La Cocollona 2014

Dissabte 30 d'agost:

Després del Triatló de Portbou he tornat a córrer una altra prova, avui ha tocat la segona edició de "La Cocollona", que ja vaig córrer al 2013 (enllaç crònica). 

Aquest any s'ha ampliat l'oferta a dues proves, la de 10 k i una altra de 5 k i hi ha hagut un augment molt significatiu de participants, cap els 800 en total, això sense comptar amb la prova dels KIDS.

Fhotocall amb la família!

Com en Pau ha participat a la prova infantil hem sortit a les 20:30 de casa i hem anat caminant fins a la Copa per fer la cursa, durant la tarda havia caigut un bon xàfec però per sort la cosa s'ha aclarit i no ens ha calgut agafar el paraigües. Hem arribat en 15 minuts i hem fet temps per la cursa del Pau, com a conseqüència de la pluja hi havia força fang en la zona de sortida i això li ha agradat molt  ;) Després d'un compte enrrere de 10 segons han donat la sortida de la cursa dels nens que eren uns 800 metres.

En Pau en plena acció

En Pau ha sortit una mica enrere però ha anat avançant a força nens i nenes i després de fer la volta per la Devesa ha aparegut sobre el 18è, molt content per la seva cursa ha anat a recollir la seva medalla commemorativa, ja que era una cursa no competitiva i tots tenien aquest obsequi.

En Pau ben content!

Després de fer-nos més fotos hem estat esperant el meu torn, saludant als coneguts, com en Màrius, la Mildred, companys del Gym, de la feina etc. Poc abans de les 22:00 he trobat en Fran, un Red Runner, ja que en principi havien quedat uns quants per fer-nos la foto precursa, però no ha aparegut ningú més i ens hem fet la foto els tres.

Representants Red Runners (no tots)

Quan ja eren quasi les 22:00 m'he col·locat a la línea de sortida, com he dit abans amb molta gent, hem esperat el nostre compte enrere i a córrer! La sortida ha estat força ràpida, trepitjant les primeres basses de la nit i enfangant les vambes des de l'inici. 

A la línia de sortida  (foto de BIG FOOT)

Hem tirat cap al Barri Vell on transcorria la primera part de la cursa, els carrers estaven bastant molls i relliscaven una mica però no hi hagut cap caiguda. Hem anat pel Carrer Santa Clara per passar el riu Onyar direcció l'ajuntament i després pel carrer Ciutadans i el carrer de la Forca que fa una mica de pujada, en aquest punt he trobat en David i l'he saludat, quan ha fet baixada se m'ha allunyat uns metres que ha mantingut fins quasi el final... També m'ha passat en Fran, que anava bastant ràpid, ell ni m'ha vist. Hem tornat per la Rambla cap el Pont un altre cop desfent el camí per tornar ala Copa, quan he arribat, sobre el minut 16 anunciaven que el guanyador dels 5km ja havia arribat!!! I jo encara anava pel 3'5, quines màquines! 

Passant pel barri Vell (foto de BIG FOOT)

Hem entrat a la Devesa i he encès el frontal, tot i que no és massa fosc per aquesta zona així ja el tenia posat per més endavant, després de passar el primer avituallament on es separaven els corredors de la cursa de 5km i la de 10 hem creuat el pont per sobre del Ter per anar cap a Fontajau, una mica de pujadeta i cap a la foscor, hem passat per sota de la carretera i hem pujat un corriol per on acostumo a passar en molts dies d'entrenament, hem pujat al camí de sorra de Domeny i direcció cap a l'autopista, després de passar pel control dels 6 km hem tornat a girar cap a la Devesa i hem passat per la zona més fosca del recorregut, un caminet paral·lel a la carretera i que sembla que estiguis perdut a la muntanya i en realitat estàs a dos metres de la civilització, alguns corredors anaven sense frontal i per aquí no ho han passat gaire bé. 

Gran afluència de públic

Ens hem apropat de nou cap al Pavelló de Fontajau i després de trepitjar més basses i enfonsar el peu en un tros bastant ple de fang (just quan he fet l'impuls per saltar la bassa), en aquest punt he començat a apretar una mica més el ritme, hem anat de nou cap el pont i he començat a avançar corredors, he vist davant meu de nou en David i he accelerat una mica més el ritme, m'he començat a trobar cada vegada millor i en els dos últims km he anat passant corredors (quasi sempre és al revés), fins i tot he esprintat amb un altre corredor els últims metres per mantenir la meva digne 121 plaça  de 435 arribats.

Després de l'esprint he fet la cua per hidratar-me una mica, no he agafat plat de pasta ja que la Xesca havia fet sopar. He saludat en David i he vist en Màrius, com ja era bastant tard cap a les 23:00 he anat caminant cap a casa ben content.

Resultat: 47'36'' a un ritme de 4:45' el km, no està malament després d'un mes d'agost en el que he tornat a fer més de 200 km després de molt de temps, també la sortideta amb el Mariano del dia abans de 19 km i +600D ha influït una mica però acabar la cursa apretant el dos últims km i acabant a un ritme de  4:15 m'han deixat content tot  i trigar dos minuts més que l'any passat.

Valoració de la cursa: una altra cursa ben organitzada per Diversport , m'ha agradat el petit canvi de recorregut, aquest any hem corregut més pel Barri Vell i menys per la zona fosca. Els avituallaments molt bé, al km 4 aproximadament i el mateix al km 8, l'avituallament final molt bé amb plat de pasta i begudes. El circuït ben senyalitzat, amb senyals lluminosos on era més perillós, els voluntaris de 10. En definitiva a per la 3 edició de la Cocollona! 9'5/10

Triatló PortBou

En un d'aquest rampells que m'agafen el passat 30 d'abril em va donar per apuntar-me a la Triatló de Portbou que organitza Diversport aprofitant que hi havia el canvi de preu i només costava 16 €, tres mesos i mig després arriba el dia i penso...on m'he ficat!!! 

Marc incomparable

Però abans d'arribar al dia X explicaré una mica els precedents, després d'inscriure'm vaig pensar en entrenar molt seriosament la TRI, però els esdeveniments dels mesos posteriors no van ser precisament de una preparació molt especifica. El mes de maig em vaig trobar molt bé i vaig fer moltes curses amb un ritme que feia temps que no tenia, al juny vaig anar a Albacete per la fase final del concurs "MUEVE TU MURO", però no vaig poder aconseguir classificar-me per la gran final. Durant aquest mes em vaig apuntar a un clínic de natació per perfeccionar el meu estil, tots els dilluns a les 21:00 cap a la piscina a nedar i veure totes les errades que cometo, em pensava que nedava millor del que realment ho faig... durant aquest mes també em vaig classificar pel "RETO SAND BEACH" dels companys de la Bolsa del Corredor, i vaig faltar alguna classe de piscina per anar a entrenar a Barcelona. com veieu la bici no la vaig tocar gaire durant aquests mesos.. Al juliol estava bastant desanimat per no haver poder aconseguir cap dels dos reptes que he dit abans i vaig baixar molt els entrenaments, uns 70 km de running i moltes classes de CROSSFIT, però poca bici i menys de natació... A l'agost i veient que s'apropava el dia de la TRI vaig tornar a posar-me les piles i a començar a córrer molt, nedar una mica i fer alguna sortida en bici i alguna sessió d'spinning, sobretot a casa per practicar la transició. Amb aquesta "gran planificació" vaig arribar a la línia de sortida.

Tot a punt

Les 5:15, sona el despertador, a les 5:30 aconsegueixo llevar-me, quina son... esmorzo un bon entrepà i agafo les bosses destí Portbou, el dia abans havia deixat la bici preparada al cotxe per no fer gaire merder i despertar a tota la família. Després d'una hora de viatge arribo a Portbou, veig que estan preparant els boxes i l'arc de sortida, gaig una volta amb el cotxe i aparco. Vaig cap a la línia de sortida, són poc més de les 7 i gairebé no hi ha cap participant, saludo a la Sònia i en Jordi i parlo amb algun membre de l'organització que em comenta que el pàrquing del port és gratis, però ja he aparcat i deixo el cotxe on és. Cap a les 8 em menjo una barreta i segueixo fent temps, passo a recollir la bossa del corredor i el dorsal, em pinten un 55 al braç i la mà i em donen un per la bici, el col·loco amb unes brides a la bici, també ens donen un casquet de bany de la prova que s'ha de portar al segment de natació.

Preparat!

Mestre vaig fent temps i parlo amb algun participant de la tri sento que algú em crida, és la Sònia que ha vingut també a fer-la. Parlem una mica i comentem la jugada. També veig en Mariano que ha vingut a veure la família i ha passat a saludar-me. Tots els comentaris que vaig sentint no són gaire esperançadors: "que si has portat càmara de recanvi", "que hi ha una pujada fortíssima" "la baixada és bastant heavy"... 

Detall del box

Cap a les 8:45 fan el briefing i ens apropem a la platja, abans de la sortida faig unes braçades per escalfar una mica i comprovar que porto bé les ulleres i que no em passi com a la última travessia que la vaig fer amb les ulleres plenes d'aigua...

Comença la festa

Ens avisen que ens preparem, ens desitgem sort amb la Sònia i cap a l'aigua, comença la meva primera Tri. Els primers metres vaig força còmode, nedant sense problemes i em sento bé, vaig cap a la boia bastant recte i aprofitant bé les braçades, giro la primera boia i cap a la segona, segueixo anant bé i amb bones sensacions, després de fer la segona boia cap a la platja de nou, aquí noto una mica de rampa a la planta del peu que fa uns dies que em dona guerra, per sort no se m'enrampa del tot i puc seguir nedant, al pocs metres tot torna a la normalitat i segueixo nedant sense problemes, avanço algun nedador i altres m'avencen a mi en la recta final, arribem a la platja i sortim, em trobo molt bé i surto molt content. 

Sortint de l'aigua

La Sònia m'anima amb el micro i tot Portbou s'assabenta que és la meva primera triatló.Vaig cap a la bici i em començo a preparar pel segon sector.  En Mariano em saluda i em fa alguna foto. Em poso les cales, el casc i agafo la bici.

Encara no sabia que m'esperava!

Aprofito les primeres pedalades per anar agafant ritme i beure una mica, començo a pujar per la carretera, aquesta primera part és la més fàcil del tram de bicicleta, pugem uns 3'5 km per la carretera fins arribar a la zona de pista, em passen 4 durant aquest tram, els tinc a la vista tota l'estona però el meu ritme de bici és força més lent que el seu . També em passen un parell de ciclistes amb bici de carretera que m'animen, vaig fent i poc a poc arribo a dalt, entrem a la zona de pista i arribo a l'avituallament sobre el km 7'5, no agafo res ja que em trobo força bé i segueixo pujant, em passa un altre participant i em diu que ara arriba "la paret" i que la resta és tot baixada. Veig com s'allunya una mica però sense perdre'l de vista...i arriba la paret!!! veig que ell s'ha baixat de la bici, dubto, baixo marxes però si dubtes amb les cales ja se sap... si vaig a terra de la manera més ximple, sort que caic bé i no em faig res, m'aixeco i començo a fer la pujada empentant la bici, si és difícil pujar amb bambes imagineu amb les cales si empentant el meu ferro, total que arribo a dalt de tot i torno a pujar a la bici, ja he perdut de vista al company, començo a pedalar una mica més i arriba la primera baixada. Pfff començo a baixar, tot són pedres i intento no accelerar-me gaire, però la bici no frena molt i cada vegada que ho faig la roda de darrera només fa que derrapar. Un fals pla i arribo un altre cop a l'avituallament, aquesta vegada si que paro, bec una mica i prenc una mica de plàtan, parlo amb el voluntari i em diu que hi ha molta baixada i alguna corba bastant pronunciada. Doncs au a seguir baixant, aquesta vegada les baixades són més llargues, la bici segueix sense frenar gaire i hi ha trossos que sembla que s'hagi de desmuntar, baixo amb els peus fora de les cales (penso, si caic al menys que no estigui enganxat als pedals...) En una recta bastant llarga la bici se'm descontrola totalment, vaig de costat a costat i penso: !ara si, ara caic segur! Per sort i no sé encara com aconsegueixo mantenir l'equilibri i no fotre'm de morros, segueixo baixant, o alguna cosa similar i arribo a baix de tot sa i estalvi (algun que altra cop a les cames i entre elles  però sense gravetat). Quan entro a la zona asfaltada apreto de nou, ja fa estona que no veig a cap participant però tampoc és que m'importi gaire, arribo de nou a la zona de la plata, esquivant a una nena i la seva mare despistada que no sent els crits dels voluntaris ni em veu venir.

Content!

Aparco la bici i em poso les sabatilles, agafo el GPS i començo a córrer, la Sònia m'anima molt pel micro i començo a un bon ritme, però no s'ha acabat la duresa de la prova, ja que fem un tram de córrer per la platja i costa una mica anar per les pedres, surto de la platja i faig el tram cap el port que ja és tros asfaltat, miro el rellotge i veig que he posat el crono en comptes del GPS,l'aturo i el poso, sense deixar de córrer, vaig cap al final del port i tornada cap a l'arc de sortida, la Sònia em torna animar i repeteixo el circuït, un altre cop el tram de platja i la volta final, abans d'arribar al final del port em creuo amb una alatra participant i aconsegueixo passar-la , arribo a la zona de meta, força enter i molt content, creuo la línia de meta i acabo la meva primera tri, un temps molt discret de 2:07:20 en total però això no em treu ni un gram de felicitat!

Arribant amb estil!

La Sònia em fa alguna foto més i un individu bastant "peculiar" també s'afegeix, vaig a buscar beguda i menjar, que tot s'ha de dir n'hi ha força,després de beure bastant agafo una botifarra i cap a seure una mica, veig a la Sònia, ha quedat primera i m'ha tret bastant de temps, comentem la prova i torno a agafar les coses, truco en Mariano per dir-li que ja marxo però em diu que anem a prendre alguna cosa i ho fem, una cerveseta "sin" al passeig, gaudint una mica de la Costa Brava. Després del toc, torno agafar el cotxe i cap a Girona. Una bona manera de passar un 15 d'agost ;)

Finisher!

Per ser la meva primera Triatló estic content, però hauria d'haver entrenat una mica més, sobretot la bici, i portar una bici més bona perquè encara no sé com no es va desmuntar, ni punxar ni vaig caure a la baixada. També he de dir que no és la triatló ideal per debutar, i que potser és millor fer-ho amb una planera, però estic molt content d'haver-la fet.

Amb el més GRAN!

Valoració de la TRI: molt ben organitzada, sense problemes amb els circuïts. Els voluntaris superbé, l'avituallament de la bici m'ha anat força bé, encara que suposo que els primers ni l'hauran fet servir, l'avituallament final molt bé. El lloc increïble, la platja de Portbou per nedar, i les vistes des de dalt molt maques(i això que no he aixecat gaire el cap), el tram de córrer una mica dur el tros de platja però bé l zona asfaltada. un 9/10.

2a Marxa amb obstacles Castelló d'Empúries

Diumenge 10 d'agost:

Un altre diumenge amb cursa, però aquesta vegada una cursa diferent, la meva primera amb obstacles. Després dels 17 km del dissabte amb Milla inclosa, avui ha sonat el despertador força aviat i m'ha costat una mica llevar-me,finalment ho he pogut fer i au cap a Castelló d'Empúries, això si després d'esmorzar.

Uns 50 minuts de trajecte i ja sóc a destí, aparco el cotxe sobre la vorera perquè no hi havia més lloc a l'aparcament (amb una mica de dubtes si em trobaria "regalet" post cursa en forma de multa, però veig que hi ha força cotxes com el meu). Vaig a recollir el dorsal, per sort havia fet la inscripció telemàtica i m'estalvia una cua bastant llarga, i dos eurets ;) Em donen una bossa amb el dorsal, una samarreta commemorativa i un ticket per la botifarrada final.

Abans de començar, ben nets;)

Quan torno de deixar les coses al cotxe em trobo amb el Màrius i la seva família, comentem com serà la cursa, la veritat és que estem molt motivats amb els obstacles. Després d'alguna foto i esperar una mica a les inscripcions d'última hora donen la sortida, uns trabucaires que fan molt de soroll, com la cursa es mereix. 

Preparats per la sortida!

Sortim tots a córrer, comença amb un terreny força assequible, però la primera baixada ja té molta pendent, molta gent la baixa posant el cul a terra, jo m'animo i la baixo dret amb força facilitat. Els primers km anem junts amb en Màrius, i encara podem xerrar una mica i tot, arriba el primer pas del riu, au! sabatilles ben xopes i fins el final de la cursa, ja què el riu el passem moltes vegades.

Passant per l'aigua!

Poc després arriben els primers obstacles, diguem-ne "artificials":  rodes que passem per sobre (vigilant els turmells que són força traïdores ;) unes bales de palla que s'han de passar per sobre, primer una sola  i després ja una sobre l'altre, se me colen un  parell de corredors entre jo i en Màrius i el segueixo molt d'aprop. Cap el km 3 hi ha el primer avituallament d'aigua, torno a enxampar-lo i ens dirigim un altre cop cap el riu, passat el riu hi ha una petita pendent i no sé com, de la manera més ximple m'ensopego amb una arrel i rodolo per terra, en Màrius em pregunta si estic bé, li dic que si (per sort només una rascadeta al genoll) i continuem corrents. Passem més obstacles, troncs a terra,tanques de fusta fins el km 5 on hi ha un altre avituallament, aquesta vegada sòlid, agafo una mica de taronja i aigua i cap endavant. 

Passant les cordes

Per sort tot i que la cursa ha començat a les 10 la gran part passa per l'ombra i no patim aire calor, així que seguim corrents cap la meta i superant més obstacles, més palla, una paret amb una mena de xarxa per escalar-la... arribo a una pendent on han posat una corda per poder-la pujar, he d'esperar que passin 2 persones i una noia, pujo bé i després de la pujada la noia s'atura una mica, la passo i intento atrapar en Màrius que em porta uns 20 metres d'avantatge, encara hi ha alguns obstacles per superar, el pitjor, per "marrano" el d'anar reptant per sota del filferro sobre una bassa de fang, passat aquest, encara queden alguns com cordes i un tobogan, on només posar un peu caic cap avall poc ortodoxament, després d'aterrar sense problemes segueixo corrents.

A baixar el tobogan!

Veig en Màrius que segueix a la mateixa distància però no hi ha manera que el pugui enxampar, passem una bassa d'aigua que ens arriba fins la cintura i que ens diuen que és l'últim obstacle, un membre de l'organització em tira la mà i em diu que faig cara de fet caldo, però jo no em trobo malament i no li agafo.

Recta final, amb escuma i tot!

Surto de l'aigua i cap a meta, accelero una mica per la zona d'espuma i quan arribo l'spiker anuncia l'arribada de la primera noia (no jo! la que havia passat a la zona de la corda!). Saludo en Màrius i ens fem unes fotos triomfals!! Ni idea del temps ni de la classificació però és una cursa per passar-ho bé i on el crono el deixes oblidat.

Finishers! ja no tant nets ;)

L'organització ha posat una màniga per treure'ns el fang abans d'anar a les dutxes i així ho fem, sort que és estiu ;) Després de netejar-nos una mica anem als cotxes i cap a la dutxa i una vegada ben nets el premi final 

una bona botifarra per recuperar les forces. 

Valoració de la cursa: una cursa molt diferent de les habituals, molt divertida i que recomano molt fer. L'organització gairebé perfecte, recorregut divertit, obstacles ben situats i sense una dificultat extrema, apte per tots els públics, de fet hi havia força mainada, el proper any portaré el meu fill també. El marcatge dels km un bon detall perquè no era cursa per porta el GPS a sobre. Bons avituallaments durant la cursa i el final amb botifarra i beguda, Preu molt acurat, 10 euros per cursa, samarreta i botifarrada. Un problema que han tingut ha esta que molta gent s'ha apuntat a última hora i han sobrepassat una mica a l'organització, per sort a mi no m'ha afectat ja que havia fet la inscripció prèviament i he arribat a temps  per no quedar-me sense menjar ;) 

Nota: 9/10. MOLT RECOMANABLE!!!

II Milla Urbana Bescanó

Dissabte 9 d'agost: 

Per passar una tarda d'agost diferent avui he anat a Bescanó a córrer la milla urbana que organitzen els amics de Bescanócorre. Com estic fent càrrega de quilòmetres de cara a la Marató del Priorat del 4 d'octubre he decidit anar corrents fins a Bescanó (uns 7'5 km) i després de córrer la milla també tornar corrents.

A les 6:10, uns deu minuts més tard del que havia previst he enfilat cap a allà xinoxano, sobre les 6:50 he arribat i he anat a fer la inscripció de 3€ i he trobat l'Ernest,hem estat parlant una bona estona, no sabia ben bé a quina hora començava la milla perquè hi havia diferents categories, des dels més petits fins els veterans, grup en el que he corregut, a més a més s'ho han pres amb calma, i anaven passant llista dels corredors abans de cada prova.Quan he vist que ja em quedava poc per la meva sortida li he comentat a l'Ernest que anava a escalfar una mica, ja què m'havia refredat totalment, però ha esta dir això i cridar-nos per fer la nostra sortida.

Amb l'Ernest abans de la cursa

La prova ha estat molt ràpida i tot i córrer en el grup de veterans, més de 36 anys, juntament amb les dones (que només eren 5) m'ha costat molt seguir el fort ritme dels primers. La primera volta de les 3 que havien de fer he anant bastant bé, tot  i que només d'arrancar a córrer he notat una petita estrebada als isquios, però no ha estat res. La segona he afluixat el ritme i a la tercera encara una mica més lent  on m'han passat 4 corredors. Al final he acabat fent un temps de 6'26 i un ritme de 3´59 (amb el GPS m'ha sortit una mica menys de metres però sempre passa això). 

Arribant a la meta

Després d'agafar una ampolla d'aigua i acabar de comentar la jugada amb l'Ernest, he tornat encara més a poc a poc, cap a Girona. No ha estat malament del tot amb un total de 16'5 km per passar una tarda d'agost.

Valoració de la cursa: una cursa molt popular, amb molta mainada i pocs corredors, però dels que hi havia amb gran nivell. La prova en un circuït urbà al que s'havia de fer tres voltes.Avituallament amb aigua fresca al final. Medalles per tots els nens i nenes (això sempre motiva als petits per tornar-hi). Molt bon ambient en general. Tot el cronometratge manual. Valoració positiva i tot hi no ser la meva distància segurament hi tornaré el proper any. 8/10.