17/6/14

Rexona Street Run 10 km Albacete: Final de MUEVE TU MURO.




FINALISTA!

Cómo ya sabéis estaba participando en la promoción de Rexona "MUEVE TU MURO!" cuyo premio final es dorsal y viaje a la Maratón de New York, pues bien después de unos mese introduciendo mis entrenos para ir superando los diferentes retos que se planteaban, contestar varios mails  dónde se me preguntaba porqué era DOER, etc llego la anhelada llamada. El jueves por la tarde hablé con Marina de Rexona y me comunicaba que era uno de los finalistas, me sorprendió tanto que me llamaran a sólo dos días de la carrera que le tuve que pedir una hora para poder replanificar el fin de semana, ya que me habían tocado un par de dorsales y tenía previsto ir a Barcelona a correr la Cursa del Port el mismo sábado y la Family Run el domingo. Esta carrera fue la que más me hizo dudar, ya que le había dicho a mi hijo que correríamos juntos...pero una oportunidad así no se tiene cada día así que cuando volvió a llamar Marina le dije que SÍ, que me iba a Albacete, ella se encargaba de los billetes de tren y el alojamiento, ya que todo era a gastos pagados.

Los 12 finalistas

El viernes por la mañana  cada vez que podía iba a mirar el correo a ver si ya me habían llegado los billetes electrónicos y no llegaban, hasta que sobre las 18:00 recibí el correo, poco después me llamó Álvaro y estuvimos un buen rato hablando, sobre porqué me consideraba DOER, que deportes practico, que retos había superado hasta ahora etc. Después de colgar aún no me lo creía, me iba  a 600 km de casa para correr un 10 K, increíble!

EL VIAJE DE IDA:

El viernes por la noche teníamos la cena de final de curso en el colegio del peque así que no me fui a dormir muy pronto, sobre las 2, y a eso de las 5:15 sonó el despertador, después de desayunar y para ir tranquilo salí de casa a las 6:30 para coger el primer tren que me tenía que dejar en Barcelona para coger el Talgo hasta Albacete a las 9:05, pero NO! aquí empezó mi odisea, al llegar a Montcada el tren se paró y después de un rato nos comunicaron que la línea no tenía tensión y que no sabían cuanto iba a durar la avería. Nos dijeron que mejor cambiar de estación y coger otro tren para llegar a Barcelona, miré el reloj y me dí cuenta que ya no llegaba para coger el Talgo.

Mientras iba caminando hacia la otra estación llamé a Álvaro y le dije que tenía problemas, y que le iría comunicando cómo me iba el viaje. Después de colgar llegó un cercanías a la estación y aquello se complicó un poco, los viajeros de dos trenes empezamos a subir al que llegaba y hubo más de un empujón con el consecuente  momento de crispación de algunas personas. Por suerte la sangre no llego al río y pudimos subir todos. Con un poco de suerte me pude colar entre la gente a pesar del maletón que llevaba y me pude sentar. 
Al llegar a Barcelona intenté buscar algún tren con destino a Albacete y subirme lo más rápido posible pero en Sans hay muchísimas vías así que opte por ir a atención del viajero, allí me solucionaron el problema, debía coger un tren a Valencia y allí hacer transbordo de estación y coger un cercanías hasta Albacete, menudo tostón de viaje. 

Valencia

Aproveché el viaje para ir leyendo el libro "Domingo Catalán. De 0 a 100" y así hacerlo más ameno. Cuando llegué a Valencia tuve que cambiar de estación, por suerte hay un servicio de autobús (aunque la verdad estaba muy cerca) y fui a Valencia Nord a pillar el siguiente tren, a esperar un rato más cómo unos 50 minutos, aproveché para tomarme un café y se me engancho una gitanilla vendiéndome pulseras para el mal de ojo, visto el día que llevaba  le compre un par,  y fui a coger el tren, me dirigí a la entrada donde antes me habían dicho y resulta que después de esperar un rato habían cambiado de vía y no se entraba por allí, así que otra vez a salir fuera y subir al cercanías que me llevaba a Albacete. Por fin a las 15:25 llegué, 9 horas después de salir de casa y con 4 trenes, dos cambios de estación y un cansancio bestial en el cuerpo.

Buena habitación!

A pesar del cansancio preferí  ir caminando hasta el Hotel ya que necesitaba estirar las piernas un poco. El hotel, no estaba nada mal, Sercotel Los Llanos Hotel, de 4 estrellas y a 10 metros de la salida.
El punto de encuentro era la recepción a las 18:30, cómo ya eran las 4  y se me había pasado el hambre me di una ducha y aproveche para dormir una siestecita, ya que con tanta tensión no dormí nada en el tren.
A las 17:15 me levanté y empecé a preparar las cosas para la carrera.

PRECARRERA:

Bajo al vestíbulo y allí conozco a los primeros finalistas que cómo yo han venido de diferentes puntos del país, hablo sobretodo con Miguel Angel y Jaume. Después se van sumando el resto de finalistas: Carmen, Lorena, Laura, Pedro, Víctor, Nando, Manuel y David junto a los organizadores. Después de las presentaciones nos piden la talla de la camiseta y van a buscarnos los dorsales y la bolsa del corredor, mientras los esperamos vamos conociéndonos un poco más, la verdad es que pese a ser rivales y jugarnos el viaje  NY hay muy buen ambiente. Cuándo llegan los dorsales nos piden que nos pongamos las camisetas para hacer una sesión de fotos calentando, así que subo de nuevo a la habitación y me vuelvo a cambiar.

Estirando :)

Una vez cambiados, el fotógrafo y la fotógrafa nos piden que posemos un poco mientras estiramos, en plan modelito jeje. Después de hacer unos cuantos estiramientos y calentar empiezo a tener sed, pido agua y bebo. La verdad que pese a ser casi las 8 de la tarde hace mucho calor, sobre los 32-33 grados. Poco a poco se acerca la hora de la carrera, acabo de dar unas vueltas con Lorena, que venía de Barcelona y nos plantamos en la salida, dispuestos a luchar por una plaza en la final. Verdaderamente los chicos lo teníamos más difícil ya que eramos 9 para dos plazas, en cambio las chicas eran 3 para también dos plazas.


Con el resto, esperando la salida
CARRERA:

A las 8 se da el inicio de la carrera, el calor es sofocante y no cojo el ritmo en ningún momento , para más inri no sé que hice con el GPS y perdí los primeros 700 metros de la carrera, iba todo bastante mal, intento mantener un ritmo rápido pero Laura ala que veo durante el primer km me deja atrás con facilidad (finalmente quedó 3 de la general con un tiempo inalcanzable para mi de 41'), también se que tengo cómo mínimo a Miguel Ángel por delante y alguno más. Intento mantener un ritmo más soportable para la calor, y sigo corriendo por las calles de Albacete, totalmente desconocidas para mi, la verdad es que hay bastante gente animando y el circuito no es especialmente duro, solo un par de subidas pero el calor es agobiante. noto la boca y la garganta totalmente secas, como si me hubiesen aspirado la saliva hasta el km 5 no llega el primer y único avituallamiento, la botella de agua no me dura nada, entre lo que me bebo y lo que me tiro por encima, y al cabo de un par de minutos vuelvo a tener la misma sed y calor. Sobre el km  6 me pasa Víctor, intento seguirlo pero las piernas no me van más deprisa, me desanimo un poco más, veo cómo NY se va alejando de mi inexorablemente, pese a todo intento no bajar demasiado el ritmo e intentar luchar hasta el final. Sobre el km 8 me pasa otro finalista, Jaume, pfff esta vez no quiero perderlo de vista y me pego a él dando lo que me queda, me mantengo a un par de metros durante los dos últimos km, pero en la recta final me esprinta y no puedo darle alcance. Miro el crono al acercarme a la meta, uff si ya va por el minuto 47!!! Llego a la meta y me despido de mi gran sueño :(

Llegando...

Tiempo discreto :(


A pesar de todo el buen rollo sigue en el aire, nos juntamos todos y hablamos sobre la carrera, a todos nos ha afectado mucho la calor y finalmente Miguel Ángel y Mario han sido los dos primeros, Mario con 44', un tiempo que podría haber hecho en otras circunstancias, sin ir más lejos hace tres semanas había corrido a ese ritmo un par de 10 km (seguramente él también habría corrido más rápido con menos calor), y he quedado 5, tampoco estamos tan mal :) Las chicas clasificadas han sido Laura (con un podio incluido en la general, 3ª) y Lorena que ha quedado por delante de Carmen.



VALORACIÓN DE LA CARRERA:

La carrera está bien organizada, bien medida y bien marcada, el avituallamiento resultó ser escaso debido a la fuerte calor (incluso he leído unas disculpas de la organización) . Durante la carrera y la postcarrera los servicios médicos han tenido que intervenir para asistir a más de un corredor que les había sentado muy mal el calor. La bolsa del corredor idéntica a Mataró, camiseta y caldo Aneto. Creo que se merece un 8 y seguramente con menos calor o más agua sería de 9.

POSTCARRERA:

2 de ellos se irán a NY

Después de la carrera nos hacemos alguna foto más como finalistas y los 4 afortunados se hacen alguna más. Decidimos irnos a cenar todos juntos (bueno casi todos), y quedamos en el bar para seguir hablando un poco más y compartir nuestras experiencias, verdaderamente es un grupo de gente muy majo y pasamos un buen rato cenando. Sobre la 1:30 nos retiramos todos a descansar ya que era tarde y estábamos bastante cansados de la carrera, el calor nos había dejado chafadillos a todos.

Los finalistas, grandes personas!!

DOMINGO Y RETORNO A CASA:

Aprovechando que el tren lo tenía a las dos y el desayuno era hasta las 11 decido no bajar muy pronto a desayunar y dormir un poco más, lamentablemente a las 4 de la mañana me despertó una desagradable rampa en el gemelo y no pude dormir tan bien como había pensado. Cuando sonó el despertador bajé a desayunar y volví a encontrarme a los compañeros, finalmente me quedo en la mesa con Carmen, Laura y Lorena que salimos los 4 a la misma hora de la estación. Decidimos ir hacía la estación a ver si podemos cambiar la hora del viaje, pero al contrario que otros compañeros lo hacemos demasiado tarde y no podemos hacer ningún cambio, de camino a la estación Laura se pega otra carrerita para ir a buscar el trofeo que se había dejado en el hotel. Debe ganar muchos para irselos dejando ;)

Vamos a comer a un Mesón-Heladería, que ni es mesón ni heladería y no se si llegaba a la categoría de bar, comemos unos bocadillos porqué no tienen nada más y volvemos a la estación, tras despedirnos de Carmen y Laura, subimos al Talgo Lorena y yo y nos pasamos el viaje hablando, por suerte esta vez no hay ningún problema con el tren y llegamos bien a Barcelona.  Tras despedirme voy a ver si puedo avanzar el billete pero no, me tengo que esperar una hora más para coger el AVE que me leve a Girona, tras un corto viaje (37 minutos) llego a Girona y camino hasta casa, por fin tras 1200 km y 40 horas vuelvo a estar con la família!


Au! No vuelvo  al tren en mucho tiempo!

VALORACIÓN DEL EVENTO:
Ha sido una experiencia muy gratificante a pesar de no haber podido conseguir el premio final, el trato de Álvaro y el resto del equipo Rexona ha sido de 10. El único pero que le encuentro ha sido el poco tiempo con el que te avisan para ir tan lejos y los cambios que han ido haciendo durante el proceso, pero supongo que debe ser difícil gestionar una campaña a nivel nacional cómo esta.  A pesar de todo  si me volvieran a llamar repetiría sin dudarlo! Puedo decir que estuve a 3 minutos de NY ;) Gracias por todo!

#SOYDOER ;)

13/6/14

Marxa Popular Fornells de la Selva


Diumenge 8 de juny:
Després de dos caps de setmana doblant aquest diumenge he tornat a córrer només una cursa, aquesta vegada m'he apropat finis al poble de l'Albert M a fer la Marxa de Fornells. No he matinat gaire ja que havia fet la inscripció abans i en 10 minuts s'hi arriba. Quan he arribat m'he trobat a l'Albert B. que una setmana més s'ha sumat a participar en una altra cursa. Hem anat a buscar els dorsals i com era bastant aviat hem estat parlant una estona.

Amb L'Albert B.

Poc després ha arribat en Manel que venia d'enxufat i no ha fet ni cua per recollir el dorsal. Poc a poc la cua s'ha anat fent més i més llarga i quan ha arribat l'Albert M.ja n'hi havia molta. Tot això ha fet endarrerir l'inici de la cursa, i després de fer-nos alguna foto més hem començat a córrer passades les 9:20, quan en principi la cursa havia de començar a les 9.

RedRunners and family

En Manel i l'Albert M.  avui anaven a ritmo caribenyo i jo he sortit ràpid, no tant com en les últimes curses que havia corregut el primer km per sota de 4', aquesta vegada ho he fet en un temps més assequible, a 4'23'' però  les cames em feien força mal del crossfit de dijous passat i no calia forçar tant. 

Sortida amb retard

Cap el km 2 he baixat més el ritme, i m'han començat a passar corredors, fins aquells moment anava entre els deu primers. No m'ha amoïnat gaire i he seguit  a un ritme tranquil ja que a les agulletes se li ha sumat la forta calor que feia.  

Patint la calor

A partir del km 3 la calor ja s'ha notat molt i a més a més hem fet força tros on no hi havia gaire ombra, quan he arribat al km 5 hi havia l'avituallament de l'aigua, normalment acostumo a fer i un glop i llençar-la però aquesta vegada l'ampolla ha fet els 5 km restants a la meva mà. 

Jo i l'ampolleta ;)

Fins el km 7 hem seguit corrents sota el sol i alternant diferents terrenys, l'asfalt passant per trossos de carretera i el camí de terra, cap el km 8 he tornat accelerar una mica el ritme i ens hem ajuntat tres corredors que portaven samarreta blava, hem anat força estona apretant-nos l'un a l'altre i quan ha arribat el tros de baixada cap el km 8 i a més a més amb l'ombra he corregut una mica més ràpid.
cap el km 9 els he pogut passar i ja els he deixat darrera definitivament He seguit a un bon ritme aquest últim km sense forçar gaire i he acabat la cursa sobre un 50', 49'44 segons la classificació oficial, un 5 minuts més lent que en les anteriors curses de les dues últimes setmanes. Tot i això estic content ja que la calor ha estat molt forta durant tota la prova.

Després de passar per la meta he anat directe a buscar l'entrepà i una cervesa per tornar a recuperar forces, ja que des del km 7, nos sé per quina raó he tingut força gana. També he recollit la samarreta de record de la cursa.



Mentre em menjava l'entrepà anava mirant com arribaven la resta de corredors esperant que arribessin en Manel i l'Albert M, han arribat els dos junts i els he fet una foto, poc després ha arribat l'altre Albert, se li veia una mica tocat per la calor però tot i així ha arribat fins el final, També li he fet una altra foto, avui tothom té foto de l'arribada menys jo ;) Després han arribat la Montse i el fill de l'Albert M que també havien fet el recorregut curt (uns 7km). Tot hem comentat la calor que hem passat , excepte en Manel que és d'un altre planeta i mai té calor, fred si però calor no.


Arribada triomfal !


Felicitats Albert!


Ja arribeu!


Valoració: cursa de les que diem de poble, sense cronometratge electrònic, les cues d'inscripció una mica caòtiques però a ningú li ha molestat gaire sortir 20 minuts més tard. L'avituallament al km 5 correcte. El voluntaris de 10, molt amables i simpàtics. l'avituallament final amb entrepans i beguda superbé i la samarreta obsequi correcte. El recorregut ben marcat i ben mesurat, La valoro amb un 6'5



1/6/14

XXV Cursa-Marxa Popular a l'Alba

Diumenge 1 de juny del 2014:
Ja hi tornem a ser, passades unes hores després de la cursa de dissabte a la tarda avui tocava córrer la Cursa a l'Alba, tercer any consecutiu per cert. Com ja m'havia inscrit telemàticament he apurat una mica i he dormit fins les 7:30, després d'esmorzar una mica he agafat el cotxe i en 5' ja hi era a la zona de sortida. 
He anat a buscar el dorsal i m'he començat a trobar molts amics i coneguts, per començar en Cristian que treballa a Esports  Parra i repartia els dorsal, també hi eren en Joan Ramon, en Joaquim, l'Ernest, l'Albert M, l'Albert B., en Tapi, en Mia, la Sònia, la Paula... com podeu veure molts!

Amb uns quants coneguts

Després de xerrar amb uns i altres ens hem col·locat a la línia de sortida i sense compta enrere han donat la sortida he començat ràpid com és habitual en mi, fent el primer km en 3'53'', després ja he baixat el ritme i al km 2'5 he vist que les cames em demanaven una mica de calma, he baixat una mica el ritme sobre el km 3 on ja havien deixat l'asfalt i entraven per la zona de terra, on acostumo a fer bastants dels meus entrenaments. 

Darrera d'en Tapi i en Joan Ramon

Hem anat cap al Pla del Socs direcció Riu Ter i després hem girat cap al'Autopista, després de passar per sota ha començat la zona on el terreny estava força malament, ple de basses de les pluges dels últims dies, per sort no ha calgut mullar-se els peus. Cap el km 5'5 he vist un corredor que em sonava molt, era en Manel, estava fent la seva tirada llarga, l'he cridat i m'he posat al seu costat durant uns 700 metres, ell anava frec com una rosa i a mi em costava parlar però hem fet petar la xerrada aquests minutets junts, tant xerrar quasi em passo l'avituallament, es estava darrera de la corba. Al km 6 tornaven a girar cap a Salt i he seguit sol.
Hem passat per darrera de la Hípica d'en Piki i he sentit la música, flamenc o alguna cosa així que li posa als cavalls. Poc a poc arribaven un altre cop a la zona urbana, i després de passar el km 8 he apretat ja que quedava menys d'un km, tot i que diguin que la cursa és de 9, a mi m'ha sortit 8'6. Fins i tot la municipal anava animant als corredors aquests últims metres. Ha augmentat una mica el ritme i he entrat dignament a la meta en un temps total de 40'17'' i en 82 a posició que per haver corregut dissabte no està gens malament, a més a més són els meus primers punts del TOP 100 de Girona.

Recta final

A l'arribada hi havia l'Ernest i l'Anna fent fotos i després d'agafar l'entrepà i la beguda he anat a xerrar una mica més amb els companys, els que havien arribat i a animar els que encara ho estaven fent.

Acabant amb bones sensacions

Després de l'entrega de premis hi ha hagut un petit sorteig de regals i en Carles i en Tapi han pillat una bossa cadascú, després diuen que sóc jo el de la sort! Una vegada s'ha acabat tot hem anat cap el cotxe amb l'Albert B. comentant la cursa i embolicant-lo per el proper diumenge.´

Valoració de la cursa: primera vegada que es feia de pagament, ha estat ben marcada però no sortien els 9 km, el sistema de cronometratge bé, l'avituallament l'he trobat una mica tard, cap el km 5'7 en una cursa de 9 i mal posat darrera de la corba. L'avituallament final bé. La samarreta obsequi podia ser una original i no la de la cursa d'Esports Parra, que per cert ja la tinc. Hi havia servei de dutxes però no de guardarroba. Per 6€ no he trobat molta diferència amb les anteriors edicions excepte el crono. La valoro amb un 6'5/10


Rexona Street Run 10KM Mataró

Dissabte 31 de maig del 2014:
Segon cap de setmana que faig dues curses seguides, una dissabte i l'altre diumenge. Aquesta tenia bastant interès ja que porto tres mesos fent el repte de Rexona de "Mueve tu muro: haz más". Fins a última hora no m'he apuntat perquè hi havia tres concursos on sortejaven inscripcions i finalment en van tocar dues, una de l'Amaya Sanfabio i una altra de Pablo Villalobos, com tenia dues vaig embolicar al Mariano perquè vingués també a córrer, i com no sap dir que no a una cursa cap allà que ens van anar amb les famílies.
Cap a les 16:00 hem tirat cap a Mataró, la cursa començava a les 19:00 i hem anat amb temps de sobra. Feia un dia bastant estrany i quan hem arribat a Mataró plovia una mica però després el cel s'ha obert i no ha tornat a caure ni una gota més.

Fotos precursa

Hem anat a recollir els dorsals, el meu me l'han donat sense cap problema però en Mariano n'ha tingut una mica perquè en Pablo es veu que no havia enviat la seva inscripció. Cap problema, l'organització després d'ensenyar-li la conversa que havia tingut pel Facebook amb el Pablo li ha donat el seu dorsal i la bossa del corredor, que es composava d'una samarreta Luanvi, un desodorant (que precisament havia comprat el dia abans ;) i Caldo Aneto.

Amb el companys Red Runners

Després d'agafar els dorsals hem volgut anar a prendre alguna cosa, però la zona on estava la sortida no tenia cap bar així que hem anat al parc amb els nens a que juguessin una mica. Passada una estona hem anat a deixar les bosses i fer-nos les fotos precursa i escalfar una mica. He trobat a la Romana i la Lola quan hem deixat les bosses i després ens hem fet la foto amb la resta de RedRunners que havien vingut, en Dani i l'Ester.

A punt de perdre de vista en Mariano

Després d'escalfar una mica ens hem situat a la línia de sortida esperant amb ganes que comencés. A les 7 puntual ha donat el tret de sortida i he sortit molt ràpid, he fet segons el meu GPS el km més ràpid fins ara a 3'41. En Mariano com sempre ha sortit disparat i passant entre la gent m'ha començat a agafar distància i l'he perdut de seguida de vista, davant meu portava la Ro, i l'he pogut seguir a uns 100 m durant els dos primers kilòmetres, poc a poc he afluixat el ritme ja que era massa ràpid per a mi. El circuït era molt recte i després de fer 4 gir en els dos primers km començava una recta fins el final de Mataró on feia una mica d'aire, que curiosament sempre et venia de cara (ho hem comentat a la meta amb els companys i tots deien el mateix). 

Sortida ràpida!

Cap el km 5'8 feien el gir per tornar cap a la meta, direcció Barcelona, abans d'arribar he vist els primers classificats i he anat comptant els corredors que passaven, quan he vist en Mariano li he dit que anava el 40 i poc després he vist a la Ro que anava 5a. Quan jo ja havia fet el gir he vist en Dani, la Ester i la Lola en aquest ordre. He intentat apretar una mica més a partir del km 7 però durant 4 km he anat a uns 4:40. Davant meu un corredor es retirava i he pensat, doncs no vaig tant malament ;).

Últim gir i meta!

He vist el cartell de 9 km i aquesta vegada si que he aconseguit anar més ràpid, posant-me a 4'21, després de fer els dos últims girs he entrat en meta apretant per intentar baixar de 45' per segona setmana consecutiva, però finalment he aturat el crono en 45:22. un temps molt bo per a mi i amb bones sensacions. La setmana passada vaig fer 44'53 però el GPS en mesurava 9'7 i aquesta setmana 10'15, així que molt content. Al final classificat el 121 de 466 i 20 de la meva categoria.

Classificació oficial

Sprint final

Video de l'arribada.


Valoració de la cursa: excel·lent organització. entrega de dorsal ben organitzada. El recorregut ideal per poder anar ràpid i fer una bona marca. Tots els serveis al corredor han estat perfectes. Els avituallaments molt bé també, al km 5 i a la meta. El de la meta amb Powerade que sempre va bé. Els voluntaris de 10, sobretot el que havia davant de l'estació que animava més que el públic. L'única pega que he trobat és que no havia dutxes i hem hagut de tornar una mica suats cap a Girona, sort del desodorant ;) Nota 9/10

Saludant a la família