7a Cursa Solidària Bombers Girona

Diumenge 30 de març:

Cinquena cursa que he fet al mes de març, ha estat un mes molt actiu i en el que he aconseguit anar deixant enrere moltes molèsties tot i haver fet la Marató de Barcelona el dia 16. Aquesta era la meva tercera participació en aquesta prova en la que m'agrada molt competir per dos motius, està a prop de casa i és solidaria, ja que dediquen el 50% dels beneficis a projectes de l'àmbit educatiu de Càritas Girona i l'altre 50% dels beneficis a l'associació Confiança Solidaria Girona. També fan una recaptació d'aliments destinada a l'associació Confiança Solidaria Girona.

Amb dos cracks! Mariano i Paco

Com corria ben a prop de casa no he matinat gaire, cosa que m'ha anat bé amb el canvi horari, de fet he arribat quan quedaven 20 minuts per començar i ja estaven fent les proves infantils. Era un dia amb pluja i amb una temperatura força fresca, és a dir un dia ideal per córrer, al menys per a mi.  He aparcat molt a prop del parc de Bombers i he trobat en Paco i en Mariano que ja havien arribat feia estona, també  he desvirtualitzat l'Ernest amb el que havien parlat moltes vegades pel Twitter. També he trobat alguna companya de feina i altres coneguts com la Red Runner Aintzane.

.

He dit que era la cursa dels bombers??

La cursa ha començat a les 10, és una sortida una mica complicada ja que només començar es gira a l'esquerra, després del gir enfilem cap a Vilablareix passant per sota de l'autopista, és un tros d'asfalt fins cap el km 3 ja hem entrat en el camí de terra i hem passat per algun rierol, saltant de piló en piló per no mullar-nos els peus. La pujada a Sant Roc m'ha fet disminuir el ritme que portava bastant bo fins aquell moment, tot i això no he deixat de córrer fins a dalt de tot, sempre que veig aquell prat d'herba penso, ara la cursa ja entra en la part fàcil. Després d'agafar l'aigua que venia molt de gust ,tot i que no ha deixar de caure una pluja fina en tota la cursa, hem començat la baixada he accelerat el ritme novament, però sense anar a tope perquè la carretera molla no em donava molta confiança. 

Recta final

Poc a poc ens hem anant apropant cap a Girona de nou i hem tornat a passar pel mateix camí que a l'anada, quan he arribat a la recta final l'Aintzane m'ha animat i he accelerat una mica més, a la meta m'esperaven en Paco i en Mariano que ja havien acabat feia estona (corren massa aquests dos!!!). Poc després de mi ha arribat l'Ernest i hem aprofitat per fer-nos alguna foto. 

Amb l'Ernest

Després de la foto hem anat a la cua per agafar la botifarra ben calentona i una mica de beguda, que hem de recuperar forces després de l'esforç ;) Quan hem acabat les botis hem anat a canviar-nos i he aprofitat per acomiadar-me de l'Aintzane que encara seguia animant els últims corredors de la cursa.

Selfie amb el buff de la cursa

Valoració de la cursa: és una cursa amb un circuït molt divertit, ja que hi ha de tot, asfalt, terra, una mica de pujada (no molta), baixada.. L'organització com cada any impecable, tots els encreuaments controlats per bombers voluntaris o policia local. L'avituallament a la meitat de la cursa coincideix amb el final de la pujada, el que va molt bé, i l'avituallament final amb botifarra inclosa perfecte. Aquest any han canviat la samarreta per un buff, suposo que per poder recaptar més diners pels donatius, res en contra d'aquesta mesura. En definitiva l'any vinent hi tornaré per fer la meva quarta participació.

Recorregut i ritme

Fiploa amb la classificació final

BDN Running

Diumenge 23 de març:

Després de la Marató he tornat a córrer una cursa, segons alguns massa aviat però,, ja sé que alguns diran que tinc sort, m'havien tocat dos dorsals que sortejava Marc Martí i mai desaprofito els regals. com m'havien tocat dos dorsals li vaig regalar un al Mariano i avui, ben d'hora ben d'hora, hem sortit direcció Badalona.

Preparat per tornar a competir!

Hem arribat cap a 2/4 de vuit i hi havia una mica de cua per entrar al parking del centre comercial, quan ho hem aconseguit hem anat a buscar els dorsals i ens han indicat malament, hem tornant endarrere i hem fet la cua per recollir-los. Després d'agafar els dorsals i les samarretes hem hagut de tornar al centre comercial on donaven les bosses del corredor, allà he vist alguns Red Runners, com l'Ester, en Fran, en Jaume... No he pogut arribar a la foto de la trobada per falta de temps. També he saludat la Romana. Després de les salutacions ens hem canviat. Ja eren gairebé les 9:20 amb tant anar i tornar i hem fet l'escalfament anat cap a la sortida.

Amb el company Red Runner Jaume

Abans de la sortida amb el Mariano

Quan hem arribat els calaixos eren bastant plens, hem preguntat a un membre de l'organització per on s'entrava i ens ha dit que ho havien de fer per darrera! He vist que les tanques no estaven gaire juntes i li hem demanat si podien passar per allà, com no ha posat cap pega ens hem col·locat en el calaix de sub 47. Quasi sense donar-nos compte la cursa ha començat. En Mariano, com sempre, ha sortit disparat i ja l'he perdut fins a la meta. Jo he sortit bastant còmode darrera de la llebre de sub 45. Quan s'acabava la recta de l'inici hem fet un gir a la dreta que donava a un carrer més estret on hi havia cotxes aparcats, aquí ens hem hagut de frenar una mica. Passat aquest tram el circuït ja m'agradat molt més, ens hem posat paral·lels al mar i anava corrents molt a gust, feia sol però l'aire era ben fresquet i no feia calor. Cap el km 3'5 he sentit el meu nom i he vist a la Vero i en Nando que em saludaven, he seguit a bon ritme fins el km 5 anava sobre els 4:45, en el km 6 hi havia una mica de pujada que m'ha fet baixar el ritme, he aprofitat per beure ja que hi havia també l'avituallament.

En plena acció

En aquest km entre la pujada , l'aire i que hem entrat per un moment en una zona de terra creia que pagaria l'esforç de diumenge passat però contràriament m'he refet molt bé i he tornat a pujar el ritme, i he tornat accelerar. Cap el km 7'5 he vist l'Ester davant meu , l'he atrapada i saludat, m'ha comentat que anava força malament (i només ha trigat un minut més que jo). Aprofitant que l'últim km feia una mica de baixada per acabar-lo en 4'24'' i amb molt bones sensacions. Al final 47'30, a un ritme de 4:45 el kilòmetre i fent més ràpid els segons 5 km .

Bon ritme

A l 'arribada he trobat al Fran i hem fet la cua per agafar l'avituallament junt, xerrant una mica, he de dir que l'avituallament final superbé, beguda isotònica, aigua, fruita, croisants, El Periódico, de 10.

Més endavant he trobat al Mariano (que s'ha marcat 40 minuts per acabar els 10 km), la Vero i en Nando, també hi havia  l'Ester i ens he fet alguna foto més. Com l'airet era fred, hem anat a canviar-nos i prendre alguna coseta. 

Amb els nostres "supporters", La Vero i en Nando

Amb dos companys Red Runners, l'Ester i en Fran

Ens hem reunit els 5, i poc després han arribat els Red Runners que han anat al bar del costa perquè no hi havia lloc. Després de prendre una cervesa hem tornat cap al pàrking i cap a Girona.

Recuperant forces

Valoració de la cursa:  Cursa molt ben organitzada, tot el tema previ superbé, informació i interacció amb els corredors per les xarxes. El circuït homologat, ràpid i si estàs en forma molt favorable per fer bona marca. Els avituallaments molt be, sobretot el final. La bossa del corredor molt complerta, i la samarreta  m'ha agradat molt, tant per disseny com per comoditat. Cosetes a millorar: la recollida del dorsal el mateix dia, ho he trobat una mica complicat, anar fins a la sortida i després haver de tornar a recollir la bossa del corredor al centre comercial., crec que espot centralitzar tot en el mateix punt. Calaixos de sortida: ha d'haver entrada lateral i més control, tothom entrava al calaix que volia i l'entrada per darrera fa complicat arribar al teu calaix. El primer tram que s'estreny hauria de estar net de cotxes. 

Nota final: 9'5.

Bossa i samarreta

Recorregut i ritme

35a Marató de Barcelona

Dissabte 15 i diumenge 16 de març:

VIATGE I FIRA:

El dissabte 15 començava un dels grans caps de setmana del meu hobbie preferit: La Marató de Barcelona. En principi no tenia prevista fer-la però em van tocar un parell de dorsals, a Vamos a correr y a ISDIN i no era qüestió de desaprofitar-los. Una de les raons per les que hi volia tornar a Barcelona era per acabar la prova més dura que hi ha, i que el passat any em vaig quedar amb les ganes ja que per lesió em vaig retirar al km 24.

Recorregut oficial

Bé tornant al dissabte, en Mariano, a qui li vaig donar un dels dorsals, em va passar a recollir a les 4 de la tarda i ens van anar cap a la fira del corredor a recollir els dorsals i visitar-la. Després d'una horeta de viatge, entretingut parlant de curses i propers projectes, van aparcar a un pàrking molt a prop de la Plaça Espanya i ens van anar a recollir els dorsals. Com era ja dissabte a les 5 quasi no hi havia cua a la recollida i en un parell de minuts ja tenien els nostres dorsals a les mans. Com que volia sortir amb el Mariano i tenia un dorsal amb sortida 5, és a dir a l'últim, el que diria el calaix del peix. Vam anar a incidències i en menys de 30 segons ja m'havien canviat el calaix.

Recollida dorsal, sense cap cua, era dissabte a les 17

VISITA A LA FIRA:

La Fira del corredor és espectacular, plena d'expositors i novetats, van estar mirant tot el que van poder i, com no ;), apuntant-nos a diferents sorteigs que hi havia. A l'estand de Isostar em van obsequiar amb un pot Hidrate Perform de Taronja. També vam aprofitar l'oferta de Runners World que per 10 euros et donaven , una samarreta, uns mitjos Compresport, la guia del corredor i la subscripció a 5 números, gran oferta ! També van fer alguna compra, ens va agradar la samarreta de Evasion Running i ens van quedar una de record.

Compres i obsequis

Dels diferents expositors, a més a més de les marques esportives hi havia molts organitzadors de curses, van aprofitar per visitar els nostres amics de Diversport, la Sonia i en Jordi, i fer-nos alguna foto també amb ells.
Cap a les 8 van sortir de la fira i ens van anar a prendre unes cerveses i mirar una mica el futbol.

Estan Diversport

 Després van preparar una mica de sopar  i van preparar el material pel dia següent. Cap a les 11 ens van anar a dormir ja que volien matinar bastant per arribar ben aviat a la sortida i no patir cap  contratemps, així que van posar els despertadors a les 5:30.
Durant la nit em vaig despertar  un parell de vegades , ales 3:30 i les 4:30, suposo que una mica de nervis o que no em fiava del mòbil. Finalment a les 5:30 va sonar i ens vam llevar.

DIUMENGE:

Ens llevem animats i esmorzem, preparem tot el material que necessitarem per la cursa i  cap a Plaça Espanya en metro, avui ni parlar-ne d'agafar el cotxe! Arribem i encara hi ha poca gent , ens fem unes fotos en el km 42 que és el nostre objectiu, no cal ni dir-ho. Poc a poc va arribant més gent. Jo havia quedat per la foto dels Red Runners, així que ens apropem a la Torre Veneciana i començo a veure molts amics, en Manel, en Sami, en Dani, en Jose etc... A les 8 ens fem la foto "oficial"  i després cadascú a preparar-se per la cursa.

Els Red Runners

Ens apropem cap a l'entrada del Pavelló per deixar la bossa, al principi hi ha una mica de cua perquè només hi ha una entrada per accedir-hi, però una vegada superada l'entrega és molt ràpida ja que hi ha moltes files per deixar les bosses, numerades i ordenades perquè no hi hagi cap problema.

L'objectiu final

Després de deixar les bosses anem al lavao i a escalfar una mica per la zona de la Font, aprofitem per saludar a unes amigues del Mariano i fer-nos alguna foto més. Ara l'ambient és ja espectacular i hi ha milers de corredors. Decidim anar cap al nostre calaix i allà ens trobem amb el Manel i en Sami que tenen previst baixar de 3:30. Esperem que donin la sortida, són moments de molta emoció , l gentada ja està col·locada als seus calaixos i tota l'Avinguda Maria Cristina és una riuada de corredors. Fem més fotos d'aquest moment i ens desitgem sort entre els 4.

Espectacular, imatge des de la sortida

Amb grans companys, Mariano, Manel i Sami

Sentim la primera sortida, la dels atletes en cadires de rodes, poc després la dels PRO , ja queda poc per la nostra, la música ens fa sentir més emocionats, poc a poc ens apropem caminant cap a la línia de sortida i passat uns 5 minuts de la sortida oficial comencem a córrer. Això ja comença penso i poso el meu corno en marxa i començo a córrer, al principi baix molt còmode, sense gairebé cap molèstia, després de tants mesos tenint-les. En Mariano com és habitual en ell surt disparat i ja no el torno a veure fins a la Meridiana,, en Manel i en Sami surten al seu ritme previst, tos dos junts, i els segueixo amb la vista els primers 3 kilòmetres. Jo vaig sol, al meu ritme gaudint d'aquests primers kilòmetres, a un ritme que no em cremi massa aviat. Ben bé no sabia quin ritme marcar-me i penso en fer 3:45 aproximadament, una mica més ràpid que la Marató de les Vies Verdes que havia corregut el mes passat.

Pujant cap el Camp del Barça veig davant meu l'Alfredo (company de la Trailwalker i un gran corredor), el crido i anem junts un parell de kilòmetres, parlem de la família, de la nostra quedada que tenim pendent, també em comenta que bé a la Marató acompanyant a un col·lega del seu club d'atletisme.
Em torno a quedar sol i vaig avançant a un bon ritme, arribo als 10 km a un temps de 51 minuts, dintre del marge per fer la marca proposta. Segueixo sense molèsties i un bon ritme  fins el km 15, em prenc el primer gel que tenia previst de 4 i començo a notar molèsties al dit i a la ferida que tenia de la mitja de Banyoles de feia dues setmanes. No entenc gaire les molèsties als dis ja que no havia canviat ni mitjons ni bambes però em duren tota la cursa. Malgrat tot segueixo al mateix bon ritme. Al passeig de Gràcia em passen els Pacers de 3:30 però ni intento seguir-los, ja que sé que no és el meu ritme i no vull petar abans d'hora.

Poc a poc vaig arribant a la Meridiana, la gent anima molt i encara són carrers amb bastant ombra, quan arribo a la Meridiana em creuo amb el Mariano que va un bon ritme, poc després veig en Manel que va sol, m'estranya no veure en Sami ja que tenien previst fer-la tos dos junts. Segueixo avançant gent, aquest tram el faig ja més lentament però arribo a la mitja en 1:51 i força bé  (excepte les molèsties dels dits). Al acabar Meridiana fem un gir on s'estreta bastant i la gent la tens pràcticament a sobre, tothom anima i criden el teu nom, és un dels moments en que gairebé et sents un professional amb tants de crits d'ànim.
Poc després m'apropo al km 23'5, on em vaig retirar l'any passat, reconec que quan el passo se'm posen els pels de punt i m'emociono més que en el moment de l'arribada. Començo una cursa nova a partir d'aquest moment, tant perquè no havia fet aquesta part del circuït com perquè començo a tenir moltes molèsties al ronyons, a partir del km 25 la cursa se'm em fa molt dura, la calor ja és molt bèstia i tot i que bec a cada avituallament i em tiro aigua per sobre no puc córrer gaire depressa (també s'ha d'afegir la falta de kilometratge que tenia de preparació).

En el kilòmetre 25 em prenc el segon gel des d'aquest kilòmetre fins al 30 estic amb molèsties als ronyons, intento córrer a un ritme més ràpid però ja vaig en mode "walking dead", m'aturo al km 30 a fer un riu però res, ni una gota, així que segueixo corrents amb les molèsties i passant moltíssima calor. Començo a veure a molta gent amb molèsties. és un tram on el sol pica molt, ja que no hi cap ombra i passem al costat del mar, pel costat de la ronda Litoral. Hi ha una dutxa per on passo i  em refresco però no dura gaire. Quan pujo Marina, el kilòmetre 35 em prenc el 3r gel i en aquell moment en passen els Pacers de 3:45, intento seguir-los i posar-me al seu ritme, però noto que realment no puc, en aquest instant deixo de mirar el crono i em limito a intentar arriba  a la meta, la marca que faci em deixa d'importar.

Moment TOP!

Cap el kilòmetre 37 em trobo en Roberto  (un altre company de la Trailwalker) , està despistat i quasi no em veu, li crido, en un atac d'eufòria i crec que allà deixo la poca força que em quedava, fins i tot corro uns metres cap enrere, el moment TOP deixa pas un altre cop al cansament i segueixo avançant poc a poc, ara si que es veu a molts corredors amb molèsties, rampes, coixos, alguns s'estiren al terra i el públic els aixequen les cames.

Enrera jaja!

Tots seguim cap endavant amb les poques forces que ens queden, passat Colom penso, va ja només queden un parell de kilòmetres, però quin parell, la pujadeta al Paral·lel (el di abans en Mariano i jo reien del poc desnivell que té i la mala fama, ara entenc aquesta fama). Els dos últims kilòmetres són realment durs, la gent anima sense para, cosa que s'agraeix molt, continuo avançant tocats i els que van una mica millor que jo m'avancen. Veig les dues torres i ja només penso en arribar, en posar-me la medalla al coll i ser finisher de la Marató de Barcelona. Encaro la recta final de Maria Cristina, m'al·lucino una mica i intento accelerar, només fer l'intent el femoral se'n contrau i torno a posar el ritme normal, aixeco els braços quan m'apropo a la meta i sento que la Sònia em crida, em fa unes fotos a l'arribada, i passo la meta, OBJECTIU ACONSEGUIT, he trigat 4 hores 3 minuts i 13 segons en fer-ho però finalment sóc finisher de la Marató, la meva tercera marató !

Arribada!

Feliç!

Repte aconseguit

Camino cap a les begudes, i busco on donen les medalles, també busco en Mariano , el trobo al final de la recta que m'està esperant, ell finalment ha fet 3:42, bon temps però em comenta que també ha patit molt l'últim tram.
Anem a busca les medalles i a buscar les bosses, aprofitem per fer-nos algunes fotos més. Esperem alguns coneguts i trobem a la Vero i en Nando que ens han vingut a veure, grans companys !

La medalla!

Després de canviar-nos i estar una estona per la zona de meta tornem a agafar el metro i direcció cap a casa, dinem uns entrepans al "xino" i després de la dutxa , cap a Girona, un cap de setmana inoblidable!

Recorregut i ritme

Valoració de la cursa: Organització de 10, els voluntaris molt ben organitzats, punts d'avituallament molt abundant i sense faltar de res, el recorregut perfecte tot i la calor que va fer. L'entrega de dorsals, bosses etc super ben organitzats per tota la gent que hi havia, jo no vaig fer gairebé ni cua. El preu , tot i que jo no vaig pagar, el trobo una mica car, sobretot el tram final de 83 euros, però ningú està obligat anar-hi. La bossa del corredor es limita a una samarreta, que jo trobo bastant lletja i amb poc disseny. La meva valoració és de 9'5. Tornaré a fer-la sempre que no hagi de pagar, que són temps de crisi ;)

30a Marxa popular de Santa Eugènia de Ter

Diumenge 9 de març:

Avui ha tocat córrer pel barri, una setmana abans de la Marató de Barcelona he disputat aquesta cursa amb bastants dubtes sobre el meu rendiment ja què les molèsties que arrossego fa dies no acaben de marxar, a més a més,  avui m'he llevat amb el genoll inflamat  i tot i que no em fa mal em té una mica mosca. 

Com visc molt a prop de la sortida no he hagut de matinar gaire i després d'esmorzar he anat caminant a recollir el dorsal i fer el pagament, que tot s'ha de dir, per ser membre del Club Esportiu Sant Eugènia (CESET) m'ha sortit molt econòmica, 2'5€, la resta de participants pagaven des de 3 fins a 7 € depenen si eren del barri, federats o no. Una altra avantatge que he tingut és que m'he estalviat fer cua perquè en Miquel tenia els dorsal apartats pels membres del CESET.

Després de saludar a corredors coneguts, ens hem fet unes fotos amb en Joaquim i l'Albert que també corrien la Marxa.  

Amb bons amics com l'Albert i en Joaquim

Abans de la cursa hi havia un escalfament dirigit que ha seguit bastant gent, jo la veritat m'estimo més fer el meu propi escalfament. 

Escalfament dirigit

A les 9:00 s'ha donat la sortida després d'un compte enrere, m'he situat a l'esquerra perquè als 500 metres passo per davant de casa i sempre saludo a la meva dona i el meu fill que em tiren alguna foto i m'animen. 

Sortida a tota metxa!

Aquest any he sortit més lent que de costum per no arriscar els femorals i he pogut fer els següents kilòmetres menys ofegat que en edicions anteriors que sortia al cap de la cursa i estava  una bona estona per recuperar l'alè.

Passant per davant de casa (foto by Xesca)

Pel Carrer Riu Güell, no retallàvem ;)

Passat uns dos km hem deixat l'asfalt i hem començat la part més maca de la cursa, hem anat per les hortes fins gairebé l'autopista i després un altre cop direcció Girona, en el km 5 hi havia el primer avituallament, he agafat una ampolla d'aigua per refrescar-me. Cap el km 6'5, calculo, el GPS deu haver fallat ja que m'ha sortit un ritme de 5'18 aquest km i no he baixat el ritme segur,  perquè davant portava els mateixos corredors que durant un parell de km i no se m'han allunyat, les meves sospites crec que estan fonamentades perquè al final de la cursa només m'ha marcat 9'5 km totals. Aquest tram de cursa és la meva zona habitual d'entrenament quan corro per Girona, i m'ha agradat molt passar-hi en companyia d'altres corredors i el dorsal posat.

Inici de la zona de terra

Bon lloc per córrer oi?

Cap el km 7 hem sortit del camí de terra i hem encarat cap a la Biblioteca direcció Plaça del Barco, hem seguit cap amunt direcció Montfalgars, en aquest tram he mantingut força bé el ritme i hi havia moments que anava bastant sol, sempre uns metres darrera del mateix grup de corredors que he tingut davant des del km 4. Després de passar per darrera del camp de futbol he apretat una mica per encarar l'últim km, i arribar força bé fins a la línia de meta en 47'40'', dos minuts i mig que l'any passat però que tenim en compte com estic m'ha deixat molt content per el proper diumenge anar a la Marató. 

Cap a la Plaça del Barco

Arribada!

A l'arribada m'he refrescat amb més aigua i un tros de taronja que hi havia abans de fer la fila per recollir la botifarra, després d'agafar-la he saludat a més companys, com en Mia, i he estat xerrant una bona estona, de fet més temps que corrents ;) 

Objectiu: la botifarra!

Amb en Mia, quina cara que tinc jeje ;)

Valoració de la cursa: l'organització molt bé, tot el circuït estava perfectament marcat i en els trams urbans hi havia seguretat ja que els carrers estaven tots tallats per la policia local o voluntaris. L'avituallament d'aigua en el km 5 el posaria amb una taula perquè he vist una mica apurades a les dues voluntàries donant les ampolles. L'avituallament final amb la botifarra genial, tot i que els que ha arribat darrera meu han hagut de fer una mica més de cua. L'ambientació inicial i final amb el dinamitzador fent escalfar i estirar a la gent ha esta força divertida i al final de la cursa hi havia molta gent que s'hi a sumat a fer una mica de salsa. L'obsequi de la samarreta també m'ha agradat, el disseny i els color són macos. Bé i el preu, com he comentat abans, per 2'5 € en el meu cas o 7€ que era el màxim que es pagava, per tot els serveis donats crec que és immillorable. Córrer no ha de ser un negoci pels organitzadors i està demostrat que es poden fer curses amb un preu força raonable. L'any vinent hi tornaré!

Samarreta commemorativa, i l'entrepà recuperador

Tornada a la calma??

20a Mitja Marató del Pla de l'Estany

Diumenge 2 de març:

Avui he tornat a córrer una mitja després de la Marató de les Vies Verdes del passat dia 16 de febrer. M'he apropat fins a Banyoles amb la família per córrer la 20a edició de la Mitja del Pla de l'Estany, cursa que ja havia fet feia dos anys, tot i això per obres a la carretera el circuït havia canviat i no tenia la petita avantatge de conèixer el terreny.

Avui la rutina precursa ha estat una mica diferent ja que m'han acompanyat la Xesca i en Pau, ens hem llevat a les 7 i després d'esmorzar hem anat cap a Banyoles tranquil·lament, després d'un curt trajecte hem aparcat al costat del Parc de la Draga i de camí a recollir el dorsal ja ens hem trobat amb el Mariano que també venia. 

Per sort el dia ha millorat, fred a les 8:30

Hem fet la cua (bastant ràpida) per recollir el dorsal i el xip i en Mariano i jo hem tornat als cotxes per deixar la roba d'abric i posar-nos xip i dorsal, després hem tornat cap a la zona de sortida( hem aprofitat per anar corrents i així escalfar una mica, que el dia era bastant fresc). Quan hem arribat ens hem trobat al Manel i en Joaquim, hem fet les fotos de rigor precursa on també hem vist la Magda, i per un moment he pensat que havia perdut les claus del cotxe, no trobava a la Xesca  i he avisat al del micro per dir-li que les havia perdut, quan ha aparegut la Xesca m'ha dit (rient-se de mi jeje) que les claus ja se les havia donades, així que una mica estresat he anat cap a la línia de sortida.

Amb el Manel, en Mariano i en Joaquim abans de la cursa

Línia de sortida

A la sortida he parlat amb el Manel i m'ha dit que aniria a 4'50'' així que he decidit anar amb ell fins que el cos m'ha aguantés. En Manel ha començat més fort del que deia i s'anava apropant més al 4'30 que al 4'50 i al km 5 ja no li he pogut seguir el ritme i he afluixat per poder anar més tranquil. En aquest km 5 hi havia el primer avituallament i una banda que animava la cursa, una mica abans havia vist en Pau i la Xesca que estaven animant, poc a poc. En Mariano com sempre ha desaparegut de la meva vista en els primers  metres i només l'he pogut veure en el km 3 quan el ja feia el gir cap a Banyoles i nosaltres hi anaven.

Iniciant la cursa

Durant el km 6 i 7 encara veia al Manel davant meu, i el km 7 ha esta molt ràpid ja que feia bastant baixada i l'he pogut córrer a un ritme de 4'32'', fins el km 9 he anat bastant còmode i sense molèsties (excepte la de la planta del peu esquerre que de tant en tant m'agafa), en el km 9 hem fet l'únic km que no era d'asfalt i que donava pas a la part més exigent del circuït que he trobat força trenca cames, tot sigui dit. En el km 10 he tornat agafar una aigua i he començat a patir de valent.

A partir  de Camós hi havia poca gent animant, ja que era un tros del circuït on la carretera passava per una zona sense habitar el que feia una mica més dur de passar, des d'aquest punt he anat perdent velocitat i m'ha començat a passar força corredors que tenia al darrera, cap al km 13 he començat a tenir molèsties als femorals de la cama esquerra i per més inri el xip m'ha començat a rosar en el km 15 i m'ha fet una ferida a l'empeny, però tot i això he aprofitat la baixada del km 16 per apretat una mica més i fer-lo a un ritme de 4'47 (ha esta l'únic que he pogut baixar de 5' dels onze kilòmetres finals).

Quan ja m'estava animant per què semblava que podia recuperar una mica el ritme ha arribat la pujada del km 7 que m'ha, literalment, acabar d'enfonsar. Tot i que ja l'esperava perquè m'havien avisat ha estat com un mur i he pujat molt a poc a poc, i gràcies que he vist un conegut com en David Masó que m'ha donat ànims, però les cames ja em feien figa i he anat fent els últims 4 km gairebé més per orgull que per una altra cosa, quan iniciava el km 19 m'he creuat amb el Manel que ja tornava i hem xocat la mà, animant-me una mica per poder acabar el poc que quedava. La veritat que el km 10 se m'ha fet molt llarg veient passar la gent per l'altre costat. Després de fer el gir he encarat la recta final  i quan ja estava arribant he tornat a veure en David.

Últims metres abans que m'acompanyés en Pau

Els últims metres en Pau els ha volgut fer amb mi i els hem fets agafats de la mà, abans d'arribar m'ha preguntat: -Papa., per què has trigat tant? (com són els nens) i l'hi he contestat que no he pogut anar més ràpid ;)

Arribant amb el Pau!

Entrada a Meta!

Recorregut, perfil i ritme

Després de creua la línia de meta, ens han donat un bon entrepà de botifarra i una cerveseta que m'ha caigut de meravella. He anat a buscar a la Xesca que ja estava amb el Mariano. Després de fer-nos alguna foto més i acabar l'entrepà, en Mariano ha volgut ficar les cames a l'Estany i au, cap allà que hem anat. Què freda que estava l'aigua!!!. 

Resfrescada final, què freda era l'aigua!

Al final de la cursa, en Mariano ha fet un temps de 1:30 , com sempre un "tiempasu", en Manel 1:38 i jo un discret 1:47

El millor avituallament!

Valoració de la cursa: 

Organització sense cap problema, bona entrega de dorsals i xips. Avituallaments cada 5 km, avituallament final amb la botifarra i cervesa, El guarda-roba i el vestidor no l'he fet servir. El circuït després del canvi l'he trobat exigent en la seva segona part però la zona per on passa és molt maca. La bossa del corredor no m'ha agradat gaire, la samarreta per ser la 20a edició l'he trobat lletja. 

Relació qualitat preu de 10, per ser una mitja de només 15 euros no es pot demanar més. L'any que ve repetim

Obsequis de la cursa