8a Mitja Marató de Sabadell:

Diumenge 8 de setembre.

Gran matinada per anar des de Girona fins a Sabadell, en principi havien de ser tres, en Mariano, en Manel i jo mateix, però en Manel té molèsties i decideix no arriscar per poder anar amb seguretat a la marató de Berlín (paraules majors!). Així que a les 6:30 baixo a esperar al Mariano , triga una mica en arribar però de totes maneres anem sobrats de temps i arribem a Sabadell sobre les 8, després de fer una mica de voltes per poder trobar la sortida de la cursa, ja que són les festes de Sabadell i molts carrers estaven tallats aparquem ben bé al costat i anem a buscar els dorsals. Recullin els dorsals i quan demano el del Manel ens trobem amb la sorpresa que no hi és, ens diuen que algú ja l'havia recollit, cosa que no podia ser perquè en Manel m'havia demanat a mi que li recullis, en fi misteris sense resoldre, haurem de trucar al doctor Albó...
Tot i que les previsions del temps amenaçaven pluja fa un temps perfecte per córrer ja que no fa sol i la temperatura és molt bona, com ens sobra temps fem algunes fotos abans de començar i un bon escalfament.

Després de l'escalfament anem cap a la línia de sortida on em trobo un altre Red Runner en Jordi, parlem una mica sobre la marató de Saragossa que farà el dia 29  i cadascú es prepara per la sortida. Veig que estem molt endavant , a cinquena fila, i hi ha molta gent perquè als corredors de la mitja s'afegeixen els de la cursa de 7 i la de 14 km.
Segons després de les 9 es dona la sortida, en Mariano surt com un coet i el perdo de vista als pocs metres, en Jordi encara el puc seguir un parell de km però sense poder arribar mai fins on és ell. Surto massa ràpid  com quasi sempre a totes les curses, però aquesta vegada no regulo bé i com el circuït fa baixada els tres primers quilometres faig un temps massa ràpid per a mi, 13 minuts , i aquest esforç el pago durant tota la mitja, després de la baixada hi ha la pujada...ja se sap tot el que puja baixa i a l'inrevés... i començo a notar molèsties al costat esquerre. Afluixo una mica però el fet que el circuit ara faci pujada no em permet recuperar-me bé i començo a baixar el ritme que tenia previst (volia fer un 1:40 a 4'45'').

Baixada primera volta

Començo la segona volta al circuït, i aquesta vegada la baixada ja la faig més lent però no acabo de fer net amb les molèsties del costat i segueixo intentant recuperar-me, cap al km 11 les molèsties del costat són més suaus però comencen les de les cames, primer el dit del peu (encara tinc la ungla xunga de la Trailwalker) i després el genoll. Al final de la segona volta, uns 300 metres abans d'acabar-la sento la sirena de la policia i ... si el primer classificat de la mitja em dobla, va com una bala  i passa pel meu costat com una exhalació, així que imagineu quins ànims per començar la tercera volta.

Mariano destrossant el crono

La tercera volta se'm fa realment dura, sobretot els quilometres finals de pujada, el carrer Sant Pau quedarà a la meva memòria durant molt de temps, intento augmentar una mica el ritme a veure si puc acabar la cursa amb el meu temps previst però res en comptes d'això encara el baixo més i acabo molt cansat amb un temps de 1:43:39 i un ritme de 4'54'' i classificat el 329 de 692 participants.

En Jordi per davant meu

A l'arribada trobo en Mariano, que ha acabat fa estona, el tio ´´es un màquina i s'ha marcat un 1:28:38 quedant el 61 de la general, ens fem unes fotos "oficial" i estic tant cansat que giro la mà i no m'adono que l'ampolla estava oberta jeje.

Valoració de la cursa: organització perfecte excepte per l'estrany cas del dorsal perdut, tot i haver tres curses al mateix temps no hi hagut cap problema en la separació dels circuïts. Avituallaments: la freqüència perfecte, cada 3'5 km hi havia un avituallament als dos costats, he trobat a faltar alguna isotònica sobretot a la meta que només hi havia aigua, cola i poma. Obsequi : un polo molt maco. Circuït: una mica dur per les pujades, realment no m'ha agradat gaire repetir tres vegades el circuït, tot i que té les seves coses bones, si vas amb la família et veuen passar tres cops i ja saps el que et vindrà.