17/8/15

Reebok ONE Cushion 2.0: Análisis total.

Reebok ONE Cushion 2.0:  Análisis tras 800 km.


A continuación os dejo mis impresiones sobre estas zapatillas tras usarlas durante 800 km y haber corrido 3 maratones con ellas.

Mis zapatillas actualmente

La marca


Reebok se creó en 1895 en Estados Unidos, desde el 2005 pertenece al grupo ADIDAS que la adquirió para competir en el mercado norteamericano con su gran competidora NIKE. El nombre de Reebok proviene de una gacela africana “Rhebok”
Siempre ha sido una marca que ha intentado innovar y ejemplo de de ello son las famosas PUMP, las Zig Tech... Fruto de esta innovación también surgió la serie ONE en el 2013, saga que ya va por la versión 2.0 desde setiembre del 2014.
Logo actual


Las ONE serie son las zapatillas de la gama más alta de Reebok, se dividen en tres grupos, les Cushion, para corredores neutros, les Guide para corredore pronadores y les TR en su versión Trail.
En octubre de 2013 tuve la ocasión de poder participar en el lanzamiento de la serie a nivel de España y que se realizó en Barcelona. A partir de ese día he utilizado todos los modelos de que dispone la marca y estoy muy satisfecho.
En un principio la saga combinaba los colores azul, negro y verde cian, pero en los siguientes lanzamientos han ido aumentando las combinaciones de colores siendo todas muy llamativas y atractivas a la vista.
El eslogan con las que las lanzaron al mercado era #correconventaja, aunque últimamente ya no lo usan tanto y estan más centrados en el de #bemorehuman, en el que abarcan más modelos de la marca.


Primeras impresiones:

Las zapatillas vienen en una caja de color marrón reciclado, no es una caja muy llamativa pero cuando la abres y ves la zapatilla todo mejora. El modelo que tengo actualmente combina tres colores el amarillo (en diferentes tonalidades), azul marino y el color acero, son realmente unas zapatillas que llaman la atención, ya que la combinación de los colores esta muy acertada y no es un color uniforme sino que tiene diferentes tonalidades según la parte de la zapatilla. En el modelo 2.0 han cambiado el logo de Reebok, poniendolo en la parte exterior e interior  del talón y con el nombre de la marca lo que aún las estilizan más.
Al cogerlas por primera vez ya se ve que es una zapatilla ligera, flexible y que promete tener buena respuesta en carrera.
Una vez te las calzas notas que son tan comodas como aparentan, la combinación de colores también te permite jugar con el conjunto que te puedes poner de pantalones y camisetas. Incluso con ropa de calle quedan realmente bien y puedes llevaras con unos jeans y una camiseta.

Media suela:

La media suela de esta zapatilla fue la innovación que introdujo Reebok en el mercado del running. La media suela se compone de tres partes de Eva de diferentes densidades con tres funciones diferenciadas, así la primera la C43, situada en el talón, es la que amortigua. La T48 situada en el empeine es la que controla y guía la pisad ay la R52, del empeine a la punta es la que propulsa. Las tres zonas están diferenciadas por diferentes colores y están marcadas con las correspondientes siglas citadas anteriormente. La suela esta soldada interiormente y no se nota en la parte exterior.
El drop es de 9 mm, 25 mm en el talón y 16 mm en la punta. Cuando corres se nota esta diferencia entre la punta y el talón  ya que se  aprovecha para utilizar los tres segmentos de la suela para una mejor propulsión.

Mediasuela

En los anteriores modelos la durabilidad de la amortiguación ha sido muy buena durante la vida útil de la zapatilla, llegando a superar los 900 km con ellas, aunque sobre los 750 se comienza a notar que la zapatilla no reacciona tan bien y se notan más duras. Con el modelo que estoy analizando llevo unos 800 km y de ya empiezan a notarse
Son unas zapatillas con las cuáles casi no he tenido que hacer adaptación, de hecho corrí con ellas un maratón tras haberlas usado solamente en tres salidas y unos 25 kilómetros, se adaptan muy bien desde el primer día.

Suela:
La suela llama la atención por estar fabricada con numerosos surcos tanto transversales como uno longitudinal desde la punta al talón. Este último favorece la transición entre las tres zonas de la media suela. Los tacos no son excesivamente grandes y esto hace que si el terreno esta demasiado húmedo perdamos un poco de agarre, aún así no llega a ser un hecho muy preocupante ya que he corrido en días de lluvia y se puede correr si se tiene precaución.

Suela

La suela  no cubre totalmente la media suela, debido a los surcos pero el material con el que está hecha, caucho de carbono, es de mucha durabilidad y la media suela no se ve demasiado afectada.
La suela de las One cushion 2.0 es cómo la de sus predecesoras, bastante ancha, sobretodo en la parte delantera, tienes que ajustar los cordones bien para que no te sientas con el pie demasiado suelto.
Suelo correr en asfalto y en tierra compacta, la zapatilla reacciona muy bien en los dos terrenos, alguna vez que las he usado por terrenos más agrestes (hierba, zonas con más piedras) también han reaccionado bastante bien a pesar de ser una zapatilla de asfalto.

Upper:
En mi opinión es donde más ha mejorado la zapatilla en relación al modelo anterior.
El tejido de la malla utiliza la tecnología que Reebok denomina SOOTHFUSE, toda la malla es termosellada, sin ninguna costura lo que nos evita tener problemas de rozaduras en cualquier parte del pie, de tenerlas será por un mal uso del calcetín seguramente.
En los anteriores modelos el upper no se me rompió y en el actual está en perfecto estado tras muchas horas de uso.
La puntera es de forma redondeada y está reforzada con una pieza más dura que el resto del upper y a continuación donde se sitúa el dedo gordo del pie tenemos el primer elemento reflectante de la zapatilla (el cuál no existía en la versión 1). la Malla tiene diferente densidad y aberturas según la zona, en la punta la ventilación es menor que en la parte media del pie donde los orificios de la malla son mayores.

Upper

Cómo comenté anteriormente la malla combina diferentes colores y el fabricante juega con esta combinación para hacer los orificios más o menos grandes según la zona del pie. En el talón la malla es mucho más “compacta” y acaba con otra línea reflectante que va de arriba abajo, un buen adorno para acabar la zapatilla que a su vez nos hará más visibles en la oscuridad.
El collar de la zapatilla es bastante grueso y cómodo, el talón queda bien encajado en él y los tobillos no se mueven quedando todo el conjunto del aquiles y maléolos perfectamente ajustados en la zapatilla.
La lengüeta ha mejorado muchísimo, siendo fina pero a la vez muy cómoda, con grandes orificios que permiten más ventilación. En la lengüeta encontramos el tercer elemento reflectante de la zapatilla que a su vez nos permite pasar los cordones
Los ojales para los cordones también están termosellados, dispone de 7  dispuestos simétricamente, más uno “extra” entre el 3ª y el 4ª mas alejado de la lengüeta para los pies más estrechos. Yo no suelo utilizar el último ojal pero encuentro muy práctico que se pueda de disponer de él, no cómo en otros modelos que no está presente.
Los cordones son muy prácticos, planos y con mucho agarre, difícilmente se suele deshacer el nudo

Horma:
La horma de esta zapatilla es plana, permite utilizar plantillas sin problemas gracias a su amplitud. La longitud es un poco mayor que en otros modelos de otras marcas.
El tallaje es diferente al de otras marcas, si usas el número europeo es aconsejable pedir un número menos, en mi caso suelo usar el 44 para las zapatillas de running y con este modelo uso el 43. En la tabla de tallaje de la arca observé que los 28 cm que normalmente son el 44 en el caso de Reebok era el 43.
Las plantillas con las que vienen tienen el arco bastante marcado y son bastante cómodas.
El modelo de chica y el de chico son  iguales, aunque la gama de colores es muy diferente


Dinámica:
Con estas zapatillas suelo correr por asfalto y por tierra. Realmente son una zapatillas muy cómodas y son aptas para los dos tipos de terreno, aunque creo que reaccionan mejor por asfalto. El peso de las zapatillas es de unos 280 gramos, ligeras para la gran amortiguación que proporcionan, no son unas voladoras pero pueden servir para ritmos de entre 3:30 en adelante. Son unas zapatillas mixtas que puedes usar tanto en entrenamientos cómo en competición, de hecho yo las he utilizado en carreras desde los 10 kilómetros a la maratón acabando muy contento en todas las ocasiones.
Cuando las utilizas notas que son realmente cómodas, la zapatilla está pensada para corredores que talonamos, si eres de los que van de puntillas no serían el modelo más adecuado.  Se ajusta bien al pie y cuando ya has ajustado lso cordones bien puedes empezar a correr sin tener que pensar en el ajuste en ningún otro momento.
Son unas zapatillas para corredores neutros aunque la plantilla de fabrica es fácil de quitar y se pueden usar con plantillas específicas, además si pronas poco puedes usar el modelo Guide que es prácticamente igual que el cushion.
El control de la zapatilla lo marca mucho el sistema comentado anteriormente por zonas, las tres durezas de la Eva facilitan mucho la transición del pie desde que talonas hasta que impulsas nuevamente, a medida que aumentas de velocidad notas más está transición siendo la parte de l apunta muy efectiva a mayor velocidad.
Son unas zapatillas muy duraderas, y con un buen uso se puede llegar a pasar tranquilamente de los 800 km manteniendo buena parte de sus virtudes.
El drop de 9mm da la sensación de ser un poco menos cuando vas corriendo.

Conclusión:
Zapatilla con grandes prestaciones y una relación calidad precio de las mejores del mercado a mi parecer. Por 100 € tenemos unas zapatillas mixtas muy prácticas tanto para entrenos cómo para competiciones,
Usuario recomendado: corredor habitual, de 3 a 4 días por semana, tiradas que pueden ir desde los 5 km a tiradas largas 30 km o más.
Los aspectos más destacables de estas zapatillas son la gran respuesta en carrera, diseño innovador, y gran calidad por un precio muy razonable.
De los pocos aspecto a mejorar es el agarre en mojado.


En plena acción

Conclusión:
Zapatilla con grandes prestaciones y una relación calidad precio de las mejores del mercado a mi parecer. Por 100 € tenemos unas zapatillas mixtas muy prácticas tanto para entrenos cómo para competiciones, Ritmos aconsejables de 4'/km en adelante.


PROS: Diseño, versatilidad,  tecnología innovadora, muy buena relación calidad/precio
CONS: le falta un poco de  agarre en mojado.

15/8/15

LA MUGADA, 3a Marxa amb obstacles de Castelló d'Empúries


Diumenge 9 d'agost del 2015:

L'any passat vaig córrer la primera cursa d'obstacles a Castelló d'Empúries, m'ho vaig passar tant bé que li vaig dir al meu fill i la meva dona que aquest any la farien els tres junts i aquí estem tota la família preparada per córrer i gaudir entre el fang, l'aigua i els obstacles.

Tots preparats!

Per poder aparcar tranquils i no tenir problemes hem sortit molt aviat de Girona, hem aparcat al costat de la sortida i hem anat a recollir els dorsals i la bossa del corredor. Després per fer temps ens hem fet unes fotos amb la resta dels BeerRunners que corrien la prova, la Mildred i l'Olga, i també amb membres de Grren District com en Jordi, la Glòria, en Jose....

Equip BeerRuner preparat!

Amb els companys de Green District


Poc a poc s'apropava l'hora de la sortida, aquesta vegada ens hem col·locat ben endarrere ja que la nostra intenció era passar-ho bé, finalment l'Olga i la Mildred ens han acompanyat durant tota la cursa i el color taronja es feia veure ;)

En aquesta ocasió he gravat la cursa amb una GOPRO que m'han deixat, així que faré un nou format de crònica afegint vídeos.

LA SORTIDA:

Com he dit abans ens hem col·locat al final de la sortida, on uns 400 corredors i corredores hem esperat que els trabucaires fessin el tret per començar:



PRIMERA PART: 

Després de córrer una mica els primers obstacles: passar el riu, saltar un petit desnivells, passar les bales de palla i les rodes:


SEGONA PART:

Aquí ja hem començat a fer una mica de cua, passant l'escala, més riu, l'avituallament i fang ;)



FINAL: 

Després d'esperar una bona estona hem pujat per la corda, hem saltat més palla, ens hem arrossegat, baixat pel tobogan, més aigua i al final una bona dutxa! Tot molt divertit!!!



Després de la dutxa per treure'ns el fang hem anat a buscar la botifarra i hem estat comentant la jugada amb els coneguts, per cert la Glòria, com havia pronosticat, ha quedat la primera de noies. Quan hem acabat hem tornat a la dutxa al pavelló i cap a Girona a dinar!

Amb la Campiona Glòria

Valoració de la cursa: Genial!! per passar un diumenge al matí d'allò més divertit. Circuït apte per tots els públics, molt divertit i no massa llarg, ideal per poder-lo fer en família. l'avituallament durant la cursa ben posat, amb menjar i beguda. Els voluntaris de 10, amb paciència amb tots i molt amables. Preu de la cursa molt bé per tots els serveis: 10 € amb samarreta tècnica de record, i avituallament final amb botifarra. A més a més a la mainada els donaven una medalla de finisher, molt bon detall. Aquest any han incorporat el cronometratge. Per tot això la valoro amb un 10!






9/8/15

XXIII Marxa Popular Sant Maurici


Diumenge 26 de juliol del 2015:

No tenia previst fer aquesta marxa, però a última hora parlant amb el Berni vam decidir fer-la i a les 8:00 ja era a Caldes per fer la inscripció,després de fer la inscripció (7 €) hem fet una mica d'escalfament i hem decidit fer la cursa junts (bé de fet en Berni ha decidit venir amb mi perquè el dia abans havia fet una altra cursa).

BeerRuners preparats!

Quan quedava poc per les 8:30 ens han avisat per posar-nos a la línia de sortida, al no ser una cursa amb crono ens ho hem pres amb calma i no hem sortit de gaire endavant, després del "xupinzao" hem començat a córrer i a xerrar (de fet no hem callat en tota la cursa).
Poc a poc hem anant passant corredors i marxadors (què com és habitual en aquestes curses surten abans) i hem agafat un ritme força bo per sota de 5' el km que hem mantingut tota l'estona (i això que hi havia algun puja-baixa que et feia frenar).

Al començament, i així hem anat tota la cursa

Sense deixar d'avançar gent hem arribat fins l'avituallament on no ens hem aturat ja què anàvem força frescos poc després hem passat per l'ermita de Sant Maurici que dóna nom a la marxa i hem seguit amb el bon ritme.
Cap el km 7 hem vist una samarreta taronja i ...sí era un BeerRunner, l'hem saludat i hem quedat per coneixe'ns a la meta, l'hem avançat i hem apretat el ritme aprofitant la baixadeta, així els km 7 i 8 l'hem fet a uns ritmes molt bons de 4'46' i 4'25, hem fet l'última pujada i ja al km final hem tornat a entrar a la part urbana de Caldes per arribar a meta força contents amb un temps de 48'25'' i un ritme mig de 4'51'' i sense callar en tota la cursa ;)

Amb el Josep! Un crack!

A l'arribada hem anat a refrescar-nos una mica, hi havia força avituallament, entrepans, aigua, Vichy, dolços... hem estat una estona recuperant forces mentre arribava l'altre BeerRunner, ens hem presentat amb el Josep i després hem anat a la piscina a fer un banyet que ens ha anat de meravella després de la cursa. Per acabr la jornada no podiem faltar amb la nostra cita amb una bona cervesa ben fresqueta que ens hem pres al bar de la piscina. Un matí ideal per celebrar la primera cursa M45 .


Perfil


Recorregut

Valoració de la cursa: molt bona organització, circuït ben marcat sense problemes de pèrdua i passant per zones amb força ombreta, l'horari de sortida ben pensat per ser finals de juliol., l'avituallament final de 10,  el detall del bany a la piscina un punt més positiu, el  preu molt  ajustat per tant bons serveis (samarreta inclosa), per tot això la valoro amb un 9.


1/8/15

3a Marxa Popular La Vall dels Molins



Diumenge 5 de Juliol 2015:

Aquest diumenge he tornat a Calonge per fer la 3a Marxa Vall de Molins, ja havia fet les dues anteriors i no me l'he volgut perdre ja què tenia molt bons records.

Preparat per la cursa, dorsal al canell.

He arribat molt bé de temps i he fet la inscripció molt ràpidament, després he tornat al cotxe per acabar de canviar-me i menjar un plàtan i beure una mica. En aquesta ocasió he anat sol i no he trobat cap conegut a la sortida així que li he demanat a una noia que em fes una foto i he esperat a que donessin la sortida. Com és una marxa no competitiva l'ambient és molt relaxat i hem començat a córrer des del camp de futbol cap els camins.

Selfie precursa 


He començat ràpid però amb males sensacions, no em trobava fi tot i això he fet el primer km a 4'34", en el segon he baixat el ritme fins passat la carretera, on he pogut tornar a augmentar una mica ja que aquesta part del recorregut és força planera. Com és habitual en aquestes marxes anava avançant als caminadors que havien sortit abans, quan he passat una parella han fet el comentari de torn respecte a la samarreta Beer Runners i he rigut una mica. Fins el km 6 el terreny ha estat força assequible però les molèsties no m'han desaparegut i el bessó dret se m'anava carregant, cap el km 7 hem arribat al primer avituallament, he agafat una ampolla d'aigua i me l'he portat per anar bebent durant el camí, hem seguit pujant fins el segon avituallament on he llaçat l'ampolla del primer i m'he aturat per beure i menjar una mica

Camins amb pujada

A partir d'aquest punt el recorregut si que s'ha posat dur de veritat, tothom anava caminant, he anat força temps en un grupet on hi havia un home que deia que havia descobert aquest corriol, la veritat és que ha estat un tram molt dur però molt bonic al mateix temps, hem anat passant per unes coves i en una havies de passar ben ajupit per no donar-te un bon cop al cap. 

Una de les coves

Encara quedava una mica de pujada per arribar fins a una mica de pla on hi havia una cuba per refrescar-te, he decidit no mullar-me i he seguit endavant, una mica més endavant he parat a l'avituallament on m'he tret unes pedres de les bambes que em molestaven molt i ja en tenia prou amb les molèsties del bessó....
A partir del km 9'5-10 ha començat la baixada, no era tècnica i es podia córrer força però he hagut de controlar el ritme per les molèsties i tot i ser baixada he anat força lent. He arribat a Calonge on hem passat per dins del poble fins arribar novament al camp de futbol on hi havia l'avituallament final, amb entrepans i begudes i els resultats del sorteig (un any més que no em toca res ;)

Finalment un ritme de 6'48'' amb un temps total de 1:34:25 pels 14 km. 

Perfil de la prova


Després de menjar-me l'entrepà i hidratar-me bé he anat al cotxe on m'he canviat de samarreta i cap a a Girona novament.

Valoració de la cursa: novament una marxa no competitiva molt ben organitzada, circuït ben marcat, voluntaris molt amables, la inscripció tot i ser en el mateix dia l'he fet sense cues ni problemes, preu de 7 € amb tres avituallament i avituallament final amb entrepans. El recorregut d'aquest any amb un tram força dur i sense la possibilitat d'altres anys de poder triar llarg o curt, crec que algun caminador ha patit una mica. M'ha agradat molt. Valoració 9/10

3/7/15

Family Run



Diumenge 14 de juny del 2015:
Aquesta vegada si que he pogut fer la Family Run amb en Pau, l'any passat també ens vam apuntar però va coincidir amb el concurs de Rexona i vaig haver d'anar a Albacete. feia dies que havia fet la inscripció però quan vaig veure que havia un concurs per triar el dibuix de l samarreta li vaig dir a en Pau que participé, i ves per on van triar el seu dibuix! Quina il·lusió que ens va fer a tots a casa!

Recollida del  dorsal i la samarreta amb el dibuix d'en Pau

Dissabte vam aprofitar per recollir els dorsals i les samarretes (alguna més per ser el guanyador del disseny) i el diumenge vam conduir fins a Barcelona per participar en aquesta gran festa que és la Family Run.

Vam arribar bé de temps i sense gaires problemes per aparcar ens vam dirigir cap a la Plaça Ciutadella, primer corrien els papes i les mames amb els cotxes dels nens, i els vam animar quan passaven. després ens vam apropar a la línia de sortida per informar-nos ben bé del funcionament. Primer havia de córrer jo 5 km (hi havia dues distàncies que es feien al mateix temps, 5 i 2'5). Després hi havia les curses infantils per categories, en Pau feia la segona.

Sortida a tot gas!

Em vaig situar a la línia de sortida on els pallassos sense fronteres animaven una mica l'ambient juntament amb l'spiker i quan va ser el moment de la sortida la cosa ja es posa una miqueta més seria i tots a córrer a tope, surto bastant fort seguint als primers. El primer km el faig a 3:54 i intento mantenir-lo però poc a poc perdo velocitat i faig el segon a 4:20, abans de passar per l'arc de sortida per segona vegada veig la Xesca i en Pau que m'animen, els saludo i a fer la segona volta, que és una mica més llarga que la primera per poder completar els 5 km de la cursa.

Primera volta


El tercer km mantinc el ritme i l'últim direcció Arc de Triomf ja el faig una mica més lent però ben content del resultat, 20'28'' a una mitja de 4'05''/km, després vaig rebre el resultat en un sms i classificat el 19 de 251 ;)

Arribada!

Després d'agafar una mica d'aigua i pomes baixo a buscar en Pau, encara han de córrer una tanda els més grans i esperem el seu torn, ara ell ha de córrer 1100 m, els 700 primers sols i els 400 m últims de la mà dels pais o mamis ;). 

Sortida infantil.

En Pau quan hi ha tant de nen no li agrada posar-se al davant, diu que sempre cau algú, i raó no li falta perquè quan van començar a córrer més d'una caiguda es va veure, se'n va corrents i jo vaig a la meva posició, uns boxes tipus triatló on estan marcats els dorsals dels adults i on esperem que arribin els nens per fer l'últim tram junts.

Als boxes, en Pau queda tapat però hi és ;)

Poc després arriba en Pau, ens donem la mà i comencem a pujar cap a l'Arc del Triomf, poc a poc anem accelerant el ritme , i avancem a més corredors, ens apropem a la meta, saludo a la Xesca que ens espera i quan passem la línia d'arribada ens pengen una medalla de finisher que fa feliç més d'un. Ens posem a ala fila per la foto, això si després d'agafar l'aigua i la poma i saludar a l'Albert Navarro que ens seguim pel Twitter i mai ens havien vist, un plaer company!

Ens fet una foto de finishers amb la samarreta dissenyada per en Pau i la medalla, tots ben contents!

Foto Familiar ;)

Després de la cursa hi havia moltes activitats, i fem una mena de Gym Kana els tres junts on ho passem molt bé, en Pau es va passar una bona estona també fent bombolles gegants de sabó i després preguntem per l'organitzadora, l'Aina Conca, la saludem i en Pau es fa una foto amb ella. Gran matí i tornada cap a Girona que ha estat un cap de setmana molt ben aprofitat!

Gaudint de les bombolles
Valoració de la cursa: m'ha semblat una de les millors curses a les que he participat, un objectiu clar: que la família s'ho passi bé junta fent esport, objectiu aconseguit amb escreix! L'organització impecable, circuït ben marcat, voluntaris de 10, avituallament final per tots sense problemes, medalla finishers pels pares i els fills, samarreta per tothom. Photocall final. I sobretot moltes activitats post cursa. Si tens fills és la millor manera de passar un bon diumenge fent esport! la valoro amb un 10/10!


En Pau i l'Aina Conca

20/6/15

Cursa Bombers 2015, WE RUN BCN


Divendres 12 de juny del 2015:


Abans de fer la crònica de la cursa explicaré com he arribat a la línia de sortida. El dia 14 de maig m'inscrivia al concurs organitzat per Nike i Tradeinn que consistia en fer la major quantitat de kilòmetres en dues setmanes i enviar les captures dels entrenaments (fetes amb Nike+ running). la durada era del 18 al 31 de maig i el premi era molt suculent: inscripció, equipament, viatge i allotjament, per tant no ho vaig dubtar ni un segon i em vaig apuntar.


Al principi vaig pensar que podria fer uns 240 km i que en tindria prou, així que durant aquesta setmana vaig començar acumular km, en total 129'7, per sobre del que havia calculat i sense massa esforç. Això si, per poder fer tants km i amb la calor que feia vaig començar a posar el despertador a les 6 del matí, cosa que mai he fet ;). A mida que anava enviant les captures, m'anaven informant que era el primer classificat i això em motivava bastant. En Dani Llorens també va participar en el concurs i anavant comentant la jugada dia a dia. Després de la primera setmana liderava amb menys km del que tenia previst així que vaig pensar que en la segona havia d'apretar encara una mica més...


La segona setmana ja va ser molt més dura, en costava llevar-me a les 6 així que algun dia per doblar entrenaments corria al migdia, amb moltíssima calor i a sobre la dutxa del cole sense aigua calenta... Tot i així vaig seguir acumulant km, la classificació s'anava ajustant i en DTBENGLAND, que va resultar ser en David Ball-llosera va apretar fort, pujant molt el nivell, l'SPIDER anava enviant els km de cop i mai sabia quants acabaria fent, en Dani Llorens lluitava per la tercera plaça... tot estava molt disputat i no es podia afluixar ni un dia, així que sortia sense parar i fins i tot del cansament el divendres vaig caure i dissabte regirada de turmell, però res em faria aturar-me. El diumenge vaig córrer la cursa de les Mones al matí i a la tarda vaig fer els últims km, pensava fer 10 perquè ja no podia ni moure les cames, però calculant mentre ho feia vaig veure que fent 16 clavava els 300 en dues setmanes, així que fent l'últim esforç vaig acabar la setmana amb 170'6. Ara només s'havia d'esperar el resultat final, dilluns el van dir i SI havia guanyat!!!, en David 2n a només 6 km i en Dani finalment va quedar 5è tot i el seu gran esforç.


El dijous vaig a anar a recollir el premi juntament amb la família, com que era doble i m'havien demanat un acompanyant la Xesca també se'n va emportar el regal (per tot el que va haver d'aguantar aquests dies se'l mereixia). L'equipació va ser molt millor del què esperava, pantalons i samarreta i unes NIKE VOMERO 10! Després d'unes fotos ja només quedava esperar fins el 12 per poder gaudir de tot el premi.

Podi del concurs!
  

Equipació Nike

CURSA:
El divendres 12 viatgem a Barcelona amb l'AVE, hi anem tots tres juntament amb l'Albert que ha agafat el mateix tren, anem a l'Hotel Alexandra , a DoubleTree by Hilton. Deixem les maletes i portem en Pau a casa del cosinet. Després hi tornem per canviar-nos i anar a la cursa on hem quedat amb l'Staff de Tradeinn per fer-nos unes fotos amb tots els guanyadors.

Amb la Xesca preparats per la cursa

Anem fins a plaça Espanya en metro juntament amb l'Albert i la Maribel, quan arribem,  busquem el guardarroba de pagament, després de deixar la bossa ens trobem amb la resta. Fem unes fotos amb els components de Tradeinn i després vaig un moment a buscar en Dani Llorens, aprofito per fer-me la foto de grup amb els Red Runners i després d'un petit escalfament anem al nostre calaix. La Xesca surt des de l'últim calaix i hem de córrer separats.

Amb en Dani Llorens

Esperem una estona fins que és l'hora de la sortida, aquest any l'ambient previ de la cursa no és tant espectacular com altres vegades, quan són les 9 fan el compte enrere i als dos minuts sortim nosaltres.

Sortida "nocturna"

Començo bastant fort, la llebre de 42' ha sortit molt a prop meva i intento pillar-la, durant els dos primers kilòmetres la tinc cada vegada més a prop, aprofito que fem el paral·lel de baixada per fer el primer km en 3:44 i el segon a 4:02, tot i així no aconsegueixo posar-me al seu costat, i això que vaig avançant a molta gent, en el km 3 i 4 baixo el ritme una mica, (era massa ràpid per a mi), fins a fer 4:13 i 4:16, quan arribo a la zona del Parc de la Ciutadella veig en manel Morales, el saludo i l'avanço, intento encara atrapar a la llebre, però cada vegada sento més la xafogor de Barcelona i em costa anar més ràpid. Bec aigua en el primer avituallament, em remullo i la llebre es comença allunyar de manera inexorable, la meva il·lusió de baixar de 42' s'allunya i decideixo fer un bon temps i no cremar-me intentant seguir-la
Després de fer la volta a tot el Parc de la Ciutadella pugem per Marina direcció Plaça de les Glòries, són dos km on la calor i l'esforç inicial em passen factura, fins que no arribo a l'avituallament del km 7'5. Em torno a refrescar una mica, miro el crono i veig que encara puc fer una bona marca, segueixo baixant pel tram de la diagonal, on alguns corredors em passen i jo passo a d'altres, ens anem a propant a la línia de meta, últim km i últim esforç, apreto però no puc baixar de 4:16 en aquests últims 1000 metres, on els últims metres a més a més fan una mica de pujadeta. Sento els ànims dels altaveus, entro esquivant i avançant algun que altre corredor i passo la línia de meta en 43'23'', que no està gens malament i és la meva 2a MMP en 10K.

Arribada, ara si,  nocturna

Després de passar la línia de meta és on la cursa deixa d'agradar-me, començo a caminar mort de sed buscant l'aigua, però l'avituallament final és a uns 700 metres de la meta, MASSA LLUNY!, com sóc dels 1000 primers en arribar encara hi ha força ordre a les files, deixo el meu xip blanc a la caixa i em bec la beguda isotònica d'un glop, després l'aigua. M'apropo al guardarroba, i recullo la bossa,, comença a bufar un aire bastant fred i em canvio la samarreta. Com la Xesca encara ha de trigar una mica, saludo en Dani Llorens i alguns Red Runners. Poc a poc es va omplint de gent, se sent una ambulància i veig gent del control que va cap a la zona on donaven l'avituallament final. M'apropo i veig que tot és bastant caòtic, la gent que no va cap a on els indiquen, gent que camina cap a la meta buscant el metro, les zones d'avituallament mig buides... 

Cap a l'avituallament final

La Xesca arriba, és la seva primera cursa de 10 km que fa sola i l'han remullat uns "voluntaris" de dalt a baix, sense que ella ho volgués, encara porta el xip posat, i la Maribel també, reculem per entregar-los i que li donin la beguda, tot molt desorganitzat, no com fa una estona. Aconseguim sortir del caos i anem al metro on tornem com sardines fins a l'hotel.

Diploma amb el resultat

Valoració de la cursa: si no m'hagués quedat una hora més, possiblement no m'hauria assabentat de tots el problemes que van haver-hi al final i la nota seria molt diferent, però després del que vaig veure... El recorregut força ràpid amb bastants trams de baixadeta, les llebres ben senyalitzades, dos avituallaments en una cursa de 10 km  està molt bé, sobretot per la calor que feia, però l'avituallament tant lluny de la meta molt malament.  Els arcs de sortida i arribada feien una mica d'embut, que si estaves mal col·locat et feien aturar. L'ambientació comparada amb altres anys molt fluixa, tot i que el concert final és una bona idea. Valoració final: 5'5.

14/6/15

Mitja Marató de Cerdanya MMC


Diumenge 7 de juny:
Avui una de les grosses, i lluny de casa, aprofitant el dorsal que em van regalar al programa Tot Gira i després de veure la 5a Champions al sofà de casa el despertador ha sonat a les 5:00 del matí, ja ho tenia tot preparat i ha estat vestir-me i sortir direcció Bellver, he decidit anar per la Collada de Tosa i estalviar-me els més d'11 euro del túnel, en total 2:15 minuts passant per Vic, Ripoll, Ribes de Freser, la Molina fins que he arribat ben puntual, de fet a les 7:55 ja hi era. He trucat en David que m'esperava ja que ell havia passat el cap de setmana allà. Després de buscar un bar i fer el cafetó hem anat cap a la sortida.

Amb el Davi Osuna, 8 del matí!

Allà hem trobat en David Ball-llosera que també la corria, hem passat pel controls de xips i després de saludar l'Emma Roca (excompanya de Classe del David Osuna) i un parell de Redrunners, en Ricard i la Magda  ens hem preparat pel compte enrere).

Amb el David Ball-llosera

Hem començat dins de Bellver, baixant per un carrer amb un empedrat força irregular, com en David O m'havia avisat he baixat per les escales que havia al lateral. Hem anat a buscar la carretera i hem deixat enrere el David B. i durant dos kilòmetres hem anat per una part força plana, de sobte ja hem entrat al tema, a pujar, aqui en David O. s'ha posat davant i hem pujat molt bé, tot i que a mi em costava respirar, es nota la diferència de córrer en alçada. Durant 4 km hem fet un desnivell de més de 500+, avançant a molts corredors i alternant córrer i caminar ràpid (bé córrer a ritme mooolt lent). Sobre el km 4'5 en David O. m'ha agafat uns 30 m de distància, però tot i així l'he he pogut seguir força bé i tots els corredors que anava passant també els passava jo poc després. Hem arribat al km 6'5 on hi havia el primer avituallament, ja tenia gana la veritat, i he agafat plàtan i beguda. Després de recuperar una mica  hem començat la baixada per una pista força ampla, aquí hem pogut mantenir un bon ritme i cap corredor ens ha passat, després de baixar 4 km hem encarat la segona pujada, per sort en David ha vist el desviament i no ens hem passat, ja que es desviava cap un camí muntanya a través. En aquest tram eren un grupet de 4-5 corredors, hem començat a pujar per un tram molt maco però molt dur, on costava molt poder anar ràpid, durant dos km hem fet la pujada i hem arribat al segon avituallament, he tornat a menjar plàtan i beure (sempre vaig sense motxilla ni aigua a les curses i feia bastant caloret). Després de recuperar per segona vegada hem tornat a pujar, encara quedava força tram de pujada, un parell de corredors que quasi no han s'han aturat ens han passat a l'avituallament i uns altres se'ns han afegit, mentre pujaven se'ns han col·locat 3 o 4 corredors entre el David i jo i quan hem arribat a un tram, planer però molt irregular  amb moltes arrels, a més a més estret i amb possibilitat de caure muntanya aval, he afluixat una mica el ritme i he perdut en David de vista. Quan he arribat a dalt de tot he intentat recuperar en la baixada i enxampar-lo, però no el veia, la primera part de la baixada no era gaire tècnica però poc a poc s'ha anat complicant i fent-se més difícil , i jo com ja sabeu sóc molt dolents baixant, així que he entrat en mode segur i he començat a reduir el ritme, a poc a poc he anant baixant, mirant molt on posava el peu i no perdre el camí, així he començat a sentir gent que se m'apropava, m'han passat dos noies i 6 noies en el tram de baixada (els 6 últims km), cap l final hi tornava haver un tros pla i he pogut recuperar dos posicions que havia perdut, poc a poc m'anava apropant a la meta i m'he començat a relaxar i...m'he entrebancat amb una arrel a la part plana!!! Quasi caic però per sort he mantingut l'equilibri, poc després encara empanat quasi em fico en una granja i perdo el camí, per sort ho he vist ràpid i he tornat al camí. últim esforç i cap a la meta, on he sentit la Maribel que m'animava, he entrat força bé i directe cap a la botifarra, quina gana que tenia! He anat a buscar una mica d'ombra i en David, no el trobava i m'ha estranyat, hi havia pocs corredors a la línia de meta, no entenia res i l'he buscat però res. Poc després han posat la classificació, he anat a mirar i oh sorpresa!! 37è classificat de la general i 9è de la meva categoria, amb un temps de  02:25:52, i en  David no apareixia! Amb la Maribel hem vist arribar en David B. i al cap d'una estona en David O. s'havia passat un encreuament i ha fet 4 km extres, per un total de 25 km!!!

Redrunners: David, Ricard, Magda.

Després de comentar la cursa una estona he anat caminant xino-xano a l'apartament d'en David ja que no hi havia serveis de dutxes. Ben frec he agafat novament el cotxe direcció Girona i passant per Tosa m'ha enxampat una calamarsada molt bèstia, quan he arribat a Ribes he vist en David B. i la Maribel que s'havien aturat per dinar, jo he seguit endavant que tenia ganes d'arribar a casa i descansar, després de una bona tirada en cotxe he arribat a casa on encara no hi era la Xesca que havia anat a Barcelona a córrer la Color RUN.

Valoració de la cursa: una mitja de muntanya força dura, amb més de 1000 de desnivell positiu, i començant ja a 1050 metres d'altitud. Hi ha trams força tècnic, sobretot en la segona baixada, on els que no sabem baixar ho passem una mica malament. El marcatge l'he trobat bé, tot que en David no deu pensar el mateix. Els avituallament durant la cursa molt bé, força menjar i begudes. L'avituallament final amb botifarra sempre és un punt a favor. Ha mancat servei de dutxa i guardarroba. El detall de la medalla al final no me l'esperava i també m'ha agradat. La qualifico amb un 8'5.