30a Marxa popular de Santa Eugènia de Ter

Diumenge 9 de març:

Avui ha tocat córrer pel barri, una setmana abans de la Marató de Barcelona he disputat aquesta cursa amb bastants dubtes sobre el meu rendiment ja què les molèsties que arrossego fa dies no acaben de marxar, a més a més,  avui m'he llevat amb el genoll inflamat  i tot i que no em fa mal em té una mica mosca. 

Com visc molt a prop de la sortida no he hagut de matinar gaire i després d'esmorzar he anat caminant a recollir el dorsal i fer el pagament, que tot s'ha de dir, per ser membre del Club Esportiu Sant Eugènia (CESET) m'ha sortit molt econòmica, 2'5€, la resta de participants pagaven des de 3 fins a 7 € depenen si eren del barri, federats o no. Una altra avantatge que he tingut és que m'he estalviat fer cua perquè en Miquel tenia els dorsal apartats pels membres del CESET.

Després de saludar a corredors coneguts, ens hem fet unes fotos amb en Joaquim i l'Albert que també corrien la Marxa.  

Amb bons amics com l'Albert i en Joaquim

Abans de la cursa hi havia un escalfament dirigit que ha seguit bastant gent, jo la veritat m'estimo més fer el meu propi escalfament. 

Escalfament dirigit

A les 9:00 s'ha donat la sortida després d'un compte enrere, m'he situat a l'esquerra perquè als 500 metres passo per davant de casa i sempre saludo a la meva dona i el meu fill que em tiren alguna foto i m'animen. 

Sortida a tota metxa!

Aquest any he sortit més lent que de costum per no arriscar els femorals i he pogut fer els següents kilòmetres menys ofegat que en edicions anteriors que sortia al cap de la cursa i estava  una bona estona per recuperar l'alè.

Passant per davant de casa (foto by Xesca)

Pel Carrer Riu Güell, no retallàvem ;)

Passat uns dos km hem deixat l'asfalt i hem començat la part més maca de la cursa, hem anat per les hortes fins gairebé l'autopista i després un altre cop direcció Girona, en el km 5 hi havia el primer avituallament, he agafat una ampolla d'aigua per refrescar-me. Cap el km 6'5, calculo, el GPS deu haver fallat ja que m'ha sortit un ritme de 5'18 aquest km i no he baixat el ritme segur,  perquè davant portava els mateixos corredors que durant un parell de km i no se m'han allunyat, les meves sospites crec que estan fonamentades perquè al final de la cursa només m'ha marcat 9'5 km totals. Aquest tram de cursa és la meva zona habitual d'entrenament quan corro per Girona, i m'ha agradat molt passar-hi en companyia d'altres corredors i el dorsal posat.

Inici de la zona de terra

Bon lloc per córrer oi?

Cap el km 7 hem sortit del camí de terra i hem encarat cap a la Biblioteca direcció Plaça del Barco, hem seguit cap amunt direcció Montfalgars, en aquest tram he mantingut força bé el ritme i hi havia moments que anava bastant sol, sempre uns metres darrera del mateix grup de corredors que he tingut davant des del km 4. Després de passar per darrera del camp de futbol he apretat una mica per encarar l'últim km, i arribar força bé fins a la línia de meta en 47'40'', dos minuts i mig que l'any passat però que tenim en compte com estic m'ha deixat molt content per el proper diumenge anar a la Marató. 

Cap a la Plaça del Barco

Arribada!

A l'arribada m'he refrescat amb més aigua i un tros de taronja que hi havia abans de fer la fila per recollir la botifarra, després d'agafar-la he saludat a més companys, com en Mia, i he estat xerrant una bona estona, de fet més temps que corrents ;) 

Objectiu: la botifarra!

Amb en Mia, quina cara que tinc jeje ;)

Valoració de la cursa: l'organització molt bé, tot el circuït estava perfectament marcat i en els trams urbans hi havia seguretat ja que els carrers estaven tots tallats per la policia local o voluntaris. L'avituallament d'aigua en el km 5 el posaria amb una taula perquè he vist una mica apurades a les dues voluntàries donant les ampolles. L'avituallament final amb la botifarra genial, tot i que els que ha arribat darrera meu han hagut de fer una mica més de cua. L'ambientació inicial i final amb el dinamitzador fent escalfar i estirar a la gent ha esta força divertida i al final de la cursa hi havia molta gent que s'hi a sumat a fer una mica de salsa. L'obsequi de la samarreta també m'ha agradat, el disseny i els color són macos. Bé i el preu, com he comentat abans, per 2'5 € en el meu cas o 7€ que era el màxim que es pagava, per tot els serveis donats crec que és immillorable. Córrer no ha de ser un negoci pels organitzadors i està demostrat que es poden fer curses amb un preu força raonable. L'any vinent hi tornaré!

Samarreta commemorativa, i l'entrepà recuperador

Tornada a la calma??

20a Mitja Marató del Pla de l'Estany

Diumenge 2 de març:

Avui he tornat a córrer una mitja després de la Marató de les Vies Verdes del passat dia 16 de febrer. M'he apropat fins a Banyoles amb la família per córrer la 20a edició de la Mitja del Pla de l'Estany, cursa que ja havia fet feia dos anys, tot i això per obres a la carretera el circuït havia canviat i no tenia la petita avantatge de conèixer el terreny.

Avui la rutina precursa ha estat una mica diferent ja que m'han acompanyat la Xesca i en Pau, ens hem llevat a les 7 i després d'esmorzar hem anat cap a Banyoles tranquil·lament, després d'un curt trajecte hem aparcat al costat del Parc de la Draga i de camí a recollir el dorsal ja ens hem trobat amb el Mariano que també venia. 

Per sort el dia ha millorat, fred a les 8:30

Hem fet la cua (bastant ràpida) per recollir el dorsal i el xip i en Mariano i jo hem tornat als cotxes per deixar la roba d'abric i posar-nos xip i dorsal, després hem tornat cap a la zona de sortida( hem aprofitat per anar corrents i així escalfar una mica, que el dia era bastant fresc). Quan hem arribat ens hem trobat al Manel i en Joaquim, hem fet les fotos de rigor precursa on també hem vist la Magda, i per un moment he pensat que havia perdut les claus del cotxe, no trobava a la Xesca  i he avisat al del micro per dir-li que les havia perdut, quan ha aparegut la Xesca m'ha dit (rient-se de mi jeje) que les claus ja se les havia donades, així que una mica estresat he anat cap a la línia de sortida.

Amb el Manel, en Mariano i en Joaquim abans de la cursa

Línia de sortida

A la sortida he parlat amb el Manel i m'ha dit que aniria a 4'50'' així que he decidit anar amb ell fins que el cos m'ha aguantés. En Manel ha començat més fort del que deia i s'anava apropant més al 4'30 que al 4'50 i al km 5 ja no li he pogut seguir el ritme i he afluixat per poder anar més tranquil. En aquest km 5 hi havia el primer avituallament i una banda que animava la cursa, una mica abans havia vist en Pau i la Xesca que estaven animant, poc a poc. En Mariano com sempre ha desaparegut de la meva vista en els primers  metres i només l'he pogut veure en el km 3 quan el ja feia el gir cap a Banyoles i nosaltres hi anaven.

Iniciant la cursa

Durant el km 6 i 7 encara veia al Manel davant meu, i el km 7 ha esta molt ràpid ja que feia bastant baixada i l'he pogut córrer a un ritme de 4'32'', fins el km 9 he anat bastant còmode i sense molèsties (excepte la de la planta del peu esquerre que de tant en tant m'agafa), en el km 9 hem fet l'únic km que no era d'asfalt i que donava pas a la part més exigent del circuït que he trobat força trenca cames, tot sigui dit. En el km 10 he tornat agafar una aigua i he començat a patir de valent.

A partir  de Camós hi havia poca gent animant, ja que era un tros del circuït on la carretera passava per una zona sense habitar el que feia una mica més dur de passar, des d'aquest punt he anat perdent velocitat i m'ha començat a passar força corredors que tenia al darrera, cap al km 13 he començat a tenir molèsties als femorals de la cama esquerra i per més inri el xip m'ha començat a rosar en el km 15 i m'ha fet una ferida a l'empeny, però tot i això he aprofitat la baixada del km 16 per apretat una mica més i fer-lo a un ritme de 4'47 (ha esta l'únic que he pogut baixar de 5' dels onze kilòmetres finals).

Quan ja m'estava animant per què semblava que podia recuperar una mica el ritme ha arribat la pujada del km 7 que m'ha, literalment, acabar d'enfonsar. Tot i que ja l'esperava perquè m'havien avisat ha estat com un mur i he pujat molt a poc a poc, i gràcies que he vist un conegut com en David Masó que m'ha donat ànims, però les cames ja em feien figa i he anat fent els últims 4 km gairebé més per orgull que per una altra cosa, quan iniciava el km 19 m'he creuat amb el Manel que ja tornava i hem xocat la mà, animant-me una mica per poder acabar el poc que quedava. La veritat que el km 10 se m'ha fet molt llarg veient passar la gent per l'altre costat. Després de fer el gir he encarat la recta final  i quan ja estava arribant he tornat a veure en David.

Últims metres abans que m'acompanyés en Pau

Els últims metres en Pau els ha volgut fer amb mi i els hem fets agafats de la mà, abans d'arribar m'ha preguntat: -Papa., per què has trigat tant? (com són els nens) i l'hi he contestat que no he pogut anar més ràpid ;)

Arribant amb el Pau!

Entrada a Meta!

Recorregut, perfil i ritme

Després de creua la línia de meta, ens han donat un bon entrepà de botifarra i una cerveseta que m'ha caigut de meravella. He anat a buscar a la Xesca que ja estava amb el Mariano. Després de fer-nos alguna foto més i acabar l'entrepà, en Mariano ha volgut ficar les cames a l'Estany i au, cap allà que hem anat. Què freda que estava l'aigua!!!. 

Resfrescada final, què freda era l'aigua!

Al final de la cursa, en Mariano ha fet un temps de 1:30 , com sempre un "tiempasu", en Manel 1:38 i jo un discret 1:47

El millor avituallament!

Valoració de la cursa: 

Organització sense cap problema, bona entrega de dorsals i xips. Avituallaments cada 5 km, avituallament final amb la botifarra i cervesa, El guarda-roba i el vestidor no l'he fet servir. El circuït després del canvi l'he trobat exigent en la seva segona part però la zona per on passa és molt maca. La bossa del corredor no m'ha agradat gaire, la samarreta per ser la 20a edició l'he trobat lletja. 

Relació qualitat preu de 10, per ser una mitja de només 15 euros no es pot demanar més. L'any que ve repetim

Obsequis de la cursa

2a Marató Vies Verdes

Diumenge 16 de febrer:

Aquest diumenge tocava una de les grans: LA MARATÓ!! Un any després tornava a córrer la distància mítica, però aquest any he arribat en una forma molt diferent a la de l'any passat, després de patir tot el desembre i gener amb la cintilla i quan ja semblava que estava del tot bé en la última tirada de 30 del diumenge passat vaig tenir una petita contractura en el isquio de la cama esquerra, així que anava baix de forma i una mica tocat, tot i això estava decidit a acabar-la i m'he presentat a la sortida on havia quedat amb el Mariano i en Paco. 

Amb la Sònia de Diversport

El dimarts ja havia recollit el dorsal i la bossa del corredor així que vaig poder sortir amb calma, la cursa començava a les 9 i com la sortida quedava bastant a prop de casa vaig anar-hi caminant, eren les 8:15 quan sortia i a dos quarts ja estava deixant la roba a la bossa i col·locant-la a l'autocar que feia de guardarroba mòbil. 

Abans de començar amb dos grans amics, Paco i Mariano

Abans de la sortida van estar parlant una mica amb en Mariano i en Paco i fent-nos les fotos típiques precurses que tant ens agraden, estaven tots tres molt animats i amb ganes de córrer una de les curses més importants de la temporada.

Quasi a punt

En aquesta edició van canviar el lloc de sortida i començava al Passeig José Canalejas, ben a prop del Riu Onyar i fent una mica de ruta per Girona per després començar a córrer per les Vies Verdes fins a Sant Feliu. En Mariano va insistir en posar-nos a primera línia, i allà ens trobàvem quan van fer el tret de sortida. Van començar a córrer i de seguida vaig veure que no podria forçar gaire la màquina durant els 42195 metres perquè la molèstia de la contractura encara em durava.

Principi de la cursa

Després d'un inici ràpid vaig posar un ritme més acord amb el meu estat de forma i vaig anar fent, en Mariano per no variar va sortir com una bala i ja no el vaig tornar a veure fins a la meta, en Paco va sortir darrera meu i quan passaven pel primer km i mig ja em va deixar enrere. Com havia sortit de tant endavant he estat quasi tota la cursa veiem com m'anaven passant corredors, però conscient del meu estat he anat fent al meu ritme sense deixar-me emportar per l'eufòria de la cursa.

Pas per Quart

A poc a poc començo a fer kilòmetres, sobre el km 7 em passa en Xavier Bonastre, amb el qui havien mantingut una conversa sobre el temps que faria via Twitter, i li comento que finalment en Molina tenia raó i no ens plouria. Arribem al primer avituallament a Llambilles on agafo aigua i un got de Powerade.

Tot i que  el dia que havia començat ideal per a mi, ennuvolat i amb una temperatura fresqueta,  sobre les 10 quan ja arribava a Cassà s'ha anat aclarint i ha començat a lluir el sol. Per si no ho sabeu jo treballo a Cassà i ha estat una petita injecció de moral passar per la població on cada dia passo tantes hores, hem entrat per la zona del polígon fins a l'institut i després hem passat per darrera de l'escola on treballo, i on molts dies surto a córrer al migdia. Pels carrers de Cassà he trobat algunes mares que feien de voluntàries, alguns alumnes i en Quim Massa que no es perd cap ocasió per fer de voluntari. 

Sortint de Cassa hem encarat cap a Llagostera, aquest tros el podria fer amb els ulls tancats de les vegades que l'he fet. En aquests moments de la cursa encara estava força bé i he gaudit d'una manera especial aquest 5 km, poc a poc he arribat fins a Llagostera on he tingut el pitjor moment de la cursa, i no per mi sinó perquè m'he trobat en Paco al km 19, m'ha estranyat veure'l aturat i li he preguntat que li passava, m'ha contestat que estava marejat i li he dit si volia que em quedés amb ell, però m'ha dit que seguís, una noia li oferia un gel però ha contestat que ja s'havia pres un. Durant un parell de kilòmetres he anat pensant si es trobaria bé i m'he amoïnat. Finalment he decidit pensar en la cursa  i cap el km 22 ja m'he començat a notar que la falta d'entrenament m'estava passant factura, així que he hagut de baixar una mica més el ritme i córrer una mica més lent.

Pas per Llagostera, encara amb forces

A partir del km 25 la cursa se m'ha fet força dura i he començat a tirar de cor i cap per poder seguir a un ritme "decent", en aquests kilòmetres ja han deixat d'avançar-me corredors i he anat atrapant alguns dels que m'havien passat al principi, la calor m'ha fet agafar molta set i als avituallaments agafava aigua i powerade, tot i que hi ha un avituallament cada 5 km. La poca gent que hi ha  fa que del 30 al 40 es faci bastant dura ja que vas corrents molta estona sol i a més a més veus passar gent que ni sap que hi ha la marató, en bicicleta, famílies passejant etc, alguns t'animen i altres et miren com dient "què fa aquest penjat amb dorsal per aquí?". 

Com deia els últims 12 km han estat molt durs i a més a més m'han entrat algunes pedretes a les banves, però he pensat que si parava i me les treia no seria capaç de tornar a començar un altre cop, així que he decidit seguir tot i que molestaven una mica (al final he tingut 3 butllofes al peu dret). 

A Castell d'Aro, sense forces però animat!

Sobre el km 40 m'he animat pensant que ja quedaven només 2 km i he anat força bé, tot i la pujadeta final, que tot i no ser res quan portes aquesta pallissa al cos sembla l'Everest, abans d'encarar l'últim km he agafat una mica d'aigua i hem fet la baixada cap el port, el principi de la baixada és basant fort i les cames fan figa però veure la meta tant a prop et fa agafar ànims i accelerar una mica el ritme, fruït de l'eufòria xoco la ma amb un altre finisher i em doblego una mica el turmell, el cos no està per massa floritures i em  torno a concentrar en la cursa, poc a poc m'acosto a la línia de meta i passo entre les tanques amb la gent fent un passadís i animant-te a recórrer els últims metres en olor de multitud ;). Torno a sentir l'emoció  d'acabar la marató per segona vegada, és una sensació d'alegria que et deixa com en un núvol i que es difícil de descriure per escrit.

FELIÇ!

Dedicatòria per en Pau!

Amb un gran corredor com és en Xavier Bonastre

Paco ets molt gran!

A la meta em trobo amb el Mariano i en Paco, els saludo i quasi m'oblido de recollir la meva medalla! La vaig agafar i em faig les fotos de meta, ben content! a la meta també hi ha la Lídia, la Sònia, la Pat, la Vero, en Fernando... Dubten si dutxar-nos o no però quan veiem la cua que hi ha passem i ens anem a fer una cervesa per celebrar-ho.

De celebració

Esperant la cervesa ;)

Video resum:

En Paco  finalment s'havia retirat a Llagostera i en Manel que feia la mitja l'havia apropat fins a Sant Feliu, en Mariano no ha pogut mantenir el bon ritme que portava durant els primers 17 km i ha hagut d'afluixar una mica i ha acabat en 3:40 i jo , amb un ritme de 5'32'' el km he pogut acabar la marató per sota de les 4 hores, en un temps de 3:53:48, i tot i ser 22 minuts més que l'any passat estic molt content. 

Valoració de la cursa: cursa de 10, organització, avituallaments, voluntaris, recorregut, tot m'ha agradat molt, el proper any hi tornem!

Medalla FINISHER i dessuadora 

La Mitja Marató de Granollers 2014

Diumenge 2 de febrer del 2014:

Primera cursa del 2014 i reaparició després de dos mesos sense poder córrer gaire bé per culpa d'una molesta lesió a la Cintilla (genoll). En principi no tenia previst córrer-la ja que encara tenia unes petites molèsties i no estic en un bon moment de forma, però gràcies al Circuït Aliança que em va regalar un dorsal he tingut la oportunitat d'anar-hi i m'ha servit de test per veure si estava preparat per poder córrer la marató de les Vies Verdes del proper 16 de febrer.

Tot i que la cursa començava a les 11:00 he hagut de matinar un mica per poder arribar aviat i anar a recollir el dorsal, en Mariano m'ha passat a recollir a les 8:00 i hem anat fins a l'entrada de l'autopista on havien quedat amb en Josep i els seus companys, finalment decidim anar en dos cotxes i no en un com havíem planejat, camí de Granollers el temps és força fred i amb molta boira però a mesura que ens anem apropant va millorant i quan arribem a Granollers llueix un bon sol tot i que la temperatura és força baixa.

Després d'aparcar força a prop de l'arribada anem a incidències, jo a recollir el meu dorsal i en Mariano a fer un canvi de nom perquè en Manel Morales li havia cedit el seu, ens atenen molt amablement i fem la recollida sense gaire problemes, recollim els obsequis (sense gaire possibilitats de triar talles ) i tornem al cotxe a deixar les bosses. 

Línia d'arribada a primera hora amb el Mariano

Línia d'arribada

Com encara teniem temps anem a fer-nos la foto oficial amb el Red Runners, allà saludo a molts coneguts, especialment l'Alferdo i en Carlos, un parell de cracks dels grans, també hi són la Cristina, l'Ester... en fi tots els que van arribar puntuals :). Després de la foto anem a un bar i fem un cafetó i tornem al cotxe a canviar-nos. 

Els Red Runners puntuals (foto by Mariano)

S'apropa l'hora de la sortida i ens fiquem al calaix, estem al primer calaix , els que fan de 1:20 a 1:30 darrera dels èlits, i en el meu estat de forma actual sé que estic massa endavant però millor així i no com l'any passat que estava un darrera del meu temps i quasi no es podia córrer al principi.  Sentint el compte enrere i ens disposem a córrer, comencem caminant fins a la cinta dels xips i una vegada la creuem tots surten disparats. Surto a un ritme que sé que no podré mantenir gaire estona però si no ho faig em passaran per sobre, en Mariano encara surt més ràpid i al cap de 3 segons ja l'he perdut de vista, després de fer el primer km a 4'18'' començo a afluixar el ritme i em passen en Carlos i l'Alfredo (vaja parell de màquines!), segueixo per sota de 5 un km més i en el km 2 ja em passa la llebre de 1:30, a partir d'aquest moment ja agafo un ritme de 5' el km i començo a pujar xino xano cap a les Franquesses. al km 5 hi ha el primer avituallament on agafo un aigua i em refresco, la fred que tenia uns minuts abans de començar ha desaparegut i tinc una mica de calor , aquesta aigua em senta de meravella, també hi ha el primer control de championchip que en aquesta edició l'han posat cada 5 km. Segueixo mantenint el ritme i no intento anar més ràpid per poder acabar la prova, ja que després de tants de dies sense entrenar a tope i amb només 55 km acumulats al gener no és qüestió de suicidar-se.

Cap el km 6 noto que arriba l'onada de la segona sortida que m'han atrapat, segueixo mantenint el cap fred i veig com em comencen avançar moltísssims corredors, no em preocupa el més mínim i segueixo fent. Arribem a l'avituallament dels 10 km que està situat al final de la pujada, allà agafo una mica de isotònica i un aigua i començo la baixada. A la Garriga hi ha un ambient impressionant i la gent anima moltíssim.

Fem l'ultim esforç (foto by @dabitjg)

Moltíssim públic (foto by @dabitjg)

En Josep en ple esforç! (foto by @dabitjg)

Començo la baixada una mica més ràpid però sense perdre la calma , veig que si apreto massa ho passaré malamen i torno a regular el ritme per poder córrer sense patir, de moment arribo al km 15 sense molèsties importants i segueixo baixant, arribem a Granollers on els 3 últims km la gent impulsa als corredors d'una manera bestial, em segueix avançant molta gent (més de 1000 corredors em passem en l'últim km !!!) però jo segueixo content de poder acabar la cursa sense gaire patiment, al final entro en un temps de 1:45:33. en el moment de l'entrada sento que arriben el Bonastre i l'Alibès que han sortit un calaix darrera meu.

Seqüència de l'arribada (foto by fotosports)

Vaig a recollir la bossa d'avituallament  i m'empasso l'Aquarius de cop, són quasi la 1 i tinc moltíssima calor, a l'arribada m'espera en Mariano que tot i que va córrer 68 km de muntanya la setmana abans s'ha marcat un 1:32 com si no res.

Amb el Mariano després de la cursa

Estirem una mica, i després de canviar-nos tornem cap a Girona amb la felicitats de d'haver acabat una cursa dos mesos després.

Valoració de la cursa: 

Aquest any m'ha agradat més que en la passada edició, potser perquè no he hagut de parar-me amb les aglomeracions. L'organització ha estat molt bé, en el tema calaixos, puntualitat de la sortida i en l'atenció al corredor.

Avituallaments: molt bé, cada 5 km aigua i als 10 i al final isotònica.

Recorregut:  és una mica dur, els 10 primer de pujada i els 10 segons de baixades però hi ha alguna pujadeta entremig que és bastant trencacames

Ambient: molta animació per part del públic i amb bandes que t'animen en diferents parts del recorregut.

Preu: tot i que a mi m'ha sortit gratis crec que 25 euros és un preu alt per una mitja d'asfalt.

Obsequi: samarreta tècnica Adidas i jaqueta, a més a més d'un producte KH7 i uns fideus Gallo. No està malament, el disseny de la samarreta m'ha agradat molt més que la de l'any passat.

Valoració de la cursa: 9