VI Despertaferro

Divendres 11 de setembre:

Com ja ve sent costum he tornat a celebrar la diada a Bàscara. Per cinquè any consecutiu he gaudit d'aquesta cursa que tant m'agrada. Aquest any he vingut amb el Miki, m'ha passat a recollir i hem arribat molt bé de temps. Ens hem apropat a buscar els dorsals i hem trobat en Santi, un altre BeerRunner que també la corria.

Representació BeerRunner

Després de recollir el meu dorsal hem tingut algun problema amb el dorsal del Miki, no apareixia tot i estar inscrit. Després d'una estona buscant-la li han dit que podia córrer amb un nou dorsal.

Hem fet una mica d'escalfament saludant alguns coneguts i alguna foto.

després ens hem tornat apropar a la carpa per veure la cursa dels nens. en aquest moment una noia de l'organització ha aconseguit trobar el dorsal d'en Miki, al corredor 50 li havien donat per error la seva, la 150, però per sort tot s'ha pogut solucionar (tot que ha hagut de córrer amb el dorsal a la mà perquè ja no quedaven imperdibles).

Sortida ben ràpida

Quan han acabat els nens ens hem col·locat a la línia de sortida, aquesta vegada no m'he posat a a primera línia com altres anys, tot i això hem sortit molt forts ja que es fa en baixada i pots aprofitar per agafar una bona posició, el primer kilòmetre ha sortit a un bon temps de 4:15. 

en aquesta edició, com és habitual en aquesta cursa, han tornat a canviar una mica el circuït i hem anat direcció Parets d'Empordà, el camí era maco i hem arribat a unes quadres on hem vist força cavalls. poc a poc el terreny anava picant amunt. Durant els primers 5 kilòmetres he anat amb el Santi, però anava per sobre del meu ritme i al final li he dit que tirés, ha estat dir-li i perdre'l de vista en un instant. Així que he seguit al meu ritme i sense forçar tant he pogut anar pujant molt millor. Cap el kilòmetre 5'5 ha tornat a fer baixada i he pogut córrer més ràpid però hem tornat a fer pujada i com és tradicional duríssima, gairebé tos els que anem junts la fem caminant, tornem a córrer en arribar a dalt però poc després hi ha una altra pujada forta que ens fa caminar, per sort és l'última i ja els 2'5 km que resten fins a la meta són força agradables. Arribo a la zona de meta que ara fa pujada) i veig en Santi que em fa una foto. 

Arribant, ja en frenada ;)

Vaig per l'entrepà i la beguda, miro la classificació i m'alegro molt ja que he fet un bon temps i he quedat en una posició força avançada,  1:08:46 a un ritme de  5:22/km i en la posició 61. En Santi ha fet un "carreron" i s'ha classificat en la posició 26 (segur que si no m'espera al principi hauria fet millor lloc). Al cap d'una estona ha arribat en Miki i quan hem acabt els entrepans hem anat a fer una cerveceta a un bar del poble, que ara hem de promocionar el moviment BeerRuner arreu!

Cervesa final

Valoració de la cursa: com cada any un molt bon ambient, gran servei dels voluntaris (sobretot buscant el dorsal del Miki). Els avituallaments bé, però anunciaven dos sòlids i durant la cursa només hi havia un de líquid. Recorregut molt bonic una vegada més canviant-lo però sempre amb bon criteria per fer una cursa exigent però apta per a tothom. La bossa del corredor molt bé també, tot i que el color que va guanyar per fer la samarreta el tinc molt repetit ja ;). La valoro amb un 9'75/10. tornaré al 2016!

Recorregut

Perfil

V Despertaferro

Dijous 11 de setembre 2014:

Un altre any que a la Diada tornem a córrer per Bàscara, i amb aquesta la 4a vegada que la faig. És una cursa que m'agrada molt i que cada any millora una mica respecte a l'any anterior. El recorregut sempre és diferent al de l'edició anterior i és força divertit no saber que et trobaràs.

Com la cursa comença a les 9:00 i havia de recollir el dorsal he matinat i he agafat el cotxe, aquest any el trajecte ha estat més còmode perquè ara hi ha el tram gratuït d'autopista fins a Vilademuls.Quan he arribat ja estava en Mariano trucant-me a veure per on parava (sempre arriba amb molt de temps jeje). Li he dit que ja havia aparcat i he anat a buscar la bossa del corredor, també he recollit la de l'Albert que per lesió no ha pogut venir. He trobat a molts coneguts, com excompanyes de feina, l'Anna i la Cristina, en Màrius, la Patty...

Amb la Patty i en Mariano, grans corredors de muntanya!

Després de fer-nos unes fotos (per mantenir la tradició) ens hem dirigit a la sortida però aquest any hi havia la Txiqui Cursa pels nens, hem animat a la mainada que la corrien i quan han acabat ens hem situat ben endavant, quasi a primera fila. 

Esperant la sortida!

Després de sentir el petard de sortida hem començat a córrer a tot gas, ja que (i això no ha canviat cap any) els primer metres són de baixada i el més facilet de la cursa, poc a poc el grup s'estira, en Mariano com sempre es perd de vista en pocs metres.  Jo vaig al meu ritme seguint de molt a prop a la Patty, a mida que avencem el terreny es va fent més dur i comencen les primeres pujades fins que arribem al km 3, allà hi ha un tap força considerable ja que hem de pujar ajudant-nos d'una corda, faig la fila esperant el meu torn (tot i que algun impacient es cola) i quan passo segueixo corrents.

El que menys m'agrada, fer cua!!!

El km 4 també és força dur, de pujada i vaig algun tros caminant, quan comença la baixada torno apretar força el ritme , hem de vigilar perquè el terreny està força ple de branques i has de mirar tant a terra com  a dalt. Cap el km 5 hi ha l'avituallament, agafo un got d'aigua i una mica de taronja i a seguir endavant. 

Una de les pujades més dures.

Després de la baixada tornem a fer més pujada no tant dura com la d'abans i la faig sense parar de córrer, tornem a baixar i arribem al km 8 on un voluntari comenta: "última pujada!", ufff i quina pujada, superdura, torno a caminar (jo i la resta que anem en aquest grup), per sort no és gaire llarga i quan s'acaba ja la resta és de baixada, còmode , cap a Bàscara.

En ple esforç!

Abans d'arribar al poble hi ha una màniga i s'agraeix que et reguin una mica, ja que és un dia molt calorós, un noi de Diversport que he portat quasi tota la cursa darrera em passa i diu, "va que ja hi som", fem l'últim km accelerant una mica, però hem de pujar la baixadeta del principi i arribo en un temps de 1:03:44, classificat el 84 de 164 corredors masculins. Molt bon temps tenim en compte el terreny i els 16 km del dia anterior.

A la meta ja hi ha en Mariano, agafo un entrepà de formatge i comentem la jugada, tres minuts després arriba la Patty que  havia passat sobre el km 2, parlem una mica més i després d'alguna foto més torno cap a Girona.

Després de la cursa.

Valoració de la cursa. com he dit abans, una cursa que m'agrada molt. Aquest any uns 400 participants entre corredors i marxadors. Molt ben organitzada. El cronometratge amb xip, perfecte, l'avituallament al km 5 molt bé i l'avituallament final amb entrepans i beguda variada. La samarreta maca i reivindicativa, com cada any. Una cursa que sempre que puc faig i que tornaré a fer el proper any. 9'5/10.

Recorregut i perfil edició 2014.