Divendres 12 de juny del 2015:
Abans de fer la crònica de la cursa explicaré com he arribat a la línia de sortida. El dia 14 de maig m'inscrivia al concurs organitzat per Nike i Tradeinn que consistia en fer la major quantitat de kilòmetres en dues setmanes i enviar les captures dels entrenaments (fetes amb Nike+ running). la durada era del 18 al 31 de maig i el premi era molt suculent: inscripció, equipament, viatge i allotjament, per tant no ho vaig dubtar ni un segon i em vaig apuntar.
Al principi vaig pensar que podria fer uns 240 km i que en tindria prou, així que durant aquesta setmana vaig començar acumular km, en total 129'7, per sobre del que havia calculat i sense massa esforç. Això si, per poder fer tants km i amb la calor que feia vaig començar a posar el despertador a les 6 del matí, cosa que mai he fet ;). A mida que anava enviant les captures, m'anaven informant que era el primer classificat i això em motivava bastant. En Dani Llorens també va participar en el concurs i anavant comentant la jugada dia a dia. Després de la primera setmana liderava amb menys km del que tenia previst així que vaig pensar que en la segona havia d'apretar encara una mica més...
La segona setmana ja va ser molt més dura, en costava llevar-me a les 6 així que algun dia per doblar entrenaments corria al migdia, amb moltíssima calor i a sobre la dutxa del cole sense aigua calenta... Tot i així vaig seguir acumulant km, la classificació s'anava ajustant i en DTBENGLAND, que va resultar ser en David Ball-llosera va apretar fort, pujant molt el nivell, l'SPIDER anava enviant els km de cop i mai sabia quants acabaria fent, en Dani Llorens lluitava per la tercera plaça... tot estava molt disputat i no es podia afluixar ni un dia, així que sortia sense parar i fins i tot del cansament el divendres vaig caure i dissabte regirada de turmell, però res em faria aturar-me. El diumenge vaig córrer la cursa de les Mones al matí i a la tarda vaig fer els últims km, pensava fer 10 perquè ja no podia ni moure les cames, però calculant mentre ho feia vaig veure que fent 16 clavava els 300 en dues setmanes, així que fent l'últim esforç vaig acabar la setmana amb 170'6. Ara només s'havia d'esperar el resultat final, dilluns el van dir i SI havia guanyat!!!, en David 2n a només 6 km i en Dani finalment va quedar 5è tot i el seu gran esforç.
El dijous vaig a anar a recollir el premi juntament amb la família, com que era doble i m'havien demanat un acompanyant la Xesca també se'n va emportar el regal (per tot el que va haver d'aguantar aquests dies se'l mereixia). L'equipació va ser molt millor del què esperava, pantalons i samarreta i unes NIKE VOMERO 10! Després d'unes fotos ja només quedava esperar fins el 12 per poder gaudir de tot el premi.
 |
| Podi del concurs! |
 |
| Equipació Nike |
CURSA:
El divendres 12 viatgem a Barcelona amb l'AVE, hi anem tots tres juntament amb l'Albert que ha agafat el mateix tren, anem a l'Hotel Alexandra , a DoubleTree by Hilton. Deixem les maletes i portem en Pau a casa del cosinet. Després hi tornem per canviar-nos i anar a la cursa on hem quedat amb l'Staff de Tradeinn per fer-nos unes fotos amb tots els guanyadors.
 |
| Amb la Xesca preparats per la cursa |
Anem fins a plaça Espanya en metro juntament amb l'Albert i la Maribel, quan arribem, busquem el guardarroba de pagament, després de deixar la bossa ens trobem amb la resta. Fem unes fotos amb els components de Tradeinn i després vaig un moment a buscar en Dani Llorens, aprofito per fer-me la foto de grup amb els Red Runners i després d'un petit escalfament anem al nostre calaix. La Xesca surt des de l'últim calaix i hem de córrer separats.
 |
| Amb en Dani Llorens |
Esperem una estona fins que és l'hora de la sortida, aquest any l'ambient previ de la cursa no és tant espectacular com altres vegades, quan són les 9 fan el compte enrere i als dos minuts sortim nosaltres.
 |
| Sortida "nocturna" |
Començo bastant fort, la llebre de 42' ha sortit molt a prop meva i intento pillar-la, durant els dos primers kilòmetres la tinc cada vegada més a prop, aprofito que fem el paral·lel de baixada per fer el primer km en 3:44 i el segon a 4:02, tot i així no aconsegueixo posar-me al seu costat, i això que vaig avançant a molta gent, en el km 3 i 4 baixo el ritme una mica, (era massa ràpid per a mi), fins a fer 4:13 i 4:16, quan arribo a la zona del Parc de la Ciutadella veig en manel Morales, el saludo i l'avanço, intento encara atrapar a la llebre, però cada vegada sento més la xafogor de Barcelona i em costa anar més ràpid. Bec aigua en el primer avituallament, em remullo i la llebre es comença allunyar de manera inexorable, la meva il·lusió de baixar de 42' s'allunya i decideixo fer un bon temps i no cremar-me intentant seguir-la
Després de fer la volta a tot el Parc de la Ciutadella pugem per Marina direcció Plaça de les Glòries, són dos km on la calor i l'esforç inicial em passen factura, fins que no arribo a l'avituallament del km 7'5. Em torno a refrescar una mica, miro el crono i veig que encara puc fer una bona marca, segueixo baixant pel tram de la diagonal, on alguns corredors em passen i jo passo a d'altres, ens anem a propant a la línia de meta, últim km i últim esforç, apreto però no puc baixar de 4:16 en aquests últims 1000 metres, on els últims metres a més a més fan una mica de pujadeta. Sento els ànims dels altaveus, entro esquivant i avançant algun que altre corredor i passo la línia de meta en 43'23'', que no està gens malament i és la meva 2a MMP en 10K.
 |
| Arribada, ara si, nocturna |
Després de passar la línia de meta és on la cursa deixa d'agradar-me, començo a caminar mort de sed buscant l'aigua, però l'avituallament final és a uns 700 metres de la meta, MASSA LLUNY!, com sóc dels 1000 primers en arribar encara hi ha força ordre a les files, deixo el meu xip blanc a la caixa i em bec la beguda isotònica d'un glop, després l'aigua. M'apropo al guardarroba, i recullo la bossa,, comença a bufar un aire bastant fred i em canvio la samarreta. Com la Xesca encara ha de trigar una mica, saludo en Dani Llorens i alguns Red Runners. Poc a poc es va omplint de gent, se sent una ambulància i veig gent del control que va cap a la zona on donaven l'avituallament final. M'apropo i veig que tot és bastant caòtic, la gent que no va cap a on els indiquen, gent que camina cap a la meta buscant el metro, les zones d'avituallament mig buides...
 |
| Cap a l'avituallament final |
La Xesca arriba, és la seva primera cursa de 10 km que fa sola i l'han remullat uns "voluntaris" de dalt a baix, sense que ella ho volgués, encara porta el xip posat, i la Maribel també, reculem per entregar-los i que li donin la beguda, tot molt desorganitzat, no com fa una estona. Aconseguim sortir del caos i anem al metro on tornem com sardines fins a l'hotel.
 |
| Diploma amb el resultat |
Valoració de la cursa: si no m'hagués quedat una hora més, possiblement no m'hauria assabentat de tots el problemes que van haver-hi al final i la nota seria molt diferent, però després del que vaig veure... El recorregut força ràpid amb bastants trams de baixadeta, les llebres ben senyalitzades, dos avituallaments en una cursa de 10 km està molt bé, sobretot per la calor que feia, però l'avituallament tant lluny de la meta molt malament. Els arcs de sortida i arribada feien una mica d'embut, que si estaves mal col·locat et feien aturar. L'ambientació comparada amb altres anys molt fluixa, tot i que el concert final és una bona idea. Valoració final: 5'5.
No hay comentarios:
Publicar un comentario