20a Mitja Marató del Pla de l'Estany

Diumenge 2 de març:

Avui he tornat a córrer una mitja després de la Marató de les Vies Verdes del passat dia 16 de febrer. M'he apropat fins a Banyoles amb la família per córrer la 20a edició de la Mitja del Pla de l'Estany, cursa que ja havia fet feia dos anys, tot i això per obres a la carretera el circuït havia canviat i no tenia la petita avantatge de conèixer el terreny.

Avui la rutina precursa ha estat una mica diferent ja que m'han acompanyat la Xesca i en Pau, ens hem llevat a les 7 i després d'esmorzar hem anat cap a Banyoles tranquil·lament, després d'un curt trajecte hem aparcat al costat del Parc de la Draga i de camí a recollir el dorsal ja ens hem trobat amb el Mariano que també venia. 

Per sort el dia ha millorat, fred a les 8:30

Hem fet la cua (bastant ràpida) per recollir el dorsal i el xip i en Mariano i jo hem tornat als cotxes per deixar la roba d'abric i posar-nos xip i dorsal, després hem tornat cap a la zona de sortida( hem aprofitat per anar corrents i així escalfar una mica, que el dia era bastant fresc). Quan hem arribat ens hem trobat al Manel i en Joaquim, hem fet les fotos de rigor precursa on també hem vist la Magda, i per un moment he pensat que havia perdut les claus del cotxe, no trobava a la Xesca  i he avisat al del micro per dir-li que les havia perdut, quan ha aparegut la Xesca m'ha dit (rient-se de mi jeje) que les claus ja se les havia donades, així que una mica estresat he anat cap a la línia de sortida.

Amb el Manel, en Mariano i en Joaquim abans de la cursa

Línia de sortida

A la sortida he parlat amb el Manel i m'ha dit que aniria a 4'50'' així que he decidit anar amb ell fins que el cos m'ha aguantés. En Manel ha començat més fort del que deia i s'anava apropant més al 4'30 que al 4'50 i al km 5 ja no li he pogut seguir el ritme i he afluixat per poder anar més tranquil. En aquest km 5 hi havia el primer avituallament i una banda que animava la cursa, una mica abans havia vist en Pau i la Xesca que estaven animant, poc a poc. En Mariano com sempre ha desaparegut de la meva vista en els primers  metres i només l'he pogut veure en el km 3 quan el ja feia el gir cap a Banyoles i nosaltres hi anaven.

Iniciant la cursa

Durant el km 6 i 7 encara veia al Manel davant meu, i el km 7 ha esta molt ràpid ja que feia bastant baixada i l'he pogut córrer a un ritme de 4'32'', fins el km 9 he anat bastant còmode i sense molèsties (excepte la de la planta del peu esquerre que de tant en tant m'agafa), en el km 9 hem fet l'únic km que no era d'asfalt i que donava pas a la part més exigent del circuït que he trobat força trenca cames, tot sigui dit. En el km 10 he tornat agafar una aigua i he començat a patir de valent.

A partir  de Camós hi havia poca gent animant, ja que era un tros del circuït on la carretera passava per una zona sense habitar el que feia una mica més dur de passar, des d'aquest punt he anat perdent velocitat i m'ha començat a passar força corredors que tenia al darrera, cap al km 13 he començat a tenir molèsties als femorals de la cama esquerra i per més inri el xip m'ha començat a rosar en el km 15 i m'ha fet una ferida a l'empeny, però tot i això he aprofitat la baixada del km 16 per apretat una mica més i fer-lo a un ritme de 4'47 (ha esta l'únic que he pogut baixar de 5' dels onze kilòmetres finals).

Quan ja m'estava animant per què semblava que podia recuperar una mica el ritme ha arribat la pujada del km 7 que m'ha, literalment, acabar d'enfonsar. Tot i que ja l'esperava perquè m'havien avisat ha estat com un mur i he pujat molt a poc a poc, i gràcies que he vist un conegut com en David Masó que m'ha donat ànims, però les cames ja em feien figa i he anat fent els últims 4 km gairebé més per orgull que per una altra cosa, quan iniciava el km 19 m'he creuat amb el Manel que ja tornava i hem xocat la mà, animant-me una mica per poder acabar el poc que quedava. La veritat que el km 10 se m'ha fet molt llarg veient passar la gent per l'altre costat. Després de fer el gir he encarat la recta final  i quan ja estava arribant he tornat a veure en David.

Últims metres abans que m'acompanyés en Pau

Els últims metres en Pau els ha volgut fer amb mi i els hem fets agafats de la mà, abans d'arribar m'ha preguntat: -Papa., per què has trigat tant? (com són els nens) i l'hi he contestat que no he pogut anar més ràpid ;)

Arribant amb el Pau!

Entrada a Meta!

Recorregut, perfil i ritme

Després de creua la línia de meta, ens han donat un bon entrepà de botifarra i una cerveseta que m'ha caigut de meravella. He anat a buscar a la Xesca que ja estava amb el Mariano. Després de fer-nos alguna foto més i acabar l'entrepà, en Mariano ha volgut ficar les cames a l'Estany i au, cap allà que hem anat. Què freda que estava l'aigua!!!. 

Resfrescada final, què freda era l'aigua!

Al final de la cursa, en Mariano ha fet un temps de 1:30 , com sempre un "tiempasu", en Manel 1:38 i jo un discret 1:47

El millor avituallament!

Valoració de la cursa: 

Organització sense cap problema, bona entrega de dorsals i xips. Avituallaments cada 5 km, avituallament final amb la botifarra i cervesa, El guarda-roba i el vestidor no l'he fet servir. El circuït després del canvi l'he trobat exigent en la seva segona part però la zona per on passa és molt maca. La bossa del corredor no m'ha agradat gaire, la samarreta per ser la 20a edició l'he trobat lletja. 

Relació qualitat preu de 10, per ser una mitja de només 15 euros no es pot demanar més. L'any que ve repetim

Obsequis de la cursa