17/8/14

Triatló PortBou


En un d'aquest rampells que m'agafen el passat 30 d'abril em va donar per apuntar-me a la Triatló de Portbou que organitza Diversport aprofitant que hi havia el canvi de preu i només costava 16 €, tres mesos i mig després arriba el dia i penso...on m'he ficat!!! 

Marc incomparable

Però abans d'arribar al dia X explicaré una mica els precedents, després d'inscriure'm vaig pensar en entrenar molt seriosament la TRI, però els esdeveniments dels mesos posteriors no van ser precisament de una preparació molt especifica. El mes de maig em vaig trobar molt bé i vaig fer moltes curses amb un ritme que feia temps que no tenia, al juny vaig anar a Albacete per la fase final del concurs "MUEVE TU MURO", però no vaig poder aconseguir classificar-me per la gran final. Durant aquest mes em vaig apuntar a un clínic de natació per perfeccionar el meu estil, tots els dilluns a les 21:00 cap a la piscina a nedar i veure totes les errades que cometo, em pensava que nedava millor del que realment ho faig... durant aquest mes també em vaig classificar pel "RETO SAND BEACH" dels companys de la Bolsa del Corredor, i vaig faltar alguna classe de piscina per anar a entrenar a Barcelona. com veieu la bici no la vaig tocar gaire durant aquests mesos.. Al juliol estava bastant desanimat per no haver poder aconseguir cap dels dos reptes que he dit abans i vaig baixar molt els entrenaments, uns 70 km de running i moltes classes de CROSSFIT, però poca bici i menys de natació... A l'agost i veient que s'apropava el dia de la TRI vaig tornar a posar-me les piles i a començar a córrer molt, nedar una mica i fer alguna sortida en bici i alguna sessió d'spinning, sobretot a casa per practicar la transició. Amb aquesta "gran planificació" vaig arribar a la línia de sortida.
Tot a punt

Les 5:15, sona el despertador, a les 5:30 aconsegueixo llevar-me, quina son... esmorzo un bon entrepà i agafo les bosses destí Portbou, el dia abans havia deixat la bici preparada al cotxe per no fer gaire merder i despertar a tota la família. Després d'una hora de viatge arribo a Portbou, veig que estan preparant els boxes i l'arc de sortida, gaig una volta amb el cotxe i aparco. Vaig cap a la línia de sortida, són poc més de les 7 i gairebé no hi ha cap participant, saludo a la Sònia i en Jordi i parlo amb algun membre de l'organització que em comenta que el pàrquing del port és gratis, però ja he aparcat i deixo el cotxe on és. Cap a les 8 em menjo una barreta i segueixo fent temps, passo a recollir la bossa del corredor i el dorsal, em pinten un 55 al braç i la mà i em donen un per la bici, el col·loco amb unes brides a la bici, també ens donen un casquet de bany de la prova que s'ha de portar al segment de natació.

Preparat!

Mestre vaig fent temps i parlo amb algun participant de la tri sento que algú em crida, és la Sònia que ha vingut també a fer-la. Parlem una mica i comentem la jugada. També veig en Mariano que ha vingut a veure la família i ha passat a saludar-me. Tots els comentaris que vaig sentint no són gaire esperançadors: "que si has portat càmara de recanvi", "que hi ha una pujada fortíssima" "la baixada és bastant heavy"... 

Detall del box

Cap a les 8:45 fan el briefing i ens apropem a la platja, abans de la sortida faig unes braçades per escalfar una mica i comprovar que porto bé les ulleres i que no em passi com a la última travessia que la vaig fer amb les ulleres plenes d'aigua...

Comença la festa

Ens avisen que ens preparem, ens desitgem sort amb la Sònia i cap a l'aigua, comença la meva primera Tri. Els primers metres vaig força còmode, nedant sense problemes i em sento bé, vaig cap a la boia bastant recte i aprofitant bé les braçades, giro la primera boia i cap a la segona, segueixo anant bé i amb bones sensacions, després de fer la segona boia cap a la platja de nou, aquí noto una mica de rampa a la planta del peu que fa uns dies que em dona guerra, per sort no se m'enrampa del tot i puc seguir nedant, al pocs metres tot torna a la normalitat i segueixo nedant sense problemes, avanço algun nedador i altres m'avencen a mi en la recta final, arribem a la platja i sortim, em trobo molt bé i surto molt content. 

Sortint de l'aigua

La Sònia m'anima amb el micro i tot Portbou s'assabenta que és la meva primera triatló.Vaig cap a la bici i em començo a preparar pel segon sector.  En Mariano em saluda i em fa alguna foto. Em poso les cales, el casc i agafo la bici.

Encara no sabia que m'esperava!

Aprofito les primeres pedalades per anar agafant ritme i beure una mica, començo a pujar per la carretera, aquesta primera part és la més fàcil del tram de bicicleta, pugem uns 3'5 km per la carretera fins arribar a la zona de pista, em passen 4 durant aquest tram, els tinc a la vista tota l'estona però el meu ritme de bici és força més lent que el seu . També em passen un parell de ciclistes amb bici de carretera que m'animen, vaig fent i poc a poc arribo a dalt, entrem a la zona de pista i arribo a l'avituallament sobre el km 7'5, no agafo res ja que em trobo força bé i segueixo pujant, em passa un altre participant i em diu que ara arriba "la paret" i que la resta és tot baixada. Veig com s'allunya una mica però sense perdre'l de vista...i arriba la paret!!! veig que ell s'ha baixat de la bici, dubto, baixo marxes però si dubtes amb les cales ja se sap... si vaig a terra de la manera més ximple, sort que caic bé i no em faig res, m'aixeco i començo a fer la pujada empentant la bici, si és difícil pujar amb bambes imagineu amb les cales si empentant el meu ferro, total que arribo a dalt de tot i torno a pujar a la bici, ja he perdut de vista al company, començo a pedalar una mica més i arriba la primera baixada. Pfff començo a baixar, tot són pedres i intento no accelerar-me gaire, però la bici no frena molt i cada vegada que ho faig la roda de darrera només fa que derrapar. Un fals pla i arribo un altre cop a l'avituallament, aquesta vegada si que paro, bec una mica i prenc una mica de plàtan, parlo amb el voluntari i em diu que hi ha molta baixada i alguna corba bastant pronunciada. Doncs au a seguir baixant, aquesta vegada les baixades són més llargues, la bici segueix sense frenar gaire i hi ha trossos que sembla que s'hagi de desmuntar, baixo amb els peus fora de les cales (penso, si caic al menys que no estigui enganxat als pedals...) En una recta bastant llarga la bici se'm descontrola totalment, vaig de costat a costat i penso: !ara si, ara caic segur! Per sort i no sé encara com aconsegueixo mantenir l'equilibri i no fotre'm de morros, segueixo baixant, o alguna cosa similar i arribo a baix de tot sa i estalvi (algun que altra cop a les cames i entre elles  però sense gravetat). Quan entro a la zona asfaltada apreto de nou, ja fa estona que no veig a cap participant però tampoc és que m'importi gaire, arribo de nou a la zona de la plata, esquivant a una nena i la seva mare despistada que no sent els crits dels voluntaris ni em veu venir.

Content!

Aparco la bici i em poso les sabatilles, agafo el GPS i començo a córrer, la Sònia m'anima molt pel micro i començo a un bon ritme, però no s'ha acabat la duresa de la prova, ja que fem un tram de córrer per la platja i costa una mica anar per les pedres, surto de la platja i faig el tram cap el port que ja és tros asfaltat, miro el rellotge i veig que he posat el crono en comptes del GPS,l'aturo i el poso, sense deixar de córrer, vaig cap al final del port i tornada cap a l'arc de sortida, la Sònia em torna animar i repeteixo el circuït, un altre cop el tram de platja i la volta final, abans d'arribar al final del port em creuo amb una alatra participant i aconsegueixo passar-la , arribo a la zona de meta, força enter i molt content, creuo la línia de meta i acabo la meva primera tri, un temps molt discret de 2:07:20 en total però això no em treu ni un gram de felicitat!


Arribant amb estil!

La Sònia em fa alguna foto més i un individu bastant "peculiar" també s'afegeix, vaig a buscar beguda i menjar, que tot s'ha de dir n'hi ha força,després de beure bastant agafo una botifarra i cap a seure una mica, veig a la Sònia, ha quedat primera i m'ha tret bastant de temps, comentem la prova i torno a agafar les coses, truco en Mariano per dir-li que ja marxo però em diu que anem a prendre alguna cosa i ho fem, una cerveseta "sin" al passeig, gaudint una mica de la Costa Brava. Després del toc, torno agafar el cotxe i cap a Girona. Una bona manera de passar un 15 d'agost ;)

Finisher!

Per ser la meva primera Triatló estic content, però hauria d'haver entrenat una mica més, sobretot la bici, i portar una bici més bona perquè encara no sé com no es va desmuntar, ni punxar ni vaig caure a la baixada. També he de dir que no és la triatló ideal per debutar, i que potser és millor fer-ho amb una planera, però estic molt content d'haver-la fet.

Amb el més GRAN!

Valoració de la TRI: molt ben organitzada, sense problemes amb els circuïts. Els voluntaris superbé, l'avituallament de la bici m'ha anat força bé, encara que suposo que els primers ni l'hauran fet servir, l'avituallament final molt bé. El lloc increïble, la platja de Portbou per nedar, i les vistes des de dalt molt maques(i això que no he aixecat gaire el cap), el tram de córrer una mica dur el tros de platja però bé l zona asfaltada. un 9/10.




14/8/14

2a Marxa amb obstacles Castelló d'Empúries





Diumenge 10 d'agost:
Un altre diumenge amb cursa, però aquesta vegada una cursa diferent, la meva primera amb obstacles. Després dels 17 km del dissabte amb Milla inclosa, avui ha sonat el despertador força aviat i m'ha costat una mica llevar-me,finalment ho he pogut fer i au cap a Castelló d'Empúries, això si després d'esmorzar.
Uns 50 minuts de trajecte i ja sóc a destí, aparco el cotxe sobre la vorera perquè no hi havia més lloc a l'aparcament (amb una mica de dubtes si em trobaria "regalet" post cursa en forma de multa, però veig que hi ha força cotxes com el meu). Vaig a recollir el dorsal, per sort havia fet la inscripció telemàtica i m'estalvia una cua bastant llarga, i dos eurets ;) Em donen una bossa amb el dorsal, una samarreta commemorativa i un ticket per la botifarrada final.

Abans de començar, ben nets;)

Quan torno de deixar les coses al cotxe em trobo amb el Màrius i la seva família, comentem com serà la cursa, la veritat és que estem molt motivats amb els obstacles. Després d'alguna foto i esperar una mica a les inscripcions d'última hora donen la sortida, uns trabucaires que fan molt de soroll, com la cursa es mereix. 

Preparats per la sortida!

Sortim tots a córrer, comença amb un terreny força assequible, però la primera baixada ja té molta pendent, molta gent la baixa posant el cul a terra, jo m'animo i la baixo dret amb força facilitat. Els primers km anem junts amb en Màrius, i encara podem xerrar una mica i tot, arriba el primer pas del riu, au! sabatilles ben xopes i fins el final de la cursa, ja què el riu el passem moltes vegades.

Passant per l'aigua!

Poc després arriben els primers obstacles, diguem-ne "artificials":  rodes que passem per sobre (vigilant els turmells que són força traïdores ;) unes bales de palla que s'han de passar per sobre, primer una sola  i després ja una sobre l'altre, se me colen un  parell de corredors entre jo i en Màrius i el segueixo molt d'aprop. Cap el km 3 hi ha el primer avituallament d'aigua, torno a enxampar-lo i ens dirigim un altre cop cap el riu, passat el riu hi ha una petita pendent i no sé com, de la manera més ximple m'ensopego amb una arrel i rodolo per terra, en Màrius em pregunta si estic bé, li dic que si (per sort només una rascadeta al genoll) i continuem corrents. Passem més obstacles, troncs a terra,tanques de fusta fins el km 5 on hi ha un altre avituallament, aquesta vegada sòlid, agafo una mica de taronja i aigua i cap endavant. 

Passant les cordes

Per sort tot i que la cursa ha començat a les 10 la gran part passa per l'ombra i no patim aire calor, així que seguim corrents cap la meta i superant més obstacles, més palla, una paret amb una mena de xarxa per escalar-la... arribo a una pendent on han posat una corda per poder-la pujar, he d'esperar que passin 2 persones i una noia, pujo bé i després de la pujada la noia s'atura una mica, la passo i intento atrapar en Màrius que em porta uns 20 metres d'avantatge, encara hi ha alguns obstacles per superar, el pitjor, per "marrano" el d'anar reptant per sota del filferro sobre una bassa de fang, passat aquest, encara queden alguns com cordes i un tobogan, on només posar un peu caic cap avall poc ortodoxament, després d'aterrar sense problemes segueixo corrents.


A baixar el tobogan!


Veig en Màrius que segueix a la mateixa distància però no hi ha manera que el pugui enxampar, passem una bassa d'aigua que ens arriba fins la cintura i que ens diuen que és l'últim obstacle, un membre de l'organització em tira la mà i em diu que faig cara de fet caldo, però jo no em trobo malament i no li agafo.


Recta final, amb escuma i tot!

Surto de l'aigua i cap a meta, accelero una mica per la zona d'espuma i quan arribo l'spiker anuncia l'arribada de la primera noia (no jo! la que havia passat a la zona de la corda!). Saludo en Màrius i ens fem unes fotos triomfals!! Ni idea del temps ni de la classificació però és una cursa per passar-ho bé i on el crono el deixes oblidat.
Finishers! ja no tant nets ;)

L'organització ha posat una màniga per treure'ns el fang abans d'anar a les dutxes i així ho fem, sort que és estiu ;) Després de netejar-nos una mica anem als cotxes i cap a la dutxa i una vegada ben nets el premi final 
una bona botifarra per recuperar les forces. 

Valoració de la cursa: una cursa molt diferent de les habituals, molt divertida i que recomano molt fer. L'organització gairebé perfecte, recorregut divertit, obstacles ben situats i sense una dificultat extrema, apte per tots els públics, de fet hi havia força mainada, el proper any portaré el meu fill també. El marcatge dels km un bon detall perquè no era cursa per porta el GPS a sobre. Bons avituallaments durant la cursa i el final amb botifarra i beguda, Preu molt acurat, 10 euros per cursa, samarreta i botifarrada. Un problema que han tingut ha esta que molta gent s'ha apuntat a última hora i han sobrepassat una mica a l'organització, per sort a mi no m'ha afectat ja que havia fet la inscripció prèviament i he arribat a temps  per no quedar-me sense menjar ;) 
Nota: 9/10. MOLT RECOMANABLE!!!

9/8/14

II Milla Urbana Bescanó


Dissabte 9 d'agost: 
Per passar una tarda d'agost diferent avui he anat a Bescanó a córrer la milla urbana que organitzen els amics de Bescanócorre. Com estic fent càrrega de quilòmetres de cara a la Marató del Priorat del 4 d'octubre he decidit anar corrents fins a Bescanó (uns 7'5 km) i després de córrer la milla també tornar corrents.


A les 6:10, uns deu minuts més tard del que havia previst he enfilat cap a allà xinoxano, sobre les 6:50 he arribat i he anat a fer la inscripció de 3€ i he trobat l'Ernest,hem estat parlant una bona estona, no sabia ben bé a quina hora començava la milla perquè hi havia diferents categories, des dels més petits fins els veterans, grup en el que he corregut, a més a més s'ho han pres amb calma, i anaven passant llista dels corredors abans de cada prova.Quan he vist que ja em quedava poc per la meva sortida li he comentat a l'Ernest que anava a escalfar una mica, ja què m'havia refredat totalment, però ha esta dir això i cridar-nos per fer la nostra sortida.

Amb l'Ernest abans de la cursa

La prova ha estat molt ràpida i tot i córrer en el grup de veterans, més de 36 anys, juntament amb les dones (que només eren 5) m'ha costat molt seguir el fort ritme dels primers. La primera volta de les 3 que havien de fer he anant bastant bé, tot  i que només d'arrancar a córrer he notat una petita estrebada als isquios, però no ha estat res. La segona he afluixat el ritme i a la tercera encara una mica més lent  on m'han passat 4 corredors. Al final he acabat fent un temps de 6'26 i un ritme de 3´59 (amb el GPS m'ha sortit una mica menys de metres però sempre passa això). 

Arribant a la meta

Després d'agafar una ampolla d'aigua i acabar de comentar la jugada amb l'Ernest, he tornat encara més a poc a poc, cap a Girona. No ha estat malament del tot amb un total de 16'5 km per passar una tarda d'agost.

Valoració de la cursa: una cursa molt popular, amb molta mainada i pocs corredors, però dels que hi havia amb gran nivell. La prova en un circuït urbà al que s'havia de fer tres voltes.Avituallament amb aigua fresca al final. Medalles per tots els nens i nenes (això sempre motiva als petits per tornar-hi). Molt bon ambient en general. Tot el cronometratge manual. Valoració positiva i tot hi no ser la meva distància segurament hi tornaré el proper any. 8/10.




21/7/14

Tallafocs Vilanant 2014


Dissabte 19 de juliol:
Per segona cursa consecutiva torno a canviar l'asfalt per el trail, aquesta vegada en Mariano i en Paco m'han embolicat per anar fins a Vilanant a córrer i a sobre a les 20:30!

Amb els companys, Mariano, Issac i Patty

Per sort avui si que no s'havia de matinar ;) passem la tarda a casa del Mariano dent unes piscinetes i prenen unes 0'0 i poc abans de les 8 anem cap a Vilanant, en Paco no ha pogut venir finalment perquè ha marxat a la Molina, així que anem tots dos. A Vilanant trobem molts coneguts, en Marius, l'Isaac, La Isa, la Patty... Ens fem les fotos prèvies i anem a la cua a fer la inscripció, coneixem en Jordi, l'organitzador de la cursa i molt bon tiu per cert. El sistema de la inscripció és molt casolà i tot i haver fet la preinscripció hem de tornar a donar el nom i firmar, en cinc minuts ja tenim el dorsal i esperem a que donin la sortida.

Ready!

Poso el GPS en marxa i...MER..! no tinc bateria!!! Des del dilluns que no havia anat a córrer (tant fer crossfit!) i  se m'havia passat posar-lo a carregar, intento baixar-me l'aplicació pel mòbil i quan ja quasi la tinc en marxa donen la sortida ( primer en Jordi ha fet una explicació del recorregut que quasi no he pogut escoltar). Total que començo a córrer amb el telèfon a la mà, el guardo a la ronyonera que porto sempre a les curses i em concentro en córrer, per davant en Mariano ha sortit disparat com sempre, veig també a l'Isaac davant meu i la Patty, fent uns metres per dins del poble i comencem a pujar, em trobo bastant bé i pujo amb més facilitat del que em pensava. Passada la primera pujada encara tinc davant la Patty i quan començo a baixar en passa en Màrius (encara em queda molt per millorar en les baixades!). Segueixo a bon ritme i tornem a pujar, aquesta segona vegada la pujada és més llarga i vaig fent, sense parar de córrer, torno a passar en Màrius que ja no torno a veure en tota la cursa i també a la Patty, però a ella si que la veuré més endavant.

Vilanant (foto organització)

Després de la baixada arribem al primer avituallament i paro a beure aigua, em passem un parell de corredors que no s'aturen i agafo una poma ja que des de l'hora de dinar no havia menjat res i amb l'esforç se m'havia obert la gana, vaig menjant la poma mentre corro per entre els arbres, no ho havia comentat però la cursa passa per la zona que es va cremar fa dos anys i la veritat és que s'està recuperant força bé tot i que es pot apreciar els efectes devastadors del foc en molts arbres encara.
 El camí torna a fer pujada i aquesta vegada si que he de fer alguns metres caminant, ja que la pendent és força pronunciada, arribant a dalt de tot em passo una fletxa, que es veia perfectament tot s'ha de dir i he de recular uns metres, la Patty m'ha agafat en aquest punt i la deixo passar davant meu ja que hi ha corriol de baixada i no és el meu fort com ja he dit. Anem tirant els dos junts i torna haver més pujada, ella segueix davant i passem per sota d'un cable on un voluntari li diu que és la primera dona de la cursa i que la segona (la Isa, va molt a prop seu), en aquest punt m'aturo per cordar-me la bamba i la Patty se m'escapa i ja no la torno agafar en tota la cursa.

Camí de la cursa (foto organització)

Arribem al segon avituallament, la Patty ni s'atura, jo si , bec aigua tranquil·lament i segueixo intentant agafar-la però sabent que ja no ho podré fer perquè ja comença el tram de baixada, sento que algú se m'apropa molt ràpid, un altre corredor que em passa baixant! i poc després unes altres passes que se m'apropen, és la Isa, que va directa capa la Patty i ni em veu, veig la lluita per la primera posició femenina en primera fila, la Isa saluda a la Patty li pregunta quants km portem, ella li diu que 7 i apreta una mica més, poc a poc es va allunyant de nosaltres i la vaig perdent de vista. El camí ara és força còmode, ample i en descens, porto un bon ritme però sense el GPS vaig perdut sense saber el km que porto, vaig controlant per no cremar-me massa i segueixo a la Patty a uns 80 metres, abans d'arribar a la carretera em passa un 4X4 i empasso una mica de pols, arribo a un altre avituallament, em tiro una ampolla per sobre, ja que tot i ser més de les 9 fa molta xafogor, em refresco i torno agafar una altra poma, passo la carretera i ja veig Vilanant bastant a prop. Segueixo a bon ritme, davant meu veig un  corredor però no aconsegueixo atrapar-lo. 
Abans d'arribar a Vilanant entrem en una zona d'arbres on ja si que fa falta el frontal, que porto posat des de la primera baixada perquè em molestava a la mà. Passo aquesta zona més fosca i em trobo amb alguns caminats que feien la marxa curta, m'animen i jo els dono les gràcies, entro al poble i faig els metres finals molt content i amb bones sensacions.

Recorregut i altimetria oficial

Al entrar en meta veig en Jordi que micro en mà va felicitant a tos els que arribem, després de saludar-lo i comentar la cursa per sobre vaig cap a l'avituallament final, una bona botifarra, a les taules hi ha beguda però en aquest moment s'ha acabat la cervesa amb llimona i em demano una aigua. En Mariano ha arribat el 4t, llàstima per poc no pilla copa, i la Isa i la Patty, 1a i 2a, quin parell de cracks!, L'Issac el 23è, cinc minuts davant meu i jo finalment el 31è, en 1:22:40,  molt content per les bones sensacions i el resultat. 
Després d'hidratar-nos bé amb el porró i fer-nos les últimes fotos i comentar la jugada amb en Jordi i la resta anem cap a casa del Mariano que ens esperem les famílies per sopar .

Hidratació!

Valoració de la cursa: molt bona organització, el marcatge perfecte, cintes cada pocs metres i circuït molt maco, sense ser molt exigent i on es pot gaudir de la cursa, primera part més dura i segona per deixar-se anar. Avituallaments perfectes, he comptat 4, i dos amb sòlid. L'avituallament final amb botifarrada ideal. Cosetes a millorar: sistema d'inscripcions, estaria bé fer dues cues, una de preinscrits i l'altra de noves inscripcions. També posaria els km, avui que no portava el GPS he trobat molt a faltar saber quants km portava. La relació qualitat preu del a cursa molt bona, 8 euros per una cursa de 14 km està molt bé. Potser una mica cara pels que feien la de 6 km. Per tot això valoro la cursa amb un 9/10, el proper any hi torno!




17/7/14

Domingo Catalán. De 0 a 100.

VIDA I MIRACLES D'UN PIONER:


Sota el títol Domingo Catalán, de 0 a 100, Ignasi Gaya (Barcelona, 1970) narra la vida de Domingo Catalán, un aragonès establert a Barcelona que va saber estar, sempre, en el moment adequat, des de que va marxar del seu poble -on el seu destí era ser pastor- a ser un atleta campió del món dels 100 km. La biografia està escrita per un periodista de la secció de Cultura de TV3, i no per un dels seus nombrosos amics periodistes, com l'Arcadi Alibès, perquè l'editor volia un llibre més objectiu. Però, tal com diu l'autor, és impossible no fer-se amic del "Mingo".

El volum és de lectura fàcil i amena, i ens permet conèixer, amb proximitat, a una figura mítica i els orígens del 'boom' de les curses populars. És interessant llegir com eren les curses en els seus inicis i veure com han evolucionat tant en aquests anys. També ens apropa a la història de les maratons de Barcelona i de Nova York, i a la de les proves d'ultradistància de 100 km, que l'atleta biografiat se les cruspia en 6 horetes... Amb el llibre, el lector coneix l'evolució de la vida del protagonista tant en la vida personal, de la que ens explica moltes anècdotes, com en la trajectòria l'atlètica. D'aquesta, m'ha sorprès que de ser un corredor més, va evolucionant cap a distàncies cada vegada més llargues. La seva constància, i la lectura dels rivals i les curses, porten a Domingo Catalán al lloc més alt. Sense oblidar les intrigants històries que hi ha darrera de tot aquest món amb interessos enfrontats entre la Federació i el món popular.

És un llibre 100% recomanable, tant si t'agrada córrer com si desitges saber més sobre l'atletisme popular, un món apassionant.

Puntuació: 4/5

Títol: DOMINGO CATALÁN, DE 0 A 100.
Autor: Ignasi Gaya.
Editorial: Cossetània Edicions.
Edició: primera, març de 2014.
Lloc d'edició: Valls
Pàgines: 230.
ISBN: 978-84-9034-226-8

6/7/14

II Marxa Popular Vall dels Molins


Diumenge 6 de juliol:
Després d'una setmana molt mogudeta amb el "Reto Sand Beach" (amb 3 entrenaments a Barcelona el dimarts, dijous i dissabte) avui tornava a fer una cursa després de 2 setmanes de "descans". 
A les 6 del matí ha sonat el despertador i ja ha estat un inici una mica dolent ja que al pagar-lo ha anat a terra amb el conseqüent escàndol que ha despertat a la dona ;). Després de fer un cafè i unes barretes he fet la bossa i cap al pàrquing a agafar el cotxe cap a Calonge, però no he hagut de tornar a pujar que em deixava el telèfon, quan he tornat a ser en el cotxe he vist que m'havia deixat les ulleres de sol però ja he passat de tornar a pujar, després d'un viatge sense incidències he arribat a dos quarts de set a la sortida de la cursa i he vist que tenia 4 trucades perdudes del Paco i en Mariano, els he trucat i m'han dit que el cotxe els havia deixat tirats a la Bisbal. Al final de les dues curses que havíem de fer els tres junts no n'hem fet cap, ahir jo estava fet caldo de l'entrenament del matí i avui cotxe espatllat! grrr. 
He fet la inscripció, que era de 7 €, si no ets federat i 5 si ho ets, i he trobat en Màrius que havia vingut amb la seva família, quan tornava al cotxe per deixar la bossa  he vist a la Imma Benet, que s'està aficionant molt a fer marxes i com aquesta hi havia per caminadors i corredors s'havia animat a fer-la.

Abans de la sortida, amb el Màrius.

Després de estar xerrant una estona fins les 8 amb el Màrius han donat la sortida, en aquesta edició han canviat el sentit de la cursa en relació a l'any passat i hem anat cap a la carretera en lloc de cap el centre del poble, he anat a un ritme tranquil ja que feia la cursa llarga, d'uns 16 km i sabia que el terreny no era planer precisament. Cap el km 4 he  vist a la Imma que anava caminat i li he dit que em fes una foto ;) s'ha enrotllat molt i me l'ha fet, de fet m'ha fet dues, gràcies companya!

En el km 4 apròx. amb el Marius (foto Imma Benet)

Cap el km 5 hi havia un tros que costava una mica de pujar amb molta pendent i hem fet una mica de fila per pujar-lo. Poc després ha arribat el primer avituallament, amb aigua fresqueta i després de parar i beure una mica hem seguit pujant les escales.  

La Imma a les escales (foto Núria Sunyer)
A la baixada en Màrius se m'ha distanciat una mica, hem arribat a l'ermita i allà ens feien fer la volta perquè la veiessin bé, he saludat en Màrius ja que ens creuaven en fer la volta i he seguit fent la part més dura del recorregut, una pujada  força llarga que he fet caminant, aquesta vegada m'he pres la cursa bastant tranquil i he parat  als avituallaments a beure tranquilament i menjar taronja i les pujades les he fet caminant, a bon ritme i sense patir tant.
En el km 5'83 el GPS se m'ha aturat una altra cosa que no anava bé avui!) i he perdut el compte dels km que portava, això m'ha emprenyat una mica però quan portava una bona estona aturat l'he reiniciat per mesurar la part final de la cursa. 

Pujant!! (foto Imma Benet)

Després de la pujada em enfilat la baixada, tot  i que m'he deixat anar una mica segueixo sent molt lent en les baixades i m'han passat un parell de corredors. Al final de la baixada hi havia un tros bastant irregular amb arrels i pedres que també he fet caminant per no patir cap lesió i sort perquè si et despistes no veus que al mig del camí hi ha una branca que has de passar per sota;)
Quan he arribat al 3r avituallament ja ens hem tornat a unir amb els corredors i marxadors que feien la cursa curta, després de tornar a refrescar-me he apretat una mica sabent que ja quedava poc per acabar i he avançat a molts marxadors i algun corredor. hem arribat a la Riera del Molins que hem travessat unes quantes vegades, aquest any no m'he mullat els peus però amb les roques de riu quasi rellisco, per sort he mantingut l'equilibri i la dignitat  ;)

Riera del Molins (foto Núria Sunyer)

Després de passar aquest tram ja hem enfilat cap a Calonge i hem avisat a dos corredors que s'equivocaven de camí, quan ja quedava poc per arribar a Calonge he tornat a veure a en Màrius i he  apretat  una mica per atrapar-lo, després de la pujada que portava al mig Calonge m'he posat al seu cantó i hem fet l'últim km junts xerrant tranquilament, al camp de futbol hi havia la seva filla que l'esperava i han entrat tos dos junts ;)

He anat a buscar l'avituallament final, i he triat un entrepà de formatge, de beguda l'aigua s'havia esgotat momentàniament i he hagut de beure CK. Aquesta vegada l'obsequi era una samarreta de cotó força xula de Calonge.  Després de comentar una mica més la cursa amb el Màrius he tornat al cotxe a canviar-me la samarreta i cap a Girona! Ah hi havia sorteig de regals i no m'ha tocat res per un número, ho dic per tots aquells que dieu que sempre em toca tot ;)

Valoració de la cursa: molt bona organització, el recorregut molt ben marcat i sense pèrdua, amb guix i cintes. Els avituallaments molt bé amb aigua fresqueta i taronja. L'obsequi i l'avituallament final molt bé també. Relació qualitat/preu de 10. Aquest any la polsera molt bona idea, millor que els números de l'any passat. Recorregut força exigent, amb molts canvi de terreny i amb pujades i baixades. La valoro amb un 9!



1/7/14

Reto Sands Beach Active (I)



Escric aquesta entrada per donar-vos a conèixer el meu últim repte: El Reto Sands Beach Active organitzat per La Bolsa del Corredor.
Avui dimarts 1 de juliol comença la fase final que durarà tres dies i consisteix en tres entrenaments a Barcelona ¨(1, 3 i 5 de juliol), per arribar aquí he passat tres fases prèvies:
  •  la primera inscriure'm al concurs, facileta ;)
  •  la segona va ser participar en un dels tres entrenaments previs, vaig baixar a Barcelona el 18 de juny al Parc de la Ciutadella i allà vaig coincidir amb el Dani  i en Josa, va ser un entrenament curtet però intents, un fartleck keniata, amb molts canvis de ritme i molt divertit. 
  • la tercera va ser la fase de votacions, de tots els participants als entrenaments es treien 8 candidats masculins i femenins per a cada prova, en el meu cas només masculins perquè no hi havia prou noies per fer les votacions. He de dir que estic molt sorprès dels 102 vots que vaig aconseguir, quedant el 3r. Molt agraï a tos els amics i amigues, coneguts o simplement gent que em va voler votar per permetre'm arribar fins aquí.


Amb en Dani Llorens en ple fartleck

Ara queda la part més dura però que segur que serà la més divertida, tres entrenaments amb 7 companys on el jurat triarà a un de nosaltres per dur a terme el repte!


Escalfament dirigit

Per cert no ´he comentat en què consisteix el repte, atenció que no és qualsevol cosa, el guanyador obtindrà:
  • Viatge i estada a l'Hotel Sands Beach de Lanzarote (del 22 al 30 de novembre): 
  • Dorsals per participar entre el 22 i 29 de novembre a: 
    1. Vince Regan Memorial Classic Road Run 
    2. Ridge run 
    3. Carrera en la Playa 
    4. La vuelta de Tinajo  
    5. Lanzarote Maratón.
  • Estada al Gran Hotel Barbastre i dorsal Mitja Marató Ruta Vi Somontano (27 i 28 de setembre) 
  • ENTRENADOR personals 4 mesos 
  • Entrenaments amb Atletes d'elit 
  •  Nutrició  esportiva Multipower
  • Equipació completa:  entrenament i competició Taymory 
  • Massatges a Sportwell centre de fisioteràpia i readaptació esportiva 
  •  Material Tècnic Hoko 
  • Calçat esportiu Skechers 
  • Beguda isotònica Flectomin 
  • Dietista Cecilia Lleó (Autora de somosloqcomemos.com)
Com podeu veure totes les facilitats per poder entrenar com un atleta professional durant quatre mesos, espero ser l'escollit! 
Gràcies novament a tots i totes! 

Els participants del 3r entrenament previ