La Mitja Marató de Granollers 2014

Diumenge 2 de febrer del 2014:

Primera cursa del 2014 i reaparició després de dos mesos sense poder córrer gaire bé per culpa d'una molesta lesió a la Cintilla (genoll). En principi no tenia previst córrer-la ja que encara tenia unes petites molèsties i no estic en un bon moment de forma, però gràcies al Circuït Aliança que em va regalar un dorsal he tingut la oportunitat d'anar-hi i m'ha servit de test per veure si estava preparat per poder córrer la marató de les Vies Verdes del proper 16 de febrer.

Tot i que la cursa començava a les 11:00 he hagut de matinar un mica per poder arribar aviat i anar a recollir el dorsal, en Mariano m'ha passat a recollir a les 8:00 i hem anat fins a l'entrada de l'autopista on havien quedat amb en Josep i els seus companys, finalment decidim anar en dos cotxes i no en un com havíem planejat, camí de Granollers el temps és força fred i amb molta boira però a mesura que ens anem apropant va millorant i quan arribem a Granollers llueix un bon sol tot i que la temperatura és força baixa.

Després d'aparcar força a prop de l'arribada anem a incidències, jo a recollir el meu dorsal i en Mariano a fer un canvi de nom perquè en Manel Morales li havia cedit el seu, ens atenen molt amablement i fem la recollida sense gaire problemes, recollim els obsequis (sense gaire possibilitats de triar talles ) i tornem al cotxe a deixar les bosses. 

Línia d'arribada a primera hora amb el Mariano

Línia d'arribada

Com encara teniem temps anem a fer-nos la foto oficial amb el Red Runners, allà saludo a molts coneguts, especialment l'Alferdo i en Carlos, un parell de cracks dels grans, també hi són la Cristina, l'Ester... en fi tots els que van arribar puntuals :). Després de la foto anem a un bar i fem un cafetó i tornem al cotxe a canviar-nos. 

Els Red Runners puntuals (foto by Mariano)

S'apropa l'hora de la sortida i ens fiquem al calaix, estem al primer calaix , els que fan de 1:20 a 1:30 darrera dels èlits, i en el meu estat de forma actual sé que estic massa endavant però millor així i no com l'any passat que estava un darrera del meu temps i quasi no es podia córrer al principi.  Sentint el compte enrere i ens disposem a córrer, comencem caminant fins a la cinta dels xips i una vegada la creuem tots surten disparats. Surto a un ritme que sé que no podré mantenir gaire estona però si no ho faig em passaran per sobre, en Mariano encara surt més ràpid i al cap de 3 segons ja l'he perdut de vista, després de fer el primer km a 4'18'' començo a afluixar el ritme i em passen en Carlos i l'Alfredo (vaja parell de màquines!), segueixo per sota de 5 un km més i en el km 2 ja em passa la llebre de 1:30, a partir d'aquest moment ja agafo un ritme de 5' el km i començo a pujar xino xano cap a les Franquesses. al km 5 hi ha el primer avituallament on agafo un aigua i em refresco, la fred que tenia uns minuts abans de començar ha desaparegut i tinc una mica de calor , aquesta aigua em senta de meravella, també hi ha el primer control de championchip que en aquesta edició l'han posat cada 5 km. Segueixo mantenint el ritme i no intento anar més ràpid per poder acabar la prova, ja que després de tants de dies sense entrenar a tope i amb només 55 km acumulats al gener no és qüestió de suicidar-se.

Cap el km 6 noto que arriba l'onada de la segona sortida que m'han atrapat, segueixo mantenint el cap fred i veig com em comencen avançar moltísssims corredors, no em preocupa el més mínim i segueixo fent. Arribem a l'avituallament dels 10 km que està situat al final de la pujada, allà agafo una mica de isotònica i un aigua i començo la baixada. A la Garriga hi ha un ambient impressionant i la gent anima moltíssim.

Fem l'ultim esforç (foto by @dabitjg)

Moltíssim públic (foto by @dabitjg)

En Josep en ple esforç! (foto by @dabitjg)

Començo la baixada una mica més ràpid però sense perdre la calma , veig que si apreto massa ho passaré malamen i torno a regular el ritme per poder córrer sense patir, de moment arribo al km 15 sense molèsties importants i segueixo baixant, arribem a Granollers on els 3 últims km la gent impulsa als corredors d'una manera bestial, em segueix avançant molta gent (més de 1000 corredors em passem en l'últim km !!!) però jo segueixo content de poder acabar la cursa sense gaire patiment, al final entro en un temps de 1:45:33. en el moment de l'entrada sento que arriben el Bonastre i l'Alibès que han sortit un calaix darrera meu.

Seqüència de l'arribada (foto by fotosports)

Vaig a recollir la bossa d'avituallament  i m'empasso l'Aquarius de cop, són quasi la 1 i tinc moltíssima calor, a l'arribada m'espera en Mariano que tot i que va córrer 68 km de muntanya la setmana abans s'ha marcat un 1:32 com si no res.

Amb el Mariano després de la cursa

Estirem una mica, i després de canviar-nos tornem cap a Girona amb la felicitats de d'haver acabat una cursa dos mesos després.

Valoració de la cursa: 

Aquest any m'ha agradat més que en la passada edició, potser perquè no he hagut de parar-me amb les aglomeracions. L'organització ha estat molt bé, en el tema calaixos, puntualitat de la sortida i en l'atenció al corredor.

Avituallaments: molt bé, cada 5 km aigua i als 10 i al final isotònica.

Recorregut:  és una mica dur, els 10 primer de pujada i els 10 segons de baixades però hi ha alguna pujadeta entremig que és bastant trencacames

Ambient: molta animació per part del públic i amb bandes que t'animen en diferents parts del recorregut.

Preu: tot i que a mi m'ha sortit gratis crec que 25 euros és un preu alt per una mitja d'asfalt.

Obsequi: samarreta tècnica Adidas i jaqueta, a més a més d'un producte KH7 i uns fideus Gallo. No està malament, el disseny de la samarreta m'ha agradat molt més que la de l'any passat.

Valoració de la cursa: 9