Un cap de setmana en el que he fet una cursa i un altre cop a la muntanya, de la qual m'acomiado per un temps. En aquesta ocasió he anat fins Arenys de Munt per córrer la segona edició de la Montnegre Race que ja havia fet l'any passat.
Com vaig fer en la primera edició passo la nit ben a prop, a 10 minuts en cotxe, i per tant m'apropo per arribar a les 8:00 per agafar el dorsal i esperar fins les 9:15 que comença la prova. Quan arribo a Arenys veig molts cotxes amb bicis i molta cua (hi havia quatre proves, dues de btt i dues de trail) i sospito que tindré problemes per aparcar.
Després de fer un parell de voltes per on vaig aparcar l'any passat i veure que tot està ple he d'anar fins la zona esportiva que queda a 1'5 km de la sortida per deixar el cotxe. allà parlo amb un altre que també va a la cursa i baixem junts per recollir el dorsal. quan arribem a l'entrega de dorsals ens diuen que no hi ha guardarroba, em quedo parat i per sort tenim temps de tornar fins el cotxe i deixar la roba i la bossa, canviar-nos refer el camí fins a la sortida, total 4'5 km abans de començar la cursa, un bon escalfament no?
Tot aquest tema de pujar i baixar fins el cotxe em ratlla una mica i espero la sortida amb una mica de desgana, tot i això aprofito per fer-me alguna foto i fer jo alguna a altres participants que m'ho demanen.
A les 9:15 comencem a córrer, és una cursa sense xip i passo per la sortida 33'' després de posar-se el crono en marxa, no em preocupa gaire perquè ja sé que com a mínim estaré dues horetes pujant i baixant, en principi volia intentar millorar el temps de l'any passat així que començo corrents però els primers kilòmetres són força durs i decideixo alternar el caminar i córrer. Fins el kilòmetre 5 hi ha pujades amb força desnivell i el grup es va estirant bastant, hem sortit els de la prova llarga i curta junts i hi ha gent de diferents nivells que poc a poc es va posant al seu lloc.
Cap el kilòmetre 6 hi ha el primer avituallament on bec isotònica i menjo una mica de plàtan, no paro gaire i segueixo corrents, després de d'un parell de kilòmetres hi ha una baixada i arribem a la bifurcació on es separen les dues curses, fins el kilòmetre 8 m'havia plantejat abandonar la llarga i fer la curta però la eufòria de la baixada em fa seguir fent la llarga i continuo a un ritme força acceptable, apretant bastant en les baixades i mantenint-me en les pujades. Arribem al segon avituallament on faig el mateix que en el primer i començo a notar-me amb més forces i inclús avanço algun corredor, des del kilòmetre 15 ja no m'avança gairebé ningú i m'animo encara més. En el kilòmetre 17 em passa un paio com una locomotora i penso: on era fins ara aquest tio??? L'intento seguir però desapareix de la meva vista i segueixo darrera d'un grupet de 5 corredors, al kilòmetre 18 hi ha una altra forta pujada i la fent tots caminant, quan la cosa es suavitza una mica avanço a 3 del grup i segueixo a dos que s'han distanciat una mica, els vaig seguint durant una bona estona i arribem al kilòmetre 20 on estranyament hi ha un altre avituallament o n no paro ni jo ni els que porto davant, ja que només queden 2 i són tot baixada, és la part més tècnica de la cursa on hi ha una mica de corriol, ja que tota la resta es fa per pista. Aquí em deixo anar i baixo força ràpid, avanço a més corredors, alguns de la prova de 10 kilòmetres i arribo a l'últim kilòmetre on ja es sent l'espiker, en la recta final accelero i entro fent un bon esprint amb un temps real de 2:18:35, un minut per sobre de la 1a edició, però no puc comparar els temps perquè hi ha uns 5 o 6 kilòmetres diferents al recorregut de l'any passat tot i ser la mateixa distància.
Després de passar la línia de meta vaig a buscar la bossa del corredor que en aquesta edició consisteix en unes compressives i dins de la bossa hi ha el val per la beguda i la botifarra, em demano una cervesa que crec que m'he guanyat, em poso a la cua del massatge però va massa lenta i decideixo estirar una mica abans de marxar, quan ho faig trec la clau de la butxaca de les malles i estiro , quan m'aixeco per estirar els bessons em dec oblidar la clau a terra i la perdo, passo uns minuts buscant-la i demano a l'organització si l'han trobada, em diuen que no i passo uns moments rumiant com ho faré si no trobo la clau, com torno a Girona?? Per sort al cap d'una estona algú ha trobat la clau i quan torno a preguntar me la donen, ufff quin dia més ximple.
Em dirigeixo cap al cotxe, que està a un kilòmetre i mig i amb pujada, i abans de marxar veig que preparen el pòdium pels guanyadors, estic tant agobiat que ni miro qui ha guanyat, i resulta que la prova dels 10 km l'havia guanyat l'altre redrunner que havia anat fins a Arenys, en Ricard, FELICITATS CRACK!.
Valoració de la cursa: La cursa pròpiament dita està ben organitzada,el circuït ben marcat, tot i que l'últim avituallament no té sentit si no és per aprofitar-lo pels corredors de 10 km, els de 22 després de 20 i faltant 2 no crec que fos gaire útil, hauria anat millor al km 18. Vaig mirar la informació prèvia i no avisaven que havien canviat el recorregut de l'any anterior, cosa que em va molestar una mica perquè volia comprobar si podia fer-lo més ràpid o no. El tema del guardarroba també em va molestar bastant ja que hi havia molta gent que li va passar com a mi, que van haver d'aparcar força lluny i no van poder deixar la roba a la sortida. La bossa del corredor no em va agradar gaire, només hi havia les compressives i publicitat (i jo no faig servir compressives...) L'entrepà era bo però només et donaven una beguda i després de 22 km el cos necessita més hidratació. Aquest any valoro la cursa amb un 6 per tot això que dic
No hay comentarios:
Publicar un comentario