Com ja és costum des de fa tres anys corro la Despertaferro de Bàscara el dia de la DIADA, és una cursa que va millorant cada any una mica i que sempre té la sorpresa del recorregut, ja que el canvien una mica en cada edició.
Aquest any he anat amb l'Albert i com ens havien avisat que anéssim aviat pel tema de la Via Catalana, hem arribat abans de les 8 a Bàscara i hem pogut aparcar ben a prop de la sortida i agafar el dorsal, el xip i la samarreta ben tranquils.
Després d'agafar-ho tot i preparar-nos una mica han arribat en Paco i en Mariano amb els que hem fet una mica d'escalfament abans de la cursa. També he trobat altres coneguts com la Cristina i en Bernat que també feien la cursa.
La sortida acostuma a ser una baixada bastant forta fins a una corba a la dreta per un camí de terra, en aquest tros hem girat i hem començat el camí força ample. Aquí ja tot el grup anava separat i en Mariano ha agafat distància i ja no l'he tornat a veure fins a l'arribada. En Paco també m'ha passat en el primer km i l'Albert en el 1'5. Després de la mala experiència de diumenge passat he regulat el meu ritme i he anat fent, sense voler apretar més del compte per poder fer la cursa amb garanties.
Quan hem arribat al km dos i mig hi ha hagut la primera petita retenció ja que havien de pujar per un corriol on només cabia una persona, aquí he atrapat a l'Albert i l'he seguit tota la pujada que hem fet mig caminat mig corrents en fila índia.
Quan s'acabava la pujada hi havia un tros on hi havia un cartell que deia "PERILL" i he passat pel camí i sort que portava unes bones vambes de trail perquè era una mica relliscós, bé de fet tot el camí ha estat força relliscós amb les pluges del dia abans i de la nit i encara hem tingut sort que no ens plogués, tot i que alguns si s'han mullat.
Després d'aquesta pujada hem començat a baixar fins el km 4 on hi havia l'avituallament i on he vist a l'Albert un altre cop, després d'agafar l'aigua m'he anat apropant a l'Albert i ens hem saludat, m'ha comentat que li feia mal el genoll i que agafaria el trencant de la caminada per tornar.
L'he deixat una mica enrere i hem començat una altra pujada forta, aquí he hagut de parar ja que feia un parell de quilòmetres que portava una pedra a la vamba esquerra i cada vegada em molestava més. Quan m'estava traient la pedra m'ha passat l'Albert un altre cop i m'he afanyat per no perdre'l de vista, una gran errada perquè no m'he apretat la vamba dreta que s'havia afluixat una mica i la resta de la cursa no he anat còmode però tampoc volia tornar a parar i quedar-me més enrederit.
Després de tornar a començar a córrer hem arribat a la segona aglomeració (d'haver-ho sabut m'hauria aturat aquí) i hem fet una fila d'un per passar pel costat d'una bassa d'aigua, no semblava gran cosa però un valent s'hi ha ficat i l'aigua li ha arribat fins la cintura. En Mariano m'ha comentat que ell també ha passat per l'aigua, jejeje. Després d'esperar el meu torn hem començat a grimpar cap amunt on hi havia algun tros difícil i on he perdut peu, sortosament he posat la mà bé i no he caigut, després de la baixada cap el quilòmetre 7'5 he tornat a veure l'Albert i l'he tornat a atrapar cap el km 8, m'ha comentat que se li havia passat el mal del genoll i que acabava la cursa, ens hem quedat junt els últims quilòmetres on el terreny ja era més fàcil i hem apretat una mica cap a la meta avançat molts caminadors que s'havien incorporat al circuït de la cursa.En aquest tram les vambes pesaven més del compte amb tot el fang enganxat i a és a més la que portava fluixa m'ha fet una butllofa, grrr.
Quan quedaven uns 500 metres li he dit a l'Albert que jo passava de fer hatxasu i ell m'ha dit que també, així que després de fer la corba ben feta i sense retallar hem pujat la recta final entrant tots dos junts a la meta on ens esperaven els cracks del Paco i el Mariano.
Després de deixar el xip hem agafat la nostra bossa del corredor i un bon entrepà de pernill, de beure tampoc en faltava, i podies triar refrescos, aigua, isotòniques... hem comentat una mica la cursa tots quatre i després de treure'ns una mica de fang hem agafat el cotxe i cap a Girona.
Valoració de la cursa: per a mi aquesta cursa és una de les meves preferides, tant pel dia que es celebra com per la cursa en si mateixa. L'organització de 10, el recorregut que canvien cada any cada vegada és més divertit, sempre ben marcat i sense possibilitats de perdre. Els avituallament superbé, sobretot el del final de la cursa i la bossa del corredor molt bé amb una samarreta commemorativa i reivindicativa que son molt xules.
Fins la 5à edició!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario