Aquest diumenge he tornat a Calonge per fer la 3a Marxa Vall de Molins, ja havia fet les dues anteriors i no me l'he volgut perdre ja què tenia molt bons records.

Preparat per la cursa, dorsal al canell.

He arribat molt bé de temps i he fet la inscripció molt ràpidament, després he tornat al cotxe per acabar de canviar-me i menjar un plàtan i beure una mica. En aquesta ocasió he anat sol i no he trobat cap conegut a la sortida així que li he demanat a una noia que em fes una foto i he esperat a que donessin la sortida. Com és una marxa no competitiva l'ambient és molt relaxat i hem començat a córrer des del camp de futbol cap els camins.

Selfie precursa 


He començat ràpid però amb males sensacions, no em trobava fi tot i això he fet el primer km a 4'34", en el segon he baixat el ritme fins passat la carretera, on he pogut tornar a augmentar una mica ja que aquesta part del recorregut és força planera. Com és habitual en aquestes marxes anava avançant als caminadors que havien sortit abans, quan he passat una parella han fet el comentari de torn respecte a la samarreta Beer Runners i he rigut una mica. Fins el km 6 el terreny ha estat força assequible però les molèsties no m'han desaparegut i el bessó dret se m'anava carregant, cap el km 7 hem arribat al primer avituallament, he agafat una ampolla d'aigua i me l'he portat per anar bebent durant el camí, hem seguit pujant fins el segon avituallament on he llaçat l'ampolla del primer i m'he aturat per beure i menjar una mica

Camins amb pujada

A partir d'aquest punt el recorregut si que s'ha posat dur de veritat, tothom anava caminant, he anat força temps en un grupet on hi havia un home que deia que havia descobert aquest corriol, la veritat és que ha estat un tram molt dur però molt bonic al mateix temps, hem anat passant per unes coves i en una havies de passar ben ajupit per no donar-te un bon cop al cap. 

Una de les coves

Encara quedava una mica de pujada per arribar fins a una mica de pla on hi havia una cuba per refrescar-te, he decidit no mullar-me i he seguit endavant, una mica més endavant he parat a l'avituallament on m'he tret unes pedres de les bambes que em molestaven molt i ja en tenia prou amb les molèsties del bessó....
A partir del km 9'5-10 ha començat la baixada, no era tècnica i es podia córrer força però he hagut de controlar el ritme per les molèsties i tot i ser baixada he anat força lent. He arribat a Calonge on hem passat per dins del poble fins arribar novament al camp de futbol on hi havia l'avituallament final, amb entrepans i begudes i els resultats del sorteig (un any més que no em toca res ;)

Finalment un ritme de 6'48'' amb un temps total de 1:34:25 pels 14 km. 

Perfil de la prova


Després de menjar-me l'entrepà i hidratar-me bé he anat al cotxe on m'he canviat de samarreta i cap a a Girona novament.

Valoració de la cursa: novament una marxa no competitiva molt ben organitzada, circuït ben marcat, voluntaris molt amables, la inscripció tot i ser en el mateix dia l'he fet sense cues ni problemes, preu de 7 € amb tres avituallament i avituallament final amb entrepans. El recorregut d'aquest any amb un tram força dur i sense la possibilitat d'altres anys de poder triar llarg o curt, crec que algun caminador ha patit una mica. M'ha agradat molt. Valoració 9/10

3/7/15

Family Run



Diumenge 14 de juny del 2015:
Aquesta vegada si que he pogut fer la Family Run amb en Pau, l'any passat també ens vam apuntar però va coincidir amb el concurs de Rexona i vaig haver d'anar a Albacete. feia dies que havia fet la inscripció però quan vaig veure que havia un concurs per triar el dibuix de l samarreta li vaig dir a en Pau que participé, i ves per on van triar el seu dibuix! Quina il·lusió que ens va fer a tots a casa!

Recollida del  dorsal i la samarreta amb el dibuix d'en Pau

Dissabte vam aprofitar per recollir els dorsals i les samarretes (alguna més per ser el guanyador del disseny) i el diumenge vam conduir fins a Barcelona per participar en aquesta gran festa que és la Family Run.

Vam arribar bé de temps i sense gaires problemes per aparcar ens vam dirigir cap a la Plaça Ciutadella, primer corrien els papes i les mames amb els cotxes dels nens, i els vam animar quan passaven. després ens vam apropar a la línia de sortida per informar-nos ben bé del funcionament. Primer havia de córrer jo 5 km (hi havia dues distàncies que es feien al mateix temps, 5 i 2'5). Després hi havia les curses infantils per categories, en Pau feia la segona.

Sortida a tot gas!

Em vaig situar a la línia de sortida on els pallassos sense fronteres animaven una mica l'ambient juntament amb l'spiker i quan va ser el moment de la sortida la cosa ja es posa una miqueta més seria i tots a córrer a tope, surto bastant fort seguint als primers. El primer km el faig a 3:54 i intento mantenir-lo però poc a poc perdo velocitat i faig el segon a 4:20, abans de passar per l'arc de sortida per segona vegada veig la Xesca i en Pau que m'animen, els saludo i a fer la segona volta, que és una mica més llarga que la primera per poder completar els 5 km de la cursa.

Primera volta


El tercer km mantinc el ritme i l'últim direcció Arc de Triomf ja el faig una mica més lent però ben content del resultat, 20'28'' a una mitja de 4'05''/km, després vaig rebre el resultat en un sms i classificat el 19 de 251 ;)

Arribada!

Després d'agafar una mica d'aigua i pomes baixo a buscar en Pau, encara han de córrer una tanda els més grans i esperem el seu torn, ara ell ha de córrer 1100 m, els 700 primers sols i els 400 m últims de la mà dels pais o mamis ;). 

Sortida infantil.

En Pau quan hi ha tant de nen no li agrada posar-se al davant, diu que sempre cau algú, i raó no li falta perquè quan van començar a córrer més d'una caiguda es va veure, se'n va corrents i jo vaig a la meva posició, uns boxes tipus triatló on estan marcats els dorsals dels adults i on esperem que arribin els nens per fer l'últim tram junts.

Als boxes, en Pau queda tapat però hi és ;)

Poc després arriba en Pau, ens donem la mà i comencem a pujar cap a l'Arc del Triomf, poc a poc anem accelerant el ritme , i avancem a més corredors, ens apropem a la meta, saludo a la Xesca que ens espera i quan passem la línia d'arribada ens pengen una medalla de finisher que fa feliç més d'un. Ens posem a ala fila per la foto, això si després d'agafar l'aigua i la poma i saludar a l'Albert Navarro que ens seguim pel Twitter i mai ens havien vist, un plaer company!

Ens fet una foto de finishers amb la samarreta dissenyada per en Pau i la medalla, tots ben contents!

Foto Familiar ;)

Després de la cursa hi havia moltes activitats, i fem una mena de Gym Kana els tres junts on ho passem molt bé, en Pau es va passar una bona estona també fent bombolles gegants de sabó i després preguntem per l'organitzadora, l'Aina Conca, la saludem i en Pau es fa una foto amb ella. Gran matí i tornada cap a Girona que ha estat un cap de setmana molt ben aprofitat!

Gaudint de les bombolles
Valoració de la cursa: m'ha semblat una de les millors curses a les que he participat, un objectiu clar: que la família s'ho passi bé junta fent esport, objectiu aconseguit amb escreix! L'organització impecable, circuït ben marcat, voluntaris de 10, avituallament final per tots sense problemes, medalla finishers pels pares i els fills, samarreta per tothom. Photocall final. I sobretot moltes activitats post cursa. Si tens fills és la millor manera de passar un bon diumenge fent esport! la valoro amb un 10/10!


En Pau i l'Aina Conca