Reflexionando sobre mis locuras

Desde hace un par de días estoy inscrito en la SPARTANRACE, y no sólo a una prueba sino  a 3, las tres que forman la TRIFECTA, es decir completarlas en un año natural. Os preguntareis que cómo se me ha ocurrido hacerlas todas en el mismo fin de semana, ¿no? Bueno pues por eso escribo este post, para reflexionar un poco sobre cómo he llegado a esta "locura".

Hace unos meses, un compañero de la Trailwalker'13 propuso hacer juntos la Marató del Priorat, aún faltaba mucho tiempo y me apunté a esa aventura, ya que desde que corrimos juntos los 100 km hay una relación especial entre los 4, y eso que antes de la prueba ni nos conocíamos. Así que empecé a entrenarme para la Maratón, cómo tiene 1000 de desnivel positivo fui introduciendo entrenos de montaña, y los que me conocéis sabéis que yo la montaña no es que la visite mucho.

Posteriormente Reebok comunicó que traía la SpartanRace a Barcelona (más concretamente a Súria), a mi esta prueba me atraía mucho y no tuve dudas que la hará, miré el calendario y... vaya la semana antes de la Maratón, bueno pensé, hago la de 13 km y 21 obstáculos (SUPER y la semana siguiente me la tomo de descanso para llegar al 100% al Priorat.

Me esperé a realizar la inscripción ya que había oído que se sortearía algún dorsal, así que fui probando suerte en los diferentes concursos y sorteos que fui viendo, el primero que me tocó fue el de KORTAJARENA , cómo anteriormente tambien haabía tenido suerte con el sorteo para participar en el entrenamiento oficial que hizo Mesn'sHealth en Sitges y me había gustado tanto, decidí apuntarme a la BEAST (20 km y 25 obstáculos). 

La semana pasada Reebook en su campaña RWA tambiésn regalaba un dorsal, de hecho 50 a los más rápidos en contestar, tuve suerte y pillé uno para la prueba SPRINT (5km 15 obstáculos), bueno ya iba a hacer dos, y empecé a soñar con hacer la TRIFECTA, pero me faltaba un dorsal y los concursos ya habían finalizado cuándo en Twitter Josemi del Castillo me comunica que la ganadora de su sorteo ha renunciado y que si me interesa me lo da a mi por ser el que más interés ha mostrado, por supuesto que lo acepto, sin pensármelo ni un segundo y el domingo cuándo recibo el código me inscribo también a la SUPER. Finalmente estoy apuntado a las tres pruebas, espero que las piernas , bueno para estas carreras todo el cuerpo, me aguante bien y pueda llegar en condiciones a la Maratón del Priorat, sé que por mi no va a quedar y que lo intentaré con todas mis fuerzas ;)

Pero mi "locura" no acaba aquí porqué si todo va bien el 18 de octubre, dos semanas después del Maratón del Priorat también pienso correr el Maratón de Bilbao ya que...también me tocó un dorsal en el concurso de Runners Place.

Bueno, espero haber saciado la curiosidad de los que me preguntáis y pronto tendréis las crónicas de mis locuras hechas realidad ;)

12a Marxa Domeny, Pla de Domeny i Taialà

Diumenge 14 de setembre del 2014:

Dissabte a la tarda anava de camí a inscriure'm a la Pujada a Sant miquel quan vaig veure un cartell anunciant una cursa...  i vaja! si és al costat de casa... i val 4€ només... Després de rumiar-ho durant l'estona que van trigar en recollir el dorsal i la polsera de la cursa de la dona de la Xesca, vaig decidir que canviava d'opinió, que diumenge faria la de Domeny, i com en Mariano i en Paco tampoc venien al final no tenia cap compromís amb ningú ;)

Sona el despertador a les 7:15 i mandrejo fins dos quarts, després d'esmorzar vaig cap a la sortida ja que la inscripció es fa abans, surto bé de temps a les 7:55 i vaig corrents poc a poc, com a escalfament. Arribo a l'escola de Taialà i omplo la butlleta d'inscripció, pago i em donen el dorsal 44, no hi ha gaire gent i els marxadors a la que recullen el dorsal comencen a fer la marxa.

Veig en Joaquim i la fem petar una estona parlant de la feina i d'educació, entre altres temes, i poc abans de les 8:30 es sent un "VENGA VAMOS", tots cap a la línia de sortida, hi habon ambient i bromes: "porteu el xip".."poseu-vos guapos per la foto que l'ajuntament en vol una de la sortida", Ens han dit de posar l'arc de sortida però després s'ha de portar fins allà", com podeu veure tot molt casolà.

Amb en Joaquim, precursa

Quan el policia municipal dona permís, el mateix voluntari dona la sortida amb un crit. Comencem a córrer, es forma un grupet d'uns 15 corredors, un del Club Girona agafa força avantatge des del principi i els altres l'anem seguim en un primer km que pica cap a amunt, poc a poc es va estirant el grupet i em situo en la posició 11 (tot això calculat a ull eh!) i em marco com a objectiu intentar quedar entre els 10 primers de la cursa, m'avança un corredor en el segon km, però accelero una mica més i aconsegueixo passar-lo novament, poc a poc em vaig apropant al 9, durant el els 4 primers km tot es pujadeta, passem de l'asfalt a camí de terra direcció Sant Medir i mantinc la 10 posició força estona, em passa un corredor de groc sobre el km 3,  i seguim pujant. Cap el km 5, després de l'avituallament,  agafo al que anava 10 i el passo, veig una mica més lluny un corredor d'esports Parra i intento agafar-lo, poc a poc em vaig apropant a ell i finalment el passo, Entre el km 4 i el 7 fa força baixada i vaig a un bon ritme (entre 4'34'' i 4'42''), però al km 8 tornem a trobar una mica de pujada tot i així passo un altre corredor i em situo en 8a posició, veig a uns 30 metres al 7è, queda un km i mig, per`tot i que intento apropar-me a ell només retallo uns metres i acabo entrant en meta en un temps de 44'26 i a un ritme de 4'55''. Molt content!!

Avituallament post cursa

Vaig a per l'entrepà i a més a més amb donen una bossa amb productes de la Nestlè i unes xancles. Espero que arribi en Joaquim i li faig una foto a l'arribada, prenen l'esmorzar en una taula de l'escola i la fem petar una bona estona. Finalment, ja refredat i carregat amb la bosseta desisteixo de tornar corrents i en Joaquim m'apropa a casa en cotxe.

Arribada d'en Joaquim

Valoració de la cursa: una cursa molt popular, amb poca participació , ja que coincideix amb altres curses, i una a Girona mateix. L'organització força correcte, sense classificació ni control de xips, però circuït molt maco i ben marcat, avituallament d'aigua al km 5 i bon entrepà a la meta. Molt correcte. 7/10

Recorregut i ritme de la cursa

V Despertaferro

Dijous 11 de setembre 2014:

Un altre any que a la Diada tornem a córrer per Bàscara, i amb aquesta la 4a vegada que la faig. És una cursa que m'agrada molt i que cada any millora una mica respecte a l'any anterior. El recorregut sempre és diferent al de l'edició anterior i és força divertit no saber que et trobaràs.

Com la cursa comença a les 9:00 i havia de recollir el dorsal he matinat i he agafat el cotxe, aquest any el trajecte ha estat més còmode perquè ara hi ha el tram gratuït d'autopista fins a Vilademuls.Quan he arribat ja estava en Mariano trucant-me a veure per on parava (sempre arriba amb molt de temps jeje). Li he dit que ja havia aparcat i he anat a buscar la bossa del corredor, també he recollit la de l'Albert que per lesió no ha pogut venir. He trobat a molts coneguts, com excompanyes de feina, l'Anna i la Cristina, en Màrius, la Patty...

Amb la Patty i en Mariano, grans corredors de muntanya!

Després de fer-nos unes fotos (per mantenir la tradició) ens hem dirigit a la sortida però aquest any hi havia la Txiqui Cursa pels nens, hem animat a la mainada que la corrien i quan han acabat ens hem situat ben endavant, quasi a primera fila. 

Esperant la sortida!

Després de sentir el petard de sortida hem començat a córrer a tot gas, ja que (i això no ha canviat cap any) els primer metres són de baixada i el més facilet de la cursa, poc a poc el grup s'estira, en Mariano com sempre es perd de vista en pocs metres.  Jo vaig al meu ritme seguint de molt a prop a la Patty, a mida que avencem el terreny es va fent més dur i comencen les primeres pujades fins que arribem al km 3, allà hi ha un tap força considerable ja que hem de pujar ajudant-nos d'una corda, faig la fila esperant el meu torn (tot i que algun impacient es cola) i quan passo segueixo corrents.

El que menys m'agrada, fer cua!!!

El km 4 també és força dur, de pujada i vaig algun tros caminant, quan comença la baixada torno apretar força el ritme , hem de vigilar perquè el terreny està força ple de branques i has de mirar tant a terra com  a dalt. Cap el km 5 hi ha l'avituallament, agafo un got d'aigua i una mica de taronja i a seguir endavant. 

Una de les pujades més dures.

Després de la baixada tornem a fer més pujada no tant dura com la d'abans i la faig sense parar de córrer, tornem a baixar i arribem al km 8 on un voluntari comenta: "última pujada!", ufff i quina pujada, superdura, torno a caminar (jo i la resta que anem en aquest grup), per sort no és gaire llarga i quan s'acaba ja la resta és de baixada, còmode , cap a Bàscara.

En ple esforç!

Abans d'arribar al poble hi ha una màniga i s'agraeix que et reguin una mica, ja que és un dia molt calorós, un noi de Diversport que he portat quasi tota la cursa darrera em passa i diu, "va que ja hi som", fem l'últim km accelerant una mica, però hem de pujar la baixadeta del principi i arribo en un temps de 1:03:44, classificat el 84 de 164 corredors masculins. Molt bon temps tenim en compte el terreny i els 16 km del dia anterior.

A la meta ja hi ha en Mariano, agafo un entrepà de formatge i comentem la jugada, tres minuts després arriba la Patty que  havia passat sobre el km 2, parlem una mica més i després d'alguna foto més torno cap a Girona.

Després de la cursa.

Valoració de la cursa. com he dit abans, una cursa que m'agrada molt. Aquest any uns 400 participants entre corredors i marxadors. Molt ben organitzada. El cronometratge amb xip, perfecte, l'avituallament al km 5 molt bé i l'avituallament final amb entrepans i beguda variada. La samarreta maca i reivindicativa, com cada any. Una cursa que sempre que puc faig i que tornaré a fer el proper any. 9'5/10.

Recorregut i perfil edició 2014.

35a Marxa de Flaçà

Diumenge 7 de setembre del 2014:

Per acabar aquest cap de setmana tant intens repetia per la Marxa de Flaçà que vaig fer l'any passat. 

Havia quedat amb el Mariano a 2/4 de 9 però he calculat malament i he arribat a les 8:40, per sort he aparcat molt a prop de la sortida i m'he inscrit tranquil·lament, sense gaire cua. Aquest any no m'ha sorprès que no em preguntessin el nom, només  he hagut de pagar els 6 € i m'han donat una polsera amb el número per canviar-la a l'arribada per l'entrepà i pel sorteig, que per cert aquest any no he tingut la sort de l'any passat i no he guanyat res

En mariano patint ;)

En Mariano ja s'havia inscrit abans i després de deixar algunes coses al cotxe ens hem fet les fotos de rigor, amb molt de patiment perquè el noi que ens les ha fet semblava que mai havia tingut un Iphone a la mà, en Mariano ha patit de valent jeje.

Amb energia!

Després de les fotos hem anat cap a la sortida, com l'any passat sense que ningú digui res (aquesta vegada ja ho sabia) han tirar una traca i hem començat a córrer.

Els primers 300 m la gent semblava que no volia apretar gaire i he anat entre els 5 primers, però poc a poc m'han començat a avançar corredors fins a situar-me en el meu lloc natural. He anat força ràpid el primer km i quan  hem començat la pujada he mantingut un bon ritme. durant una bona estona hem estat junts un grupet de 4 corredors que ens anaven passant els uns als altres sense deixar-nos enrere. També anàvem avançant als que feien la marxa caminant i havien sortit força abans. A mitja pujada, cap el km 3 he vist una samarreta de l'handbol Bordils i he saludat a la propietària, una alumna meva de 9 anys, records Clàudia!!

Cap el km 5 hi havia l'avituallament, feia una estona que m'havia entrat gana, però tot i això només he agafat una mica de  taronja i una mica d'aigua, no m'he volgut aturar gaire perquè anava força bé i no volia trencar el ritme, 

Després de pujar un km més hem arribat a la part que ja feia baixada, com ja sabia que no hi havia més pujades he apretat i he fet els últims 4 km per sota de 5, ha passat alguns corredors que tenia al davant i a més marxadors. La part final, l'he fet encara apretant més, feia baixada i era asfalt, tot s'ha de dir, el corredor de davant meu ha fet un mal recolzament i quasi cau però ha mantingut equilibri , l'he passat i cap a la meta.

A l'arribada ens han obsequiat amb una navalleta multiusos i una samarreta de no se quina cursa del país basc, la farem servir per entrenar. El millor de tot és el super esmorzar, un entrepà de carn ala brasa i botifarra, boníssim i que m'ha caigut de meravella. Hem menjat l'entrepà amb el Mariano, que per no variar m'ha tret temps,avui 6 minuts, ja que ell ha acabat en 43 i jo en 49 i  a més a més ha quedat 10è, tot i que no hi havia classificació oficial. Jo he millorat un minut el temps de l'any passat  i amb això ja estic content ;)

Recuperació complerta.

Valoració de la cursa:

Cursa molt popular, sense cronometratge ni sistema de classificació , tot i això molt bon circuït i l'avituallament dels 5 km molt bé, amb aigua, taronja i poma, l'avituallament final de cine, amb entrepà i begudes. L'obsequi de record de la navalla, original si més no, i la samarreta, doncs un extra benvingut. Un 8/10, relació qualitat preu molt bona, tot per 6 €. Repetiré al 2015!

Beer Runners Barcelona

Dissabte 6 de setembre 2014:

Recollida de dorsal i samarreta

Després de l'entrenament de  la SpartanRace avui tornava a canviar el xip, cursa a Barcelona, amb la Xesca i en Miguel. La Xesca segueix la seva preparació per la cursa de la dona de Girona(21/9) i en Miguel tornava a fer una cursa després de moooolts anys, així que avui he fet de "liebre-reporter" i els he acompanyat durant tot el recorregut (5 km) animant-los i fent un super reportatge de fotos.

En el photocall

La cursa l'organitzava els BEER RUNNERS, és un concepte diferent, més una festa que una cursa competitiva, la inscripció era gratuita amb obsequi d'una samarreta i dues consumicions (de cervesa és clar!). 

Amb els redrunners.

Com havien passat la nit a Barcelona hem agafat el tramvia fins el Fòrum on ens esperava en Miguel, després d'agafar els dorsals i deixar la bossa hem fet una mica de temps fent-nos fotos i comentant la jugada amb el Dani Llorens i en Dani Pellicer, dos redrunners que també feien la cursa.

A punt de començar

Poc abans de les 11, hora d'inici, ens hem apropat a la sortida, hem esperat una estona, uns 8 minuts perquè hi havia gent encara apuntant-se (ha estat un èxit de participació, més de 3500 corredors) i quan ha començat hem anat caminat fins a la línia de sortida, després de creuar-la hem començat a córrer però pocs metres després hem tornat a caminar i això que feia baixada,poc a poc s'ha anat aclarint el pas i hem pogut córrer novament, els primers km hem gaudit molt feia molta calor i anàvem buscant les zones d'ombra del Fòrum.

Gaudint de la cursa!

Cada 500 metres estava senyalitzat i cada km, també hi havia voluntaris que ens tiraven aigua amb una mena d'aspersors portàtils, jo cada vegada que veia un passava per sota. En miquel i la Xesca han anat força bé els primers 4 km, a un ritme constant, tot i que el circuït no era molt planer i havia alguna pujadeta que els feia anar una mica més lents. Jo els he anat animant i fent-los fotos, i algun selfie també, durant el recorregut. L'últim km que feia una mica de pujada, se'ls ha fet més dur però tot i així han acabat molt bé la cursa fent uns 34'. FELICITATS a tots dos!

Selfie amb el Miguel

Quan hem acabat hem vist que hi havia molta cua per la cervesa i en Miguel ens ha convidat a prendre-la  al bar, així que hem fet cua pel guardarroba i a hidratar-nos bé, acompanyat amb unes tapes;)

Cua massa llarga no?

Valoració de la cursa. molt ben organitzada, l'entrega de samarretes i dorsals ràpida.Bon sistema de guardarroba, et donaven una enganxina per no perdre el resguard. La senyalització del recorregut molt bé. Avituallament durant la cursa no hi havia al ser 5 km, però si voluntaris refrescant. L'avituallament final suposo que bé tot i no haver-lo gaudit. La samarreta d'obsequi molt xula. Tot això GRATIS! per tant una cursa de 10! L'única cosa que espot millorar seria l'horari, les 11 en un dia com el d'avui castiga molt si fa calor.

Avituallament "pirata" ;)

10/10 FELICITATS!!

Reebok Spartan Race Training

Viernes 5 de septiembre 2014:

Hacía unos días que me había apuntado al entreno oficial de la Spartan Race que organizaba Men'sHealth conjuntamente con Reebok y la verdad es que ha superado mis expectativas.

Transcurridos unos días sin más noticias, a principio de semana recibí un mail confirmando la hora en que habíamos quedados, a las 17:30 en Palau Reial (Barcelona), el lugar del entreno permanecía  aún en secreto... 

Aprovechando algunos compromisos que tenía en Barcelona bajé con mi familia a pasar el viernes y el sábado,tras dejarlos me fui hacia el lugar de encuentro, llegué con bastante antelación y cómo llovía me di una vuelta por la facultad de economía, haciendo tiempo.

Esperando a subir

Sobre las 5:15 me acerqué de nuevo a  Palau Reial, ya habían 3 autocares esperando a los participantes y muchos de ellos ya estaban allí, entre ellos Glòria, una chica que  "conocí" dos días antes por twitter, después de presentarnos esperamos que nos den alguna explicación para subir a los autocares. Tras un rato de espera nos dicen que ya podíamos subir a los autocares, nos ponemos en movimiento, aún sin saber a dónde íbamos, todo muy en secreto, en el autocar nos hacen firmar el reglamento, los derechos de imagen etc, allí vemos que vamos al autódromo de Terramar, un compañero nos dice que él conoce el lugar y nos explica que es un circuito de coches muy antiguo y que está ya abandonado. 

Llegamos a Sitges, (dónde está situado el autódromo), bajamos de los autocares y nos dirigimos a dejar las bolsas y recoger la camiseta con la que tenemos que hacer el entreno.

Recibimiento

Después de algunas fotos nos da la bienvenida Saül Craviotto y Jonatan Cañada. Se organizan tres grupos, para hacerlo fácil uno por autocar. 

Ya cambiados y a punto!

Con Glòria en el Photocall antes de empezar (limpitos)

Tras un calentamiento muy dinámico dirigido por Jonathan. seguimos a nuestro líder, empezamos corriendo por la pista, subiendo por el peralte (más de 60º de inclinación), tras pasar unas ruedas como primer obstáculo (a manera de calentamiento aún) llegamos a un pequeño cruce por donde salimos del circuito y empezamos a encontrarnos obstáculos más serios.

Calentamiento!

Primero subir un par de muros, el primero lo subo bien y en el segundo tengo que hacerlo en dos veces, corremos en zig zag por entre los árboles y pasamos pro el "tubo", literalmente, jeje. Nos acercamos a un pequeño edificio donde hay que pasar por debajo de las cuerdas y claro, eso no sería divertido sin una buena capa de barro, pasado el barro tenemos que pasar por debajo de unos troncos para acabar de ensuciar bien la camisera AROOO (que se pronuncia AAR UUUU), pasamos unos troncos, haciendo equilibrios y salimos fuera del edificio. Fuera nos encontramos unos contenedores gigantes con agua hasta media pierna, y tenemos que entrar y salir, la verdad que las zapatillas quedan bastante limpitas después de pasarlos. Antes de pasar los contenedores el líder ve que algunos no estás suficientemente embarrados y el grupo tiene que hacer 10 burpees de premio.

Saliendo del contenedor

Pasados los contenedores nos encontramos con un muro, bastante más alto que los dos anteriores, uno a uno los miembros del grupo lo van superando, yo tengo mis dudas si lo podré superar o no, cuándo llega mi turno corro hacia la pared y... si lo subo a la primera, la verdad que me sorprendo un poco de lo bien que me ha salido :)

Parece fácil sentase ahí eh?

Pasado el muro subimos al peralte a esperar a que llegue todo el mundo, nos sentamos, al principio resbalo un poco hasta que encuentro el punto de equilibrio y después me es bastante fácil estar sentado esperando a que lleguen todos. Cuando todo el grupo está unido bajamos corriendo por el peralte y al sprint hacia el final del circuito. Realizamos 10 burpees más todos para acabar el entrenamiento y unos estiramientos.

Corriendo por el autódromo

Después de beber y comer un poco nos hacemos fotos de grupo  y hablamos comentando lo bien que ha estado el entreno. Pero aún quedaba otra prueba, Men's Healt y Women'sHealt regalaban dos inscripciones a dos chicos y dos chicas, la manera de ganársela era haciendo el mayor número de burpees en un minuto, nos ponemos en dos filas, una delante de la otra y mientras uno cuenta el otro hace los burpees, mi compañero hace 17 y yo 23, muy lejos de los ganadores que hacen mas de 35 (tendré que entrenarlos).

Dándolo todo en los burpees ;)

Tras unas fotos con Glória, Saül y Jonatan nos cambiamos de ropa (que por cierto ha quedado muy sucia) y nos dirigimos al autocar que nos lleva de vuelta a Barcelona.

Con Glòria, Saül y Antonio Marcos! (más sucios ;)

Una experiencia genial y que el día 27 completaré corriendo la SpartanRace!!