Buff Epic Run

Diumenge 21 de desembre:

Primer de tot he de dir que la Epic Buff Run és més una festa que no una cursa, no hi ha ni crono, ni classificació. L'objectiu principal de l'organització és fer passar una estona divertida als participants i molta gent la fa disfressada i en grup, l'objectiu no és córrer ràpid sinó riure i passar-ho bé. Feta aquest aclariment passo a la crònica.

Recollida dorsal

 En aquesta ocasió ens hem desplaçat tota la família per aprofitar el viatge i passar el cap de setmana a Barcelona. dissabte a la tarda vam anar a recollir el dorsal i després d'un viatge en metro i pujar amb el 150 fins la zona de sortida vaig recollir els dorsals de Spartan District Team, ja que en Toni també la corria i formàvem equip. La recollida va ser força ràpida ja que era quasi les 6 de la tarda hora en que s'acabava el lliuraments de dorsals, després d'agafar les polseres (dins d'un sobre) vaig anar a recollir la meva samarreta i tornem a baixar, aquesta vegada fent una passejada per Montjuïc i parant a veure l'espectacle de les Fonts.

Fonts de Montjuïc 

Al dia següent vaig sol a la "cursa", em trobo amb en Toni i la Lora i deixo la bossa sense fer cua, esperem una mica per anar a la zona de sortida i la fem petar una estona. Cap a les 10:30 ens indiquen que anem posant-nos a sota de l'arc ,  mitja hora d'animació amb música en directe, molta gent disfressada ballant i fent gresca. la veritat que un ambient d'allò més festiu. En Toni (què ja és famós) va saludant a gent i li pregunten per Green Distric, sobre curses spartans i aquestes coses. Anem xerrant fins que és l'hora de començar

Esperant la sortida

A les 11:00 comença la prova, sortim de força enrrere, sense pressa, anem a gaudir, els primers metres són d'asfalt i anem força poc a poc, ja que hi ha molta gent disfressada davant nostre. Arriben al primer "obstacle". abans de seguir, aclarim conceptes, els obstacles de la Buff no tenen res a veure amb els d'una Spartan Race, són bastant assequibles per qualsevol persona amb un mínim de forma física i fàcilment superables. Seguim, el primer obstacle és pujar una pendent, aqui la gent ja es comença a separa una mica i comencem anar més ràpids, tot el que en Toni pot anar-hi després de tres setmanes aturat (sense córrer vull dir).
Anem a un ritme suau passant els obstacles, escuma, el marc de fotos, laberints, una mini alambrada amb herba per passar-la suament.. arriben a una baixada bastant pronunciada cap a la meitat del circuit i PATÊTIC!!!! un parell de tius retallant, però com pots anar a aquesta cursa a retallar!!! què pretens?? Són coses inexplicables i molt penoses la veritat.

Resum dels obstacles

Després d'agafar aigua seguim corrents i arribem a una bassa d'aigua amb fang, poca cosa però on la gent s'hi recrea (alguns es tiren de caps per sortir-ne ben bruts), pugen la pendent per seguir i arribem ja a la zona final on hem de passar una mena de rotllos de fusta, per donar-li una mica d'emoció pugem fins a dalt de tot i després de baixar un camió de palla, quan baixem veiem a la Lora i la saludem, uns metres més i l'arribada.

Botifarra...

Anem a buscar la bossa i els tikets per la botifarra, ens donen unes botifarres congelades (com a Girona res...), la fem petar una mica més comentant la cursa i cap a la dutxa, que podria dir qè és el millor del matí.

Valoració de la cursa: si la valoro com a cursa l'hauria de suspendre amb un 3/10, si és com una prova lúdica per passar una bona estona la valoro amb un 8¨/10, el preu pels obstacles que hi ha el trobo una mica car. L'organització de la prova molt bé, molt bona animació i gran ambient de gent disfressada, avituallament a mitja prova correcte, la botifarra freda poc "agradable", Tema bossa del corredor, no trobo lògic que els primers 3000 tinguin samarreta commemorativa i els altres 500 no i paguin el mateix, el buff força xulo. 

2a Marxa amb obstacles Castelló d'Empúries

Diumenge 10 d'agost:

Un altre diumenge amb cursa, però aquesta vegada una cursa diferent, la meva primera amb obstacles. Després dels 17 km del dissabte amb Milla inclosa, avui ha sonat el despertador força aviat i m'ha costat una mica llevar-me,finalment ho he pogut fer i au cap a Castelló d'Empúries, això si després d'esmorzar.

Uns 50 minuts de trajecte i ja sóc a destí, aparco el cotxe sobre la vorera perquè no hi havia més lloc a l'aparcament (amb una mica de dubtes si em trobaria "regalet" post cursa en forma de multa, però veig que hi ha força cotxes com el meu). Vaig a recollir el dorsal, per sort havia fet la inscripció telemàtica i m'estalvia una cua bastant llarga, i dos eurets ;) Em donen una bossa amb el dorsal, una samarreta commemorativa i un ticket per la botifarrada final.

Abans de començar, ben nets;)

Quan torno de deixar les coses al cotxe em trobo amb el Màrius i la seva família, comentem com serà la cursa, la veritat és que estem molt motivats amb els obstacles. Després d'alguna foto i esperar una mica a les inscripcions d'última hora donen la sortida, uns trabucaires que fan molt de soroll, com la cursa es mereix. 

Preparats per la sortida!

Sortim tots a córrer, comença amb un terreny força assequible, però la primera baixada ja té molta pendent, molta gent la baixa posant el cul a terra, jo m'animo i la baixo dret amb força facilitat. Els primers km anem junts amb en Màrius, i encara podem xerrar una mica i tot, arriba el primer pas del riu, au! sabatilles ben xopes i fins el final de la cursa, ja què el riu el passem moltes vegades.

Passant per l'aigua!

Poc després arriben els primers obstacles, diguem-ne "artificials":  rodes que passem per sobre (vigilant els turmells que són força traïdores ;) unes bales de palla que s'han de passar per sobre, primer una sola  i després ja una sobre l'altre, se me colen un  parell de corredors entre jo i en Màrius i el segueixo molt d'aprop. Cap el km 3 hi ha el primer avituallament d'aigua, torno a enxampar-lo i ens dirigim un altre cop cap el riu, passat el riu hi ha una petita pendent i no sé com, de la manera més ximple m'ensopego amb una arrel i rodolo per terra, en Màrius em pregunta si estic bé, li dic que si (per sort només una rascadeta al genoll) i continuem corrents. Passem més obstacles, troncs a terra,tanques de fusta fins el km 5 on hi ha un altre avituallament, aquesta vegada sòlid, agafo una mica de taronja i aigua i cap endavant. 

Passant les cordes

Per sort tot i que la cursa ha començat a les 10 la gran part passa per l'ombra i no patim aire calor, així que seguim corrents cap la meta i superant més obstacles, més palla, una paret amb una mena de xarxa per escalar-la... arribo a una pendent on han posat una corda per poder-la pujar, he d'esperar que passin 2 persones i una noia, pujo bé i després de la pujada la noia s'atura una mica, la passo i intento atrapar en Màrius que em porta uns 20 metres d'avantatge, encara hi ha alguns obstacles per superar, el pitjor, per "marrano" el d'anar reptant per sota del filferro sobre una bassa de fang, passat aquest, encara queden alguns com cordes i un tobogan, on només posar un peu caic cap avall poc ortodoxament, després d'aterrar sense problemes segueixo corrents.

A baixar el tobogan!

Veig en Màrius que segueix a la mateixa distància però no hi ha manera que el pugui enxampar, passem una bassa d'aigua que ens arriba fins la cintura i que ens diuen que és l'últim obstacle, un membre de l'organització em tira la mà i em diu que faig cara de fet caldo, però jo no em trobo malament i no li agafo.

Recta final, amb escuma i tot!

Surto de l'aigua i cap a meta, accelero una mica per la zona d'espuma i quan arribo l'spiker anuncia l'arribada de la primera noia (no jo! la que havia passat a la zona de la corda!). Saludo en Màrius i ens fem unes fotos triomfals!! Ni idea del temps ni de la classificació però és una cursa per passar-ho bé i on el crono el deixes oblidat.

Finishers! ja no tant nets ;)

L'organització ha posat una màniga per treure'ns el fang abans d'anar a les dutxes i així ho fem, sort que és estiu ;) Després de netejar-nos una mica anem als cotxes i cap a la dutxa i una vegada ben nets el premi final 

una bona botifarra per recuperar les forces. 

Valoració de la cursa: una cursa molt diferent de les habituals, molt divertida i que recomano molt fer. L'organització gairebé perfecte, recorregut divertit, obstacles ben situats i sense una dificultat extrema, apte per tots els públics, de fet hi havia força mainada, el proper any portaré el meu fill també. El marcatge dels km un bon detall perquè no era cursa per porta el GPS a sobre. Bons avituallaments durant la cursa i el final amb botifarra i beguda, Preu molt acurat, 10 euros per cursa, samarreta i botifarrada. Un problema que han tingut ha esta que molta gent s'ha apuntat a última hora i han sobrepassat una mica a l'organització, per sort a mi no m'ha afectat ja que havia fet la inscripció prèviament i he arribat a temps  per no quedar-me sense menjar ;) 

Nota: 9/10. MOLT RECOMANABLE!!!

3a Iris Night Run

Després d'un mes sense anar a cap cursa el passat dissabte 10 d'agost vaig fer la Iris Night Run organitzada per Diversport, en principi no tenia previst fer-la perquè volia nedar la Travessia de Llançà però encara no estic preparat per fer 1800 m a mar obert i finalment em vaig inscriure a la cursa.
El dissabte vaig quedar amb en Carles per anar fins a Figueres on havíem quedat amb el Mariano i el Paco. Ens acompanyava la Lluïsa que finalment no es va animar a fer-la. A les 9 ja eren a Figueres i van veure el final de la cursa infantil, hi ha pedrera ;)

Després de riure i fer-nos les fotos de rigor van anar a escalfar una mica i ens van preparar per la sortida, allà tenia al famós Xavier Bonastre al meu costat, però no era moment de demanar-li una foto, així que ens van preparar i després del compte enrere va començar la cursa.
Van sortir molt ràpid quasi a primera fila però al primer revolt...EM TREPITGEN!!! i la bamba 3 metres darrera meu, esquivo a tots els que venen de cara i recupero la meva sabatilla, quan havia fet tres nussos he d'anar a un costat i posar-me-la perdent un parell de minuts. Quan va passar la última dona que feia la cursa caminant em vaig posar a córrer de nou.
Des d'aquest moment vaig començar avançar gent fent bastant ràpid els dos primers km, en el 3r vaig notar l'esforç de voler recuperar posicions i vaig reduir una mica el ritme. Veig una mica més endavant en Carles i fins el km 4 no el puc atrapar, després de saludar-lo apreto una mica més i arribem a la zona fosca, que és un cammí de terra sense cap il·luminació, on em poso el frontal i segueixo avançat gent en mig de la foscor.
Cap el km 6 tornem a entrar a la zona il·luminada i segueixo anant a un bon ritme, recuperant algunes posicions. en Aquest moment en Trobo en José Carlos Sabaté, un Red Runner que anava d'incògnit, el saludo i em diu que va una mica just per l'al·lèrgia així que segueixo endavant. Al Km 7 entro en un grup de 4 corredors als quals no puc deixar enrere i anem tirant fins el km 8 que entrem de nou a la Rambla i la recta final, acabo amb un temps de 37'18" i 62 de la general, possiblement l'hauria millorat sense l'incident inicial però estic força content del resultat.
A la meta trobo en Paco i en Mariano que són uns màquines i l'han acabat en 32 i 31 minuts. Esperem que arribi en Carles i prenen uns entrepans i unes cervesses a l'arribada, on vaig tornar a parlar amb en José.
Després de canviar-nos una mica van anar a fer les braves i un altra entrepà per acabar la nit amb bona companyia.

Valoració de la cursa: el circuït era molt planer però m'ha sobrat una mica passar tantes vegades per la Rambla en el primer km, m'ha agradat el tros que era fosc. L'organització ha esta molt bé i l'avituallament final de 10. La Samarreta Remember de cotó també està força bé. En definitiva una cursa per tornar-la a fer.