Crónica de la One Series Running Experience de Reebok

Miércoles 9 de octubre:

La semana pasada participé en un concurso de twitter para participar en este evento, se trataba de enviar una foto con el hastag #correconventaja y tuve la suerte de ganar una participación VIP. Había dos tipos de participaciones, las "normales" donde los corredores probaban laz zapatillas ONE de Reebok y los afortunados que fuimos seleccionados como VIPs, a nosotros las zapatillas nos las regalaban. Así que ni corto ni perezoso, después de mi jornada laboral cogí el coche y me fui directamente a Barcelona para no perderme la cita.

Llegué con bastante tiempo, ya que nos habían citado para las 19:30 y estuve un rato mirando cómo iban montando el tema publicitario, los carteles, luces, etc, sobre las 18:50 bajé a Les Fonts de Montjuïc donde había quedado con Dani Llorens y Dani Escorza a quienes también les había tocado la participación Vip.

DANI's RED_POWER

Tras las fotos de rigor nos fuimos hacia la entrada del MNAC dónde estuvimos esperando un buen rato y dónde también nos encontramos con Alvaro y su pareja (cuatro Redrunners!!!) y con Isidre López. Por fin abrieron  y pudimos pasar, eso sí después de  demostrar nuestra identidad y comprobar que estuviéramos en la lista (previamente habían entrado todos los de la prensa).
A la entrada nos hicieron unas fotos y nos dirigimos a la nueva cola para que nos diesen la pulsera y la camiseta del evento. En esta cola también estuvimos un buen rato ya que eramos 150 participantes y se comprobaba todo con listas.

Cola, éramos muchos...

Tras recibir la bolsa volvimos a dirigirnos a otra cola donde nos dieron las zapatillas execpto a Álvaro que no pudo probar las zapatillas al no llevar su dni y la organización no dejarselas por ese motivo. Por fin nos las pudimos poner y tener las primeras sensaciones, una chica del staff nos comentó las características de las zapatillas, con sus tres zonas diferenciadas y que nos pueden servir bien como voladoras por nuestras características.

Repartiendo zapatillas

Tras dejar las bolsas en el guardarropía fuimos a hacer el calentamiento y un poco de estiramientos.

Calentamiento en un lugar espectacular: MNAC!

José Luis Blanco, organizaba la parte de calentamiento y running con su equipo de LaSansi, nos explicó que correríamos 4 km por Montjuïc a diferentes ritmos, finalmente hicieron tres grupos, uno de + de 55' en 10 km, un segundo de 44' a 55'' y el tercero de - de 44'.

ONE SERIES!!

Grandes Redrunners!

Presentación de Reebok

Tras una presentación más oficial por parte de los miembros de Reebok nos dirigimos al exterior a correr los 4 km, después de dudar en que grupo ponerme opte por el más fuere donde coincidí con Isidre López, de Running y con el que ya habíamos hablado un buen rato, él había venido como prensa y también corría.

Grupo TOP !!

Nuestro grupo al ser el más rápido salió en último lugar , el circuito a pesar de ser corto era un poco exigente y fuimos a un buen ritmo, hubo bajadas, subidas y dos tramos de escaleras. A pesar de salir los últimos alcanzamos a muchos corredores de los grupos anteriores y llegamos al tramo final con la subida de las escaleras en plan Roky Balboa que fueron lo más duro de la noche.

Catering de 10!

Tras llegar de nuevo al MNAC nos hidratamos un poco y entramos al interior dónde nos sirvieron un catering espectacular, para acabar una noche inolvidable, tras despedirnos me fui hacia Girona muy contento tanto por la experiencia como por las zapatillas que nos regaló Reebok.

ConArcadi Alibés: molt gran!

Valoración: el evento estuvo bien organizado aunque hubo algún retraso en el tema de las colas y algún problema con las listas de Vips, pero a pesar de esos pequeños inconvenientes todo estuvo muy bien, el lugar elegido espectacular: toda la presentación del acto , calentamiento y catering final fue en el interior del MNAC. Y la parte de la practica también estuvo bien, 4 km entretenidos y con el tramo de escaleras que le dió un poco de dureza para poder probar brevemente las zapatillas, que me han causado muy buena impresión y que más adelante analizaré más detalladamente cuando tenga más kilómetros para poder opinar. La camiseta de obsequio también está muy bien. El catering fue de lujo, las bebidas no faltaron desde el primer minuto y mientras hacíamos cola sacaron alguna cosa para picar, eso sí cuando acabamos de correr el nivel aún subió más y todo estaba buenísimo. En definitiva una experiencia muy gratificante. Espero poder participar de algún acto más como este.

ONESERIES RUNNING EXPERIENCE REEBOK

El miércoles 9 de octubre tendré la suerte de participar en la primera ONESERIES RUNNING EXPERIENCE REEBOK, gracias al concurso que  se realizó desde Twitter fui uno de los afortunados a los que han seleccionado para probar unas de las nuevas zapatillas de la serie ONE. 

Será una experiencia diferente, correr 4 km entre el MNAC y las Fuentes de Montjuïc y, por lo que he leido, lleno de sorpresas.

Bueno ya os explicaré como me va y que tal son las zapatillas.

Decarun

Diumenge 6 d'octubre:

Un altre cap de setmana i una altra cursa, avui ha estat molt diferent ja que era el dia del debut de la meva dona en els 10 km. Després de molts dubtes finalment s'ha decidit a córrer aquesta distància i jo m'he ofert per acompanyar-la durant tot el recorregut.

He matinat per anar a recollir els dorsals i les samarretes que donava l'organització, Decathlon Girona. Allà m'he trobat ja amb molts coneguts que també feien la cursa, després de saludar  he tornat cap a casa, després de deixar en Pau amb el nostre veí Sergio ens hem anat cap allà. Al matí havia plogut una mica però no semblava que havia de fer-ho durant la prova i ens hem preparat per fer-la amb la samarretes dels Redrunners, després de saludar a més coneguts i fer un petit escalfament ens hem dirigit cap a la sortida amb la Mildred, una companya de la Xesca que a fet la prova amb nosaltres.  Quan eren a punt de començar he desvirtualitzat a Joaquim Bohigas amb el qual parlo bastant pel Twitter i encara no coneixia personalment.

A les 9:45 ha començat la cursa i hem sortit tranquil·lament ja que tot i ser urbana els primers 4 km tenien molta trampa ja que i havia força pujada, no és una pujada amb un gran desnivell però si molt continuada i que van fent pupa a les cames, així que el primer km l'hem fet força bé ja que tenien les forces intactes.

Els quilòmetres dos i tres hem seguit pujant amb alguna baixada per recuperar les forces i hem anat els tres junts, jo les animava i de tant en tant m'he avançat per fer-les alguna foto (he fet de REDporter "insitu"). Quan hem passat per les pistes del GEIEG ja eren desl últims classificats però hem seguit corrents, la Mildred anava una mica més forta en l'inici que la Xesca però ens mantenien bastants junts.

A partir del km 4 el perfil s'ha suavitzat una mica, amb la baixada fins l'avituallament que estava situat al km 5. Aqui la Xesca i la Mildred han tornat anar juntes i hem començat uns dos quilòmetres per la Via Verda, deixant una estona l'asfalt i corrents per pista.

Quan portavem 6 km ens hem creuat amb una marxa que feien caminant (amb molta gent!) i hem hagut de posar-nos cap a la dreta per compartir el camí, ells s'allunyaven de Girona i nosaltres anaven cap a  Emili Grahit, ha estat una mica agobiant entre els marxadors i les bicis però per sort ha passat ràpid i hem tornat a l'asfalt on tot el camí era nostre.

Després de fer un parell de rotondes amb la policia local molt simpàtica i animant-nos hem enfilat cap amunt un altre cop, aqui la Xesca i la Mildred han patit de valent i la Mildred s'ha despenjat uns metres, tot i el patiment la Xesca ha seguit amb força i hem fet l'´ultima pujada per ja encarar cap a la meta on  com a bona llebre l'he deixat passar perquè arribés abans que jo, al creuar la meta no ha pogut evitar emocionar-se per acabar la cursa i ens hem fos en una abraçada molt emotiva ;) Al cap d'un minutet ha arribat la Mildred que també feia cara d'alegria ja que havia fet la seva MMP en 10 km. FELICITATS A LES DUES!!!

Després de l'emoció hem anat a avituallar-nos una mica, i hem agafat barretes que donava l'organització i aigua. En la meta hem trobat en David que també s'havia decidit venir i hem estat comentat la cursa i alguna anècdota divertida d'algun corredor. Després d'estirar i saludar algun conegut més hem agafat el cotxe i cap casa i la dutxa tan merescudes.

Valoració de la cursa: primer de tot he de dir que la cursa era gratuïta, això que avui en dia tots volen treure pasta de l'efecte del running ja és un punt a favor de la cursa, i molt important. L'organització ha estat perfecte, no hi ha hagut cap problema amb el circuït i els trams perillós estaven controlats per la policia municipal. L'avituallament en el km 5 perfecte i tot ser dels últims encara hi havia força ampolles. El sistema de cronometratge amb el dorsal m'agrada ja que no has de portar  res a la vamba. Tot i ser gratuïta han donat 500 samarretes als primers inscrit, es podia triar de color blanca, blava i negre, estaria bé per les properes edicions posar algun logo de la cursa per tenir un record. Les barretes que han donat a la meta força bones. Repetirem el proper any!

Cingles de la Llémena

Diumenge 29 de setembre:

Avui ha tocat cursa de muntanya, ja sabeu els que em coneixeu que jo sóc més d'asfalt, si si un "asfaltero",  i que a la muntanya em veuen poc, el motiu que hagi anat a aquesta és que l'organitza l'Angel Nierga, fins ara tenia l'excusa de no anar-hi perquè només feien dues proves de BTT i jo no en tinc, però en aquesta edició han incorporat la Trail i no n'he tingut cap per no anar-hi ;)

Tot i que era molt a prop de Girona he matinat una mica, les 7:15, perquè s'havia d'arribar abans per fer la inscripció de la cursa, que si havies fet la preinscripció tenia un estalvi de 2 €, així que després d'esmorzar una mica he enfilat cap a Sant Martí de Llémena i tot la matinada quan he arribat ja estava el pàrking ple i he estrenat la segona zona d'aparcament, un camp on m'ha fet aparcar un de l'organització, per falta d'espai no era! 

Quan he deixat el cotxe he anat a buscar el dorsal i he vist en Dani un conegut i en Mariano i en Paco, bé m'han vist ells a mi perquè jo ja anava amb l'automàtic cap a la cua d'inscripció que era bastant llarga, els he saludat i després he vist un del Gimnàs. 

M'he posat a la fila i després d'una estoneta raonable ja tenia el meu dorsal per fer la cursa, he tornat al cotxe a deixar la bossa i acabar de preparar-me i ens hem fet unes fotos amb el Paco i el Mariano (que avui era el seu aniversari i n'hi he pensat, sort del facebook).

Després de la sortida dels bikers ens hem posat a l'arc de sortida i hem començat a córrer cap a la muntanya, en Mariano ja ha marxat ràpidament, ha quedat 6è el crack! i en Paco m'ha avançat a la primera pujadeta i ja li he dit que les pujades no eren el meu fort ;). El primer quilòmetre començava bastant tranquil fins que hem arribat al primer corriol on ja he vist que la cursa seria dura de veritat, hem pujat el corriol en fila índia ja caminant i així he anat alternat córrer i caminar els primers 5 km, alguns corredors que venien per darrera els he deixat passar perquè ja veia que anava bastant lent per la duresa del recorregut, que era molt tècnic i amb força pedres. Sobre el km 3'5 hi havia el primer avituallament on he begut aigua i una mica de taronja, he parat una mica per recuperar l'alè i he seguit endavant, el paisatge és espectacular  tot i que no podies despitar-te gaire per mirar-lo ja que el terreny era bastant complicat. Quan he arribat a dalt de tot, sobre el km 5'5 he parat a fer una foto de les vistes que tenien des d'allà i després hem començat a baixar.

Vista increïble!

La baixada no penseu que l'he fet més ràpida que la pujada, bé una mica si, però era molt complicada amb roques on havies de fer algun salt, corriols molt tècnics, camins amb pedres soltes, en fi l'escenari perfecte per fotre't una bona castanya i demà no anar a treballar (en el millor dels casos), així que xino xano he anant baixat amb alguns corredors que ens anaven avançat els uns als altres , abans del quilòmetre 9 ha començat la meva odissea personal. Primer una enrederada se m'ha enganxat entre les cames i les vambes i he hagut d'aturar-me per treure-me-la, i m'ha passat el que tenia darrera, quan he aixecat la vista ja havia marxat i he seguit pel camí per intentar seguir-lo i no anar tant sol (ja veia que era dels últims classificats). Quan hem sortit de la zona boscosa hi havia una pista forestal i....m'he emocionat al veure-la (si si soc així) i sense mirar als costat he començat a baixar-la com un boig, a tot el que em donaven les cames en aquell moment i quan ja portava un quilòmetre i no veia a ningú ni davant ni darrera he pensat el pitjor, les meves sospites s'han fet realitat quan he arribat a un creuament on no hi havia cap cinta ni marca...m'havia perdut!!!

Aquesta pista l'he fet de regal

Així que he hagut de fer camí de tornada i pujar el km que havia baixat tant ràpid, entre el desànim d'haver-me equivocat, el cansament i la pujada he anat xino xano pujant mirant de tornar a trobar el camí que havia perdut.

Cinta que no he vist!!!

Quant he arribat a dalt de tot he vist la cinta que m'havia saltat per culpa de la meva emoció, la veritat que s'ha de ser una mica burro per saltar-se-la (però ho he fet)  i he tornat al circuït, on m'he creuat amb uns bikers que m'han preguntat si havia una cursa, és clar dec ser lúnic que han vist... he intentat seguir corrents tot i que ja han començat els meus problemes amb les vambes que m'han fet alguna butllofa (nota mental: no fer-les servir més) i he anat alternat novament el córrer i caminar  pujant per un camí més suau que el que havia fet fins llavors, quan portava un quilòmetre m'ha començat agafar gana, ja que feia estona que no menjava res, des del segon avituallament que havia menjat un plàtan, i he començat a pensar que el tercer avituallament no hi seria quan arribés (estava a quilòmetre 13) i la veritat que anava una mica desaminat en aquest tram, entre la gana, la set i la calor...

Al km 13, el 15 en la meva cursa particular, he arribat a l'avituallament, no l'havien tret!!! allà he begut aigua, menjat plàtan i una mica de taronja, he parlat uns minuts amb els voluntaris que hi havia i he agafat una ampolla d'aigua que no he deixat fins a la meta, cosa que no acostumo a fer mai, però he pensat que per si de cas millor portar-la. Després d'uns metres he començat a córrer una mica i he fet tres passes i m'he entrebancat tot  i que feia pujada (jajaja), quasi peto l'ampolla d'aigua al caure però per sort ha aguantat i he seguit el camí.

Cap el km 15 (17) he trobat un corredor que baixava, m'ha dit que no estava segur que el camí fos el correcte i que tornava a mirar-ho, jo l'he dit que creia que anàvem bé i he seguit pujant, he arribat al creuament de la cursa curta i la llarga i he començat a dubtar si anava bé o malament, així que no he apretat gaire per si havia de tornar enrrere , quan ja portava una estona he vist que ja feia baixada i que anava en bona direcció i m'he animat a córrer una mica més, he baixat pel corriol de l'inici i he enfilat camí cap a Sant Martí on ja feia estona que m'esperaven en Paco i en Mariano (més d'una hora esperant, quina moral companys!).

Després d'entrar a meta saludant com un campió  he anat a recollir la bossa del corredor i menjar una bona botifarra i una cervesa, que bé cau una birra després d'una cursa, ni isotòniques ni os... Hem fet petar la xerrada amb en Mariano i en Paco i el company del Gimnàs (he de preguntar-li com es diu jeje). Després de saludar a més conegut i l'Àngel he agafat el cotxe cap a Girona que ja era bastant tard perquè he trigat 2 hores i 38 minuts en fer els 19'4 km.

Valoració de la cursa: una cursa dura i espectacular, amb molt trams molt tècnics i on no aconsello anar als "asfalteros", això sí, si t'agrada la muntanya no te la pots perdre! L'organització ha estat perfecte, tot i la cua de les inscripcions. els 3 avituallaments ben col·locats i amb menjar i beure de sobre, l'avituallament final de luxe, a més a més de botifarra i cervesa hi havia sucs, refrescs, pastes, entrepans de cansalada,  aigua... El marcatge també ha esta perfecte (si no fas com jo i no mires no et pots perdre). La bossa del corredor molt bé, la samarreta m'ha agradat molt. 

En definitiva molt bona cursa, un 10 en tots els aspectes.

4a Cursa Popular d’AnyósPark

Diumenge 22 de setembre

Aquest cap de setmana hem anat a Andorra a córrer la meva primera cursa "internacional". Aquesta sortideta ha estat possible gràcies al sorteig que va fer Triatletasenred el passat mes d'agost i del qual vaig ser un dels afortunats guanyadors. 

Dissabte van sortir tranquil·lament cap a Andorra amb tota la família i després d'un viatge molt agradable van arribar a l'AnyosPark un complex esportiu residencial impressionant. Allà vaig recollir el dorsal i la bossa del corredor que era força complerta.

A la tarda van venir a visitar-me en Karel i en Pere i vam estar xerrant una bona estona de curses i de l'Hatxasu andorrà que estan preparant pels propers dia 26 i 27 d'octubre (tots els redrunners que puguin haurien de pujar...) En Karel ens va acompanyar a sopar i em va ensenyar una mica del circuït de la cursa, vaig veure que seria difícil fer marca ja que tenia força pujada sobretot els últims 300 metres que arribaven fins a l'hotel... després d'un bon dia em vaig retirar a descansar a l'habitació.

El diumenge em vaig despertar a les 5:47 i vaig estar mig dormint mig despert fins a les 8:30 que em vaig llevar i em vaig preparar per la cursa després d'esmorzar una mica vaig baixar fins a l'entrada de l'hotel on un bus llançadora ens apropava fins a la sortida, com no sabia ben bé com funcionava el tema del bus vaig baixar molt aviat i  a les 9:10 ja estava a la sortida de la cursa. Vaig fer una mica d'escalfament i vaig estar esperant fins l'inici de la mateixa, una banda va amenitzar l'espera i després d'uns minuts de retard van donar el "tret" de sortida.

Al principi em va costar una mica agafar el ritme perquè a la cursa hi havia força gent i estava barrejada la cursa de 4km amb la de 10, a més a més hi havia una classificació pels papes i mames que portaven cotxet amb el nen i també vaig haver d'avançar algun.

Després del primer quilòmetre i mig les dues curses es separaven i els de deu ens van dirigir cap a Ordino on hi havia la primera pujada, suau però constant fins el quilòmetre 2'7 aproximadament que tornaven a baixar fent mitja volta, aquí ja vaig veure que seria "durilla" i com baixaven els primers classificats per l'altre costat de la carretera.

Després de fer la baixada van fer un altre gir i ens van dirigir cap a Erts i aquest tram si que se'm va fer més dur ja que eren quasi 2 quilòmetres de pujada constant, al km 5 hi havia el primer avituallament d'aigua i cap el 5'7 el primer control de xip abans de tornar a fer la baixada cap a l'hotel, després de recuperar una mica de forces vaig començar augmentar el ritme i vaig fer una bona baixada avançat algun que altre corredor i, en el km 7'35 hi havia un altre control de xip i tornaves a passar per l'avituallament  que havien passat abans on vaig agafar una altra ampolla d'aigua per hidratar-me tot  i que la temperatura era ideal per córrer. Poc després hi havia un altre avituallament en el qual cap dels corredors que anàvem en aquest grupet van agafar l'ampolla ja que estava massa a prop de l'anterior.

Després de fer un quilòmetre bastant pla van fer un tros amb una baixada bastant forta fins arribar als temuts 300 metres finals, sort que havia reservat una mica de forces sabent el que venia i vaig pujar amb força dignitat per arribar a la meta cansat però content i amb un temps de 50'28 i quedant classificat el 93 de 220 finishers de la cursa de 10 km.

Després de beure i menjar una mica vaig aprofitar l'estància de l'hotel i amb en Pau ens vam anar a la piscina a relaxar-nos una mica en la zona spa. Quan vam pujar de la piscina encara feien el sorteig de regals als participants de la cursa però ja seria massa que també m'hagués tocat ;)

Després de preparar les maletes, van fer una mica de gasto a Andorra i ens vam tornar cap a Girona després de gaudir d'un cap de setmana genial!

Valoració de la cursa: valoro molt bé la cursa, el circuït no és circular però el detall del bus llançadora li treu l'inconvenient. Els avituallaments durant la cursa van ser més que suficients per una cursa de 10 km i jo diria que fins i tot massa, els voluntaris i gent de l'organització de 10, fins i tot vaig veure com treien el xip blanc als corredors després de la cursa! El marcatge dels quilòmetres ben senyalitzat, to  i que en el km 4 hi havia un cartell malament i posava 6, sort del gps ;). L'animació de la banda pre i post cursa també em va agradar. La bossa del corredor i la samarreta molt bé també i quasi tots els corredors i corredores la portaven durant la cursa.

Cosetes a millorar serien el tema del cartell, posar una catifa de championchip a la sortida per saber el temps real  i començar puntuals ;) com a nota li poso un 9/10, si puc tornaré a fer-la un altre any.

35a Cursa de la Mercè

Diumenge 15 de setembre:

En aquesta ocasió he anat a córrer a Barcelona i he canviat una mica la rutina precursa, així el dissabte vaig baixar a Bcn per passar-hi la nit i quan ha sonat el despertador a les 7 no ha estat tant dur, ja què en metro són 20 minuts de no res. Després d'esmorzar i agafar-ho tot he anat a la parada de Glòries i he pujat al metro (hi havia més d'un que no anava a la cursa i que enfilaven directes al seu llit, quines cares!), allà m'he trobat un Redrunner, en Fernando, que no coneixia personalment i després de les presentacions hem anat fins a Plaça Espanya parlant de curses.

Quan he arribat a Plaça Espanya ha estat una barreja d'emocions, ja que era la primera vegada que tornava a fer una cursa des de la Marató de Barcelona que no vaig poder acabar per lesió, i a més a més la sortida era al mateix lloc...

Hem anat al punt de trobada i allà he trobat a molts companys redrunners que feia temps que no veia i altres que havia vist molt sovint, m'ha fet molta alegria tornar trobar l'Alfredo amb qui van fer la Trailwalker, en Dani, la Marta, en Chaski, el Presi, la Cris, l'Alex, en Jordi ufff es que n'hi havia molts!!!

Després de saludar-nos ens hem fet la foto de rigor i cadascú hem anat a deixar bosses i fer un petit escalfament abans de la cursa. Jo he fet l'escalfament amb el Roberto ja que sortien des del mateix calaix i després de trotar una mica ens hem anat cap a la sortida, després de fer una mica de volta hem pogut arribar al nostre lloc, el calaix blau i hem esperat que donessin la sortida.

Al cap de quasi 4 minuts hem pogut arribar a la línia de sortida i hem començat a córrer, bé córrer és una manera de dir-ho perquè amb tanta gent es feia impossible seguir un ritme i menys sortint des de el calaix de 46'-50' (no sé perquè m'han donat aquest calaix quan jo tinc acreditats 45' en 10 km amb xipgroc), la veritat és que no he pogut sortir ràpid i hem pogut anar junts amb en Roberto fins el km 2'5 a la Gran Via que l'he perdut de vista, quan m'he quedat sol i he mirat el crono ja he vist que no podria fer un bon temps i he decidit prendre'n la cursa amb tranquil·litat, gaudint de l'ambient i de la ciutat.

Cap al km 5 s'arriba a l'Arc del Triomf i després de fer 3 o 4 girs hem fet la pujada per passar per sota de l'Arc, abans hi havia els avituallaments, on molta gent se't creua, s'atura i s'ha de dir et posen dels nervis. M'he esperat fins passar el primer punt d'avituallament i en el segon he pogut agafar l'aigua més tranquil·lament. Després de veure he apretat una mica, no gaire i he seguit avançant corredors xino xano fins que he vist a la Cristina que havia sortit un calaix davant meu, l'he saludada i he seguit fins al paral·lel, on he pogut gaudir dels ànims de la gent ja que he arribat força bé al no haver forçat gens durant la cursa, al arribar a plaça Espanya he esprintat una mica per creuar la meta ens uns 48'25'' un temps acceptable per haver sortit des de tant endarrere i tenint en compte que feia molta xafogor. He quadrat els dos 5000 fent un parcial de 24'14'' en els primers i 25'15'' en els segons, en els quals he pogut remuntar 700 posicions sense anar més ràpid. Tot just acabar s'ha posat a ploure, ja podia haver començat abans per refrescar-nos una mica.

Quan hem acabat la cursa havies de passar per uns passadissos per recollir l'aigua i la nova beguda de coco (que no ha triomfat gaire tot i que a mi m'ha agradat) i he anat al punt de trobada, allà he trobat en  Roberto i la Cris i hem anat al guardarroba a recollir les bosses, el nostre del 3500 al 400 era casualment el que més cua tenia i hem hagut d'esperar una mica per poder-les agafar.

Després ha vingut el millor del dia, hem anat a un bar de xinitus a menjar les braves i fer-la petar amb els companys i companyes redrunners, ha esta una bona estona de riure tot i que les braves eren bastant dolentes, poc a poc la gent ha anat marxant i he fet el camí de tornada en el metro amb l'Aintzane.

Valoració de la cursa: és una cursa que pel volum de gent que té, 17000 participants està molt ben organitzada ja que les cues que has de fer són mínimes, el problema és l'assignació de calitxos que no són del tot precisos i molta gent no respecta. L'avituallament durant la cursa es limita a aigua , però amb una distància curta com 10 km ja és suficient, i a la meta més aigua i la novetat del coco d'aquest any, res d'avituallament sòlid. La bossa del corredor ha baixat molt de qualitat ja que d'una samarreta de marca s'ha passat a una genèrica, la crítica no seria tant en el canvi en si, si no en el disseny de la d'aquest any que és molt lleig i simple. Resumint si t'agrada corre entre la multitud no te la pots perdre si no hi ha curses més recomanables, jo segurament no repetiré el proper any.