11a Travessa de L'Escala

Sábado 31 de agosto 2019:

Resulta un poco extraño que para retomar la actividad de las crónicas en el blog empiece haciéndolo con uno sobre una travesía de natación, pero si me conocéis un poco también sabéis que me encanta participar en todo concurso que veo y que no le hago asco a nada, así que con la unión de esos dos factores y el concurso en IG del Patronat d'Esports de l'Escala hicieron el resto.

La verdad es que no había preparado mucho la prueba, a parte de nadar un poco en la playa durante julio y unos 4000 m en la piscina durante todo agosto, así que tenía claro que el objetivo era nadar los 2200 m de la prueba sin forzar mucho y evitar tener que ser rescatado por los cayacs de la organización

El Sábado por la mañana me levanto a las 7:00 y después de desayunar cojo el coche y hacia l'Escala, finalmente voy sólo, así que no hay muchas fotos para el reportaje.

Sobre las 8:30 llego a l'Escala, busco aparcamiento, a unos 900m de la salida y me dirijo a recoger el "dorsal", el 303 que me pintan en el brazo y en una bolsa para dejar en el guardarropía. 

Espero pacientemente que sean las 9:15, par dirigirme al barco turístico que nos lleva hasta la playa de Riells dónde se sitúa la salida. Subo de los primeros y me siento en la parte de arriba, tras un rato en lo que suben el resto de los participantes zarpamos y nos dirigimos a la salida, a unos 200 m el barco se detiene y nos tiramos al agua para ir hacia la playa desde dónde se da la salida.

Conocedor de mis limitaciones me sito en la parte de atrás y por el centro, al bocinazo la mayor parte de los 300 participantes salen corriendo hacia el agua y empiezan a nadar, yo y algunos otros nos lo tomamos con más calma y entramos andando , aprovecho esos instantes para poner el Garmin en marcha y empiezo a nadar.

Al principio voy con bastantes nadadores en grupo, pero poco a poco me voy quedando bastante sólo, sigo nadando intentando ir lo más recto posible siguiendo la línea de boyas que nos marca el camino. Llevo un ritmo bastante tranquilo y voy controlando durante toda la travesía a los cayacs y las boyas para no tener problemas. Cuándo llego a la Roca del Cargol ya tengo las gafas un poco enteladas y no veo bien hacía donde he de nadar para ir a meta, me pasan algunos nadadores y me sitúo un poco, enfilo los metros finales sin mucho problema, llegando a la orilla después de 51 minutos.

Después de pasar el chip por el control me voy a la ducha para quitarme la sal y después a recoger la bolsa y la camiseta finisher. Después de beber y comer un poco, me vuelvo al coche y de nuevo a Girona.

Valoración de la prueba:

Organización: muy buena, la entrega de los chips rápida y muy eficiente. El traslado hasta la salida con los barcos muy bien organizado, rápido y original. La información previa en la web muy precisa y útil.

Recorrido: un recorrido paralelo a la costa, con l'Escala a tu izquierda casi todo el trayecto excepto la recta final.

Guardarropía: se daban unas bolsas marcadas con el número de cada participante dónde tenías que meter tus pertenencias, tanto la entrega cómo la recogida se efectuó in problemas y con bastante rapidez.

Avituallamiento: al final de la prueba se obsequiaba con galletas, frutos secos, sandía, frutos secos, agua y refrescos.

Obsequio: camiseta finisher.

Precio: 8€, muy buena relación calidad/precio.

Una travesía ideal para acabar el verano!

XIII Marató d'Empúries

Diumenge 3 de maig del 2015:

Per tercera vegada he fet una marató en el 2015, aquesta vegada gràcies al sorteig que va fer RunnerPlace a Twitter, i no vaig ser l'únic afortunat, al Dani Llorens també li va tocar un altre dorsal i a l'Albert Bach Esteve dos dorsal de 10k (li va cedir un a la Mildred).

Com la cursa era a les 8:30 vaig quedar amb l'Albert a les 6:30 per anar-hi junts, ja que les famílies aquestes hores dormen i no els diguin que han de matinar tant. En menys d'una horeta eren a les Ruïnes d'Empúries i van poder aparcar ben be a la sortida, al pàrquing de les Ruïnes, van agafar el dorsal i a fer temps perquè encara faltava més d'una hora.

Preparatius

Fent temps

Poc després arriba en Dani i li dono el seu dorsal que havia recollit prèviament amb la bossa del corredor. Ens fem unes fotos, amb els romans i amb l'altre guanyador del dorsal de la mitja  Nogales. També aprofitem per fer-nos la foto amb els soldats romans.

Amb el Dani

Inici de la Marató:

Quan s'apropa l'hora de sortida els soldats romans encapçalen el grup de corredors fent una mica de volta per les ruïnes, estem ben bé al mig de la gent i la sortida no és gaire ampla. Per sort només hi som els corredors de la mitja i els de la marató (uns 800), els dels 10 km surten un quart d'hora més tard.

Tot i això la sortida és força estreta i al estar tant endarrere el primer km em costa bastant poder córrer al ritme que tenia previst. Vaig fent ziga zaga passant a molts corredors i corredores que van força més lents que jo, fem un gir cap a la dreta i entrem a la carretera direcció Empúries i Sant Martí d'Empúries, començo a poder seguir un bon ritme, sobre 4'40'' i intento mantenir-lo, veig un primer avituallament i penso que és massa aviat per beure i m'espero al següent, poc a poc vaig passant bastants corredor i enfilem la carretera cap el càmping, al km 7  girem novament direcció Sant Martí d'Empúries novament, es veuen els km marcats de la segona volta i vaig calculant on prendre els gels que porto (3 en aquesta ocasió).  Per aquest tram ens anem creuant amb els altres corredors, saludo a la Romana que va per davant i en Dani Llorens que el porto darrera, ens desitgem sort i seguim cadascú al seu ritme.
Sobre el km 11 passem per davant de la meta, hi ha força gent animant-nos i també s'hi han sumat els corredors de la cursa de 10. quan ja hem passat se'm posa al costat l'Oriol, un corredor que no coneixia (ens van presentar a la meta), em pregunta sobre quin ritme portaré ja que fa estona que anem bastant junts i li comento que intentaré fer-la per sota de 3:30, si puc repetir el 3:26 de la última. Em diu que a ell li va bé aquest ritme i anem junts força estona. Parlem una mica de les maratons que hem fet, si alguna vegada havien corregut aquesta etc. quan arribem a l'Escala la seva família li espera al final d'una pujada, el saluden i seguim junts direcció novament cap a Empúries, quan passem per una pujada força dura que marca el km 38 comenten que a la segona passada se'ns farà molt més dura. (com així va ser).

Mitja marató:
Abans d'arribar a Empúries passem pel cartell de la mitja, marco 1:40, el mateix temps que a la Marató de Barcelona, em trobo bé i somio amb una MMP, seguim parlant, però cada vegada menys, apropant-nos novament al càmping, l'Oriol accelera una mica el ritme o jo el baixo, la qüestió és que abans de fer novament el gir es separa uns metres de mi i quan gira el saludo.
Prenc el primer gel i agafo aigua per empassar-me'l, encara vaig a un ritme bastant bo, al km 7 començo a notar molèsties a la panxa, el gel no m'ha caigut gaire bé, i això què és el que prenc sempre.

Efecte estrany :)

Entre això i el cansament acumulat baixo el ritme, abans d'entrar novament al camí que porta cap a les ruïnes veig a l'Albert que ja ha acabat la seva cursa de 10, em fa alguna foto i m'anima, accelero durant uns metres però torno al ritme de 4'58 novament, la segona passada per davant de la meta és força espectacular, a la batuca se li suma la gent que passeja, els corredors que ja han acabat les curses de 10 i la mitja, tothom anima i em sento força bé durant una estona, veig en David Ferrer que avui també debutava a la mitja, el saludo i segueixo cap a l'Escala novament.

Part final
Ara se'm fa bastant dur aquests 12 kilòmetres, vaig molt sol per la carretera, sobre el km 32 em prenc el segon gel, i la panxa encara se'm queixa més, decideixo que el tercer ja no el prendré. Segueixo corrents bastant sol, la gent passejant pels carres, alguns t'animen, els 8 km per dins del poble se'm fan molt pesats, les pujades i baixades que en la primera volta semblaven tant senzilles ara em semblen molt dures i quan arribo al km 38 el passo a 5'31'', de sobte quan ja baixo per la carretera per fer els últims 3 kilòmetres sento el meu nom,i veig a tota la família, la Xesca i en Pau juntament amb la Sílvia, l'Andreu i l'Aina que m'animen.

Un bon ajudant

Ja queda poc

En Pau ve fins a mi m'acompanya uns metres, això em torna animar molt i segueixo amb l'objectiu de poder fer sub 3:30 (la MMP ja fa estona que la tinc oblidada), en aquests 3 kilòmetres finals passo algun corredor i algun altre en passa a mi (crec que vaig passar uns 4 i dos em van passar a mi).  Són uns últims kilòmetres força durs, pràcticament no es veu a ningú per la carretera i sense cap ànims, quan torno a entrar al passeig cap a les ruïnes veig a l'Albert que comença a córrer al meu costat, m'animo i faig bon tros corrents força ràpid, em tira alguna foto més i em deixa poc després de la batuca.

Últim km

Als pocs metres el relleva en Pau, que agafats de la mà m'acompanya fins a la meta, FINISHER novament de la marató, la tercera de l'any i amb un bon temps de 3:28:45.

Entrada a meta

Post cursa:
a la meta hi són tots, saludo la família, rebo felicitacions però el que més m'urgeix es beure, menjar i visitar en Roca ;), quan em recupero del tot saludo als coneguts, en Sergio Palma que ha fet la seva primera mitja també, en Jordi Rabionet que ha tornat a guanyar una altra cursa.
Vaig a la meta a esperar que arribi en Dani Llorens, al cap d'una estoneta arriba, l'animem i si ell també ha fet una molt bona marató, marcant-se 3:53 i fent MMP.

Finishers!

Valoració de la cursa:
Una Marató diferent, la sortida en un lloc emblemàtic. el recorregut força planer però amb algunes pujades en els últims kilòmetres que es fan dures.Ben marcat. Bona organització, avituallaments amb molta aigua i molt sovint, la isotònica en gots de plàstic que sempre dificulta poder beure, l'avituallament final amb fruita, beguda, galetes força bé. Voluntaris molt amables. Preu molt acurat, 29 € per una marató. NOTA: 9'5.