Cingles de la Llémena

Diumenge 29 de setembre:

Avui ha tocat cursa de muntanya, ja sabeu els que em coneixeu que jo sóc més d'asfalt, si si un "asfaltero",  i que a la muntanya em veuen poc, el motiu que hagi anat a aquesta és que l'organitza l'Angel Nierga, fins ara tenia l'excusa de no anar-hi perquè només feien dues proves de BTT i jo no en tinc, però en aquesta edició han incorporat la Trail i no n'he tingut cap per no anar-hi ;)

Tot i que era molt a prop de Girona he matinat una mica, les 7:15, perquè s'havia d'arribar abans per fer la inscripció de la cursa, que si havies fet la preinscripció tenia un estalvi de 2 €, així que després d'esmorzar una mica he enfilat cap a Sant Martí de Llémena i tot la matinada quan he arribat ja estava el pàrking ple i he estrenat la segona zona d'aparcament, un camp on m'ha fet aparcar un de l'organització, per falta d'espai no era! 

Quan he deixat el cotxe he anat a buscar el dorsal i he vist en Dani un conegut i en Mariano i en Paco, bé m'han vist ells a mi perquè jo ja anava amb l'automàtic cap a la cua d'inscripció que era bastant llarga, els he saludat i després he vist un del Gimnàs. 

M'he posat a la fila i després d'una estoneta raonable ja tenia el meu dorsal per fer la cursa, he tornat al cotxe a deixar la bossa i acabar de preparar-me i ens hem fet unes fotos amb el Paco i el Mariano (que avui era el seu aniversari i n'hi he pensat, sort del facebook).

Després de la sortida dels bikers ens hem posat a l'arc de sortida i hem començat a córrer cap a la muntanya, en Mariano ja ha marxat ràpidament, ha quedat 6è el crack! i en Paco m'ha avançat a la primera pujadeta i ja li he dit que les pujades no eren el meu fort ;). El primer quilòmetre començava bastant tranquil fins que hem arribat al primer corriol on ja he vist que la cursa seria dura de veritat, hem pujat el corriol en fila índia ja caminant i així he anat alternat córrer i caminar els primers 5 km, alguns corredors que venien per darrera els he deixat passar perquè ja veia que anava bastant lent per la duresa del recorregut, que era molt tècnic i amb força pedres. Sobre el km 3'5 hi havia el primer avituallament on he begut aigua i una mica de taronja, he parat una mica per recuperar l'alè i he seguit endavant, el paisatge és espectacular  tot i que no podies despitar-te gaire per mirar-lo ja que el terreny era bastant complicat. Quan he arribat a dalt de tot, sobre el km 5'5 he parat a fer una foto de les vistes que tenien des d'allà i després hem començat a baixar.

Vista increïble!

La baixada no penseu que l'he fet més ràpida que la pujada, bé una mica si, però era molt complicada amb roques on havies de fer algun salt, corriols molt tècnics, camins amb pedres soltes, en fi l'escenari perfecte per fotre't una bona castanya i demà no anar a treballar (en el millor dels casos), així que xino xano he anant baixat amb alguns corredors que ens anaven avançat els uns als altres , abans del quilòmetre 9 ha començat la meva odissea personal. Primer una enrederada se m'ha enganxat entre les cames i les vambes i he hagut d'aturar-me per treure-me-la, i m'ha passat el que tenia darrera, quan he aixecat la vista ja havia marxat i he seguit pel camí per intentar seguir-lo i no anar tant sol (ja veia que era dels últims classificats). Quan hem sortit de la zona boscosa hi havia una pista forestal i....m'he emocionat al veure-la (si si soc així) i sense mirar als costat he començat a baixar-la com un boig, a tot el que em donaven les cames en aquell moment i quan ja portava un quilòmetre i no veia a ningú ni davant ni darrera he pensat el pitjor, les meves sospites s'han fet realitat quan he arribat a un creuament on no hi havia cap cinta ni marca...m'havia perdut!!!

Aquesta pista l'he fet de regal

Així que he hagut de fer camí de tornada i pujar el km que havia baixat tant ràpid, entre el desànim d'haver-me equivocat, el cansament i la pujada he anat xino xano pujant mirant de tornar a trobar el camí que havia perdut.

Cinta que no he vist!!!

Quant he arribat a dalt de tot he vist la cinta que m'havia saltat per culpa de la meva emoció, la veritat que s'ha de ser una mica burro per saltar-se-la (però ho he fet)  i he tornat al circuït, on m'he creuat amb uns bikers que m'han preguntat si havia una cursa, és clar dec ser lúnic que han vist... he intentat seguir corrents tot i que ja han començat els meus problemes amb les vambes que m'han fet alguna butllofa (nota mental: no fer-les servir més) i he anat alternat novament el córrer i caminar  pujant per un camí més suau que el que havia fet fins llavors, quan portava un quilòmetre m'ha començat agafar gana, ja que feia estona que no menjava res, des del segon avituallament que havia menjat un plàtan, i he començat a pensar que el tercer avituallament no hi seria quan arribés (estava a quilòmetre 13) i la veritat que anava una mica desaminat en aquest tram, entre la gana, la set i la calor...

Al km 13, el 15 en la meva cursa particular, he arribat a l'avituallament, no l'havien tret!!! allà he begut aigua, menjat plàtan i una mica de taronja, he parlat uns minuts amb els voluntaris que hi havia i he agafat una ampolla d'aigua que no he deixat fins a la meta, cosa que no acostumo a fer mai, però he pensat que per si de cas millor portar-la. Després d'uns metres he començat a córrer una mica i he fet tres passes i m'he entrebancat tot  i que feia pujada (jajaja), quasi peto l'ampolla d'aigua al caure però per sort ha aguantat i he seguit el camí.

Cap el km 15 (17) he trobat un corredor que baixava, m'ha dit que no estava segur que el camí fos el correcte i que tornava a mirar-ho, jo l'he dit que creia que anàvem bé i he seguit pujant, he arribat al creuament de la cursa curta i la llarga i he començat a dubtar si anava bé o malament, així que no he apretat gaire per si havia de tornar enrrere , quan ja portava una estona he vist que ja feia baixada i que anava en bona direcció i m'he animat a córrer una mica més, he baixat pel corriol de l'inici i he enfilat camí cap a Sant Martí on ja feia estona que m'esperaven en Paco i en Mariano (més d'una hora esperant, quina moral companys!).

Després d'entrar a meta saludant com un campió  he anat a recollir la bossa del corredor i menjar una bona botifarra i una cervesa, que bé cau una birra després d'una cursa, ni isotòniques ni os... Hem fet petar la xerrada amb en Mariano i en Paco i el company del Gimnàs (he de preguntar-li com es diu jeje). Després de saludar a més conegut i l'Àngel he agafat el cotxe cap a Girona que ja era bastant tard perquè he trigat 2 hores i 38 minuts en fer els 19'4 km.

Valoració de la cursa: una cursa dura i espectacular, amb molt trams molt tècnics i on no aconsello anar als "asfalteros", això sí, si t'agrada la muntanya no te la pots perdre! L'organització ha estat perfecte, tot i la cua de les inscripcions. els 3 avituallaments ben col·locats i amb menjar i beure de sobre, l'avituallament final de luxe, a més a més de botifarra i cervesa hi havia sucs, refrescs, pastes, entrepans de cansalada,  aigua... El marcatge també ha esta perfecte (si no fas com jo i no mires no et pots perdre). La bossa del corredor molt bé, la samarreta m'ha agradat molt. 

En definitiva molt bona cursa, un 10 en tots els aspectes.

4a Cursa Popular d’AnyósPark

Diumenge 22 de setembre

Aquest cap de setmana hem anat a Andorra a córrer la meva primera cursa "internacional". Aquesta sortideta ha estat possible gràcies al sorteig que va fer Triatletasenred el passat mes d'agost i del qual vaig ser un dels afortunats guanyadors. 

Dissabte van sortir tranquil·lament cap a Andorra amb tota la família i després d'un viatge molt agradable van arribar a l'AnyosPark un complex esportiu residencial impressionant. Allà vaig recollir el dorsal i la bossa del corredor que era força complerta.

A la tarda van venir a visitar-me en Karel i en Pere i vam estar xerrant una bona estona de curses i de l'Hatxasu andorrà que estan preparant pels propers dia 26 i 27 d'octubre (tots els redrunners que puguin haurien de pujar...) En Karel ens va acompanyar a sopar i em va ensenyar una mica del circuït de la cursa, vaig veure que seria difícil fer marca ja que tenia força pujada sobretot els últims 300 metres que arribaven fins a l'hotel... després d'un bon dia em vaig retirar a descansar a l'habitació.

El diumenge em vaig despertar a les 5:47 i vaig estar mig dormint mig despert fins a les 8:30 que em vaig llevar i em vaig preparar per la cursa després d'esmorzar una mica vaig baixar fins a l'entrada de l'hotel on un bus llançadora ens apropava fins a la sortida, com no sabia ben bé com funcionava el tema del bus vaig baixar molt aviat i  a les 9:10 ja estava a la sortida de la cursa. Vaig fer una mica d'escalfament i vaig estar esperant fins l'inici de la mateixa, una banda va amenitzar l'espera i després d'uns minuts de retard van donar el "tret" de sortida.

Al principi em va costar una mica agafar el ritme perquè a la cursa hi havia força gent i estava barrejada la cursa de 4km amb la de 10, a més a més hi havia una classificació pels papes i mames que portaven cotxet amb el nen i també vaig haver d'avançar algun.

Després del primer quilòmetre i mig les dues curses es separaven i els de deu ens van dirigir cap a Ordino on hi havia la primera pujada, suau però constant fins el quilòmetre 2'7 aproximadament que tornaven a baixar fent mitja volta, aquí ja vaig veure que seria "durilla" i com baixaven els primers classificats per l'altre costat de la carretera.

Després de fer la baixada van fer un altre gir i ens van dirigir cap a Erts i aquest tram si que se'm va fer més dur ja que eren quasi 2 quilòmetres de pujada constant, al km 5 hi havia el primer avituallament d'aigua i cap el 5'7 el primer control de xip abans de tornar a fer la baixada cap a l'hotel, després de recuperar una mica de forces vaig començar augmentar el ritme i vaig fer una bona baixada avançat algun que altre corredor i, en el km 7'35 hi havia un altre control de xip i tornaves a passar per l'avituallament  que havien passat abans on vaig agafar una altra ampolla d'aigua per hidratar-me tot  i que la temperatura era ideal per córrer. Poc després hi havia un altre avituallament en el qual cap dels corredors que anàvem en aquest grupet van agafar l'ampolla ja que estava massa a prop de l'anterior.

Després de fer un quilòmetre bastant pla van fer un tros amb una baixada bastant forta fins arribar als temuts 300 metres finals, sort que havia reservat una mica de forces sabent el que venia i vaig pujar amb força dignitat per arribar a la meta cansat però content i amb un temps de 50'28 i quedant classificat el 93 de 220 finishers de la cursa de 10 km.

Després de beure i menjar una mica vaig aprofitar l'estància de l'hotel i amb en Pau ens vam anar a la piscina a relaxar-nos una mica en la zona spa. Quan vam pujar de la piscina encara feien el sorteig de regals als participants de la cursa però ja seria massa que també m'hagués tocat ;)

Després de preparar les maletes, van fer una mica de gasto a Andorra i ens vam tornar cap a Girona després de gaudir d'un cap de setmana genial!

Valoració de la cursa: valoro molt bé la cursa, el circuït no és circular però el detall del bus llançadora li treu l'inconvenient. Els avituallaments durant la cursa van ser més que suficients per una cursa de 10 km i jo diria que fins i tot massa, els voluntaris i gent de l'organització de 10, fins i tot vaig veure com treien el xip blanc als corredors després de la cursa! El marcatge dels quilòmetres ben senyalitzat, to  i que en el km 4 hi havia un cartell malament i posava 6, sort del gps ;). L'animació de la banda pre i post cursa també em va agradar. La bossa del corredor i la samarreta molt bé també i quasi tots els corredors i corredores la portaven durant la cursa.

Cosetes a millorar serien el tema del cartell, posar una catifa de championchip a la sortida per saber el temps real  i començar puntuals ;) com a nota li poso un 9/10, si puc tornaré a fer-la un altre any.

35a Cursa de la Mercè

Diumenge 15 de setembre:

En aquesta ocasió he anat a córrer a Barcelona i he canviat una mica la rutina precursa, així el dissabte vaig baixar a Bcn per passar-hi la nit i quan ha sonat el despertador a les 7 no ha estat tant dur, ja què en metro són 20 minuts de no res. Després d'esmorzar i agafar-ho tot he anat a la parada de Glòries i he pujat al metro (hi havia més d'un que no anava a la cursa i que enfilaven directes al seu llit, quines cares!), allà m'he trobat un Redrunner, en Fernando, que no coneixia personalment i després de les presentacions hem anat fins a Plaça Espanya parlant de curses.

Quan he arribat a Plaça Espanya ha estat una barreja d'emocions, ja que era la primera vegada que tornava a fer una cursa des de la Marató de Barcelona que no vaig poder acabar per lesió, i a més a més la sortida era al mateix lloc...

Hem anat al punt de trobada i allà he trobat a molts companys redrunners que feia temps que no veia i altres que havia vist molt sovint, m'ha fet molta alegria tornar trobar l'Alfredo amb qui van fer la Trailwalker, en Dani, la Marta, en Chaski, el Presi, la Cris, l'Alex, en Jordi ufff es que n'hi havia molts!!!

Després de saludar-nos ens hem fet la foto de rigor i cadascú hem anat a deixar bosses i fer un petit escalfament abans de la cursa. Jo he fet l'escalfament amb el Roberto ja que sortien des del mateix calaix i després de trotar una mica ens hem anat cap a la sortida, després de fer una mica de volta hem pogut arribar al nostre lloc, el calaix blau i hem esperat que donessin la sortida.

Al cap de quasi 4 minuts hem pogut arribar a la línia de sortida i hem començat a córrer, bé córrer és una manera de dir-ho perquè amb tanta gent es feia impossible seguir un ritme i menys sortint des de el calaix de 46'-50' (no sé perquè m'han donat aquest calaix quan jo tinc acreditats 45' en 10 km amb xipgroc), la veritat és que no he pogut sortir ràpid i hem pogut anar junts amb en Roberto fins el km 2'5 a la Gran Via que l'he perdut de vista, quan m'he quedat sol i he mirat el crono ja he vist que no podria fer un bon temps i he decidit prendre'n la cursa amb tranquil·litat, gaudint de l'ambient i de la ciutat.

Cap al km 5 s'arriba a l'Arc del Triomf i després de fer 3 o 4 girs hem fet la pujada per passar per sota de l'Arc, abans hi havia els avituallaments, on molta gent se't creua, s'atura i s'ha de dir et posen dels nervis. M'he esperat fins passar el primer punt d'avituallament i en el segon he pogut agafar l'aigua més tranquil·lament. Després de veure he apretat una mica, no gaire i he seguit avançant corredors xino xano fins que he vist a la Cristina que havia sortit un calaix davant meu, l'he saludada i he seguit fins al paral·lel, on he pogut gaudir dels ànims de la gent ja que he arribat força bé al no haver forçat gens durant la cursa, al arribar a plaça Espanya he esprintat una mica per creuar la meta ens uns 48'25'' un temps acceptable per haver sortit des de tant endarrere i tenint en compte que feia molta xafogor. He quadrat els dos 5000 fent un parcial de 24'14'' en els primers i 25'15'' en els segons, en els quals he pogut remuntar 700 posicions sense anar més ràpid. Tot just acabar s'ha posat a ploure, ja podia haver començat abans per refrescar-nos una mica.

Quan hem acabat la cursa havies de passar per uns passadissos per recollir l'aigua i la nova beguda de coco (que no ha triomfat gaire tot i que a mi m'ha agradat) i he anat al punt de trobada, allà he trobat en  Roberto i la Cris i hem anat al guardarroba a recollir les bosses, el nostre del 3500 al 400 era casualment el que més cua tenia i hem hagut d'esperar una mica per poder-les agafar.

Després ha vingut el millor del dia, hem anat a un bar de xinitus a menjar les braves i fer-la petar amb els companys i companyes redrunners, ha esta una bona estona de riure tot i que les braves eren bastant dolentes, poc a poc la gent ha anat marxant i he fet el camí de tornada en el metro amb l'Aintzane.

Valoració de la cursa: és una cursa que pel volum de gent que té, 17000 participants està molt ben organitzada ja que les cues que has de fer són mínimes, el problema és l'assignació de calitxos que no són del tot precisos i molta gent no respecta. L'avituallament durant la cursa es limita a aigua , però amb una distància curta com 10 km ja és suficient, i a la meta més aigua i la novetat del coco d'aquest any, res d'avituallament sòlid. La bossa del corredor ha baixat molt de qualitat ja que d'una samarreta de marca s'ha passat a una genèrica, la crítica no seria tant en el canvi en si, si no en el disseny de la d'aquest any que és molt lleig i simple. Resumint si t'agrada corre entre la multitud no te la pots perdre si no hi ha curses més recomanables, jo segurament no repetiré el proper any.

IV Despertaferro

Dimecres 11 de setembre:

Com ja és costum des de fa tres anys corro la Despertaferro de Bàscara el dia de la DIADA, és una cursa que va millorant cada any una mica i que sempre té la sorpresa del recorregut, ja que el canvien una mica en cada edició.
Aquest any he anat amb l'Albert i com ens havien avisat que anéssim aviat pel tema de la Via Catalana, hem arribat abans de les 8 a Bàscara i hem pogut aparcar ben a prop de la sortida i agafar el dorsal, el xip i la samarreta ben tranquils.

Després d'agafar-ho tot i preparar-nos una mica han arribat en Paco i en Mariano amb els que hem fet una mica d'escalfament abans de la cursa. També he trobat altres coneguts com la Cristina i en Bernat que també feien la cursa.

Abans de la sortida ens hem tirat unes quantes fotos i, coses del Mariano, ens hem col·locat a primera fila de sortida. Hem esperat una mica ja que la cursa ha començat uns 5 minutets tard i quan ha sonat el petard hem començat a córrer.

La sortida acostuma a ser una baixada bastant forta fins a una corba a la dreta per un camí de terra, en aquest tros hem girat i hem començat el camí força ample. Aquí ja tot el grup anava separat i en Mariano ha agafat distància i ja no l'he tornat a veure fins a l'arribada. En Paco també m'ha passat en el primer km i l'Albert en el 1'5. Després de la mala experiència de diumenge passat he regulat el meu ritme i he anat fent, sense voler apretar més del compte per poder fer la cursa amb garanties.

Quan hem arribat al km dos i mig hi ha hagut la primera petita retenció ja que havien de pujar per un corriol on només cabia una persona, aquí he atrapat a l'Albert i l'he seguit tota la pujada que hem fet mig caminat mig corrents en fila índia.

Quan s'acabava la pujada hi havia un tros on hi havia un cartell que deia "PERILL" i he passat pel camí i sort que portava unes bones vambes de trail perquè era una mica relliscós, bé de fet tot el camí ha estat força relliscós amb les pluges del dia abans i de la nit i encara hem tingut sort que no ens plogués, tot i que alguns si s'han mullat.

Després d'aquesta pujada hem començat a baixar fins el km 4 on hi havia l'avituallament i on he vist a l'Albert un altre cop, després d'agafar l'aigua m'he anat apropant a l'Albert i ens hem saludat, m'ha comentat que li feia mal el genoll i que agafaria el trencant de la caminada per tornar.
L'he deixat una mica enrere i hem començat una altra pujada forta, aquí he hagut de parar ja que feia un parell de quilòmetres que portava una pedra a la vamba esquerra i cada vegada em molestava més. Quan m'estava traient la pedra m'ha passat l'Albert un altre cop i m'he afanyat per no perdre'l de vista, una gran errada perquè no m'he apretat la vamba dreta que s'havia afluixat una mica i la resta de la cursa no he anat còmode però tampoc volia tornar a parar i quedar-me més enrederit.

Després de tornar a començar a córrer hem arribat a la segona aglomeració (d'haver-ho sabut m'hauria aturat aquí) i hem fet una fila d'un per passar pel costat d'una bassa d'aigua, no semblava gran cosa però un valent s'hi ha ficat i l'aigua li ha arribat fins la cintura. En  Mariano m'ha comentat que ell també ha passat per l'aigua, jejeje. Després d'esperar el meu torn hem començat a grimpar cap amunt on hi havia algun tros difícil i on he perdut peu, sortosament he posat la mà bé i no he caigut, després de la baixada cap el quilòmetre 7'5 he tornat a veure l'Albert i l'he tornat a atrapar cap el km 8, m'ha comentat que se li havia passat el mal del genoll i que acabava la cursa, ens hem quedat junt els últims quilòmetres on el terreny ja era més fàcil i hem apretat una mica cap a la meta avançat molts caminadors que s'havien incorporat al circuït de la cursa.En aquest tram les vambes pesaven més del compte amb tot el fang enganxat i a és a més la que portava fluixa m'ha fet una butllofa, grrr.

Quan quedaven uns 500 metres li he dit a l'Albert que jo passava de fer hatxasu i ell m'ha dit que també, així que després de fer la corba ben feta i sense retallar hem pujat la recta final entrant tots dos junts a la meta on ens esperaven els cracks del Paco i el Mariano.

Després de deixar el xip hem agafat la nostra bossa del corredor i un bon entrepà de pernill, de beure tampoc en faltava, i podies triar refrescos, aigua, isotòniques... hem comentat una mica la cursa tots quatre i després de treure'ns una mica de fang hem agafat el cotxe i cap a Girona.

Valoració de la cursa: per a mi aquesta cursa és una de les meves preferides, tant pel dia que es celebra com per la cursa en si mateixa. L'organització de 10, el recorregut que canvien cada any cada vegada és més divertit, sempre ben marcat i sense possibilitats de perdre. Els avituallament superbé, sobretot el del final de la cursa i la bossa del corredor molt bé amb una samarreta commemorativa i reivindicativa que son molt xules.

Fins la 5à edició!!!

8a Mitja Marató de Sabadell:

Diumenge 8 de setembre.

Gran matinada per anar des de Girona fins a Sabadell, en principi havien de ser tres, en Mariano, en Manel i jo mateix, però en Manel té molèsties i decideix no arriscar per poder anar amb seguretat a la marató de Berlín (paraules majors!). Així que a les 6:30 baixo a esperar al Mariano , triga una mica en arribar però de totes maneres anem sobrats de temps i arribem a Sabadell sobre les 8, després de fer una mica de voltes per poder trobar la sortida de la cursa, ja que són les festes de Sabadell i molts carrers estaven tallats aparquem ben bé al costat i anem a buscar els dorsals. Recullin els dorsals i quan demano el del Manel ens trobem amb la sorpresa que no hi és, ens diuen que algú ja l'havia recollit, cosa que no podia ser perquè en Manel m'havia demanat a mi que li recullis, en fi misteris sense resoldre, haurem de trucar al doctor Albó...
Tot i que les previsions del temps amenaçaven pluja fa un temps perfecte per córrer ja que no fa sol i la temperatura és molt bona, com ens sobra temps fem algunes fotos abans de començar i un bon escalfament.

Després de l'escalfament anem cap a la línia de sortida on em trobo un altre Red Runner en Jordi, parlem una mica sobre la marató de Saragossa que farà el dia 29  i cadascú es prepara per la sortida. Veig que estem molt endavant , a cinquena fila, i hi ha molta gent perquè als corredors de la mitja s'afegeixen els de la cursa de 7 i la de 14 km.
Segons després de les 9 es dona la sortida, en Mariano surt com un coet i el perdo de vista als pocs metres, en Jordi encara el puc seguir un parell de km però sense poder arribar mai fins on és ell. Surto massa ràpid  com quasi sempre a totes les curses, però aquesta vegada no regulo bé i com el circuït fa baixada els tres primers quilometres faig un temps massa ràpid per a mi, 13 minuts , i aquest esforç el pago durant tota la mitja, després de la baixada hi ha la pujada...ja se sap tot el que puja baixa i a l'inrevés... i començo a notar molèsties al costat esquerre. Afluixo una mica però el fet que el circuit ara faci pujada no em permet recuperar-me bé i començo a baixar el ritme que tenia previst (volia fer un 1:40 a 4'45'').

Baixada primera volta

Començo la segona volta al circuït, i aquesta vegada la baixada ja la faig més lent però no acabo de fer net amb les molèsties del costat i segueixo intentant recuperar-me, cap al km 11 les molèsties del costat són més suaus però comencen les de les cames, primer el dit del peu (encara tinc la ungla xunga de la Trailwalker) i després el genoll. Al final de la segona volta, uns 300 metres abans d'acabar-la sento la sirena de la policia i ... si el primer classificat de la mitja em dobla, va com una bala  i passa pel meu costat com una exhalació, així que imagineu quins ànims per començar la tercera volta.

Mariano destrossant el crono

La tercera volta se'm fa realment dura, sobretot els quilometres finals de pujada, el carrer Sant Pau quedarà a la meva memòria durant molt de temps, intento augmentar una mica el ritme a veure si puc acabar la cursa amb el meu temps previst però res en comptes d'això encara el baixo més i acabo molt cansat amb un temps de 1:43:39 i un ritme de 4'54'' i classificat el 329 de 692 participants.

En Jordi per davant meu

A l'arribada trobo en Mariano, que ha acabat fa estona, el tio ´´es un màquina i s'ha marcat un 1:28:38 quedant el 61 de la general, ens fem unes fotos "oficial" i estic tant cansat que giro la mà i no m'adono que l'ampolla estava oberta jeje.

Valoració de la cursa: organització perfecte excepte per l'estrany cas del dorsal perdut, tot i haver tres curses al mateix temps no hi hagut cap problema en la separació dels circuïts. Avituallaments: la freqüència perfecte, cada 3'5 km hi havia un avituallament als dos costats, he trobat a faltar alguna isotònica sobretot a la meta que només hi havia aigua, cola i poma. Obsequi : un polo molt maco. Circuït: una mica dur per les pujades, realment no m'ha agradat gaire repetir tres vegades el circuït, tot i que té les seves coses bones, si vas amb la família et veuen passar tres cops i ja saps el que et vindrà.

34a Marxa Popular de Flaçà

Diumenge 1 de setembre:

Cap de setmana doblant, ahir la Cocollona i avui la Marxa de Flaçà. Un cap de setmana una mica agosarat però em venia molt de gust fer aquesta marxa, així que després de dormir 5 horetes he agafat el cotxe i cap a Flaçà que hi faltava gent.

Quan he arribat he anat a inscriure'm ja he  vist que era molt POPULAR, pel preu 6 euros i perquè et donaven el dorsal sense preguntar-te ni com et deies  ;)

Després d'apuntar-me he trobat a la Mildred i l'Elmer (primera vegada que coincideixo amb ell des de que és Red Runner). La Mildred era la primera cursa de 10 km que feia i m'ha comentat que anava una mica tocada dels tibials però després he vist que la havia pogut acabar, felicitats !!!

Em situo a la zona de sortida, ben bé no sé com encarar la cursa primer perquè la nit abans havia fet una altra i perquè no coneixia el recorregut de la cursa ni el perfil, Faig una ullada a la resta de corredors i veig que hi ha força nivell tot i que la cursa és tan popular. Sense que ningú digui res comença a petar una traca i tots comencem a córrer.

Surto ràpid i sembla que les cames no noten molt l'esforç del dia abans, així que tiro el primer km a un bon ritme, a 4'13, el terreny al principi és molt planer i asfaltat, fins el km 2 on girem ja cap a dins del bosc i comencem a fer pista. La cosa comença a picar cap a amunt, a partir del km 3 baixo molt el ritme entre la pujada i el cansament del dia anterior i l'Elmer em passa. No intento seguir-lo i vaig fent al meu ritme. Al km 5 hi ha l'avituallament on no paro i només agafo una mica de taronja per seguir pujant fins el km 6 on la cosa torna a canviar, i com ja se sap, tot el que puja baixa ;).

Començo a fer la baixada tornant a augmentar el ritme i anar passant els marxadors que van caminant, el circuit alterna una mica de carretera i pista fins els dos últims km que tornem a entrar a Flaçà i a la part asfaltada. Apreto l'últim km fins a la meta ... bé fins a la taula de control on m'apunten el número. Tot i el cansament aconsegueixo fer l'últim km a 4'27.

Em dirigeixo a agafar l'entrepà i trobo a l'Elmer que ha fet dos minuts menys que jo, que he acabat la cursa en 50', et dec unes braves!!!

Quan vaig a posar-me a la fila una noia de l'organització m'atura i em pregunta si sóc el dorsal 226, li dic que si i resulta que m'ha tocat una motxilla que sortejaven! (algú dirà que tinc sort...)
Després de recollir el premi esmorzem l'entrepà amb carn a la brasa que està boníssim i m'acomiado dels coneguts tornant a casa ben content, tant pel resultat, com per les sensacions i pel premi.

Valoració de la cursa; cursa molt popular i sense cap control de classificació, tot i això molt ben organitzada, amb un circuït ben marcat avituallament de la cursa al km 5, amb aigua i fruita, i un refrigeri final amb carn a la brasa. D'obsequi un buf. Relació qualitat/preu: uns 6 euros ben invertits!